dilluns, 31 de desembre de 2007

2008, Any Internacional del Planeta Terra

L’any 2008 serà l’Any Internacional del Planeta Terra, tal i com l’Assemblea de les Nacions Unides va declarar fa tres anys. Aquesta declaració comportarà la sensibilització del públic sobre la importància pel desenvolupament sostenible dels processos i els recursos de la Terra, la prevenció, reducció i mitigació dels desastres i la creació de capacitat per a la gestió sostenible dels recursos i la seva important contribució al Decenni de les Nacions Unides de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible que va del 2005 al 2014.

Per ser una mica més conscients que aquest any que demà començarem serà l’Any Internacional del Planeta Terra, rés millor que descarregar un calendari d’Ecologistes en Acció, imprimiu-lo en paper reciclat i tindreu una valuosa agenda per saber els diferents dies que es celebrar un Dia Mundial relacionat amb el Medi Ambient. El llistat de Dies Mundials aquí, el calendari aquí.
Per aquest motiu i per molts altres, feliç 2008.

dijous, 27 de desembre de 2007

Carbon Monitoring for Action

Center for Global Development (CGD) és una organització independent i sense cap finalitat econòmica que treballa per reduir la pobresa i la desigualtat a través de la complicitat política dels països més rics del planeta.
CARMA (Carbon Monitoring for Action) és una base de dades impulsada per CGD sobre més de 50.000 plantes d’arreu del món, on es pot obtenir informació sobre les emissions de CO2 i la potencia energètica de les majors centrals de generació elèctrica. La iniciativa té la finalitat de promoure la reducció de CO2 en l’atmosfera, motiu pel qual els diferents centres de producció s’etiqueten per colors i icones que descriuen la seva producció elèctrica, emissions de CO2, quantitat de Co2 per MWh (intensitat) i tipus de combustible.


Després de fer una ullada per la web crec necessari remarcar que els centres de generació elèctrica codificats amb l’etiqueta verda, és a dir, de producció neta atès la seva emissió nul·la o minúscula de CO2, inclou les plantes d’energies renovables com és evident, però també les centrals nuclears atès que aquestes no emeten diòxid de carboni. Per altra banda, tampoc es consideren les emissions associades a tot el cicle real de les centrals (fase de construcció, clausura...), només es tenen en compte les degudes a la producció; tampoc és fa esment dels impactes ambientals d'algunes centrals de grans conseqüències.

Una web molt il·lustrativa i molt interessant per conèixer dades sobre la producció energètica i emissions de CO2 arreu del món. La web de CGD aquí i la de CARMA aquí.

dimecres, 26 de desembre de 2007

El viatge de l'emperador

Cada any abans de l’arribada del hivern, els pingüins emperadors surten de mar, un lloc on es mouen amb una facilitat extrema, per caminar torpement centenars de quilòmetres vers una zona concreta de l’Antàrtida; el motiu d’aquest difícil i complicat viatge és la reproducció, la supervivència de l’espècie.

El Viatge de l’Emperador (La Marche de L’Empereur), dirigit per Luc Jacquet al 2005 i doblat per José Coronado i Maribel Verdú, que posen les veus als dos protagonistes. No és una pel·lícula d’aventures, és un documental fidel del mode de vida que els pingüins segueixen per continuar amb l’espècie.

És un documental fascinant, guanyador de l'Oscar al millor documental, que plasma la dificultat per mantenir viva d'una espècie. Disposa d'unes imatges fantàstiques d’aquest país blanc i amb una banda sonora molt bona d’Émilie Simon.

dijous, 20 de desembre de 2007

Gran Scala

Té sentit engegar un macroprojecte que estarà dotat amb un camp de golf, un parc lúdic aquàtic, llacs artificials i grans extensions d’herba en una zona tant àrida i seca com Los Monegros? Té sentit desenvolupar aquest ambiciós projecte quant fa uns anys Aragó es va posicionar en contra del transvasament de l’Ebre?

Entenc que es realitzin iniciatives com aquesta atès que Port Aventura, Terra Mítica o Disney World són projectes equivalents que amplien l’oferta turística i d’oci d’una zona, generen llocs de treball, impulsen econòmicament una comarca i perquè un s’ho passa pipa en aquests llocs, però crec que en la vida, i especialment en la política, cal ser conseqüents amb les postures del passat.

Jo em vaig posicionar en contra del transvasament de l’Ebre atès les altes pèrdues d’aigua que porta associat aquest sistema –arriben fins un 35%, quelcom inexplicable tècnicament- i perquè la Comunitat Valenciana presenta uns consums molt elevats d’aigua –el fet de disposar de molts camps de golf hi contribueix alegrement- així com de disposar unes altes pèrdues en el sistema de canonades d’aigua de les seves ciutats.

Conseqüentment em posiciono en contra d’aquest projecte. Si no sobrava aigua per cedir a la Comunitat Valenciana, tampoc n’hi hauria d’haver-hi per abastar els consums i necessitats de Gran Scala. L’aigua és un dret universal, però només quan s’utilitza per necessitats bàsiques com beure, cuinar o higiene, però no per fomentar negocis, ja que llavors es converteix en una mercaderia.

dimarts, 18 de desembre de 2007

La dicotomia de l'arbre de Nadal

Quina és la millor opció, disposar d’un arbre de Nadal de plàstic o d’un avet natural?

Els arbres de plàstic ens duraran molt anys, de fet amb 25 anys d’existència, a casa meva només n’he conegut un, però normalment aquests estan fabricats amb PVC, el procés de fabricació del qual és molt contaminant i contenen quantitats significatives de plom que perjudiquen les neurones.

La segona opció que darrerament sembla tenir bastants adeptes i que sembla la més ecològica és la de comprar un avet natural, atès que durant els mesos de creixement actua com embornal i a posteriori del seu ús com a ornament nadalenc serà emprat com a compost atès la típica recollida selectiva d’arbres que es fa passat el Nadal. Però aquesta opció deixa d’associar-se amb l’ecologisme quan ens assabentem que aquests són cultivats massivament emprant fertilitzants i plaguicides sintètics que només pretenen accelerar el creixement dels avets.

La solució ideal per aquest conflicte, en cas de voler disposar-ne d’un, és elaborar un mateix el seu propi arbre de Nadal a partir de residus domèstics com cartró, fustes, metall, llaunes o ampolles; es poden pintar, decorar amb teles o fotografies... I evidentment, si els il·luminem, sempre amb leds.

Altres exemples d'arbres, fustes en una platja, filferro i ampolles. La imatge mostrada s'ha extret d'aquí i el video del bloc ecoinventos, aquí.

diumenge, 16 de desembre de 2007

Lo Cacau tanca

Lo Cacau, la botiga de Lleida dedicada al Comerç Just tancarà el proper 31 de gener les seves portes. Segons l’entitat, degut la competència de les grans superfícies, la crisi del petit comerç i l’aparició d’una altra botiga dedicada al Comerç Just han fet que Lo CaCau sigui inviable, atès que no s’arribaven a cobrir les despeses econòmiques necessàries. Aquesta botiga pertany a l’Associació de Comerç Just Lleidatana, que va decidir complementar la seva tasca de difusió amb l’obertura fa 8 anys d’una botiga situada al carrer Cavallers (una mica més amunt del Natura) dedicada al comerç just i el consum responsable.

