dimecres, 30 d’abril de 2008

Energies Renovables, una utopia?

Un sistema basat exclusivament en energies renovables és possible? Acceptant la fi de l’era del petroli en un horitzó temporal d’unes quantes dècades, es possible apostar per les energies renovables enlloc de l’energia nuclear?

M’agradaria que la resposta fos un contundent , tot i que crec que seria una resposta feta més amb el cor que amb la ment. Tot i així, la cobertura potencial de les energies renovables semblen que van per bon camí, tot i que aquest tant anhelat i somiat desig encara roman molt lluny.

Segons comenten els companys de JEV de Cerdanyola del Vallès, durant alguns dies del passat mes de març, la producció d’energia eòlica va ser superior que la provinent de centrals nuclears. Els motius foren un augment de vent per sobre la mitjana i una disminució de la demanda elèctrica atès la coincidència del període de vacances de setmana santa que va disminuir consums en llars i empreses. L’article aquí.

Llegeixo al bloc Ison 21 que el país nòrdic d’Islàndia cobreix el 85% de la demanda elèctrica mitjançant l’energia geotèrmica. Malgrat ser una zona freda propera al casquet polar Àrtic, el país es troba emplaçat sobre una zona volcànica que permet escalfar aigua en el subsòl fins altes temperatures per aprofitar l’alta pressió degut a la temperatura per turbinar-la i obtenir electricitat. Noticia publicada aquí.


Per altra banda, darrerament he llegit en diverses pàgines webs que parlen sobre immenses extensions de plaques solars emplaçades en deserts o zones despoblades com a possible solució per cobrir la demanda mundial. En la web Ecomicrosiervos hi ha un petit article sobre l’àrea mundial necessària per satisfer la demanda energètica mundial amb aquest tipus de sistemes energètics amb un rendiment d’eficiència de només un 8%. L'enllaç aquí.

Els punts negres de la primera fotografia indiquen les zones que caldria cobrir amb les cèl·lules solars i en la segona s’indica l’àrea de terra necessària per satisfer la demanda total energètica per tot el món, Europa i Alemanya.




Utopia? Encara consideres que l’energia nuclear és la única via per mantenir el nivell energètic del futur? No consideres les renovables com una opció ferma i real?

dimarts, 29 d’abril de 2008

Estalvia amb el cubell

Si cada cop que obres l’aixeta de la dutxa o banyera reculls en un cubell l’aigua que deixes córrer fins que surt suficientment calenta, aquests litres els podràs reutilitzar en un gest diari com descarregar la cisterna del vàter; en comptes d’activar la bomba, llença part de l’aigua del cubell al vàter. D’aquesta manera estalviaràs entre 5 i 10 litres d’aigua potable per cada cadena estirada.

Un petit canvi de rutina que podem fer tots i que contribueix a conservar els nostres recursos hídrics. La web aquí.



dilluns, 28 d’abril de 2008

Qüestió d'espai

Per desplaçar-te per la ciutat pots optar pel vehicle propi, el transport públic o anar amb bicicleta. La imatge mostra l'espai necessari per transportar 100 persones amb aquests tres mitjans de transport.

Triar la segona o tercera opció significa contribuir a descongestionar el tràfic i descontaminar la ciutat. Aquesta idea va ser el projecte de conscienciació gràfica del Departament de Planificació Urbanística de la ciutat alemana de Münster. Vist en Microsiervos aquí.

Actualització: Fixeu-vos en la planificació a nivell de transport sostenible que moltes ciutats estan duent a terme i la deixadesa d'altres aquí i aquí.

divendres, 25 d’abril de 2008

XIV Festa de la Solidaritat

Intermón Oxfam celebra demà dissabte 26 d’abril la XIV edició de la Festa de la Solidaritat “Un dia per a l’Esperança” que enguany girarà entorn a les emergències i l’acció humanitària. La festa, que té lloc a 47 ciutats espanyoles, discorrerà dissabte a l’Avinguda Blondel de Lleida a partir de les 11 del matí.


Aquesta jornada lúdica i reivindicativa servirà, un any més, per reclamar els drets de les persones que pateixen les conseqüències de les catàstrofes naturals i els conflictes i per donar a conèixer l’acció humanitària que Intermón Oxfam està realitzant a països com Moçambic, Burundi o Guatemala.

A la ciutat de Lleida, l’inici de la celebració anirà a càrrec dels Esporrets d’Artesa de Segre, els quals obriran els actes amb un espectacle per a petits i grans a partir de les 11 del matí. Seguidament, es farà la lectura del manifest, en el qual Intermón Oxfam vol recordar la importància d’actuar de forma immediata, abans, durant i després de qualsevol catàstrofe, essent aquesta la única via que permet oferir una atenció integral a les víctimes. El mateix manifest es tornarà a llegir abans de finalitzar la jornada.

A partir de les cinc de la tarda s’iniciarà una activitat dedicada als nens i nenes, un Conta Contes, que a través de la imaginació vol transmetre els valors de la solidaritat. Finalment, el final de festa anirà a càrrec de la formació musical d’ska i reggae La Família Torelli que oferirà un concert solidari amb un repertori de temes propis i de clàssics jamaicans.


A Catalunya, a banda de Lleida, la Festa de la Solidaritat se celebrarà també a Barcelona, Girona, Tarragona, Sabadell, Mataró, Badalona i Sant Cugat. Per més informació aquí. Noticia trobada i copiada de la Coordinadora d'ONG de Lleida, aquí.

Col·lectius pel medi ambient

La preocupació pel medi ambient ha arribat a nivells tant importants que nombrosos col·lectius de diferents temàtiques han constituït grups de reflexió i conscienciació sobre la importància de l’ecologia pel bé del planeta terra i pel nostre propi bé. En aquest cas, la ciència i la cultura es donen la mà i troben un projecte paral·lel que avança vers la mateixa direcció.

