dijous, 25 de febrer del 2010

Cròniques de Selva

Una expedició enviada pel Jardí Botànic de Miami cap a la selva colombiana del Chocó amb la finalitat de trobar noves flors desconegudes és el pretext perfecte per encobrit la vertadera finalitat de la missió: trobar el remei basat en 7 substàncies naturals que fa mig segle, un indígena de la selva, va emprar per curar el càncer de pell.

Però dintre d'aquest grup, tres amics, dos dels quals són biòlegs, sospiten que l'objectiu del viatje res té a veure amb la descoberta de noves espècies florals, i procuren amb l'ajuda d'un indígena que els fa de guia, que els responsables de l'expedició no obtinguin les mostres que necessiten.

El llibre és un al·legat contra el comportament asquerós de les grans multinacionals (farmaceutiques, químiques...) d'apropiar-se dels coneixements dels pobles indígenes gratuitament per obtindre medicaments i vacunes que després exploten econòmicament amb un preu desorbitat sense cedir cap mena de compensació als indígenes.

El llibre és una novel·la ambientada en tot moment en la tropical i frondosa selva colombiana, és intrigant, ràpid de llegir, enganxa des del primer moment... però també reflexiona sobre la propietat intel·lectual dels indígenes sobre els coneixements de plantes medicinals, sobre a qui li pertany la conservació i explotació de la riquesa biològica d'una regió i sobre com comercialitzar productes a costa del dolor de malats.

Crónicas de Selva, un llibre escrit per Eladio De Valdenebro, publicat per l'editorial RBA i que va rebre el Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatjes el 2005. L'autor és un arquitecte nascut a Popayán (Colòmbia) el 1942, qui ha escrit varis llibres per nens sobre medi ambient; professionalment es dedica a la promoció de la qualitat i preservació dels centres urbans i la integració de la natura en les ciutats.

dilluns, 22 de febrer del 2010

Oh green world (Gorillaz)

dissabte, 20 de febrer del 2010

Qui és el més ruc?

Tenim uns polítics que fan pena!!! La grandíssima frase pronunciada pel Ministre de Indústria i Energia del govern espanyol témer l'energia nuclear és com tindre por als eclipsis, a part de no tindre cap mena de lògica i comparar dos fets totalment independents, està a l'alçada de fabuloses cites d'altres grans dirigents com les que a continuació us recordo:

  • He portat aquí a deu dels més importants científics del món i cap m'ha garantit el temps que farà demà a Sevilla. Com algú pot dir el que passarà en el món dins de 300 anys? (el cusí de Mariano Rajoy, catedràtic de física).
  • Per acabar amb els incendis forestals, talarem els arbres (George W. Bush, ex-president dels EEUU).
  • No és la contaminació el que amenaça el medi ambient, sinó la impuresa de l'aire i l'aigua (George W. Bush, ex-president d'EEUU).
  • Això del canvi climàtic és una mamarratxada que nomès se'ls s'hi podia ocòrrer als del Premi Príncep d'Astúries (Federico Jiménez Losantos).

divendres, 19 de febrer del 2010

Jornada portes obertes de les energies renovables

Des de l'Agència de l'Energia de Lleida s'organitza, com ja ve sent habitual en els darrers anys, una jornada de portes obertes de diferents instal·lacions que aprofiten les energies renovables. La finalitat d'aquesta iniciativa és la de donar a conèixer les tecnologies de producció netes i d'edificació sostenible als ciutadans de les comarques de Lleida. La jornada té lloc el diumenge 28 de febrer.

Les instal·lacions a visitar són:
  • Planta solar fotovoltaica. El Poal, Pla d'Urgell.

  • Parc eòlic. Serra del Tallat, L'Urgell.

  • Edificació bioclimàtica i sostenible. Juneda, Les Garrigues.

  • Aprofitament de la biomassa. Linyola, Pla d'Urgell.

  • Instal·lació solar tèrmica. Lleida, Segrià.