Jo no soc un comprador habitual d’aquesta botiga, però és una pena que s’hagi arribat a aquesta situació. Recordo haver comprat productes alimentaris a bon preu, de qualitat i amb un tracte molt amable per part dels dependents, però sempre hi he anat de manera puntual.

L’altra botiga de comerç just de la qual es fa esment és la de Intermon-Oxfam, situada al carrer Roca Llaurador, davant del Cafè del Teatre, en la qual no hi he entrat mai. Malgrat dedicar-se al mateix sector, el plantejament d’ambdues és molt diferent; la de Intermón-Oxfam funciona exclusivament amb voluntariat i disposa de l’ajuda d’una ONG molt important i potent; per contra, Lo CaCau considera el projecte com una activitat que ha de ser sostenible per si mateixa, incloent les despeses comercials com el lloguer del local, sous de dependents...

Trobo que l’existència d’aquest tipus d’establiments i iniciatives són fonamentals per la nostra societat, tot i que encara els ciutadans no les tenim molt en compte en els nostres hàbits de consum habituals. Tal i com es diu en la carta pública escrita per l’associació, el consumidor sempre té la darrera paraula. És qui accepta o refusa un producte. A més de valorar la qualitat i el preu, pot preguntar-se pels seus costos socials. A l’escollir uns productes i refusar-ne d’altres, contribueix a marcar les regles del joc del mercat. El consum responsable implica tenir en compte no només el preu i la qualitat sinó també els valors ètics.

Notícia publicada en la web de la Coordinadora d'ONG de Lleida, on trobareu un enllaç en pdf molt recomanable escrit per Lo Cacau.

dijous, 13 de desembre de 2007

¿Dónde jugarán los niños? (Maná)

dimecres, 12 de desembre de 2007

Reciclatge d'ordinadors

Moltes ONG’s s’interessen per la recollida d’ordinadors que les empreses consideren que han quedat obsolets però que encara són útils i funcionen correctament per altres usuaris no tant professionalitzats.

La finalitat és la d’establir un nexe d’unió entre aquells que es volen desfer d’ordinadors i els que en necessiten i no disposen de recursos per adquirir-los. Després d’una supervisió i reparació dels aparells, aquests són donats a alguna institució social que treballi pels drets humans i la gent sense recursos de les nostres contrades, o bé s’envien a països subdesenvolupats per iniciar-los en temes informàtics.

Personalment puc explicar la meva experiència amb Enginyeria Sense Fronteres Aragó, que en el darrers dos anys han enviat ordinadors, entre altres, a Moçambic per poder muntar una aula d’educació en informàtica; al Sàhara, com a material de suport d’un centre de reparació d’energia solar; o a una petita ONG d’Osca per agilitzar el seu funcionament.

Normalment a aquests ordinadors se’ls instal·len programes de software lliure, donat així una alternativa al software de pagament que faria inviable el projecte a nivell econòmic, i garanteix un mínim de prestacions pel seu ús.

ESF-Aragó ha anomenat aquesta iniciativa com a Reciclatge d’Ordinadors i permet reutilitzar un producte evitant que aquest es converteixi en un residu que només pot ser reciclat parcialment; es contribueix amb que les noves tecnologies arribin a tot el món; i facilita la transferència no només tecnològica, sinó també la transferència de coneixements (conegut tècnicament com el know how), atès que si es necessari es complementa la donació dels aparells amb cursos i tallers per a que es disposin d’unes certes nocions del funcionament d’un ordinador i el seu sistema operatiu.

dimarts, 11 de desembre de 2007

Decàleg de l'Ètica Ecològica

  1. Revaloritza lo proper de lo llunyà, lo qualitatiu davant lo quantitatiu, lo viu davant lo inanimat. Eros contra Tánatos.
  2. Defensa els bens públics i els serveis col·lectius. Organitza't, associa't, sigues actiu.
  3. Preguntat quins dels teus comportaments són generalitzables (per exemple, tindre un automòbil, ingerir una dieta molt rica en carn, viatjar amb molta freqüència en avió) i quins d'ells fan que disfrutem més de la vida.
  4. Col·labora en la transcisió vers les energies renovables.
  5. Tanca tot el que puguis els cicles de materiasl (reciclar és només un primer pas en aquest sentit).
  6. Intenta comprendre els contexts amplis i el cicle complert dels èssers (un exemple tècnic: anàlisi de cicles de vida), atès que vius en una època de llarga durada.
  7. Lluita en la teva feina per la producció neta.
  8. Favoreix la coordinació de consumidors crítics i estimula les formes de consum col·lectiu (cotxes compartits, netejar roba conjuntament...). Sigues conscient de la teva força: fes possible el boicot.
  9. Fes una estimació sempre de quant és suficient (evita el més és menys) i intenta determinar quan ha arribat el moment de parar.
  10. Valora els fruits del treball humà i els dons de la natura (materials i energia en especial) i tratca de millorar la seva eficiència a nivell d'ús.

Per Jorge Riechmann, president de CiMA (Científics pel Medi Ambient). Copiat de la revista Integral del més d'octubre.

dilluns, 10 de desembre de 2007

Mobilitat sostenible i bicicletes

Fa uns anys, la ciutat de Copenhague es va plantejar engegar un projecte de mobilitat sostenible amb la intenció que el mitjà de transport diari i majoritari dels ciutadans fos la bicicleta.


Aquesta fita l’ha assolit en part, atès que en les hores puntes, pels carrers de la ciutat hi ha més bicicletes que cotxes i autobusos. Evidentment, això respon a una orografia plana de la ciutat, però també a la creació de molts carrils bicis i un gran nombre d’aparcaments, els quals es caracteritzen per no estar damunt les voreres, ja que així no es molesta el pas dels vianants. Inclús es preveu la creació del que s’anomena ona verda en els semàfors, un sincronisme amb els ciclistes, de manera que aquell ciclista que vagi a 20 Km/h tingui suficient temps d’arribar al següent semàfor en verd amb la finalitat de no haver de parar davant la llum vermella.

La ciutat alemana de Friburg, també ha optat per una mobilitat sostenible, ecològica i dinàmica. Els carrils bicis també tenen un paper protagonista, disposant inclús del que s’anomena la pole position, que consisteix en que quan el semàfor està en vermell, els primers metres de la via estan reservats per les bicicletes (la zona està delimitada al terra), de manera que aquestes es poden col·locar al davant dels cotxes i són les primeres en sortir quan el semàfor canvia de color.

També disposa d’una gran xarxa de tramvies i busos que funcionen amb la mateixa targeta; aparcaments en zona blava dissuasoris per vehicles, de manera que al centre de la ciutat una hora pot costar més de 2 euros, metre que a l’entrada de la ciutat crec recordar que no arriba ni ha 50 cèntims; existeix el lloguer de bicicletes tipo Bicing de Barcelona...

Altres ciutats que també destaquen en aquest tema són Amsterdam, on el 40% del tràfic es mou en bicicleta, o Portland, que diuen que és on tenen les millors vies per bicicletes. Altres ciutats importants com Oslo, Estocolm, Londres o Milà han instaurat una taxa econòmica per circular pel centre de la ciutat (àrees d’uns 20 Km2) els dies laborables i dintre d’un horari establert amb la finalitat de reduir el tràfic. Aquest impost no consta d’un peatge físic, sinó que uns cartells delimiten la zona i càmeres de vídeo enregistren la matrícula del cotxe que hi entra, així s’eviten cues i retencions d’entrada i sortida.