Científics pel medi ambient -CiMA- és una associació independent d’àmbit estatal fundada el 2003. Està formada per científics, tècnics i investigadors que traballen en totes les disciplines de les ciències naturals i socials. Vinculats a una responsabilitat socio-ecològica, vetllen per la protecció del medi ambient i la sostenibilitat. La web aquí.




La Ret Internacional d’Escrpitors per la Terra pretén ser un lloc de trobada, un fòrum de reflexió, una plataforma des del qual forjar opinions i motivar la sensibilitat ambiental de totes les nacions mitjançant la creativitat de la paraula, la poesia o la música. La web aquí i el bloc aquí.


En definitiva, el que comentava en Gary Snyder; torneu-ho a llegir que val molt la pena reflexionar-hi.

dijous, 24 d’abril de 2008

La Bala Blava

La Bala Blava és una famosa fotografia de la Terra presa el 7 de desembre de 1972 per la tripulació de la nau espacial Apollo 17 a una distancia d’uns 45.000 kilòmetres; la imatge és una de las poques que mostren la Terra completament il·luminada i de fet em sembla que va ser la primera instantània complerta, ja que els astronautes tenien el Sol darrere d’ells quan van prendre la imatge. Pels astronautes, la Terra tenia la grandària i l’aparença d’una típica bala de vidre blava, d’aquí el nom.


Aquesta fotografia sobre un fons blau fosc conforma la denominada bandera de la terra, dissenyada per l’activista del pacifisme John McConnell; tot i que la bandera no té caràcter oficial, s’utilitza des de la primera celebració del Dia de la Terra.


La primera versió de la bandera de la terra presentava els mateixos elements però el planeta estava representat amb una serigrafia que reproduïa els oceans i els núvols amb els colors blau i blanc.


Posteriorment, es va introduir la fotografia presa per l’Apollo 10 el 18 de maig de 1969 on gairebé es veu tota l'esfera terrestre i es va canviar el color del fons.

dimecres, 23 d’abril de 2008

Sant Jordi 2008

Aprofitant que avui és Sant Jordi, podria recomanar algunes lectures, i com que aquest és un bloc gairebé monotemàtic, res millor que citar i recomanar llibres sobre medi ambient. Alguns dels títols que properament m'agradaria comprar són:
  • Con la cabeza bien alta, de Wangai Maathai (crítica).
  • Suarem!, de Ramon Folch (crítica).
  • Carta a un joven ecologista, d'Enric Aulí (crítica).

No faig una crítica personal sobre els llibres perquè no els he llegit, de fet ni els tinc, així que millor només enllaço la primera opinió que he trobat per internet. No he regirat gaire per internet ni per llibreries, així que probablement se m'escapi algun títol rellevant dintre el món ecològic; si algú sap algun títol important no dubteu en dir-m'ho.

I com que només m'agrada recomanar llibres que vertaderament he llegit, que al cap i a la fi són els que he anat incloent en aquest bloc, en destaco, per ordre cronològic invers de lectura, els que més m'han agradat:

  • ¿Llueve al gusto de todos?, de Víctor Peñas (crítica).
  • Senderos de Libertad, de Javier Moro (crítica).
  • Contes del món de l'aigua, de Intermón Oxfam Edicions (crítica).
  • Una veritat incòmoda, d'Al Gore (crítica).
  • Pingüins a l'Empordà, de José Luis Gallego (crítica).
  • Turismo Responsable, de Carles Tudurí (crítica).

dimarts, 22 d’abril de 2008

La Carta de la Terra

La Carta de la Terra és una síntesi de valors, principis i aspiracions àmpliament compartides per un nombre creixent d’homes i dones de totes les regions del món; és el primer intent de la humanitat per escriure una constitució del planeta.
Els principis de la Carta de la Terra estan basats en la ciència contemporània, les lleis internacionals i en el més profund de la filosofia i la religió. Una dècada va durar la seva escriptura atès el gran número de correccions que van circular al voltant del món per obtenir el consentiment d’organitzacions no governamentals, grups comunitaris, societats professionals i experts internacionals en diversos camps.

Es va començar a treballar en la Carta al 1987 arran d’una petició de la Comissió Mundial pel Medi Ambient i el Desenvolupament de les Nacions Unides i la seva publicació és va allargar fins el 1997. La missió d’aquesta iniciativa va ser la d’establir una base ètica sòlida entre la societat emergent per crear un món sostenible basat en el respecte de la natura, els drets humans universals, la justícia econòmica i la cultura de la pau, per tant no és una proposta merament ecològica, tot i que sí que és cert que li concedeix molta rellevància.

La Carta de la Terra és basa en quatre principis fonamentals: 1) respecte i cura de la comunitat de vida, 2) integritat ecològica, 3) justícia social i econòmica i 4) democràcia, no-violència i pau. El principi de integritat ecològica es pot simplificar segons el següent decàleg:

  1. Estalviar energia en la pròpia llar.
  2. Tancar l’agua: és un bé cada cop més escàs.
  3. ¡Les escombraries! En produïm massa.
  4. Utilitzar envasos bons pel medi ambient.
  5. ¡Compte a casa amb els productes químics!
  6. Limitar l’ús dels plàstics.
  7. Estalvia paper.
  8. Utilitza el cotxe racionalment.
  9. Cuidar el camp.
  10. Pensar globalment i actua localment.

