dilluns, 29 d’octubre del 2007

Guia Eco-Sexual

Si ets dels que vas a la feina amb bicicleta, només menges productes ecològics, separes correctament les escombraries per reciclar-les i encara et preguntes què més pots fer per portar una vida totalment respectuosa amb el medi ambient, aquí tens la Guia per un Sexe Respectuós amb el Medi Ambient que ha ideat Greenpeace.

  1. Apaga el llum. Hem de contribuir amb la reducció energètica i el canvi climàtic; si vols veure la teva parella fes-ho durant el dia.

  2. Si tens passió per la fruita i la utilitzes com a joc amorós, assegura’t que aquestes estan lliures de transgènics.

  3. Si t’agrada utilitzar aliments afrodisíacs, evita emprar ostres i marisc ja que aquests escassegen i pots contribuir a la seva desaparició. Substitueix-los per begudes d’herbes com les que es fan a l’Amazones, el guanarà o el cajú, cultius que a més són respectusos amb els boscos.

  4. Si t’agrada fer-ho en el jardí, no facis us de pesticides, fertilitzants ni productes químics, atès que aquests et poden causar molèsties inoportunes.

  5. Oblida els lubricants fets a partir de combustibles fòssils com la vaselina, no són bons pel medi ambient.

  6. Si t’agrada incloure accessoris en els jocs sexuals, compte si aquests són de PVC, atès que aquest material desprèn substancies molt contaminats pel medi ambient durant el seu procés de fabricació. Substitueix-los per accessoris fabricats amb productes naturals com el cautxú o el cuir.

  7. Estalvia aigua dutxant-te acompanyat de la teva parella; a part d'ecològic és molt excitant.

  8. Assegura’t que el llit és homologat i porta el segell SFC, de manera que la fusta emprada prové d’una explotació ecològica controlada; d’aquesta manera s’eviten les tales indiscriminades il·legals.

  9. Juga amb disfresses. Greenpeace proposa que un es vesteixi de Bush i l’altre d’algun moviment en defensa del medi ambient i el planeta terra, per veure si és possible un acord com a conseqüència de la passió desenfrenada. Si no s’arriba a un acord recorda que tan sols és un joc.

  10. Fes l’amor i no la guerra.

He fet una traducció molt lliure i breu del text original que està en anglès.

dijous, 25 d’octubre del 2007

Premi Bloc Solidari

Amb molt de retard, però finalment desbloquejo la cadena del Premi Bloc Solidari que la Zel em va concedir. Com a conseqüència del premi, he de nominar (que en aquest cas és sinònim de premiar) 7 blocs, citar el bloc qui em cedeix el premi enllaçant-lo amb l'escrit de nominació per mantenir la cadena (aquí i aquí) i mostrar el logo en l'escrit i el bloc.
Els motius per considerar un bloc com a solidari són molt amples, atès que no és estrictament necessari citar només blocs que parlin o reflexionin sobre pau o drets humans; un bloc solidari pot ser aquell que comparteix coneixements sobre un tema, que denuncia problemàtiques socials... La idea és que un mateix els consideri com a tal per alguna raó.
Els blocs que considero mereixedors d'aquest premi són:
  • La Andadura de la Cooperación al Desarrollo. Notícies, informació, situació i realitats de la cooperació espanyola (aquí).
  • Comercio Justo. Per conèixer la realitat d'una botiga de comerç just de la mà del seu gerent (aquí).
  • Cooperantes Blog. Sobre ajuda humanitària, ONGs, voluntariat, TICs al desenvolupament i cooperació internacional, amb molta informació de cursos de formació (aquí).
  • Indarki. Curiositats, noticies i reflexions del món de l'energia i la sostenibilitat (aquí).
  • Amics Arbres · Arbres Amics. Per la seva estima vers el arbres i la natura (aquí).
  • Bloc de Notes.doc. Per mantenir l'esperit idealista i solidari dins la política (aquí).
  • Time of Your Life. El bloc de la pititeta, la persona amb el cor més gran que mai he conegut (aquí).

dimecres, 24 d’octubre del 2007

El primo de Rajoy o el primo del Rajoy

Aquest paio és ruc. Escolteu les declaracions de Mariano Rajoy durant un col·loqui on resta importància a la problemàtica del canvi climàtic.

No dubtaré dels coneixements del seu cosí, però em sembla més vàlida l’opinió dels científics que conformen el Panell d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, sigles en anglès) que el passat mes de febrer van fer públic, mitjançant el Quart Informe sobre Canvi Climàtic, que l’activitat humana és la principal responsable dels desajustos climatològics i que el canvi climàtic és una realitat, ara ja, demostrada científicament.