Evidentment, aquestes mesures afavoreixen l’ús del transport públic i les bicicletes, una manera de baixar la densificació de trànsit, agilitzar la circulació i reduir la contaminació en les ciutats, però cal implantar-les dintre les possibilitats reals de la ciutat en qüestió, i és necessari contrarestar els danys col·laterals ocasionats amb un augment en nombre i freqüències d’autobusos; donar preferència als ciclistes davant dels cotxes, però no davant dels vianants; la creació de carrils bicis no ha de significar la pèrdua de voreres...
(Fonts: la informació sobre Copenhague ha estat extreta de El Blog Verde i la de Friburg del dominical del Diari Segre del diumenge 2 de desembre).

dissabte, 8 de desembre de 2007

Forn Solar de Mont Louis

Mont Louis és una petita població dels Pirineus orientals francesos, prop de Puigcerdà, on s'hi troba un forn de concentració solar.

El forn solar està compost per un mirall (heliostat de 10x12 m2) amb seguidor solar que reflexa la radiació solar vers un concentrador parabòlic que concentra la radiació solar en un punt, on s'hi emplaça el recipient, cambra... a escalfar. La temperatura a la que s'arriba és de més de 2500ºC, així que aquest ha d'estar aïllat amb materials especials (em sembla que es disposa d'un contenidor de formigó provist d'una obertura cilíndrica per on entren els rajos de llum); a més, es disposen d'unes portes automatitzades que regulen la incidència de la llum concentrada per controlar la temperatura.

És uns instal·lació petita dedicada a la investigació solar i a la aplicació artesanal que es dur a terme en el poble. Un exemple d'una aplicació industrial renovable i que no contamina.

dijous, 6 de desembre de 2007

Cites (4)

  • "Les ciutats modernes són ionquis amb una dependència tremenda de l'energia fòssil" (Gildo Seisdedos).
  • "Els rius que flueixen pel món són més antics que la sang que circula per les venes dels humans" (James Langston Hughes).
  • "On cremen làmpades hi han taques d'oli, on cremen espelmes, esquitxos de cera; únicament la llum del sol il·lumina neta i pura" (Johan W. von Goethe).
  • "Només després que el últim arbre sigui tallat. Només després que el darrer riu sigui enverinat. Només després que últim peix sigui caçat. Només després sabràs que els diners no es poden menjar" (Cap indi Noah).
  • "Convertiu un arbre en llenya i podrà cremar per vosaltres; però ja no produirà flors ni fruits" (Rabindranath Tagore).
  • "Un país, una civilització es pot jutjar per la manera en que tracta als seus animals" (Mahatma Gandhi).
  • "Primers fou necessari civilitzar l'home en la seva relació amb l'home. Ara és necessari civilitzar l'home en la seva relació amb la natura i els animals" (Víctor Hugo).
  • "Les obres humanes, la urbanizació, deuen estar en el paisatge natural, no en lloc de" (Ricardo Barbetti).

dimecres, 5 de desembre de 2007

Dos hermanos

Nascuts en el cor de la selva del sud est asiàtic, en las ruïnes d’un temple oblidat segles enrere, dos tigres creixen jugant i aprenent sota la mirada benvolent dels Buda plens de molsa i vigilats pels seus progenitors. Un és tímid i dolç i l’altre valent i atrevit. Quan un ex caçador arriba per saquejar el temple sagrat, el destí dels dos germans canviarà per sempre. El germà tímid se converteix en una estrella de circ amb el nom de Kumal. El valent es converteix en el company del fill de l’administrador colonial, que li dona el nom de Sangha abans d’entregar-se’l a un príncep que l’ensenyarà a barallarse... (Sinopsi extreta de la web La Butaca).

Dos hermanos (Two Brothers), interpretada per Guy Pearce i dirigida per Jean-Jacques Annaud l’any 2004. Una cinta d’aventures molt recomanable on es pot copsar el sentit de la fraternitat entre dos germans tigres, perquè tot i ser animals salvatges, també tenen cor i vida.

dimarts, 4 de desembre de 2007

Com gestionar les noves ciutats

Cómo gestionar las ciudades del siglo XXI, un llibre de Gildo Seisdedos, editat per Prestice Hall. Per si el títol pot portar a confusions, aquest llibre no estableix quines són les bases del nou urbanisme ni aporta solucions específiques sobre el tema, el que fa és determinar els canvis que les ciutats actuals estan sofrint, ja que és basic conèixer cap on es dirigeixen les noves urbs a fi de poder prendre les mesures necessàries. Tots som conscients que el urbanisme sostenible ha d’apostar per un nou sistema de mobilitat, per la reducció de la contaminació... però per això cal ser conscients de les contribucions positives i negatives que poden aportar, per exemple, les TIC o els barris exclusivament residencials.

Les TIC permeten realitzar moltes accions des de casa, sense necessitat d’agafar el cotxe, així que pot ser una bona manera de contribuir al problema de la contaminació i mobilitat si es desenvolupen per poder realitzar compres, segons quina feina laboral... Els barris exclusivament residencials, malgrat les zones verdes i d’oci per infants, obliguen a utilitzar el cotxe per anar a la feina i fer la compra. Dos situacions que estan configurant les noves ciutats que cal entendre per afrontar amb un mínim de garanties l'urbanisme d'aquest segle.

Interessant per entendre el funcionament de les noves ciutats.

dilluns, 3 de desembre de 2007

Running the Numbers

Chris Jordan és un fotògraf d'Estats Units que sempre dona un contingut social als seus treballs. Running Numbers: An American Self-Portrait és el seu darrer treball, el qual es caracteritza perquè cada retrat està fet amb un número específic d'algun material emprat per la societat.

La finalitat d’aquest projecte és entendre que els números, per si sols només quantifiquen, però si els relacionem amb la vida de les persones, ens donarem compte del destí incomprensible i desmesurat al que ens estem dirigint.

La següent il·lustració està feta amb 106.000 llaunes de refresc; 106.000 només és un múmero, però també és la xifra de llaunes utilitzades cada 30 segons per la societat d’EEUU.

Per veure la resta de retrats elaborats, aquí.

dilluns, 26 de novembre de 2007

Som lo que sembrem

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) és un eina de participació política emparada en l’Estatut d’Autonomia i regulada en la Llei 1/2006. Permet que un grup de persones puguin proposar una llei al Parlament i que aquesta sigui sotmesa a votació en el Ple d’aquest organisme; per aconseguir-ho, cal abans recollir i validar un mínim de 50.000 signatures mitjançant els procediments estipulats.

Som lo que Sembrem és una Plataforma creada per Assamblea Pagesa de Catalunya, que aprofitant la ILP, té la finalitat d’aturar el cultiu i desenvolupament d’aliments transgènics a Catalunya així com garantir la informació exhaustiva dels productes alimentaris que contenen matèries primes transgèniques.

La proposta de Llei que s’entregarà al Parlament consta de les següents línies d’actuació: declaració de Catalunya com a Zona Lliure de Transgènics; prohibició immediata dels cultius transgènics que s’obtenen a partir del transgen MON810; etiquetatge clar dels aliments que en el seu procés de producció utilitzen transgènics i els que no; i moratòria al desenvolupament de transgènics a les nostres terres i investigació dels seus efectes negatius.