Avui és el Dia Mundial de la Terra i rés millor per cel·lebrar-ho que reflexionant sobre l'estat del nostre planeta i indagant sobre la Carta de la Terra. Per cert, la imatge correspon a la que es considera la bandera de la terra, tot i que no té caràcter oficial. Per més informació sobre la carta, wikipedia i la web oficial; el text íntegre de la carta en diferents idiomes aquí. La web oficial del dia mundial de la terra aquí.

dissabte, 19 d’abril de 2008

XIII Fira Ecojardí 2008

Ecojardí és una fira dedicada a la jardineria, l’oci i el medi ambient celebrada al municipi d’Alpicat, al costat de Lleida, una fira que ocupa més de 40.000 m2 d’exposició en un entorn plenament verd com és el Parc del Graó. La fira va començar ahir divendres i s'acaba demà diumenge. La web aquí.

Com és habitual, Ecojardí dedica una especial atenció al medi ambient a través de diverses exposicions i la presència d’empreses del sector; juntament amb les jornades tècniques dedicades a les noves tendències tant medi ambientals com de jardineria.

A la fira Ecojardí podreu trobar diversitat de tallers que, de forma gratuïta, ofereixen als visitants diverses possibilitats, des de manipular un torn de ceràmica, fins a poder esculpir amb materials naturals figures per guarnir la pròpia llar. I per als més petits, tallers d’educació ambiental i servei de ludoteca.

divendres, 18 d’abril de 2008

Festival Internacional de Cinema del Sàhara

El projecte Cinema pel poble saharaui neix amb la finalitat de sensibilitzar i donar una parcial solució a les necessitats detectades en oci, activitats culturals i formació audiovisual entre la població de refugiats saharauis dels campaments de Tinduf. L’objectiu és realitzar activitats de difusió cultural emmarcades en l’àmbit cinematogràfic. A més del component cultural i d’entreteniment, aquest projecte té com objectiu apropar l’opinió pública internacional a la situació que viu el poble saharaui en l’exili i a la seva digna supervivència en el desert esperant la realització del referèndum d’autodeterminació. El projecte Cinema pel poble saharaui està dividit en tres activitats: tallers i cursos de formació audiovisual; la creació d’una ret de videoteques amb el material necessari, concretament un centre permanent en cadascun dels campaments; i el Fisahara, és a dir, el Festival Internacional de Cinema del Sàhara.
La quarta edició del Fisahara s’està realitzant des d’ahir i dura fins diumenge. El festival té de caràcter internacional, es realitza a l’aire lliure, és el únic festival de cinema que es realitza en un camp de refugiats i el premi pel guanyador és un camell blanc. Entre els films que formen part de la programació destaquen Caotica Ana de Julio Medem, Mataharis de Iciar Bollaín, Las 13 Rosas de Emilio Martínez Lázaro, En Un Mundo Libre de Ken Loach o films de realitzadors africans. Aquest any es contarà amb la presència de l’actor Javier Bardem, una persona compromesa tal i com va mostrar produint de manera desinteressada el documental Invisibles.

La web del festival aquí. De tots els festivals de cinema que he comentat, aquest és el que més il·lusió em faria anar-hi. El camp de refugiats estan distribuits entorn de Tinduf, que és la ciutat més important; aquest any el festival es realitza a la wilaia de Dajla.

dijous, 17 d’abril de 2008

Makea tu vida

Maquejar ve de maquillar, arreglar, customitzar, personalitzar, reparar, tunejar, adaptar, apanyar,... en definitiva, fer-t’ho més guapo tu mateix. MAKEA és una alternativa a la cultura del utilitzar i llençar.
En l’actual societat de consum, les marques són qualsevol paraula, nom, símbol o objecte que s’utilitzi per identificar i distingir els articles d’un productor respecte als dels seus competidors i donen als productes una personalitat i una imatge tals que ens converteixen en sers dependents d’aquests.
Però MAKEA és una marca que no ven res, representa una actitud de resistència. MAKEA és la intel·ligència i creativitat col·lectiva, que converteix de nou en útil allò que la societat de consum ha depreciat. Es tracta de recuperar el lema do it yourself, allarga la vida útil dels productes, trenca amb la comoditat malgastadora i buida que ens venen en caixes la cultura de consumo.
La marca MAKEA és un punt de referència informativa, en que qualsevol persona pot tindre accés a "receptes" per l’aprofitament creatiu dels drets, i convertir-los així en productes útils per l’hàbitat. Es retroalimenta de coneixements i habilitats personals, aportades per aquells individus que són creadors i tenen ganes de compartir. És tracta de crear una ret de persones que no volen contribuir al creixement de residus, escombraries ni abocadors, i creuen en el potencial del intercanvi lliure de creativitat com força per canviar la societat, respectant un poc més el planeta en que vivim.

El disseny en el projecte MAKEA no és una estètica, ni un valor afegit, ni s’identifica amb cap estil de vida: surt del mateix procés de creació del producte. La web aquí.


PD: El text ha estat extret de la web.

dimecres, 16 d’abril de 2008

Rabiosa actualitat

Se m'acumulen les noticies per opinar i com que altres ja ho han fet i millor que jo, comento i recomano enllaços. Les il·lustracions, d'Eneko.
  1. ASCÓ: Ara resulta que hem passat de nivell 1 (anomalia) a nivell 2 (incident). Llegiu la reflexió feta per Indarki al seu bloc, i que cadascú tregui les seves propies conclusions.

  2. AIGUA: Després de marejar la perdiu amb la captació del Segre, el Gobierno desautoritza el Govern i es durà a terme el minitransvasament de l'Ebre. Aquí tothom procura el·ludir el molt TRANSVASAMENT. Article d'en Ramon Folch i dos articles del bloc Nòmades, aquí i aquí.


  3. EL TÍBET: Sàbies paraules les del Gallo Rojo en varis articles.

  4. LA FUSIÓ DEL MINISTERI DE MEDI AMBIENT: Interessant reflexió en Soitu. Em dol l'adéu d'una ministra que vertaderament ha tingut sensibilitat ambiental.

