dilluns, 31 de desembre del 2007

2008, Any Internacional del Planeta Terra

L’any 2008 serà l’Any Internacional del Planeta Terra, tal i com l’Assemblea de les Nacions Unides va declarar fa tres anys. Aquesta declaració comportarà la sensibilització del públic sobre la importància pel desenvolupament sostenible dels processos i els recursos de la Terra, la prevenció, reducció i mitigació dels desastres i la creació de capacitat per a la gestió sostenible dels recursos i la seva important contribució al Decenni de les Nacions Unides de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible que va del 2005 al 2014.

Per ser una mica més conscients que aquest any que demà començarem serà l’Any Internacional del Planeta Terra, rés millor que descarregar un calendari d’Ecologistes en Acció, imprimiu-lo en paper reciclat i tindreu una valuosa agenda per saber els diferents dies que es celebrar un Dia Mundial relacionat amb el Medi Ambient. El llistat de Dies Mundials aquí, el calendari aquí.
Per aquest motiu i per molts altres, feliç 2008.

dijous, 27 de desembre del 2007

Carbon Monitoring for Action

Center for Global Development (CGD) és una organització independent i sense cap finalitat econòmica que treballa per reduir la pobresa i la desigualtat a través de la complicitat política dels països més rics del planeta.
CARMA (Carbon Monitoring for Action) és una base de dades impulsada per CGD sobre més de 50.000 plantes d’arreu del món, on es pot obtenir informació sobre les emissions de CO2 i la potencia energètica de les majors centrals de generació elèctrica. La iniciativa té la finalitat de promoure la reducció de CO2 en l’atmosfera, motiu pel qual els diferents centres de producció s’etiqueten per colors i icones que descriuen la seva producció elèctrica, emissions de CO2, quantitat de Co2 per MWh (intensitat) i tipus de combustible.


Després de fer una ullada per la web crec necessari remarcar que els centres de generació elèctrica codificats amb l’etiqueta verda, és a dir, de producció neta atès la seva emissió nul·la o minúscula de CO2, inclou les plantes d’energies renovables com és evident, però també les centrals nuclears atès que aquestes no emeten diòxid de carboni. Per altra banda, tampoc es consideren les emissions associades a tot el cicle real de les centrals (fase de construcció, clausura...), només es tenen en compte les degudes a la producció; tampoc és fa esment dels impactes ambientals d'algunes centrals de grans conseqüències.

Una web molt il·lustrativa i molt interessant per conèixer dades sobre la producció energètica i emissions de CO2 arreu del món. La web de CGD aquí i la de CARMA aquí.

dimecres, 26 de desembre del 2007

El viatge de l'emperador

Cada any abans de l’arribada del hivern, els pingüins emperadors surten de mar, un lloc on es mouen amb una facilitat extrema, per caminar torpement centenars de quilòmetres vers una zona concreta de l’Antàrtida; el motiu d’aquest difícil i complicat viatge és la reproducció, la supervivència de l’espècie.

El Viatge de l’Emperador (La Marche de L’Empereur), dirigit per Luc Jacquet al 2005 i doblat per José Coronado i Maribel Verdú, que posen les veus als dos protagonistes. No és una pel·lícula d’aventures, és un documental fidel del mode de vida que els pingüins segueixen per continuar amb l’espècie.

És un documental fascinant, guanyador de l'Oscar al millor documental, que plasma la dificultat per mantenir viva d'una espècie. Disposa d'unes imatges fantàstiques d’aquest país blanc i amb una banda sonora molt bona d’Émilie Simon.

dijous, 20 de desembre del 2007

Gran Scala

Té sentit engegar un macroprojecte que estarà dotat amb un camp de golf, un parc lúdic aquàtic, llacs artificials i grans extensions d’herba en una zona tant àrida i seca com Los Monegros? Té sentit desenvolupar aquest ambiciós projecte quant fa uns anys Aragó es va posicionar en contra del transvasament de l’Ebre?

Entenc que es realitzin iniciatives com aquesta atès que Port Aventura, Terra Mítica o Disney World són projectes equivalents que amplien l’oferta turística i d’oci d’una zona, generen llocs de treball, impulsen econòmicament una comarca i perquè un s’ho passa pipa en aquests llocs, però crec que en la vida, i especialment en la política, cal ser conseqüents amb les postures del passat.