Si vols participar donant suport a la Plataforma, en la secció convocatòries de la seva web podràs assabentar-te dels dies i llocs on pots trobar la plataforma per signar a favor de la proposta de llei descrita.

divendres, 23 de novembre de 2007

Canvi climàtic (Polònia, tv3)

dijous, 22 de novembre de 2007

Després de l'apagada, l'engegada mundial

L’apagada del passat 15 de novembre va suposar una disminució de 50MW a Catalunya, és a dir, una reducció del 0’7%; a la resta de l’estat espanyol el descens fou de 160MW. La passada edició al més de febrer va ser més seguida pels ciutadans ja que a Catalunya es va arribar al 3% y a Espanya es van estalviar 1000MW (dades segons Red Eléctrica Española).

Em sorprèn que la participació hagi minvat respecte l’anterior vegada; no se si el fet que darrerament s’hagi parlat tant sobre el canvi climàtic ha provocat un estímul negatiu sobre la gent de manera que aquesta s’hagi afartat del tema, potser la repetibilitat de la mateixa iniciativa ha provocat la desídia de molts...



És molt curiós i trist que una setmana i escaig després de l’apagada moltes ciutats comencin a engegar les llums d’ornamentació nadalenca, a Barcelona el 23 d’aquest mateix mes. Tot i això, cal tindre ben clar que els qui van convocar l’apagada del dia 15 són entitats ecologistes que no són els responsables ni tenen cap relació amb l’enllumenat nadalenc; en tot cas, el que sí es criticable és la postura que molt ajuntaments duran a terme properament: es van adherir a l’apagada i en pocs dies il·luminaran les nits pre-pre-pre-nadalenques. Aquesta postura indica clarament que la seva participació en l'apagada de la passada setmana va ser simplement una postura de cara la galeria que no els va incitar a la reflexió.

Mantenir una postura respectuosa amb el medi ambient no significa acabar amb aquest tipus d’ornamentació: retardar fins el 22 de desembre l’enllumenat, coincidint amb el inici de les vacances dels infants que són els que vertaderament gaudeixen d‘aquesta lluminària; reduir el nombre de bombetes per ornament; espaiar més la separació entre els ornaments penjats al llarg del carrer; emprar bombetes de baix consum, bombetes eficients o leds... D’aquesta manera es reduiria el consum energètic, es contribuiria amb la lluita contra el canvi climàtic, es respectaria el medi ambient, els màxims responsables de la ciutat donarien exemple a la resta de la ciutadania, es mantindria un comportament conseqüent amb la participació en l'apagada i l’ambient nadalenc seguiria vigent al carrer en forma de llum.

No crec que sigui tant difícil, simplement és una qüestió de voluntat.



PD: La primera imatge ha estat extreta de la web de Red Eléctrica Española (REE) i la segona és una ampliació de la mateixa entorn de les 20 hores. L'article de El Periódico de Catalunya que comenta els altres dos gràfics, aquí.

dimecres, 21 de novembre de 2007

Dia Sense Compres

El proper 23 de novembre es celebra el Dia Sense Compres, una iniciativa que he descobert gràcies al bloc d’en Roger Morales i Puig. Aquesta idea va nàixer al 1992 a Canadà, on un treballador del món de la publicitat, Ted Dave, va llençar aquesta idea contra el sobreconsum i des de llavors cada any s’ha anat celebrant, cada cop a més participació ciutadana.

Aquest dia no ha de ser considerat com una vaga en contra d’un producte o empresa concreta sinó que és una mesura per incitar a la reflexió sobre els nostres hàbits de consum, especialment contaminats per una corrent consumista en certes èpoques de l’any com és el Nadal; per aquest motiu el Dia Sense Compres té lloc a finals de novembre, com avantsala que ens convida a dur a terme el que s’anomena Consum Responsable i Sostenible.

S’entén com a Consum Sostenible aquell que és medi ambientalment net, socialment just i econòmicament rentable; i com a Consum Responsable aquell que només es realitza per qüestions realment necessàries i en la mesura adequada. El sector comercial ens ofereix la possibilitat, encara que ha petita escala, d’apostar per l’opció del comerç just i els productes ecològics en detriment de la resta, i de nosaltres depèn l’opció de no deixar-nos endur per la febre consumista.

Paral·lelament, Consume Hasta Morir és un projecte impulsat per l’ONG Ecologistas en Acción que té la finalitat de fer reflexionar a la societat sobre quin és el model actual de consum i el paper protagonista i incitador que la publicitat té en tot aquest entramat. Gran Superficie és el documental de 60 minuts resultant d’aquest projecte que podeu veure per capítols en aquesta web; us recomano especialment el cinquè que fa referència al consum.


En la web de l’entitat Ecologistas en Acción podeu trobar molta informació sobre el tema, amb idees i exemples sobre activitats paral·leles per complementar la iniciativa; en la web de ConsumoResponsable i la web de ConSumaResponsabilidad trobareu més noticies i informacions sobre el tema. Per altra banda, us deixo una Guia per un Consum Més Responsable i un Manual d’Educació per Consum Sostenible editat per les Nacions Unides, atès que mitjançant el seu projecte YouthXChange pretén educar la gent jove vers un estil de vida responsable i sostenible.

dimarts, 20 de novembre de 2007

Taller de música i reciclatge

El dissabte 24 d’aquest mes tindrà lloc un taller de música i reciclatge on es demostrarà que a partir de residus domèstics es poden crear instruments per fer música i sons; el taller anirà a càrrec del Drap-Aire Musical, la seva web aquí.

Aquest taller forma part del cicle d’activitats Sona Bé organitzat per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida; el projecte es compon d’una sèrie de cursos i tallers per iniciar-se i aprendre diferents tipus de balls i música com el breakdance, capoeira, hip hop, percussió africana... amb la finalitat de comprendre que la música és un llenguatge universal que pot unir diferents cultures.

No he trobat cap document per enllaçar-lo per internet sobre el tema, així que si algú està interessat en el taller de reciclatge així com en qualssevol dels cursos de música us puc enviar l'arxiu pdf que em van enviar. El taller de música i reciclatge es realitzarà en El Mercat-Espai de Lleure i Creació per a Joves, plaça Sant Jordi s/n del barri de La Bordeta de Lleida de 17 a 20 hores.

dilluns, 19 de novembre de 2007

La costa del silencio (Mago de Oz)



La costa del silencio = la costa emmudida pel Prestige

dissabte, 17 de novembre de 2007

PhotoClima

Greenpeace ha elaborat un llibre anomenat PhotoClima mitjançant el qual pretén mostrar els efectes devastadors que el canvi climàtic pot arribar a generar en diferents llocs de l’estat espanyol a través de fotomuntatges.


El llibre avarca sis àmbits: els rius, tal i com es pot veure en la imatge de l’Ebre al seu pas per Saragossa; l’agricultura; els glaciars; el mar, il·lustrat amb un fotomuntatge a la Mànega del Mar Menor; els boscos i la immigració. Totes les imatges mostren una situació que pot arribar a succeir si no hi posem solució i canviem el nostre comportament.