  5. NOU GOVERN: La paritat de ministres en el govern de Zapatero és només un acte propagandístic o és un pas cap a la igualtat? En els demés càrrecs polítics com les secretaries d'estats o altres, també hi ha paritat o són tot homes?
  6. SÀHARA OCCIDENTAL: El Sàhara Occidental és un territori ocupal il·legalment, per això es demana el dret a l'autodeterminació, i no un model d'estatut d'autonomia similar al català. Llegiu l'entrada de l'Storico.

dimarts, 15 d’abril de 2008

Cites (8)

Monogràfic de cites sobre l'aigua:
  • "El planeta Terra és més líquid que sòlid: hauria d'anomenar-se planeta Aigua" (Gildo Seisdedos).
  • "El mar també és part de la nostra terra" (Xavier Pastor).
  • "Sé que només són unes gotes d'aigua, però si no hi fossin, l'oceà les trobaria a faltar" (Teresa de Calcuta).
  • "No puc estar d'acord a trasvasar 160 o 200 hm3 del Roina quan les depuradores en llancen 650" (Ramon Folch).
  • "Hem de deixar d'actuar com un país ric en aigua" (Ramon Folch).
  • "Lluitar per la salut dels rius i mars és lluitar per una vida digna de la gent que viuen i viuran sobre aquest planeta" (Pedro Arrojo).
  • "Qui pensa que l'ordre mundial o els plans hidrològics s'han d'imposar a cop de formigó i bombes intel·ligentment assassines s'equivoquen i no hem de permetre que governin el Món" (Pedro Arrojo).
  • "Quan arribem a comprendre que l'ús principal que pot tindre un riu és precisament la de ser riu, haurem posat els fonaments sòlids per afrontar amb èxit l'exercici de la planificació hidrològica" (Víctor Peñas).
  • "El gran pecat de la nostra mirada sobre els rius és veure'ls com simples proveedors d'aigua que acumular o desviar. No hi haurà futur pels rius sinó comencem a considerar-los com ecosistemes complexes plens de vida i que donen vida" (Laura Pérez).
  • "Els rius que flueixen pel món són més antics que la sang que circula per les venes dels humans" (James Langston Hughes).
  • "La granota no buida l'aigua del toll on viu" (Proverbi indi).
  • "L'aigua és l'ànima blava d'aquest planeta" (autor desconegut).
  • "Aigua per tots, però no per tot" (José Luis Gallego).
  • "Reflexionar sobre l'aigua ens posa a navegar en un mar de problemes" (Gildo Seisdedos).

dilluns, 14 d’abril de 2008

A la tercera va la vençuda

En els darrers anys s’estan fent avenços molt importants en temes de igualtat. Les dones soldat, la llei de paritat, un govern amb majoria de dones, una dona com a ministra de defensa, llei de matrimoni i adopció per homosexuals...

Celebro les millores assolides per tots els partits polítics que hi ha contribuït però encara s’ha de continuar caminant endavant, el que s’ha aconseguit és molt però encara és insuficient per obtenir un grau real de igualtat: un llei electoral justa que no afavoreixi els dos grans partits, la custòdia compartida... i la república.

La república és un exemple de igualtat social i de gènere. Perquè no es reforma la constitució per a que el primer descendent dels reis sigui l’hereu, independentment del seu sexe? Perquè no s’elegeix democràticament amb unes eleccions? Perquè es segueix amb una institució imposada dictatorialment per Franco quan anteriorment es gaudia d’una república?

En definitiva, perquè no puc aspirar a ser rei? Per què carai sóc diferent? Perquè carai tenen aquest privilegi?

Hi ha una llegenda que diu que la monarquia s’acabarà quan s’ompli el darrer ninxo del Panteó del Monestir de El Escorial, i la realitat és que només en queda un. També cal remarcar que el pare de Juan Carlos I, tot i no regnar, va ser enterrat amb honors de rei al mateix Panteó.
Per mi només hi han dos reis: en Melcior i en Gaspar.

Avui i més que mai, Salut i República!

diumenge, 13 d’abril de 2008

En el río (Amaral)

dissabte, 12 d’abril de 2008

L'art de ploure

Comenzaré por decir, sobre los días y años de mi infancia, que mi único personaje inolvidable fue la lluvia.


Por mucho que he caminado el mundo me parece que se ha perdido para siempre aquel arte de llover que el cielo ejercía en mi Araucanía natal.

Llovía meses enteros, años enteros. La lluvia caía en hilos como largas agujas de vidrio que se rompían en los techos, o llegaban en olas transparentes contra las ventanas, y cada casa era una nave que difícilmente llegaba a puerto en aquel océano de invierno.

Por las veredas, saltando de una piedra a otra, contra frío y lluvia, andábamos hacia el colegio. Los paraguas se los llevaba el viento. Los impermeables eran caros, los guantes no se conocían.

Siempre recordaré los calcetines mojados junto al brasero y mis zapatos echando vapor, como pequeñas locomotoras. Pero aquello era entonces, cuando llovía.


Pablo Neruda, "Infancia y poesia", del llibre de memòries "Confieso que he vivido"

dijous, 10 d’abril de 2008

Saps quanta aigua consumeixes al dia?

dimecres, 9 d’abril de 2008

Catalunya sota els efectes de la sequera



Nom i reserves d'aigua dels embassments mostrats en el gràfic, d'esquerra a dreta: Boadella 24%, Sau 13%, Susqueda 26%, La Baells 20%, La Llosa del Cavall 12% i Sant Ponç 47%.
Per més informació, aquí.

dimarts, 8 d’abril de 2008

Incolora, inodora, insípida

Silenciosament, sense fer soroll... aquest és el perill de les fuites radiactives; no avisen però de tant en tant apareixen. La radiació nuclear és incolora, inodora i insípida, però el seu regust en forma d’alteracions genètiques apareixen a llarg termini sense adonar-nos-en.

