dimecres, 27 d’agost de 2008

Cites (12): Monogràfic sobre energia nuclear

  • "Treballar en la planta de Txernòbil és més segur que conduir un cotxe" (Paraules pronunciades dos mesos abans de l'accident per Pyotr Bondarenko, del Servei de Seguretat de la URRS).
  • "Diversos errors improvables i, per tant, no previstos" (Explicacions respecte les causes de l'accident de la central nuclear de Txernòbil que les autoritats soviètiques van emetre en una nota de premsa).
  • "Una oportunitat única per la realització de nous experiments científics... Oportunitats immediates, sobre el terreny, per científics i enginyers competents, que desitgin incorporar-se a la vanguardia de les tecnologies emergents" (Anunci publicat pel Metropolitan Edison en el New York Times per buscar personal per feines de neteja de la central de Three Mile Island després de l'explosió nuclear).
  • "La lliçó més important de Three Mile Island -la que sempre hem de tenir en compte- és que els accidents poden ocórrer" (Subcomissió del Congrés per la Investigació i la Producció de l'Energia).
  • "La Comisió de l'Energia Nuclear i els lavoratoris nacionals no tenen la recepta per detindre el material nuclear que s'ha filtrat a través de la base de ciment d'un reactor esquerdat. El subsol i les corretns d'aigua són objectes de contaminació. Fins que no s'hagi inventat una tècnica per impedir-ho, les autoritats poden declarar monument nacional les centrals nuclears i deuen mantenir-les allunyades de la gent, potser durant uns centenars d'anys" (Susan Niemczyk).
  • "No dic que tots ens estiguem morint per culpa dels residus nuclears. Només afirmo que hem creat quelcom que exigeix, per sempre, els més alts nivells de capacitat humana, i tinc poca cofiança en que estiguem preparats per tal repte" (Amory Lovins).
  • "No existeixen centrals d'energia nuclear a prova de rucs; com les conseqüències d'una fusió de la base -per remota que sigui la probabilitat que es produeixi- serien tan serioses, que els beneficis que pot aportar l'energia nuclear mai compensarien tal risc" (Gerry Waneck).
  • "En contra de l'opinió generalitzada, l'energia nuclear ja no és una font d'energia de baix cost. De fer, si s'inclouen els costos bàsics i els encara desconeguts costos de manipulació i vigilància de la radiactivitat i els residus del combustible, l'energia nuclear pot resultar molt més cara que les alternatives a una energia convencional com la del carbó" (Informe del Comité del Congrés d'EEUU).

dimarts, 26 d’agost de 2008

Time is ticking out (The Cranberries)

dilluns, 25 d’agost de 2008

Tots a 80

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va publicat fa uns dies que la mesura de circular a 80 Km/h per l'àrea metropolitana de Barcelona ha permès una reducció del 4% en el contingut de CO2 en l'esmentada àrea en els primers 6 mesos d'aplicació, mesura que crec que el Ministeri de Indústri i Energia també vol aplicar.

Alguns consideren que aquesta xifra és irrisòria i que per tant no val la pena mantenint-la atès que ara per arribar a Barcelona s'ha d'invertir més temps. El que aquests no analitzen és que de la mateixa manera que un 4% és una dada ímfima, també ho són els 15 minuts de més com a prestació (un quart d'hora és el que es triga de més ara segons m'han dit uns amics).

Suposo que els que viuen a Barcelona i els qui cada dia o cada setmana entren i surten de la ciutat són els que més tenen a dir a favor i en contra. Puc entendre que alguns estiguin en contra de la mesura perquè valoren més la reducció del temps que no pas la de la contaminació atmosfèrica, però el que no puc acceptar ni tolerar són els qui es queixaven de la polució fa sis mesos i ara també es queixen dels eterns 15 minuts per arribar a casa, ja que haurien de saber que en aquesta vida rés surt de franc i que combatre la contaminació és quelcom lent i complicat.

PD1: Per cert, circular a 80 Km/h implica una menor emissió de gasso contaminats i un menor consum de combustible. A mesura que s'aumenta la velocitat i per tant es circula amb marxes llargues, es produeix una reducció d'emissions de CO2 i de consum de combustible, però a partir de 80 Km/h, la corva assoleix un mínim i comença una traça ascendent que implica un aument de les emissions de CO2 i consum de combustible.