Cada capítol va acompanyat de vàries imatges i fotomuntatges com les dues mostrades, d’un fragment d’alguns dels treballs presentats aquest any pel IPCC i d’un breu relat de personalitats rellevants en el món de les lletres (José Saramago, Joaquín Araujo, Rosa Regàs, Manuel Rivas, Iñaki Gabilondo, Jane Goodall i Miguel Delibes de Castro).

Imatges d’un futur afectat pel canvi climàtic. Les decisions polítiques i d'inversió ens han d'assegurar que les imatges d'aquest llibre no són imatges del futur, el futur pot i ha de ser un altre, Raquel Montón, responsable de la campanya del canvi climàtic de Greenpeace. El llibre en format pdf aquí.

divendres, 16 de novembre de 2007

Què és això del Quart Informe sobre Canvi Climàtic del IPCC?

El grup d’experts que formen el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides està dividit en tres grups de treball: el grup I avalua els aspectes científics del sistema climàtic i el canvi de clima; el grup II examina la vulnerabilitat dels sistemes socioeconòmics i naturals davant el canvi climàtic, les seves conseqüències tant positives com negatives i les possibilitats d’adaptació a elles; el grup III avalua les opcions que permetrien limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i atenuar per altres mitjans els efectes del canvi climàtic. Tres grups de treballs integrats per experts que determinen les causes científiques, els seus impactes i les seves possibles solucions, respectivament.

El document presentat pel primer grup demostra mitjançant dades científics que l’espectacular increment de l’escalfament de la segona meitat del segle passat ha estat causat per activitats humanes i que el canvi climàtic és una realitat. Aquest grup és el més mediàtic atès que és el que explica el probable augment entre 18 i 59 cm del nivell del mar a escala mundial o el increment entre 1’8 i 4ºC de la temperatura mitjana del planeta a finals del segle XXI; els seus resultats van ser exposats el passat 2 de febrer a París.

El grup II es va presentar els seus resultats el 6 d’abril a Brussel·les, els quals constaten que el canvi climàtic afecta a milions de persones, ecosistemes i espècies de totes les regions del món. Probablement aquests impactes s’incrementin provocant conseqüències molt severes si no es redueixen les emissions considerablement.

L’informe de tercer grup expressa que els esforços i mesures que s’adoptin en les properes dècades seran de gran importància. Les energies renovables, l’eficiència energètica, la reducció de la desforestació... són vectors a desenvolupar per mitigar els efectes. Les solucions plantejades van ésser presentades el 4 de maig a Bangkok.

Durant tota aquesta setmana els integrants del IPCC s’han reunit a València amb la finalitat de concloure el que serà el Quart Informe sobre el Canvi Climàtic, el qual es donarà a conèixer demà dissabte 17 de novembre. El document científic de síntesi que sorgirà també inclourà els tres treballs presentats aquest any i serà el quart després dels ja publicats al 1990, 1995 i 2001.

Aquest document ha d’establir les bases d’acció política dels propers anys i servirà de punt de partida per la propera Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic que es celebrarà a Bali el proper desembre, on és probable que sorgeixin mesures i accions concretes que substitueixin, complementin o vagin més enllà de les establertes pel Protocol de Kyoto l’any 1997 i que s'han d'assolir al 2012; Espanya per exemple, ja va anunciar que no estava en condicions de complir amb els compromisos assignats.

dijous, 15 de novembre de 2007

Ironies de la vida...

Pot semblar que la ciutat de València sigui la seu ideal per albergar una cita tan important a nivell mundial com la trobada d’experts del IPCC i la presentació del Quart Informe sobre Canvi Climàtic. Una ciutat atractiva, moderna i cosmopolita, amb unes instal·lacions fascinats arquitectònicament parlant per acollir la reunió com és el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències.


Desconec com es realitza l’elecció de la seu que acull l’esmentada trobada, però no deixa de ser curiós que l’escollida sigui la capital de la Comunitat Valenciana, una ciutat que no destaca per la seva sostenibilitat ni pel seu respecte pel medi ambient.

La Generalitat valenciana va aprovar la construcció d’un circuit de Fòrmula 1 a partir de l’agost 2008; aposta per un desenvolupament urbanístic de luxe que gira entorn de camps de golf, activitats que consumeixen grans quantitats d’aigua; es va posicionar a favor del transvasament de l’Ebre, independentment que el cabal del riu resultant fos inferior al mínim hidrològic, de l’alt percentatge de pèrdues d’aigua en el transport o del retrocés del delta; encara no ha aprovat una estratègia de futur que lluiti contra el canvi climàtic ni ha creat cap organisme que treballi específicament en el tema.
Segons explica l’ONG Ecologistas en Acción en la seva web, des de 1990 fins al 2004 la Comunitat Valenciana ha incrementat en un 75’2% les emissions de gasos d’efecte hivernacle; la seva intensitat energètica (energia necessària per produir una unitat de PIB) ha augmentat un 35%, de manera que per produir els mateixos bens necessita generar més energia; i el creixement d’emissions degut al transport ha estat superior al 85%.

Per aquest motiu, membres d’aquesta entitat ecologista també va voler donar la benvinguda, al igual que va fer Grenpeace, als experts del IPCC desplegant una pancarta on es podia llegir Benvinguts a València, capital de la insostenibilitat, denunciant així les polítiques valencianes a nivell medi ambiental, tant local com autonòmicament.


El 14 d’octubre de 1957 es va produir el que es coneix com la gran riada de València, que amb un caudal de 3.700 m3/s va inundar gran part de la ciutat. Com a conseqüència, es va realitzar un projecte que va consistir en la desviació del curs natural del riu per fora la ciutat amb la finalitat d’evitar futures inundacions. El nou traçat del riu Túria gairebé baixa sec perquè el cabal del riu en els seus quilòmetres finals és molt baix, però en canvi, per l’antic llit del riu el cabal de gent que hi circula és molt elevat, atès que aquesta zona s’ha convertit en un espai lúdic i cultural, amb jardins, zones esportives, auditoris oberts, amb el Palau de la Música, l’Oceanogràfic... i guaita per on, el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

dimecres, 14 de novembre de 2007

El desastre del Prestige (Nunca Máis)

En aquest mes de novembre es compleixen 5 anys del tràgic succés del Prestige a la costa gallega, ocasionant un dels desastres medi ambientals més importants de la península ibèrica.

Per fer una mica de memòria, un petroler es va esfondrar alliberant 63.000 tones de fuel que van provocar una marea negra que es van estendre des del nord de Portugal fins la costa francesa, amb especial incidència a Galícia. El 13 de novembre de 2002 va vessar al mar un dels tancs amb petroli, que van ocasionar les primeres taques negres davant la costa, i el dia 19 el vaixell es va partir en dos.

El vaixell estava en pèssimes condicions tècniques, hi havia fortes onades, es suposa que algun tronc que surava pel mar havia impactat amb el vaixell provocant una esquerda, el capità no va voler cooperar amb les autoritats marítimes i de salvament espanyoles per qüestions econòmiques, la mancança de mesures de seguretat i la manca d’un protocol d’acció davant aquesta situació... són els motius més importants del tràgic final que es va produir.