José Javier Brey Abalo és el ja famós cosí del president del PP, i ha dit que aquestes declaracions han estat extretes de context. Curiós que algú que no es dedica a la investigació sobre el canvi climàtic desqualifiqui experts amb anys de bagatge i dedicació sobre el tema (El País).

Evidentment, les reaccions de polítics no s’han fet esperar: Per una banda, Esperanza Aguirre recolza totes i cadascuna de les opinions del seu president i altres sectors del partit remarquen que les paraules han estat tretes de context (El Mundo). En el bàndol socialista, la ministra de medi ambient Cristina Narbona va definir Rajoy com una persona amb una visió tan curta i tan poc responsable en matèria de canvi climàtic (Cadena Ser). En Joan Herrera l’ha qualificat d’indocumentat (ICV).

Les entitats ecologistes, per la seva banda, tampoc s’han quedat en silenci. Des d’Ecologistes en Acció s’ha dit de Rajoy que confon les previsions meteorològiques amb estudis sobre el clima; Greenpeace ha titllat d’escandaloses les declaracions i WWF-Adena ha dit que aquestes paraules implicaran un retrocés. (Cadena Ser).

A continuació us deixo 4 enllaços audiovisuals sobre la noticia emesa per La Sexta, Cuatro, La 2 i Tele 5 sobre l’informe del IPCC que es va presentar el passat mes de febrer a París per a que constateu com el director del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP en anglès, PNUMA en castellà) Achim Steiner, confirma la realitat del canvi climàtic i escolteu alguns dels canvis més importants que poden succeir en el futur.

Aquí teniu una pàgina web que recull l’informe. Aquest està dividit en tres nivells: el primer ha estat traduït al castellà i exposa un resum de l’informe a base de preguntes i respostes breus; el segon, amb anglès, és un versió més extensa i complerta del nivell 1; el tercer són documents científics que demostren l’explicat en els nivell 2, també en anglès.

Aquest quart informe va ser presentat a París el passat febrer, i entre el 12 i 17 de novembre es debatrà i es sotmetrà a aprovació a València. L’informe aprovat serà un document científic que servirà de punt de partida per la propera Convenció de Canvi Climàtic que es celebrarà a Bali el proper desembre i com base per l’acció política dels propers anys.

PD: El canvi climàtic no és l’únic problema; l’habitatge, l’homofòbia, el salari mínim, la immigració, l’especulació urbanística, l'atur... Desafortunadament hi ha molts problemes, i tots són tan importants com per fer brometes.

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Solar Decathlon 2007

La Solar Decathlon és un prestigiós concurs bianual patrocinat pel Departament d’Energia dels Estats Units (entre altres) i que té lloc a Washintong DC. El repte està adreçat a universitats i consisteix en dissenyar i construir un prototipus de vivenda solar i bioclimàtica.

La competició es cel·lebra durant el mes d’octubre; del 3 al 12 s'aprofita per construir les cases i del 12 al 20 es permet que el públic passegi pel recinte a fi d' observar les diferents cases acabades. Es valoren 10 aspectes tècnics com la seva viabilitat econòmica, lluminositat, arquitectura, balanç energètic..., partint de la base d'una estètica atractiva, amb una adequada habitabilitat i alimentada per energia solar com a única font energètica.


En aquesta tercera edició ha guanyat la Universitat Tècnica de Darmstadt (Alemanya) i la Universitat Politècnica de Madrid ha conclòs en cinquena posició entre un total de 20 centres participants. Les dues edicions passades, 2002 i 2005, van ser guanyades per la Universitat de Colorado.

El Departament d'Energia d'Estats Units està interessat en exportat el concurs i el passat divendres es va signar un acord amb el Ministeri de Vivenda d'Espanya amb la finalitat que Madrid aculli el concurs l'any 2010. Probablement a partir d'ara, la competició passarà a ser de caràcter anual, alternant Washintong amb una altra seu que anirà variant.

La propera edició serà al 2009 a Washintong; per més informació consulteu la web oficial o la elaborada per la upm. La primera fotografia correspon a la casa guanyadora i la segona a la presentada per la upm.

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Blackle.com

Heap Media ha creat un portal de búsqueda anomenat Blackle. El seu funcionament es basa en el bucador Google que la majoria utilitzem però amb la diferència és que la pantalla és negra, fet que significa que el consum d’energia és considerablement menor, però sempre i quan s'utilitzin pantalles CRT, tal i com es pot comprovar en aquest informe que compara el consum requerit pel buscador Blackle respecte Google. En base a les visites rebudes s’estima que s’han deixat de consumir en tot el món uns 234.000 wats/hora. Donat que la gran majoria utilitzem Google, no costa rés utilitzar aquest portal alternatiu i donar-li un respir al planeta.