Jo em vaig posicionar en contra del transvasament de l’Ebre atès les altes pèrdues d’aigua que porta associat aquest sistema –arriben fins un 35%, quelcom inexplicable tècnicament- i perquè la Comunitat Valenciana presenta uns consums molt elevats d’aigua –el fet de disposar de molts camps de golf hi contribueix alegrement- així com de disposar unes altes pèrdues en el sistema de canonades d’aigua de les seves ciutats.

Conseqüentment em posiciono en contra d’aquest projecte. Si no sobrava aigua per cedir a la Comunitat Valenciana, tampoc n’hi hauria d’haver-hi per abastar els consums i necessitats de Gran Scala. L’aigua és un dret universal, però només quan s’utilitza per necessitats bàsiques com beure, cuinar o higiene, però no per fomentar negocis, ja que llavors es converteix en una mercaderia.

dimarts, 18 de desembre del 2007

La dicotomia de l'arbre de Nadal

Quina és la millor opció, disposar d’un arbre de Nadal de plàstic o d’un avet natural?

Els arbres de plàstic ens duraran molt anys, de fet amb 25 anys d’existència, a casa meva només n’he conegut un, però normalment aquests estan fabricats amb PVC, el procés de fabricació del qual és molt contaminant i contenen quantitats significatives de plom que perjudiquen les neurones.

La segona opció que darrerament sembla tenir bastants adeptes i que sembla la més ecològica és la de comprar un avet natural, atès que durant els mesos de creixement actua com embornal i a posteriori del seu ús com a ornament nadalenc serà emprat com a compost atès la típica recollida selectiva d’arbres que es fa passat el Nadal. Però aquesta opció deixa d’associar-se amb l’ecologisme quan ens assabentem que aquests són cultivats massivament emprant fertilitzants i plaguicides sintètics que només pretenen accelerar el creixement dels avets.

La solució ideal per aquest conflicte, en cas de voler disposar-ne d’un, és elaborar un mateix el seu propi arbre de Nadal a partir de residus domèstics com cartró, fustes, metall, llaunes o ampolles; es poden pintar, decorar amb teles o fotografies... I evidentment, si els il·luminem, sempre amb leds.

Altres exemples d'arbres, fustes en una platja, filferro i ampolles. La imatge mostrada s'ha extret d'aquí i el video del bloc ecoinventos, aquí.

diumenge, 16 de desembre del 2007

Lo Cacau tanca

Lo Cacau, la botiga de Lleida dedicada al Comerç Just tancarà el proper 31 de gener les seves portes. Segons l’entitat, degut la competència de les grans superfícies, la crisi del petit comerç i l’aparició d’una altra botiga dedicada al Comerç Just han fet que Lo CaCau sigui inviable, atès que no s’arribaven a cobrir les despeses econòmiques necessàries. Aquesta botiga pertany a l’Associació de Comerç Just Lleidatana, que va decidir complementar la seva tasca de difusió amb l’obertura fa 8 anys d’una botiga situada al carrer Cavallers (una mica més amunt del Natura) dedicada al comerç just i el consum responsable.

Jo no soc un comprador habitual d’aquesta botiga, però és una pena que s’hagi arribat a aquesta situació. Recordo haver comprat productes alimentaris a bon preu, de qualitat i amb un tracte molt amable per part dels dependents, però sempre hi he anat de manera puntual.

L’altra botiga de comerç just de la qual es fa esment és la de Intermon-Oxfam, situada al carrer Roca Llaurador, davant del Cafè del Teatre, en la qual no hi he entrat mai. Malgrat dedicar-se al mateix sector, el plantejament d’ambdues és molt diferent; la de Intermón-Oxfam funciona exclusivament amb voluntariat i disposa de l’ajuda d’una ONG molt important i potent; per contra, Lo CaCau considera el projecte com una activitat que ha de ser sostenible per si mateixa, incloent les despeses comercials com el lloguer del local, sous de dependents...