A la central nuclear d’Ascó hi ha hagut una fuita nuclear originada degut a un mal funcionament d’algun dels processos de depuració i filtració d’aigua contaminada radiactiva (és a dir, aquella que ha passat pel nucli del reactor).

Curiosament, la central va anuncia la fuita al Consell Seguretat Nuclear el 5 d'abril, qui va emetre un comunicat públic en la seva web, tal i com m'ha fet arribar l'Indarki, per tant no és Greenpeace qui a destapat el cas com anteriorment havia escrit en aquesta entrada.

Per altra banda, el nivell d’emissió de radiactivitat d’ambdues parts dista enormement, la diferència és de l’ordre de 500 mil vegades: la central admet una radiació de partícules de 0’00001, mentre que Greenpeace a enregistrat valors de 5 Curis. De qui em fio?
A més, sembla ser que aquesta radiació ha estat deguda a la operació de recàrrega de combustible de la unitat 1, que es va realitzar al novembre de l'any passat. O sigui, que fa 5 mesos que es va produir una fuita nuclear!!! Tant es triga en detectar una fuita nuclear?

No conec els efectes del valor dictat per Greenpeace ni el temps d’exposició límit davant aquesta radiació nuclear, la qual cosa seria interessant que algun expert en energia nuclear resolgués el dubte; ja no per determinar si l’accident ha estat quelcom anecdòtic o és una situació greu, perquè la qüestió de base és que hi ha hagut una fuita, i crec recordar que en els darrers anys, Ascó no s’ha caracteritzat per un funcionament perfecte, que és el mínim que ha de garantir una central nuclear.

Malgrat la icona que delata el meu posicionament vers aquest tipus d'energia, el motiu d'aquesta entrada no és fomentar el debat si energia nuclear sí o no; la raó és que un cop més la transparència i el saber fer dels que manen i que disposen de les informacions de primera mà han amagat la veritat, retardant la seva emissió pública, i aquest fet adopta una gran rellevància quan en la passada legislatura es va endegar un Pla de Seguretat Nuclear especial. Quan trobarem gent competent i sincera en el món de la política i els negocis?

Jo, davant el comportment del CSN i dels responsables de la central, em crec i recolzo als ecologistes en aquesta lluita per aconseguir un món verd, perfumat i amb gust d'aigua.

Aigua amb regust polític

Sobre l’aigua, la única cosa que puc fer és subscriure les declaracions dels que considero els màxims experts en tema de planificació hidrològica, en Pedro Arrojo i en Ramon Folch.

En Pedro Arrojo, doctorat en físiques, és professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa, dirigeix la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i va obtenir el Premi Goldman l’any 2003 per encapçalar l’oposició al famós Pla Hidrològic Nacional del PP. Llegiu una entrevista feta al diari El País.

Ramon Folch, doctor en biologia i socioecòleg, dirigeix l’Estudi Ramon Folch, on desenvolupa estudis de temàtica ambiental. Anteriorment va treballar com a professor universitari a la UB i va dirigir els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona. Escolteu les seves declaracions en una entrevista a Vilaweb.

En el tema polític, només dir que s’ha demostrat la classe política que tenim és nefasta, potser és un reflex de la pròpia societat i tenim el que ens mereixem, però l’actitud de molts d’ells deixa molt que desitjar.

Un polític pot encertar en les seves decisions o no, però el que no es pot tolerar és la mentida, tal i com ho han fet el senyor Baltasar, Conseller de Medi Ambient, i el senyor Nadal, Conseller d’Obres Públiques i portaveu del Govern; però tampoc accepto la mentida silenciosa dels seus dirigents que van estar d’acord en amagar el transvasament. Tant de bo tots aquests s’allunyin de la política ben aviat perquè no mereixen tindre càrrecs tan importants.

Tampoc m’agrada el posicionament de tots els partits polítics. El PP de Lleida en contra del transvasament quan van ser els abanderats del Pla Hidrològic Nacional; el PSC a favor tot i que el PSOE van ser els que ens van defensar les dessaladores com alternativa; CiU criticant ambdós alteracions del riu Segre i Ebre però a favor de portar aigua del Roina. ERC de moment se’n salva perquè no disposen de la Conselleria de Medi Ambient i perquè ni són els portaveus ni presideixen el Govern, només he sentit als republicans de Lleida queixant-se del tema, però cap declaració d’en Puigcercós ni d’en Carod; suposo que estan més preocupats pel poder intern del partit que de la trista aigua. O sigui, que de qualsevol tema se’n fa una arma política per critica el rival.

I ara anem per ICV, el partit idealista per excel·lència que sembla que un cop entra en el poder es fa esclau del mateix. Enyoro la figura d’en Salvador Milà com a conseller de Medi Ambient, allò si que era un bon ambientalista i no entenc perquè se’l va fer cessar del càrrec i ningú d’ICV va alçar la veu; crec que necessitem un canvi de dirigents, joves o no, però si amb empenta, claredat i aires nous i descontaminats; necessitem entendre que Catalunya no només és Barcelona, malgrat que allí hi visquin el 80% de la població; necessitem diàleg intern entre els responsables polítics de les quatre províncies de Catalunya i saber traslladar les preocupacions de futur als ciutadans amb temps i sinceritat.

M’alegra saber que dins d’ICV hi ha gent que ha alçat la veu contra la seva executiva, no negant el transvasament, que això ja és secundari, sinó enutjada per les maneres; em reconforten les veus lleidatanes de la regidora Mercè Rivadulla, la del parlamentari Francesc Pané i la del candidat congressista Josep Antoni Moreno, així com el posicionament dels JEV de Lleida. Per cert, llegiu també l’entrada de l’Àngel Pagès, un escrit que porta més de 80 comentaris, contingut del qual comparteixo totalment.

dilluns, 7 d’abril de 2008

Dia Mundial de la Salut

Molts consideren que l’ecologia no pot ser considerada com un dels eixos vertebradors de la política o de la planificació social de la humanitat. Si féssim una enquesta entre la població, hom determinaria l’economia, els serveis socials, les comunicacions o la seguretat entre els vectors de més rellevància.