Acabo de fer algunes comparatives de búsqueda amb tots dos buscadors i no acaben de retornar la mateixa informació, per tant no és el Google amb un altre color de fons de pantalla, de fet la seva IP no es correspon amb la de Google. L’eficiencia de Google és major perquè ofereix l’opció de treballar amb la versió de cada país (.es (Espanya), .it (Itàlia), .fr (França)) que fa que acoti més la búsqueda, en canvi Blackle només ofereix treballar amb l’extenció genèrica .com; a més, tampoc es permet l'opció de búsqueda d'imatges. De totes maneres no costa rés fer ús d’aquest buscador i en cas de no trobar el que desitgem passar a Google. Així que ja sabeu, http://www.blackle.com/.

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Turisme Just

La definició de turisme just és que el viatger disfruti al màxim del seu viatge i que el seu destí i la població visitats obtinguin un clar benefici del mateix. Aquest és l’objectiu de l’ONG Turisme Just, creada l’any 2006; la web aquí.
Aquesta manera de fer turisme té sentit aplicar-la quan estem parlant de destinacions de zones pobres o en vies de desenvolupament. El que es pretén és que els llocs d’allotjament reservats estiguin regentats per població autòctona; que si es contracta un guia, aquest sigui originari d’allí; s’ofereix l’opció de poder conèixer el tipus de vida i cultura d’indrets remots realitzant feines voluntàries en una comunitat o poblat; col·laborar amb alguna ONG autòctona o disfrutar de la natura, entre altres.

Com a conseqüència, fa uns mesos s’ha editat un llibre anomenat Turisme Responsable, de Carles Tudurí, on ens conviden a realitzar 30 propostes de viatges que segueixen les pautes establertes pel turisme just, repartides pels 5 continents.

Recórrer el Danubi en bicicleta; un circuit per la Índia amb una estada de 4 dies a la Fundació Vicente Ferrer; estudiar cetacis a bord d’un veler històric; conèixer l’Austràlia indígena, la seva forma de vida i vegetació de la mà de guies indígenes; viure uns dies en plena selva Amazònica equatoriana; relaxar-se uns dies en les platges verges de Sudàfrica... Aquestes són algunes de les propostes recollides en aquest llibre; una guia de viatges diferent per gent diferent.

L’he fullejat i només de fer una ullada a les diferents propostes em venen ganes d’omplir la motxilla i marxar a fer turisme just, solidari, sostenible i cultural. Pels curiosos, deixo l'enllaç d'unes entrevistes molt interessants, aquí i aquí.

divendres, 19 d’octubre del 2007

3x1

Fa temps que volia fer una petita ressenya del documental Una Veritat Incòmoda, però sempre em feia enrere perquè em dona la sensació que tothom l'ha vist o ja sap de què tracta. Tenia clar que quan em decidís a fer-ho, també inclouria un comentari del llibre homònim, però sempre acabava obrint un altre llibre; a més, aprofitaria l’avinentesa per penjar el vídeo musical que tanca el documental. 3x1: documental, llibre i música en un article.

El nomenament del premi Nobel per la Pau per l’Al Gore (compartit amb l’IPCC) i tota la polèmica que es va suscitar, em van obligar a començar el llibre i ha publicar les ressenyes que sempre posposava. Evidentment, seré breu perquè no descobriré rés que no sapigueu.

El documental és una conferència impartida per Al Gore sobre el canvi climàtic. El llenguatge emprat és senzill i planer, adreçat al públic en general, amb l’ajut de gràfics i imatges per desenvolupar el tema. Recordeu que va guanyar l’Òscar al Millor Documental aquest 2007 i que s’ha convertit en el tercer documental més vist als Estats Units. Més que recomanar-lo, obligaria a veure’l perquè és ideal com a punt de partida per conèixer el tema.

El llibre és la versió escrita del documental, amb els mateixos gràfics i imatges, tot i que amb alguna informació més amb les seves il·lustracions. No és un llibre de lectura, sinó més aviat un llibre de consulta, amb poc text i molts gràfics; això sí, la part gràfica és impressionant, jo la definiria com una edició per col·leccionistes. També s’intercala la vida del propi Gore (tampoc és una biografia), tal i com succeeix al film, tot i que més ampliada, encara que no s’expliquen els motius pels quals no van signar el Protocol de Kyoto i altres afers importants dels que s’ha parlat darrerament.