  • Edificació bioclimàtica i sostenible. Horta de Lleida, Segrià.

Totes les visites són gratuïtes, guiades i adreçades a tots els públics. Hi ha dos torns de visita per cada instal·lació (11h i 12:30h), a excepció del parc eòlic, que nomès hi ha un torn a les 11:30h. En el primer torn s'ofereix de manera opcional servei d'autocar gratuït (a excepció de la instal·lació solar tèrmica degut a trobar-se dins de Lleida ciutat).

Cal inscriure's prèviament abans del 24 de febrer mitjançant el mail info@lleidaenergia.cat o mitjançant el telèfon 973700455. Per més informació aquí.

dimecres, 17 de febrer del 2010

II Sahara Race Bike

La Sahara Race Bike és un event socio-esportiu-solidari organitzat per l'Associació Amistat amb el Poble Saharaui de Sevilla i el govern de la RASD (República Àrab Saharaui Democràtica) amb la finalitat de donar visibilitat i denunciar el mur que en la dècada dels 80 el Marroc va construit, el qual delimitar la zona del Sàhara Occidental que el govern marroquí va invair militarment de la zona on encara molts saharauis estan refugiats.


Del 26 de març fins el 4 d'abril es recorreran 350 km amb bicicleta, a raó d'etapes diàries entre 30 i 50 km en funció del dia, seguint una ruta paral·lela al mur en qüestió. Mitjançant aquest recorregut es tindrà l'oportunitat de conèixer la vida real dels refugitas que viuen en campaments fora de la zona marroquina, viure i dormir en les jaimes on cada nit han d'allitar-se i entendre en primera persona un greu conflicte de vulneració dels drets humans que sovint passa desapercebut en la plana de noticies internacional. Per més informació sobre l'activitat, aquí.
Aprofito l'escrit per recordar que a Lleida també tenim l'Associació d'Amics del Sàhara Terres de Ponent, la seva web aquí, i també us recomano el bloc de l'Antonia, la presidenta de l'esmentada entitat.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Guia de butxaca per persones inquietes

Quan un s'involucra per primera vegada amb una ONG, descobreix la gran diversitat de sectors pels quals es pot treballar: alimentació, canvi climàtic, conflictes armats, drets humans, deute extern, energia, pobles indígenes, refugiats...

Guia de bolsillo para personas inquietas, escrit per Oriol Canosa i publicat per l'ONG Intermón Oxfam, és un llibre adreçat a totes aquelles persones que desitgen descobrir les diferents problemàtiques que assetgen el món on vivim, ja sigui pel desig de poder entendre millor els sectors de desenvolupament per on es bellegun les diverses ONG o simplement, i tal i com diu el títol del llibre en qüestió, sou persones inquietes amb la necessitat de saber què està ferint el nostre món i la nostra societat.

24 temes explicats de manera breu i amb un llenguatge senzill i divulgatiu, ideal per adquirir els primers coneixements. Culturilla general relacionada amb temes humanitaris.

divendres, 5 de febrer del 2010

Dedicat a certs polítics

En la política no existeix el coneixement definitiu, tan sols aproximacions a una solució millor. Aquesta frase del filòsof austríac Karl Raimund Popper descriu molt bé com de defícil és exercir de polític. El problema esdevé quan els més incompetents es converteixen en polítics, atès que llavors tan sols s'arriben a solucions inadequades.
La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnosi fals i aplicar després els remeis erronis. Groucho Marx.
El mag va fer un gest i va desaparèixer la fam,
va fer un altre gest i va desaparèixer la injustícia,
va fer un altre gest i va desparèixer la guerra.
El polític va fer un gest i va desaparèixer el mag.
Woody Allen.

dijous, 4 de febrer del 2010

Horitzó energètic

Combustibles fòssils:

  • Petroli, 30-40 anys
  • Gas natural, 70 anys
  • Carbó, 200 anys

Combustible nuclear:

  • Urani, 120 anys

Aquestes són estimacions científiques sobre l'horitzó dels recursos energètics disponibles mantenint l'actual ritme de consum.