PD2: Pels amants del motor, de la mateixa manera que la corva del parell aumenta amb el nombre de revolucions fins un punt màxim a partir del qual disminueix el parell malgrat seguir incrementant les rpm's, les emissions de CO2 i cosum de combustible disminueixen fins un punt mínim a partir del qual aumenten. Aquest punt crític coincideix amb els 80 Km/h.

diumenge, 24 d’agost de 2008

El vicio de mirar

Aquest abril, amb tot l'enrenou del transvassament de l'Ebre vaig coneixer qui era en Ramon Folch, sociòleg i doctor en biologia, un entès en temes ambientals. Regirant per casa he trobat un llibre seu que fa temps el meu pare, també biòleg, va comprar-se; aquest agost he aprofitat per llegir les 560 pàgines de El vicio de mirar.

El llibre està dividit en tres parts. La primera és una espècie de biogràfia que ens situa en l'època del franquisme i explica les diverses feines que va desenvolupar; a mi m'agraden molt les biografies, així que m'ha semblat molt interessant. La segona part parla sobre anècdotes curioses que ha sofert durant els seus múltiples viatges, donant-li especial rellevancia al món de l'aviació, del qual n'és un enamorat. La tercera part explica les vivències pel món; relata l'estada al Txad per prestar serveis sanitaris als ferits de la guerra, descriu la fauna i la flora de la Patagònia...

Crec que és convenient destacar que es descriuen gran quantitat de paisatges i espècies animals i vegetals que pels qui no som biòlegs se'ns pot fer una mica pesat. De totes maneres m'ha agradat el llibre i al·lucino amb la gran quantitat de coses que ha fet en temes ambientals.

dissabte, 23 d’agost de 2008

No al circuit urbà de València

Aprofitant que demà diumenge es cel·lebrarà la cursa de F1 a València, copio part de l'escrit que vaig publicar a final de maig passat sobre el tema:


Els problemes més importants del Gran Premi d’Europa són:

1) La contaminació que l’activitat emet. Darrerament des de moltes institucions públiques s’està lluitant per reduir la contaminació en les ciutats per una qüestió de salut social i una cursa pels seus carrers s’oposa a aquesta premissa. Osvaldo Canziani, científic de l’ONU, ha denunciat públicament que els motors d’explosió que utilitzen els monoplaces produeixen ozó, gas contaminat per la salut dels humans i que provoca el blanqueig de la vegetació.

2) Segons el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de València, els projectes d’infraestructures han de realitzar una Declaració d’Impacte Ambiental; entre altres projectes es citen qualsevol activitat que impliqui la construcció d’autopistes, autovies, carreteres, vies públiques o privades de comunicació i línies de ferrocarril de nova planta l’itinerari del qual es desenvolupi íntegrament en la Comunitat Valenciana, a excepció dels casos en que es desenvolupin traçats i característiques recollides en instruments d’ordenació del territori, en que la Declaració d’Impacte Ambiental serà positiva automàticament. És a dir, que atès que les obres pel circuit urbà responen a una ordenació del territori (??), no cal fer estudis medi ambientals.

3) Part de la cursa es realitza a la vora del riu. Normalment, als rius que passen per les ciutats, se’ls deixa una zona lliure a banda i banda, sovint aprofitades com zones verdes, de manera que el seu llit és més ample que el propi riu. Això es fa per poder contenir l’aigua davant possibles desbordaments del riu i evitar inundacions per la ciutat. Les obres del circuit tenen previst un moviment de terres per tal de pujar la cota del llit d’una banda per a que serveixi de zona de seguretat pels pilots (la planta baixa dels edificis sempre estan a una cota més alta que el riu, hi ha un desnivell vertical que en aquest cas es vol igualar per si els pilots es surten de la carretera).


Evidentment, deixo de citar altres perles com que el conseller de medi ambient de la Generalitat Valenciana diu que els efectes contaminants d’un premi urbà de Fórmula 1 són irrellevants; de l’existència a la Comunitat valenciana d’un circuit oficial de motos, el qual seria més lògic remodelar per a què que pogués acollir ambdós premis i així evitar una cursa urbana; que algunes de les zones per on passarà el traçat del circuit estaven planificades com futures zones verdes peatonals...