No seré jo qui negui o contradigui aquesta apreciació que, sense consultar cap font, suposo i assumeixo com la més real entre la societat, però ningú pot rebatre la idea que la natura és un dels segments de més importància i preocupació pel futur de la humanitat.

Medi Ambient no només és un bonic paisatge, amb predomini de color verd, per fer senderisme durant el cap de setmana. Medi Ambient és molt més que això atès que la seva excessiva alteració natural, de la qual l’home és, parcial o totalment, directa o indirectament, responsable, té repercussió en tots el àmbits de la societat.

Avui és el Dia Mundial de la Salut, i ningú pot posar en dubte que l’augment de CO2 en l’atmosfera és un dels elements responsables del increment de la mortalitat de gent gran, de nombrosos problemes de respiració, d’un major període primaveral que fa que les al·lèrgies asmàtiques durin més, queixes d’esportistes de proves de llarga durada pels propers Jocs Olímpics de Pekin...

Segons al Comissió Europea, 370.000 persones moren a l’any degut la mala qualitat de l’aire i segons un estudi elaborat pel Institut Municipal de Investigació Mèdica (IMIM) i el Centre de Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona, un aire més net en l’àrea metropolitana de Barcelona suposaria evitar cada any 3.500 morts prematures, 1.800 hospitalitzacions cardiorespiratories, 5.100 casos de bronquitis agudes en nens i 54.000 atacs d’asma en nens i adults.

Si entenem que el medi ambient pot modelar la nostra salut, ens donarem compte de la importància que el bon estat del planeta té en la nostra vida. No vull ser apocalíptic, però el canvi climàtic és una realitat i no podem inhibir les seves conseqüències atès que és una roda inercial que ja no podem parar, però el que si podem fer és mitigar els seus efectes. Per fer-ho, només calen dues coses: voluntat política i voluntat social.

La força de voluntat és un concepte que s’empra quan s’associa a la consecució de quelcom difícil, sovint fent sacrificis, i aquesta és la nova situació en que ens trobem. No podem exigir una millora ambiental, en qualitat d’aire per exemple, sense una prestació per part nostra. És per això que ens hem conscienciar en que aquest problema no només l’han de solucionar els polítics, sinó que nosaltres també hem de ser protagonistes.

diumenge, 6 d’abril de 2008

Decàleg del comerç just

Les 10 regles o principis essencials del comerç just:

  1. Crear oportunitats per grups productors desavantatjats.
  2. Transparència i organització democràtica.
  3. Realitzar contractes equitatius a llarg termini.
  4. Establir preus justos als productors.
  5. Practicar la igualtat de gènere.
  6. Lluitar contra l'explotació laboral infantil.
  7. Assegurar condicions dignes de treball.
  8. Afavorir l'adquisició de capacitats i assistir als productors en desavantage.
  9. Divulgar les idees del comerç just.
  10. Protegir l'entorn.

Trobat en el número 340 de la revista Integral. Decàleg elaborat per IFAT (International Fair Trade Association)

dissabte, 5 d’abril de 2008

El sol no és el responsable del canvi climàtic

Fa bastant temps que procuro formar-me en temes medi ambientals i sobre el canvi climàtic absorbint coneixement a base de documentals, llibres i internet, i els principals resultats estan abocats en aquest bloc.

Però per altra banda, considero que una de les millors opcions de reafirmar-se en un postura passa per impregnar-se de les teories que un rebutja per sistema per conèixer els fonaments de les opinions contraries a un mateix. És per això que el mes passat vaig llegir el llibre El lado oscuro de las ONG i tot just ahir vaig començar la lectura del llibre Las mentiras del cambio climàtico que ressenyaré properament.

També tinc intenció de mirar un documental que encara he d’aconseguit anomenat El gran timo del cambio climático i ves per on, avui mateix apareix un article al diari Público que desacredita la hipòtesi científica en que es basa aquest documental, la teoria dels raigs còsmics del físic Henrik Svensmark, investigador del Centre Espacial de Dinamarca.

La teoria diu que els raigs còsmics, que són partícules d’alta energia alliberada per forats negres o explosions de supernoves, arriben a la Terra, on són desviats degut el camp magnètic del planeta i per l’acció del vent solar, que són una corrent de partícules elèctriques procedents del sol. La hipòtesi de Svensmark és que si el vent solar és dèbil, la quantitat de raigs còsmics que arriben a la Terra augmenta, per tant hi ha més partícules solars en l’atmosfera, les quals inhibeixen la creació de núvols i afavoreixen l’escalfament climàtic. Per tant, el postulat de Svensmark determina que el responsable del canvi climàtic no és l’alt contingut de CO2 en l’atmosfera, sinó que es degut a un canvi de l’activitat solar, exculpant l’activitat humana com a responsable.

Ara, Terry Sloan i Arnold W. Wolfendale, de les universitats de Lancaster y Durham respectivament, han comprovat que en els darrers 20 anys, la quantitat de raigs còsmics que han arribat a la Terra no han variat, i que ens els últims 100 anys la quantitat ha disminuït. Per tant, es demostra que el increment de temperatures del planeta no és degut a un comportament solar determinat.