Trobo que l’existència d’aquest tipus d’establiments i iniciatives són fonamentals per la nostra societat, tot i que encara els ciutadans no les tenim molt en compte en els nostres hàbits de consum habituals. Tal i com es diu en la carta pública escrita per l’associació, el consumidor sempre té la darrera paraula. És qui accepta o refusa un producte. A més de valorar la qualitat i el preu, pot preguntar-se pels seus costos socials. A l’escollir uns productes i refusar-ne d’altres, contribueix a marcar les regles del joc del mercat. El consum responsable implica tenir en compte no només el preu i la qualitat sinó també els valors ètics.

Notícia publicada en la web de la Coordinadora d'ONG de Lleida, on trobareu un enllaç en pdf molt recomanable escrit per Lo Cacau.

dijous, 13 de desembre del 2007

¿Dónde jugarán los niños? (Maná)

dimecres, 12 de desembre del 2007

Reciclatge d'ordinadors

Moltes ONG’s s’interessen per la recollida d’ordinadors que les empreses consideren que han quedat obsolets però que encara són útils i funcionen correctament per altres usuaris no tant professionalitzats.

La finalitat és la d’establir un nexe d’unió entre aquells que es volen desfer d’ordinadors i els que en necessiten i no disposen de recursos per adquirir-los. Després d’una supervisió i reparació dels aparells, aquests són donats a alguna institució social que treballi pels drets humans i la gent sense recursos de les nostres contrades, o bé s’envien a països subdesenvolupats per iniciar-los en temes informàtics.

Personalment puc explicar la meva experiència amb Enginyeria Sense Fronteres Aragó, que en el darrers dos anys han enviat ordinadors, entre altres, a Moçambic per poder muntar una aula d’educació en informàtica; al Sàhara, com a material de suport d’un centre de reparació d’energia solar; o a una petita ONG d’Osca per agilitzar el seu funcionament.

Normalment a aquests ordinadors se’ls instal·len programes de software lliure, donat així una alternativa al software de pagament que faria inviable el projecte a nivell econòmic, i garanteix un mínim de prestacions pel seu ús.

ESF-Aragó ha anomenat aquesta iniciativa com a Reciclatge d’Ordinadors i permet reutilitzar un producte evitant que aquest es converteixi en un residu que només pot ser reciclat parcialment; es contribueix amb que les noves tecnologies arribin a tot el món; i facilita la transferència no només tecnològica, sinó també la transferència de coneixements (conegut tècnicament com el know how), atès que si es necessari es complementa la donació dels aparells amb cursos i tallers per a que es disposin d’unes certes nocions del funcionament d’un ordinador i el seu sistema operatiu.

dimarts, 11 de desembre del 2007

Decàleg de l'Ètica Ecològica

  1. Revaloritza lo proper de lo llunyà, lo qualitatiu davant lo quantitatiu, lo viu davant lo inanimat. Eros contra Tánatos.
  2. Defensa els bens públics i els serveis col·lectius. Organitza't, associa't, sigues actiu.
  3. Preguntat quins dels teus comportaments són generalitzables (per exemple, tindre un automòbil, ingerir una dieta molt rica en carn, viatjar amb molta freqüència en avió) i quins d'ells fan que disfrutem més de la vida.
  4. Col·labora en la transcisió vers les energies renovables.
  5. Tanca tot el que puguis els cicles de materiasl (reciclar és només un primer pas en aquest sentit).
  6. Intenta comprendre els contexts amplis i el cicle complert dels èssers (un exemple tècnic: anàlisi de cicles de vida), atès que vius en una època de llarga durada.
  7. Lluita en la teva feina per la producció neta.
  8. Favoreix la coordinació de consumidors crítics i estimula les formes de consum col·lectiu (cotxes compartits, netejar roba conjuntament...). Sigues conscient de la teva força: fes possible el boicot.
  9. Fes una estimació sempre de quant és suficient (evita el més és menys) i intenta determinar quan ha arribat el moment de parar.
  10. Valora els fruits del treball humà i els dons de la natura (materials i energia en especial) i tratca de millorar la seva eficiència a nivell d'ús.

Per Jorge Riechmann, president de CiMA (Científics pel Medi Ambient). Copiat de la revista Integral del més d'octubre.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Mobilitat sostenible i bicicletes

Fa uns anys, la ciutat de Copenhague es va plantejar engegar un projecte de mobilitat sostenible amb la intenció que el mitjà de transport diari i majoritari dels ciutadans fos la bicicleta.