Finalment delecteu-vos amb la cançó I need to wake up de Melissa Etheridge, que tanca el documental i que va rebre l’Òscar a la Millor Cançó.

dijous, 18 d’octubre del 2007

Premi Nobel de la Veritat Incòmoda

Com ja es sabut per tothom, l’honor de rebre el Premi Nobel de la Pau d’aquest any 2007 ha caigut en mans del Pannell d’Experts Sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i Al Gore pels seus esforços per crear i difondre un major coneixement sobre l’home, el canvi climàtic i per establir les bases de les mesures que són necessàries per contrarestar aquest canvi, segons informa la web oficial.

Em va alegrar molt que aquest tema tant transcendental per la humanitat sigui digne de rebre tant preuat premi, tot i que d'entrada em va sorprendre relacionar pau amb canvi climàtic. S'ha d' admetre que entre pau, solidaritat i drets humans és pot establir una relació amb el canvi climàtic, la natura i el medi ambient; jo mateix moltes vegades he parlat d’ambdós temes sense establir una frontera visual clara, però tot i aquesta relació que es pot traçar entre ambós vectors i malgrat l'exemple que descric a continuació, em costa entendre que el Nobel de la Pau faci referència a la lluita contra el canvi climàtic.

Per posar un exemple, puc citar que el llac Txad, el sisè més gran del món l’any 1963, s’ha reduït 20 vegades respecte la seva dimensió original degut l’escassetat de pluges i la seva sobreexplotació; quan estava ple feia de frontera natural entre els països de Txad, Nigèria, Camerun i Níger. Actualment, la gent ja no pot emprar la seva aigua escassa per beure, pastar bestiar ni conrear la terra; per una qüestió de supervivència, aquest africans van haver d’endinsar-se centenars de quilòmetres endins del llac seguint les aigües que retrocedien fins topar amb el país veí, fet que va provocar disputes, batalles i genocidis per l’ús de l’aigua i la propietat de les terres fèrtils properes al llac.

Conseqüentment, la pau és pot veure amenaçada per guerres i conflictes bèl·lics pel control de recursos naturals i per les conseqüències socials, econòmiques i territorials que provocarà el canvi climàtic. De totes maners aprofito per citar que l’equivalent medi ambiental del Premi Nobel és el Premi Goldman, i em sembla (no n'estic molt segur) que també existeix el Premi Medi Ambient de les Nacions Unides.

En definitiva, aquest premi el considero com una gran publicitat sobre el tema que pot fer canviar d’opinió els escèptics que encara queden i un reconeixement a la importància d'un tema de màxima transcendència per l'humanitat. També crec necessari remarcar que aquest premi és compartit amb l'IPCC; tinc la sensació que si l’exvicepresident d’EEUU no hagués rebut el guardó no se’n parlaria tant; evidentment això és degut la seva condició mediàtica i pel seu controvertit passat com polític ambiental.

Tothom va celebrar l’arribada a la gran pantalla el llargmetratge Una Veritat Incòmoda; vam desitjar que li concedissin l’Òscar al Millor Documental i fins i tot es va comentar que si guanyava pot ser es presentava com a candidat demòcrata per les properes eleccions; per Sant Jordi molts ens vam fer amb el llibre homònim i recentment ha estat designat com a Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional 2007. Dos anys fantàstics per Al Gore que ens va fer admirar la seva figura com activista ecològic, però de cop i volta, amb la concessió de Premi Nobel de la Pau, es comenta que la seva carrera política deixa molt que desitjar a nivell medi ambiental, o que malgrat interessar-s’hi seriosament, sempre va donar prioritat als aspectes econòmics en detriment dels medi ambientals.

Sobre el seu passat, no hi puc opinar perquè el desconec, no el vaig seguir gaire; per una informació genèrica de la seva vida, wikipedia. Recomano la lectura de l’article del bloc Amics Arbres-Arbres Amics, que el posen a parir literalment; per obtenir la versió des d’una altra perspectiva, res millor que ell mateix mitjançant el seu llibre, on es parla de la seva activitat política com a senador i vicepresident ambiental, encara que no es donen massa explicacions.

Sembla que aquest premi incomoda molta gent; m'agradaria aprofunditzar més en la vida professional d'Al Gore atès el meu desconeixement per poder jutjar-lo. Que molts ecologistes hi estiguin en contra em fa adoptar una opinió negativa sobre la seva persona, però perquè no se'n va parlar d'això abans? De moment, davant el dubte, m'alegro per l'IPCC i pel canvi climàtic.

dimarts, 16 d’octubre del 2007

El lobombre (Cálico Electrónico)

dilluns, 15 d’octubre del 2007

La petjada ecològica (Blog Action Day)

Aquest és la meva contribució participativa en el Bloc Action Day que aquest any gira entorn del medi ambient. No és un article especial, atès que la temàtica és recurrent en aquest bloc i per tant no té massa sentit fer un escrit especial sobre un tema explotat a diari; aquesta iniciativa té més interès en bitacores que no parlen sobre ecologia normalment, és a dir, si un bloc parla sobre cinema la gràcia és que aquell dia recomani una pel·lícula ecològica, o si és un bloc sobre cotxes parli sobre vehicles híbrids o sobre la fórmula zero...