Després de l’esfondrament i l’alliberament de 63.000 tones al mar que van haver de ser netejades, més de 10.000 tones van quedar dintre el vaixell. L’embarcació va haver de ser segellada per múltiples esquerdes per on s’escapava aquest fuel i a mitjans de desembre es van iniciar l’extracció del combustible atrapat mitjançant un lent i car sistema de d’extracció per gravetat atès la major densitat del petroli en aquelles condicions que l’aigua del mar. A mitjans del 2004 es va donar per finalitzada el procés d’extracció del petroli de dins del Prestige i es van introduir bactèries i nutrients per afavorir i accelerar la degradació dels hidrocarburs emmagatzemats en el vaixell que no van poder ser extrets; es preveu que la degradació del combustible acabarà l’any 2020. Tot i això, aquest estiu s’han realitzat inspeccions del vaixell i s’han segellat petites fugues que s’havien produït.


Del petroli barrejat amb sorra, aigua del mar i altres residus recollits van ser emmagatzemats amb la fi de tractar-los adequadament, però la gran complexitat dels processos a fet que fins l’any passat no es comencés el tractament. La Societat Gallega de Residus Industrials (Sogarisa) va processar l’any passat 20.000 tones que estaven compostes per una barreja de fuel i sorra, i el passat més d’octubre va iniciar el tractament de més de 60.000 tones d’un conglomerat format per fuel, sorra i altres residus i envasos plàstics emprats durant les feines de neteja, procès amb una durada estimada de 18 mesos per reciclar els residus. Com a resultat s’obtindran entre altres, productes com sorres i graves netes aptes com a materials de construcció, plàstics que s’empraran com a combustibles sòlids en indústries formigoneres i fuel que s’utilitzarà com a combustible.


La part afectada de la costa gallega va tindre una gran importància a nivell ecològic atès la gran diversitat de marics i aus marines que van acabar morint, espècies en molts casos que estaven a la frontera de l'extinció, conseqüentment la seva població es va reduir considerablement. Per possar números, més de 20.000 aus van acabar morint degut al xapapote i d'algunes espècies que vivien al cantàbric, nomès en queden 3 o 4 parelles d'exemplars.

També a nivell social i econòmic va tenir molta repercusió atès la gran industria pesquera que permetia sobreviure a moltes famílies gallegues. Actualment, moltes platges estan completament netes, però encara hi ha moltes zones rocoses i de difícil accés on la resta de petroli és apreciable.


Una marea blanca de voluntaris es va estendre per la costa gallega per ajudar en les tasques de neteja del petroli que va arribar fins la costa. Com a conseqüència del desastre, a principis del 2003 es va crear una plataforma anomenada Nunca Máis que es va erigir com a el portaveu de la ciutadania gallega afectada pel desastre.

dimarts, 13 de novembre de 2007

Greenpeace arriba a València

Ahir Greenpeace va donar la benvinguda als experts dels IPCC amb el desplegament d’una pancarta de 400 m2 en el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, on té lloc la reunió.
L'ONG ha volgut fer acte de presència a València per tal de forçar amb la seva presència que les administracions internacionals, nacionals o regionals apostin per la lluita contra el canvi climàtic; fa dues setmanes que Greenpeace va demanar els permisos pertinents per atracar el vaixell Arctic Sunrise, però les autoritats portuàries posaven impediments a la seva entrada al·legant, primerament, que el port estava ple, excusa que no es corresponia amb la imatge visual del mateix, i segonament, que el port en qüestió només està destinat a vaixells comercials, fet que excloïa al de l’entitat ecologista; finalment, el buc va amarrat al port la setmana passada. Curiosament l’any 2003 el més famós dels vaixells de Greenpeace, el Rainbow Warrior, va ésser retingut durant un mes per oposar-se a la descàrrega de fusta tallada il·legalment a l’Àfrica tropical i des de llavors no s’havia permès l’entrada de cap vaixell de l’entitat.


Durant tota aquesta setmana el vaixell de Greenpeace es trobarà obert al públic atès que s’oferiran activitats com xerrades, exposicions sobre el canvi climàtic o les energies renovables, experimentacions amb cuines i forns solars...

dilluns, 12 de novembre de 2007

Davant el Canvi Climàtic: Actua Ja

Durant aquesta setmana es celebra a València una reunió del IPCC amb la finalitat d’aprovar l’informe de síntesi que configurarà el Quart Informe sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides.

Aprofitant aquesta reunió, nombroses entitats i organitzacions ecologistes, sindicals i socials han convocat una apagada mundial pel dijous 15, tal i com també es va fer el passat 1 de febrer, amb el lema Davant el Canvi Climàtic: Actua Ja.

La finalitat és pressionar les administracions per que adoptin mesures concretes per adaptar-se al canvi climàtic i reduir els seus efectes; la crida consisteix en la desconnexió de qualsevol element de consum elèctric, com ara tancar les llums del local on ens trobem, parar el vehicle si estem conduint, tancar l’ordinador si estem treballant... durant 5 minuts, concretament entre les 20:00 i les 20:05 hores. Molts titllaran aquesta iniciativa com una simple manera de cridar l’atenció mediàtica i consideraran que haurien d’invertir el seu temps en accions realment productives pel medi ambient, però suposo que la majoria recordem nítidament la imatge de la Sagrada Família o la torre Eiffel completament a les fosques; en canvi, segurament pocs recorden la noticia sobre la constatació del canvi climàtic exposada pels experts del IPCC.

Si esteu compromesos amb la salut del planeta considereu aquesta iniciativa com una manera de fer arribar a molta gent la preocupació per un tema cabdal pel futur de la terra.

dimecres, 7 de novembre de 2007

IV Cicle de Cinema i Drets Humans

Del 9 al 24 de novembre es cel·lebra a Lleida el IV Cicle de Cinema i Drets Humans; enguany es centra en el comerç d'armes, les relacions entre transnacionals i poder, el dret a l'aigua, la pau, al treball i a la informació.

Es projectaran un total de 6 documentals sobre drets humans que anirant acompanyats de col·loquis. Els objectius del Cicle de Cinema són l'apropament als drets humans a través d'audiovisuals que denuncien casos reals de vulneració dels mateixos, així com la sensibilització sobre la necessitat del seu respecte i protecció.

Informació trobada i copiada de la web de la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida. Per més informació, la seva web; per saber el programa, aquí. El cicle és gratuït i està obert a tothom.

dimarts, 6 de novembre de 2007

Turisme radiactiu

Si el turisme convencional que la majoria practiquem no et satisfà i si l’opció de turisme just exposada fa dues setmanes tampoc t’acaba de convèncer, et proposo fer turisme radiactiu visitant la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna).



Per situar els que no estiguin assabentats, el 26 d’abril de 1986 va tindre lloc l’accident nuclear més greu de la història a l’explotar un dels reactors de la central nuclear de Txernòbil. Per fer-nos una idea de la seva importància, es va emetre una quantitat de material radiactiu 500 vegades superior al que es va alliberar amb la bomba atòmica de Hiroxima el 1945; el nombre de morts instantànies va ascendir a 31 treballadors que es trobaven en la central, milers van patir a posteriori conseqüències negatives com malformacions i moltíssimes persones van morir a posteriori degut a càncers, tot i que hi ha molta controvèrsia per aclarir una xifra aproximada.

Una agència de Kiev ofereix la possibilitat de visitar la central nuclear. La zona encara posseeix altes concentracions radiactives, d'aquí que la durada de la visita sigui curta, només 1 dia i s'obliga a portar roba de protecció d'alta radiactivitat. Per cert, el reactor que va explotar està protegit per un sarcòfag (estructura de formigó) per intentar minimitzar les radiacions que s'emeten, que curiosament s'està esquerdant i ja s'ha projectat la construcció d'una nova barrera de protecció sobre l'actual.