Aquesta fita l’ha assolit en part, atès que en les hores puntes, pels carrers de la ciutat hi ha més bicicletes que cotxes i autobusos. Evidentment, això respon a una orografia plana de la ciutat, però també a la creació de molts carrils bicis i un gran nombre d’aparcaments, els quals es caracteritzen per no estar damunt les voreres, ja que així no es molesta el pas dels vianants. Inclús es preveu la creació del que s’anomena ona verda en els semàfors, un sincronisme amb els ciclistes, de manera que aquell ciclista que vagi a 20 Km/h tingui suficient temps d’arribar al següent semàfor en verd amb la finalitat de no haver de parar davant la llum vermella.

La ciutat alemana de Friburg, també ha optat per una mobilitat sostenible, ecològica i dinàmica. Els carrils bicis també tenen un paper protagonista, disposant inclús del que s’anomena la pole position, que consisteix en que quan el semàfor està en vermell, els primers metres de la via estan reservats per les bicicletes (la zona està delimitada al terra), de manera que aquestes es poden col·locar al davant dels cotxes i són les primeres en sortir quan el semàfor canvia de color.

També disposa d’una gran xarxa de tramvies i busos que funcionen amb la mateixa targeta; aparcaments en zona blava dissuasoris per vehicles, de manera que al centre de la ciutat una hora pot costar més de 2 euros, metre que a l’entrada de la ciutat crec recordar que no arriba ni ha 50 cèntims; existeix el lloguer de bicicletes tipo Bicing de Barcelona...

Altres ciutats que també destaquen en aquest tema són Amsterdam, on el 40% del tràfic es mou en bicicleta, o Portland, que diuen que és on tenen les millors vies per bicicletes. Altres ciutats importants com Oslo, Estocolm, Londres o Milà han instaurat una taxa econòmica per circular pel centre de la ciutat (àrees d’uns 20 Km2) els dies laborables i dintre d’un horari establert amb la finalitat de reduir el tràfic. Aquest impost no consta d’un peatge físic, sinó que uns cartells delimiten la zona i càmeres de vídeo enregistren la matrícula del cotxe que hi entra, així s’eviten cues i retencions d’entrada i sortida.

Evidentment, aquestes mesures afavoreixen l’ús del transport públic i les bicicletes, una manera de baixar la densificació de trànsit, agilitzar la circulació i reduir la contaminació en les ciutats, però cal implantar-les dintre les possibilitats reals de la ciutat en qüestió, i és necessari contrarestar els danys col·laterals ocasionats amb un augment en nombre i freqüències d’autobusos; donar preferència als ciclistes davant dels cotxes, però no davant dels vianants; la creació de carrils bicis no ha de significar la pèrdua de voreres...
(Fonts: la informació sobre Copenhague ha estat extreta de El Blog Verde i la de Friburg del dominical del Diari Segre del diumenge 2 de desembre).

dissabte, 8 de desembre del 2007

Forn Solar de Mont Louis

Mont Louis és una petita població dels Pirineus orientals francesos, prop de Puigcerdà, on s'hi troba un forn de concentració solar.

El forn solar està compost per un mirall (heliostat de 10x12 m2) amb seguidor solar que reflexa la radiació solar vers un concentrador parabòlic que concentra la radiació solar en un punt, on s'hi emplaça el recipient, cambra... a escalfar. La temperatura a la que s'arriba és de més de 2500ºC, així que aquest ha d'estar aïllat amb materials especials (em sembla que es disposa d'un contenidor de formigó provist d'una obertura cilíndrica per on entren els rajos de llum); a més, es disposen d'unes portes automatitzades que regulen la incidència de la llum concentrada per controlar la temperatura.