Els combustibles fòssils podrien denominar-se com a renovables si fóssim capaços de respectar el seu temps de regeneració natural, però el ritme de consum actual no ho permet.

El combustible nuclear no és renovable, no existeix la possibilitat que mitjançant cap mena de procès físico-químico-biològic (natural o artificial) s'obtingui urani, de manera que l'ús d'energia nuclear és una alternativa amb data de caducitat.

Les energies renovables són una tecnologia que té molt potencial de desenvolupament per augmentar rendiments i reduir costos, però encara necessita temps i recursos. Les energies renovables, actualment, són la única alternativa seriosa dins el panorama energètic futur.

Sense devats econòmics ni de contaminació. Només energia.

dimecres, 3 de febrer del 2010

En Pau (1)

En Pau és un noi de 23 anys que tot just ha acabat la carrera de ciències ambientals en la Universitat de Girona. És un tio simpàtic, a qui li agrada l'esport, la música i anar de festa amb els amics.

Porta 6 mesos buscant feina però no troba rés en consonància amb el seu perfil. En el diari El Punt dels diumenges nomès aparèixen feines per fer de comercial i en el portal d'internet Infojobs sempre demanen entre 2 i 5 anys d'experiència en el sector.

Com és una persona dinàmica i proactiva, també ha optat per enviar el seu CV a les empreses on desitjaria treballar, malgrat que ni en les corresponents pàgines web s'indiqui la necessitat de contractar personal; de moment encara no ha rebut resposta de cap.

En Pau no ho acaba d'entendre. El món laboral li exigeix experiència però ningú li vol donar l'oportunitat d'adquirir-la. Hi ha una tasa d'atur molt alta però es parla de retrassar la jubilació fins els 67 anys. I entremig prejubilacions ben remunerades amb 55 anys, sous vitalicis per polítics retirats, estructures públiques ineficients...

dimarts, 2 de febrer del 2010

En busca del premi pendent

En els darrers dies s'ha parlat molt sobre la iniciativa d'una plataforma ciutadana a favor que en Vicente Ferrer sigui candidat al Premi Nobel de la Pau. Atès que aquest guardó no s'entrega a títol pòstum, es reclama que sigui la Fundació Vicente Ferrer (FVF) la candidata legal, la institució que millor representa la grandíssima tasca que aquesta bona persona va desenvolupar durant més de 40 anys a Anantapur, la zona més pobra i erma de l'Índia.

En vida, en Vicente Ferrer va ser candidat en 3 ocasions però mai va rebre el guardó, i això és quelcom que no acabo de comprendre. Després de revisar la llista de premiats, sincerament, desconec el nom i la feina realitzada per la gran majoria, però indubtablement, ni Al Gore ni Barack Obama es mereixen aquest reconeixement per davant del father Ferrer.

Els premis sempre són injustos entenent que és tremendament complex premiar una sola persona/institució/plataforma...; sempre en queda exclòs alguna candidatura que de ben segur també s'ho mereixia. Però els premis també han de ser justos, i el guanyador sempre ha de ser per algú que vertaderament hagi fet quelcom rellevant, i no tots els premiats, al meu entendre, s'ho mereixen.

Degut a la seva mort, l'any passat el diari El Periódico de Catalunya va regalar el llibre titulat Vicente Ferrer, La Revolució Silenciosa, escrit per Alberto Oliveras. Curiosament el dia que sortia en premsa l'anunci de la intenció de presentar la Fundació com candidata vaig acabar de llegir-lo. La veritat és que el llibre en qüestió no m'ha agradat gaire (no se si era el tipus d'escriptura, la manera de ralatar les vivències, l'estructura o què...) però m'ha permès conèixer més a fons una d'aquelles figures que per sempre passaran a la història per contribuir en un món més igual i just.

Tant de bo la FVF pugui recollir un premi que fa temps el mateix Vicente Ferrer hauria d'haver rebut.