Com veieu, inclús la tonteria pot esdevenir un motiu per realitzar un viatje i amb una mica de sort, pot ser podreu endur-vos un record que aflorarà al cap d'uns anys. Us recomano que llegiu l’article publicat al diari Qué!. Si voleu saber més sobre el que va passar, aquí.

dilluns, 5 de novembre de 2007

Cites (3)

  • "Cada un de nosaltres representa una causa de l'escalfament global, però cada un de nosaltres pot esdevenir part de la solució" (Al Gore).
  • "Tenim el deure de desobeir les lleis oficials que van en contra de les lleis naturals" (Mahatma Gandhi).
  • "El gran pecat de la nostra mirada sobre els rius és veure'ls com simples proveedors d'aigua que acumular o desviar. No hi haurà futur pels rius sinó comencem a considerar-los com ecosistemes complexes plens de vida i que donen vida" (Laura Pérez).
  • "Aquesta paella inmensa del canvi climàtic no té un sol mànec. De fet no té mànec. El que té són milions de petites nanses cadascuna de les quals correspon a cada individu, a cada ciutadà" (José Luis Gallego).
  • "No podem salvar el planeta anant de compres" (Edgar Alan Poe).
  • "La salut humana és un reflexe de la salut de la terra" (Heràclit).
  • "El capitalisme pot esfonsar-se perquè permet que els preus reflexin la realitat ecològica" (Oystein Dahle).
  • "El principal problema del món és com evitar que rebenti" (Noam Chomsky).

divendres, 2 de novembre de 2007

Humor sobre el peak oil i el canvi climàtic

JEV inicia una campanya contra el canvi climàtic amb el lema Contra el Canvi Climàtic, + Esquerra Verda, amb la que pretén conscienciar la gent jove sobre aquest tema de tanta transcendència i importància pel futur de la vida del planeta. Si voleu saber més sobre aquesta campanya, aquí.

I per donar la benvinguda a aquesta campanya, rés millor que començar amb una mica d’humor referent al tema del declivi del petroli i el canvi climàtic. Cliqueu aquí i accedireu a una petita presentació de diapositives; si premeu la icona de la part inferior dreta de la presentació que hi posa full podreu veure les diferents diapositives a tamany gran. Com que soc incapaç de penjar correctament la presentació, us deixo un parell de imatges del que podeu trobar.

Les diapositives són un recull d'imatges que han circulat pels mails i que Juan Carlos, l'autor del bloc Loco por el petróleo, les ha recollit en un presentació. Per cert, visiteu el seu bloc perquè és molt interessant.

dilluns, 29 d’octubre de 2007

Guia Eco-Sexual

Si ets dels que vas a la feina amb bicicleta, només menges productes ecològics, separes correctament les escombraries per reciclar-les i encara et preguntes què més pots fer per portar una vida totalment respectuosa amb el medi ambient, aquí tens la Guia per un Sexe Respectuós amb el Medi Ambient que ha ideat Greenpeace.

  1. Apaga el llum. Hem de contribuir amb la reducció energètica i el canvi climàtic; si vols veure la teva parella fes-ho durant el dia.

  2. Si tens passió per la fruita i la utilitzes com a joc amorós, assegura’t que aquestes estan lliures de transgènics.

  3. Si t’agrada utilitzar aliments afrodisíacs, evita emprar ostres i marisc ja que aquests escassegen i pots contribuir a la seva desaparició. Substitueix-los per begudes d’herbes com les que es fan a l’Amazones, el guanarà o el cajú, cultius que a més són respectusos amb els boscos.

  4. Si t’agrada fer-ho en el jardí, no facis us de pesticides, fertilitzants ni productes químics, atès que aquests et poden causar molèsties inoportunes.

  5. Oblida els lubricants fets a partir de combustibles fòssils com la vaselina, no són bons pel medi ambient.

  6. Si t’agrada incloure accessoris en els jocs sexuals, compte si aquests són de PVC, atès que aquest material desprèn substancies molt contaminats pel medi ambient durant el seu procés de fabricació. Substitueix-los per accessoris fabricats amb productes naturals com el cautxú o el cuir.

  7. Estalvia aigua dutxant-te acompanyat de la teva parella; a part d'ecològic és molt excitant.

  8. Assegura’t que el llit és homologat i porta el segell SFC, de manera que la fusta emprada prové d’una explotació ecològica controlada; d’aquesta manera s’eviten les tales indiscriminades il·legals.

  9. Juga amb disfresses. Greenpeace proposa que un es vesteixi de Bush i l’altre d’algun moviment en defensa del medi ambient i el planeta terra, per veure si és possible un acord com a conseqüència de la passió desenfrenada. Si no s’arriba a un acord recorda que tan sols és un joc.

  10. Fes l’amor i no la guerra.

He fet una traducció molt lliure i breu del text original que està en anglès.

dijous, 25 d’octubre de 2007

Premi Bloc Solidari

Amb molt de retard, però finalment desbloquejo la cadena del Premi Bloc Solidari que la Zel em va concedir. Com a conseqüència del premi, he de nominar (que en aquest cas és sinònim de premiar) 7 blocs, citar el bloc qui em cedeix el premi enllaçant-lo amb l'escrit de nominació per mantenir la cadena (aquí i aquí) i mostrar el logo en l'escrit i el bloc.
Els motius per considerar un bloc com a solidari són molt amples, atès que no és estrictament necessari citar només blocs que parlin o reflexionin sobre pau o drets humans; un bloc solidari pot ser aquell que comparteix coneixements sobre un tema, que denuncia problemàtiques socials... La idea és que un mateix els consideri com a tal per alguna raó.
Els blocs que considero mereixedors d'aquest premi són:
  • La Andadura de la Cooperación al Desarrollo. Notícies, informació, situació i realitats de la cooperació espanyola (aquí).
  • Comercio Justo. Per conèixer la realitat d'una botiga de comerç just de la mà del seu gerent (aquí).
  • Cooperantes Blog. Sobre ajuda humanitària, ONGs, voluntariat, TICs al desenvolupament i cooperació internacional, amb molta informació de cursos de formació (aquí).
  • Indarki. Curiositats, noticies i reflexions del món de l'energia i la sostenibilitat (aquí).
  • Amics Arbres · Arbres Amics. Per la seva estima vers el arbres i la natura (aquí).
  • Bloc de Notes.doc. Per mantenir l'esperit idealista i solidari dins la política (aquí).
  • Time of Your Life. El bloc de la pititeta, la persona amb el cor més gran que mai he conegut (aquí).

dimecres, 24 d’octubre de 2007

El primo de Rajoy o el primo del Rajoy

Aquest paio és ruc. Escolteu les declaracions de Mariano Rajoy durant un col·loqui on resta importància a la problemàtica del canvi climàtic.

No dubtaré dels coneixements del seu cosí, però em sembla més vàlida l’opinió dels científics que conformen el Panell d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, sigles en anglès) que el passat mes de febrer van fer públic, mitjançant el Quart Informe sobre Canvi Climàtic, que l’activitat humana és la principal responsable dels desajustos climatològics i que el canvi climàtic és una realitat, ara ja, demostrada científicament.