Noticia publicada al diari aquí; comentari de la noticia per part d'un altre blocaire aquí.
Foto del sol feta per la NASA i extreta del diari Público.

divendres, 4 d’abril de 2008

Així finalitza la vida i comença la supervivència

El següent document és un dels més preuats pels ecologistes, és tracta de la carta que va enviar en 1855 el cap indi Seattle de la tribu Suwamish al president dels Estats Units Franklin Pierce en resposta a l’oferta de compra de les terres dels Suwamish, en el nord oest dels Estats Units, el que avui és l’Estat de Washintong i Seattle la seva capital. Els indis americans estaven molt units a la seva terra, no coneixien la propietat, és més, consideraven la terra la propietària dels homes. En nombrosos àmbits ecologistes es considera com "la declaració més bonica i profunda que mai s’ha fet sobre el medi ambient".

El Gran Jefe de Washington manda decir que desea comprar nuestras tierras. El Gran Jefe también nos envía palabras de amistad y buena voluntad. Apreciamos esta gentileza porque sabemos que poca falta le hace, en cambio, nuestra amistad. Vamos a considerar su oferta, pues sabemos que, de no hacerlo, el hombre blanco podrá venir con sus armas de fuego y tomarse nuestras tierras. El Gran Jefe de Washington podrá confiar en lo que dice el Jefe Seattle con la misma certeza con que nuestros hermanos blancos podrán confiar en la vuelta de las estaciones. Mis palabras son inmutables como las estrellas.

¿Cómo podéis comprar o vender el cielo, el calor de la tierra? Esta idea nos parece extraña. No somos dueños de la frescura del aire ni del centelleo del agua. ¿Cómo podríais comprarlos a nosotros? Lo decimos oportunamente. Habeis de saber que cada partícula de esta tierra es sagrada para mi pueblo. Cada hoja resplandeciente, cada playa arenosa, cada neblina en el oscuro bosque, cada claro y cada insecto con su zumbido son sagrados en la memoria y la experiencia de mi pueblo. La savia que circula en los árboles porta las memorias del hombre de piel roja.

Los muertos del hombre blanco se olvidan de su tierra natal cuando se van a caminar por entre las estrellas. Nuestros muertos jamás olvidan esta hermosa tierra porque ella es la madre del hombre de piel roja. Somos parte de la tierra y ella es parte de nosotros. Las fragantes flores son nuestras hermanas; el venado, el caballo, el águila majestuosa son nuestros hermanos. Las praderas, el calor corporal del potrillo y el hombre, todos pertenecen a la misma familia. "Por eso, cuando el Gran Jefe de Washington manda decir que desea comprar nuestras tierras, es mucho lo que pide. El Gran Jefe manda decir que nos reservará un lugar para que podamos vivir cómodamente entre nosotros. El será nuestro padre y nosotros seremos sus hijos. Por eso consideraremos su oferta de comprar nuestras tierras. Mas, ello no será fácil porque estas tierras son sagradas para nosotros. El agua centelleante que corre por los ríos y esteros no es meramente agua sino la sangre de nuestros antepasados. Si os vendemos estas tierras, tendréis que recordar que ellas son sagradas y deberéis enseñar a vuestros hijos que lo son y que cada reflejo fantasmal en las aguas claras de los lagos habla de acontecimientos y recuerdos de la vida de mi pueblo. El murmullo del agua es la voz del padre de mi padre.

Los ríos son nuestros hermanos, ellos calman nuestra sed. Los ríos llevan nuestras canoas y alimentan a nuestros hijos. Si os vendemos nuestras tierras, deberéis recordar y enseñar a vuestros hijos que los ríos son nuestros hermanos y hermanos de vosotros; deberéis en adelante dar a los ríos el trato bondadoso que daréis a cualquier hermano.

Sabemos que el hombre blanco no comprende nuestra manera de ser. Le da lo mismo un pedazo de tierra que el otro porque él es un extraño que llega en la noche a sacar de la tierra lo que necesita. La tierra no es su hermano sino su enemigo. Cuando la ha conquistado la abandona y sigue su camino. Deja detrás de él las sepulturas de sus padres sin que le importe. Despoja de la tierra a sus hijos sin que le importe. Olvida la sepultura de su padre y los derechos de sus hijos. Trata a su madre, la tierra, y a su hermano el cielo, como si fuesen cosas que se pueden comprar, saquear y vender, como si fuesen corderos y cuentas de vidrio. Su insaciable apetito devorará la tierra y dejará tras sí sólo un desierto.

No lo comprendo. Nuestra manera de ser es diferente a la vuestra. La vista de vuestras ciudades hace doler los ojos al hombre de piel roja. Pero quizá sea así porque el hombre de piel roja es un salvaje y no comprende las cosas. No hay ningún lugar tranquilo en las ciudades del hombre blanco, ningún lugar donde pueda escucharse el desplegarse de las hojas en primavera o el orzar de las alas de un insecto. Pero quizá sea así porque soy un salvaje y no puedo comprender las cosas. El ruido de la ciudad parece insultar los oídos. ¿Y qué clase de vida es cuando el hombre no es capaz de escuchar el solitario grito de la garza o la discusión nocturna de las ranas alrededor de la laguna? Soy un hombre de piel roja y no lo comprendo. Los indios preferimos el suave sonido del viento que acaricia la cala del lago y el olor del mismo viento purificado por la lluvia del mediodía o perfumado por la fragancia de los pinos.
El aire es algo precioso para el hombre de piel roja porque todas las cosas comparten el mismo aliento: el animal, el árbol y el hombre. El hombre blanco parece no sentir el aire que respira. Al igual que un hombre muchos días agonizante, se ha vuelto insensible al hedor. Mas, si os vendemos nuestras tierras, debéis recordar que el aire es precioso para nosotros, que el aire comparte su espíritu con toda la vida que sustenta. Y, si os vendemos nuestras tierras, debéis dejarlas aparte y mantenerlas sagradas como un lugar al cual podrá llegar incluso el hombre blanco a saborear el viento dulcificado por las flores de la pradera.