Per altra banda, no cal parlar dels pobres pescadors que se'ls ha prohibit l'entrada i sortida del port atès que durant aquests dies el port resta tancat, espero que almenys els hagin donat una bona compensació econòmica. Tampoc entenc gaire la falera per muntar un circuit urbà quan dins la mateixa Comunitat Autònoma ja existeix el circuit de Xeste.

En fi, NO AL CIRCUIT DE URBÀ DE VALÈNCIA.

divendres, 22 d’agost de 2008

Cites (11)

  • "Cuidar la vida que ens rodeja és part de la nostra responsabilitat per mantenir la nostra continuitat" (Eduard O. Wilson).
  • "Sembla com si els humans, davant certes belleses naturals, només fóssim capaços de pensar en la manera d'enriquir-nos a la seva costa" (Ramon Folch).
  • "Amb el temps, tots ens donarem compte que ens destruïm a nosaltres mateixos si destruïm l'escosistema" (Jonas Salk).
  • "La lliçó més important de Three Mile Island és que els accidents poden ocórrer" (Subcomissió del Congrés per la Investigació i la Producció de l'Energia).
  • "Deixa que la Natura t'ensenyi" (William Wordsworth).
  • "En contra de l'opinió generalitzada, l'energia nuclear ja no és una font d'energia de baix cost. De fet, si s'inclouen els costos bàsics i els encara desconeguts costos de manipulació i vigilància dels residus del combustible nuclear i la radiactivitat, l'energia nuclear pot resultar més cara que les alternatives a una energia convencional com la del carbó" (Informe del Comité del Congrés d'EEUU).
  • "En altres temps, els africans portaven pells que, quan es tiraven, eren aprofitades per les formigues. Ara la gent comença a utilitzar peces de nailon que ja no serveixen a aquestes" (Bert de la Bat).
  • "Totes les obres de la Natura han de ser considerades com a bones" (Ciceró).

dimecres, 20 d’agost de 2008

Supermercats Veritas

Els supermercats Veritas van néixer l'any 2002 amb un objectiu: posar a l'abast de tothom la millor alimentació del mercat, el menjar de veritat. I entenem per menjar de veritat aquell que s'ha produït sense fer servir productes químics sintètics en cap etapa del procés i que, per tant, és més sa, més saborós i més respectuós amb el medi ambient.


A Veritas t'oferim la més àmplia varietat possible de p
roductes al preu més assequible, i sempre amb certificat de producció ecològica. Només així podem garantir-te l'alimentació més sana i gustosa: la més bona de Veritat!


L'empresa consta de 14 supermercats, 11 a la ciutat de Barcelona i 1 a Sant Cugat, Granollers i Castelldefels. Per més informació consulteu la seva web aquí.

dimecres, 13 d’agost de 2008

Les darreres platges verges de Catalunya

Ahir, el suplement d’estiu de El Periódico de Catalunya presentava un reportatge sobre les darreres platges verges que queden a Catalunya. La majoria d’aquestes platges no han patit un canvi de fesonomia atès que el seu terreny abrute han frenat la construcció de passeigs marítims i apartaments.

Deixant de banda les cales que nomès són accessibles per mar amb vaixell i buscant racons solitaris i ben conservats, el llistat de platjes s’ha reduit a 20. Segons el diari, l’autèntica platja verge que resta a Catalunya és la de la Tavellera (foto), situada al Cap de Creus, un lloc de somni pel banyista.

Malauradament, des de fa temps crec que aquella mítica i caduca frase que un esquirol podia donar la volta a la panínsula Ibèrica sense tocar al terra passant d’arbre en arbre, caldrà substituir-la per una que digui quelcom com que un turista podrà donar una volta a la península mitjançant un passeig marítim. És per aquest motiu que m'ha encantat saber que encara existeixen llocs verges o propers a ells.


A partir d'ara, si puc, cada estiu visitaré alguna d'aquestes platges en estat pur que necessitem preservar. Si podeu fer alguna escapadeta aquests dies d'agost deixeu-vos convèncer per aquesta proposta.