José Javier Brey Abalo és el ja famós cosí del president del PP, i ha dit que aquestes declaracions han estat extretes de context. Curiós que algú que no es dedica a la investigació sobre el canvi climàtic desqualifiqui experts amb anys de bagatge i dedicació sobre el tema (El País).

Evidentment, les reaccions de polítics no s’han fet esperar: Per una banda, Esperanza Aguirre recolza totes i cadascuna de les opinions del seu president i altres sectors del partit remarquen que les paraules han estat tretes de context (El Mundo). En el bàndol socialista, la ministra de medi ambient Cristina Narbona va definir Rajoy com una persona amb una visió tan curta i tan poc responsable en matèria de canvi climàtic (Cadena Ser). En Joan Herrera l’ha qualificat d’indocumentat (ICV).

Les entitats ecologistes, per la seva banda, tampoc s’han quedat en silenci. Des d’Ecologistes en Acció s’ha dit de Rajoy que confon les previsions meteorològiques amb estudis sobre el clima; Greenpeace ha titllat d’escandaloses les declaracions i WWF-Adena ha dit que aquestes paraules implicaran un retrocés. (Cadena Ser).

A continuació us deixo 4 enllaços audiovisuals sobre la noticia emesa per La Sexta, Cuatro, La 2 i Tele 5 sobre l’informe del IPCC que es va presentar el passat mes de febrer a París per a que constateu com el director del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP en anglès, PNUMA en castellà) Achim Steiner, confirma la realitat del canvi climàtic i escolteu alguns dels canvis més importants que poden succeir en el futur.

Aquí teniu una pàgina web que recull l’informe. Aquest està dividit en tres nivells: el primer ha estat traduït al castellà i exposa un resum de l’informe a base de preguntes i respostes breus; el segon, amb anglès, és un versió més extensa i complerta del nivell 1; el tercer són documents científics que demostren l’explicat en els nivell 2, també en anglès.

Aquest quart informe va ser presentat a París el passat febrer, i entre el 12 i 17 de novembre es debatrà i es sotmetrà a aprovació a València. L’informe aprovat serà un document científic que servirà de punt de partida per la propera Convenció de Canvi Climàtic que es celebrarà a Bali el proper desembre i com base per l’acció política dels propers anys.

PD: El canvi climàtic no és l’únic problema; l’habitatge, l’homofòbia, el salari mínim, la immigració, l’especulació urbanística, l'atur... Desafortunadament hi ha molts problemes, i tots són tan importants com per fer brometes.

dimarts, 23 d’octubre de 2007

Solar Decathlon 2007

La Solar Decathlon és un prestigiós concurs bianual patrocinat pel Departament d’Energia dels Estats Units (entre altres) i que té lloc a Washintong DC. El repte està adreçat a universitats i consisteix en dissenyar i construir un prototipus de vivenda solar i bioclimàtica.

La competició es cel·lebra durant el mes d’octubre; del 3 al 12 s'aprofita per construir les cases i del 12 al 20 es permet que el públic passegi pel recinte a fi d' observar les diferents cases acabades. Es valoren 10 aspectes tècnics com la seva viabilitat econòmica, lluminositat, arquitectura, balanç energètic..., partint de la base d'una estètica atractiva, amb una adequada habitabilitat i alimentada per energia solar com a única font energètica.


En aquesta tercera edició ha guanyat la Universitat Tècnica de Darmstadt (Alemanya) i la Universitat Politècnica de Madrid ha conclòs en cinquena posició entre un total de 20 centres participants. Les dues edicions passades, 2002 i 2005, van ser guanyades per la Universitat de Colorado.

El Departament d'Energia d'Estats Units està interessat en exportat el concurs i el passat divendres es va signar un acord amb el Ministeri de Vivenda d'Espanya amb la finalitat que Madrid aculli el concurs l'any 2010. Probablement a partir d'ara, la competició passarà a ser de caràcter anual, alternant Washintong amb una altra seu que anirà variant.

La propera edició serà al 2009 a Washintong; per més informació consulteu la web oficial o la elaborada per la upm. La primera fotografia correspon a la casa guanyadora i la segona a la presentada per la upm.

diumenge, 21 d’octubre de 2007

Blackle.com

Heap Media ha creat un portal de búsqueda anomenat Blackle. El seu funcionament es basa en el bucador Google que la majoria utilitzem però amb la diferència és que la pantalla és negra, fet que significa que el consum d’energia és considerablement menor, però sempre i quan s'utilitzin pantalles CRT, tal i com es pot comprovar en aquest informe que compara el consum requerit pel buscador Blackle respecte Google. En base a les visites rebudes s’estima que s’han deixat de consumir en tot el món uns 234.000 wats/hora. Donat que la gran majoria utilitzem Google, no costa rés utilitzar aquest portal alternatiu i donar-li un respir al planeta.

Acabo de fer algunes comparatives de búsqueda amb tots dos buscadors i no acaben de retornar la mateixa informació, per tant no és el Google amb un altre color de fons de pantalla, de fet la seva IP no es correspon amb la de Google. L’eficiencia de Google és major perquè ofereix l’opció de treballar amb la versió de cada país (.es (Espanya), .it (Itàlia), .fr (França)) que fa que acoti més la búsqueda, en canvi Blackle només ofereix treballar amb l’extenció genèrica .com; a més, tampoc es permet l'opció de búsqueda d'imatges. De totes maneres no costa rés fer ús d’aquest buscador i en cas de no trobar el que desitgem passar a Google. Així que ja sabeu, http://www.blackle.com/.

dissabte, 20 d’octubre de 2007

Turisme Just

La definició de turisme just és que el viatger disfruti al màxim del seu viatge i que el seu destí i la població visitats obtinguin un clar benefici del mateix. Aquest és l’objectiu de l’ONG Turisme Just, creada l’any 2006; la web aquí.
Aquesta manera de fer turisme té sentit aplicar-la quan estem parlant de destinacions de zones pobres o en vies de desenvolupament. El que es pretén és que els llocs d’allotjament reservats estiguin regentats per població autòctona; que si es contracta un guia, aquest sigui originari d’allí; s’ofereix l’opció de poder conèixer el tipus de vida i cultura d’indrets remots realitzant feines voluntàries en una comunitat o poblat; col·laborar amb alguna ONG autòctona o disfrutar de la natura, entre altres.

Com a conseqüència, fa uns mesos s’ha editat un llibre anomenat Turisme Responsable, de Carles Tudurí, on ens conviden a realitzar 30 propostes de viatges que segueixen les pautes establertes pel turisme just, repartides pels 5 continents.

Recórrer el Danubi en bicicleta; un circuit per la Índia amb una estada de 4 dies a la Fundació Vicente Ferrer; estudiar cetacis a bord d’un veler històric; conèixer l’Austràlia indígena, la seva forma de vida i vegetació de la mà de guies indígenes; viure uns dies en plena selva Amazònica equatoriana; relaxar-se uns dies en les platges verges de Sudàfrica... Aquestes són algunes de les propostes recollides en aquest llibre; una guia de viatges diferent per gent diferent.

L’he fullejat i només de fer una ullada a les diferents propostes em venen ganes d’omplir la motxilla i marxar a fer turisme just, solidari, sostenible i cultural. Pels curiosos, deixo l'enllaç d'unes entrevistes molt interessants, aquí i aquí.