És uns instal·lació petita dedicada a la investigació solar i a la aplicació artesanal que es dur a terme en el poble. Un exemple d'una aplicació industrial renovable i que no contamina.

dijous, 6 de desembre del 2007

Cites (4)

  • "Les ciutats modernes són ionquis amb una dependència tremenda de l'energia fòssil" (Gildo Seisdedos).
  • "Els rius que flueixen pel món són més antics que la sang que circula per les venes dels humans" (James Langston Hughes).
  • "On cremen làmpades hi han taques d'oli, on cremen espelmes, esquitxos de cera; únicament la llum del sol il·lumina neta i pura" (Johan W. von Goethe).
  • "Només després que el últim arbre sigui tallat. Només després que el darrer riu sigui enverinat. Només després que últim peix sigui caçat. Només després sabràs que els diners no es poden menjar" (Cap indi Noah).
  • "Convertiu un arbre en llenya i podrà cremar per vosaltres; però ja no produirà flors ni fruits" (Rabindranath Tagore).
  • "Un país, una civilització es pot jutjar per la manera en que tracta als seus animals" (Mahatma Gandhi).
  • "Primers fou necessari civilitzar l'home en la seva relació amb l'home. Ara és necessari civilitzar l'home en la seva relació amb la natura i els animals" (Víctor Hugo).
  • "Les obres humanes, la urbanizació, deuen estar en el paisatge natural, no en lloc de" (Ricardo Barbetti).

dimecres, 5 de desembre del 2007

Dos hermanos

Nascuts en el cor de la selva del sud est asiàtic, en las ruïnes d’un temple oblidat segles enrere, dos tigres creixen jugant i aprenent sota la mirada benvolent dels Buda plens de molsa i vigilats pels seus progenitors. Un és tímid i dolç i l’altre valent i atrevit. Quan un ex caçador arriba per saquejar el temple sagrat, el destí dels dos germans canviarà per sempre. El germà tímid se converteix en una estrella de circ amb el nom de Kumal. El valent es converteix en el company del fill de l’administrador colonial, que li dona el nom de Sangha abans d’entregar-se’l a un príncep que l’ensenyarà a barallarse... (Sinopsi extreta de la web La Butaca).

Dos hermanos (Two Brothers), interpretada per Guy Pearce i dirigida per Jean-Jacques Annaud l’any 2004. Una cinta d’aventures molt recomanable on es pot copsar el sentit de la fraternitat entre dos germans tigres, perquè tot i ser animals salvatges, també tenen cor i vida.

dimarts, 4 de desembre del 2007

Com gestionar les noves ciutats

Cómo gestionar las ciudades del siglo XXI, un llibre de Gildo Seisdedos, editat per Prestice Hall. Per si el títol pot portar a confusions, aquest llibre no estableix quines són les bases del nou urbanisme ni aporta solucions específiques sobre el tema, el que fa és determinar els canvis que les ciutats actuals estan sofrint, ja que és basic conèixer cap on es dirigeixen les noves urbs a fi de poder prendre les mesures necessàries. Tots som conscients que el urbanisme sostenible ha d’apostar per un nou sistema de mobilitat, per la reducció de la contaminació... però per això cal ser conscients de les contribucions positives i negatives que poden aportar, per exemple, les TIC o els barris exclusivament residencials.

Les TIC permeten realitzar moltes accions des de casa, sense necessitat d’agafar el cotxe, així que pot ser una bona manera de contribuir al problema de la contaminació i mobilitat si es desenvolupen per poder realitzar compres, segons quina feina laboral... Els barris exclusivament residencials, malgrat les zones verdes i d’oci per infants, obliguen a utilitzar el cotxe per anar a la feina i fer la compra. Dos situacions que estan configurant les noves ciutats que cal entendre per afrontar amb un mínim de garanties l'urbanisme d'aquest segle.

Interessant per entendre el funcionament de les noves ciutats.

dilluns, 3 de desembre del 2007

Running the Numbers

Chris Jordan és un fotògraf d'Estats Units que sempre dona un contingut social als seus treballs. Running Numbers: An American Self-Portrait és el seu darrer treball, el qual es caracteritza perquè cada retrat està fet amb un número específic d'algun material emprat per la societat.

La finalitat d’aquest projecte és entendre que els números, per si sols només quantifiquen, però si els relacionem amb la vida de les persones, ens donarem compte del destí incomprensible i desmesurat al que ens estem dirigint.

La següent il·lustració està feta amb 106.000 llaunes de refresc; 106.000 només és un múmero, però també és la xifra de llaunes utilitzades cada 30 segons per la societat d’EEUU.

Per veure la resta de retrats elaborats, aquí.