Malgrat el llistat de 2o platges, l'edició en paper mostra un recull de 9 que a continuació esmento perquè l'edició web no les cita: Platja del Fangar (Deltebre, Tarragona), Cala Estany Podrit (Ametlla de Mar, Tarragona), Platja Fonda o Waikiki (Tarragona), Platja de Roses o de la Descaragolada (Sitges, Barcelona), Cala Futadera (Tossa de Mar, Girona), Platja Vallpresona (Santa Cristina d'Aro, Girona), Cala Bona (Palamós, Girona), Platja Can Comes (Castelló d'Empúries, Girona) i Cala Tavellera (Port de la Selva, Girona).


Article de El Periódico sobre la situació d'aquest tipus de platges aquí; sobre la darrera platja verge, aquí; i la web del Ministeri de Medi Ambient amb totes les platges d'Espanya amb fotos, aquí.

dissabte, 9 d’agost de 2008

Cap de setmana a la muntanya

Des de fa quatre i cinc anys, amb els amics acostumen a passar algun cap de setmana a la muntanya, en plan relax, en un càmping de la Vall del Cardós. Poques coses hi han millors que estar enmig de la natura. Aire sa, rierols, arbres frondosos...

dimarts, 5 d’agost de 2008

El Somriure d'Ariadna

La Sonrisa de Ariadna és un llibre escrit per José María Mendiluce i de l’editorial Planeta. És una novela situada a Costa Rica, on la frondosa selva i les paradisíaques platjes són l’escenari dels seus habitants que han de saber compensar intel·ligentment les avantatges del segle XX com l’electricitat i el turisme amb l’ecologia i l’esperit pur i natural que li donen un aire especial.

Es descriu la vida d’aquesta gent, amb les seves penes i les seves alegries, amb els seus problemes i les seves victòries. Un cant a la natura salvatge i un homenatge als que vieun en ella i que per ella lluiten. Una lectura ideal per passar l'estiu de manera entretinguda amb la natura més natural com a rerefons, m’ha agradat molt.

Per cert, el seu autor ha estat eurodiputat (1994-2004) exercint com viceprecident de la Comissió d’Afers Exteriors, Seguretat i Defensa del Parlament Europeu, treballa per l’ONU des de 1980, ha publicat diversos llibres i és un ecologista convençut.

diumenge, 3 d’agost de 2008

La tonteria humana

Dues petites reflexions per mantindre el bloc mínimamanet actualitzat. En els darrers dies he sentit un parell de noticies que m’han sobtat molt: sembla que per fi es comfirma que Mart té aigua, congelada, però aigua al cap i a la fi; i per altra banda, ahir per la nit sentia per la radio que s’estava plantejant de col·locar una espècie de miralls per reflexar part de la llum del sol que arribar a la Terra per disminuir la radiació solar i així assolir temperatures no tant altes.

Suposo que molts s’alegraran d’aquestes noticies però el pensament que a mi em genera tot això és FINS ON ARRIBARÀ LA TONTERIA HUMANA. Sóm terrícoles (això potser queda una mica còmic), i em de viure d’acord amb el que la Terra ens dona, sense pretendre colonitzar planetes que no ens pertoquen i sense voler modificar les lleis espacials.

I quan gastarem tota l’aigua de Mart què? Un altre planeta? Ja m’imagino la terra envoltada amb algun tipus d’escut per evitat la llum del sol però amb un bon focus artificial per il·luminar la superficie al nostre gust.


divendres, 1 d’agost de 2008

Estoy con los Hipopótamos

Aquesta pel·lícula és una més de les moltes que l’extranya parella Terence Hill i Bud Spencer van coprotagonitzar durant la dècada dels 70 i 80. Si heu vist algun dels seus films ja sabreu que sempre són simpàtiques comèdies d’aventures on les baralles de cops de puny són la marca inconfusible.

L’argument de Estoy con los Hipopótamos (Io Sto con gli Ippopotami), una producció italina dirigida per Italo Zingarelli l’any 1979, consisteix en que dos germans que viuen en un poblat africà decideixen fer front a una banda de traficants que capturen animals salvatges per endur-se’ls clandestinament a Europa.

En definitiva, una pel·lícula per passar l’estona si no teniu res millor que fer, però sempre com a última opció. Per cert, sabieu que ambdós actors són italians?