Consideraremos vuestra oferta de comprar nuestras tierras. Si decidimos aceptarla, pondré una condición: que el hombre blanco deberá tratar a los animales de estas tierras como hermanos. Soy un salvaje y no comprendo otro modo de conducta. He visto miles de búfalos pudriéndose sobre las praderas, abandonados allí por el hombre blanco que les disparó desde un tren en marcha. Soy un salvaje y no comprendo como el humeante caballo de vapor puede ser más importante que el búfalo al que sólo matamos para poder vivir. ¿Qué es el hombre sin los animales? Si todos los animales hubiesen desaparecido, el hombre moriría de una gran soledad de espíritu. Porque todo lo que ocurre a los animales pronto habrá de ocurrir también al hombre. Todas las cosas están relacionadas ente sí.

Vosotros debéis enseñar a vuestros hijos que el suelo bajo sus pies es la ceniza de sus abuelos. Para que respeten la tierra, debéis decir a vuestros hijos que la tierra está plena de vida de nuestros antepasados. Debéis enseñar a vuestros hijos lo que nosotros hemos enseñados a los nuestros: que la tierra es nuestra madre. Todo lo que afecta a la tierra afecta a los hijos de la tierra. Cuando los hombres escupen el suelo se escupen a sí mismos.

Esto lo sabemos: la tierra no pertenece al hombre, sino que el hombre pertenece a la tierra. El hombre no ha tejido la red de la vida: es sólo una hebra de ella. Todo lo que haga a la red se lo hará a sí mismo. Lo que ocurre a la tierra ocurrirá a los hijos de la tierra. Lo sabemos. Todas las cosas están relacionadas como la sangre que une a una familia.

Aún el hombre blanco, cuyo Dios se pasea con él y conversa con el -de amigo a amigo no puede estar exento del destino común-. Quizá seamos hermanos, después de todo. Lo veremos. Sabemos algo que el hombre blanco descubrirá algún día: que nuestro Dios es su mismo Dios. Ahora pensáis quizá que sois dueño de nuestras tierras; pero no podéis serlo. El es el Dios de la humanidad y Su compasión es igual para el hombre blanco. Esta tierra es preciosa para El y el causarle daño significa mostrar desprecio hacia su Creador. Los hombres blancos también pasarán, tal vez antes que las demás tribus. Si contamináis vuestra cama, moriréis alguna noche sofocados por vuestros propios desperdicios. Pero aún en vuestra hora final os sentiréis iluminados por la idea de que Dios os trajo a estas tierras y os dio el dominio sobre ellas y sobre el hombre de piel roja con algún propósito especial. Tal destino es un misterio para nosotros porque no comprendemos lo que será cuando los búfalos hayan sido exterminados, cuando los caballos salvajes hayan sido domados, cuando los recónditos rincones de los bosques exhalen el olor a muchos hombres y cuando la vista hacia las verdes colinas esté cerrada por un enjambre de alambres parlantes. ¿Dónde está el espeso bosque? Desapareció. ¿Dónde está el águila? Desapareció. Así termina la vida y comienza la supervivencia....

dimecres, 2 d’abril de 2008

Cinestrat 2008

Des d’ahir fins el dia 6 d’aquest mes, es celebra a Finestrat, un municipi d’Alacant, el II Festival Internacional de Cine Documental, també conegut com Cinestrat. El festival té caràcter monogràfic, així que cada any el festival gira entorn una temàtica determina: l’edició de l’any passat tenia com a eix central les condicions laborals i la necessitat d’emigrar a causa de la falta de llocs de treball i oportunitats; aquest any el canvi climàtic i la crisi energètica són el tema escollit.

Per més informació aquí.

dimarts, 1 d’abril de 2008

Pregaria

Per l'abril gotes mil.

Per l'abril pluges mil.

Per l'abril paraigües mil.

Premi Dardo 2008

En Pere Nieto m’ha concedit el Premi Dardo 2008. El premi porta adjunt el següent lema: “La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

T’agraeixo moltíssim Pere aquest honor. A continuació procedeixo amb el llistat de 15 blocs als qui considero que són dignes de rebre aquest guardó, que és la contraprestació obligatòria que cal realitzarper rebre el premi.

El llistat, seguint un ordre totalment aleatori i sense repetir cap bloc dels premiats pel Pere, és:

  1. Amics Arbres - Arbres Amics. Amor i defensa vers els arbres. Un referent.

  2. Com gotes a l'oceà. Un bloc molt interessant i variat de l'Eduard. Cultura, drets humans, viatges, curiositats...

  3. La mirada d'en blauet. Nou bloc del periodista ambiental José Luis Gallego.

  4. No time to waste. Bloc molt complert sobre ONGs, canvi climàtic, drets humans...

  5. La otra agenda. Reflexions sobre drets humans.

  6. Trab El Bidan. Bloc de L'Storico; especialista en el conflicte sahraui.

  7. Sàhara Lleida. Bloc de l'Antònia, tota una personalitat que lluita pacíficament pel drets dels sahrauis.

  8. Amics del Animals del Segrià. ONG lleidatana que lluita per la defensa dels animals. Admirable la feina que fan.

  9. Notes des de l'ecosocialismes. Reflexions d'en Josep Antoni Moreno, cap de llista d'ICV en les passades eleccions del Congrès.

  10. El WC de Eric. Una mirada subrealista perfecta. M'encanta.

  11. Indarki. Bloc sobre energia i medi ambient. Impulsor de la Red Hispànica de Blocs d'Energia i Medi Ambient.

  12. Jesús Hernández Nicolau. Bloc d'un jove d'ICV. Reflexió política d'alt nivell.

  13. Loco por el petróleo. Per concienciar-nos que el petroli s'acaba.

  14. Salut i República. Un bloc recent que m'ha despertat el interès de llegir-lo. De Torrefarrera, Lleida.

  15. Time of your life. Per animar-te a reprendre l'aventura del bloc.