La petjada ecològica (huella en castellà) és un indicador definit como l’àrea del territori ecològicament productiu (cultius, terres per pastar, boscos o ecosistemes aquàtics) necessaris per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts per una població. L’objectiu fonamental consisteix en avaluar el impacte sobre el planeta en funció d’una manera de vida per determinar el grau de sostenibilitat.
El càlcul de la petjada ecològica és molt complex, i existeixen moltes metodologies, però totes tenen en compte els següents punts: la quantitat d’hectàrees emprades per urbanitzar i generar infraestructures i centres de treball; hectàrees per proporcionar suficients aliments vegetals; superfície per alimentar la ramaderia; superfície marina necessària per produir peix i les hectàrees de bosc per assumir el CO2 que provoca el nostre consum energètic.

Des del punt de vista global, s’ha estimat entre 1,7 hectàrees la biocapacitat del planeta per cada habitant, o el que és el mateix, si haguéssim de repartir el terreny productiu de la terra en parts iguals entre els més de sis mil milions d’habitants del planeta, a cadascú li correspondrien entre 1,7 hectàrees per satisfer totes les seves necessitats durant un any. Actualment, el consum mitjà per habitant i any és de 2,8 hectàrees, conseqüentment, a nivell global, estem consumint més recursos i generant més residus dels que el planeta pot generar y admetre. De fet, en un estudi dirigit per l’especialista en ecologia social Helmut Haberl, de la Universitat de Klagenfurt de Viena, ha estimat que l’home sobrepassa en un 20% la petjada ecològica raonable.

Per altra banda, l'Apropiació Humana de la Producció Primària Neta (HANPP, en les seves sigles en anglès) és el concepte emprat pels investigadors per determinar quina proporció de riquesa potencial del planeta s’ha perdut en cada ecosistema degut a l’activitat humana. Un recent estudi dirigit també per Helmut Haberl i publicat a la revista New Scientist, determinen una explotació del 24% de la terra que ja no és recuperable.
Si voleu mesurar la vostra empremta ecològica aneu aquí; evidentment, s'ha de ser conscient que aquesta calculadora només ens dona una idea de la nostra empremta de manera molt orientativa atès la simplicitat de les preguntes i el seu to genèric.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Sobre la solidaritat

Fa temps vaig intentar que els amics de Lleida em compressin samarretes d’Enginyeria Sense Fronteres Aragó per subvencionar part d’un projecte de cooperació internacional al Sàhara, i una persona em va respondre que aquests diners se’ls acabaria embutxacant algú i no arribarien mai al seu destí.

L’altre dia, l’amic amb qui vaig visitar la Caravana dels Drets Humans, només sortir de l’exposició em va dir que el que havia vist estava molt bé però que nosaltres no podíem fer rés per ajudar els pobres, acabar amb les desigualtats o evitar la violació dels drets humans.
La setmana passada vaig preguntar a 3 companys de pis si en la matrícula de la universitat havien marcat la casella que permetia fer una donació econòmica a la UZ Solidària, i em van dir que el import de la matrícula ja els hi pujava molt.

No diré que estiguin equivocats; jo per mi sol no puc solucionar el problema de violacions a la República del Congo, el país amb el nivell més alt del món; fa uns mesos va sortir a la llum que un parell d’ONGs no disposaven de comptes massa clars i que la vida està molt cara. Però se’m fa molt difícil que gent de vint-i-escatx anys puguin pensar així; és l’edat dels ideals i la lluita per les causes, no perdudes, però sí difícils.

Si no crec que hi ha gent que vertaderament vol contribuir a ajudar als demès de manera altruista o si considero que perquè dues ONGs no presentin comptes molt fiables ja he de desconfiar de totes les altres, nego sistemàticament el concepte de solidaritat. Si no accepto que existeix gent solidaria, ni jo mateix ho puc ser.
Potser la meva contribució no pot ser transcendental per la història de la humanitat en aquests temes però sí important a diferents escales: puc sensibilitzar la gent organitzant xerrades, exposicions o escrivint un bloc crític, puc invertir diners o temps en ONGs, comprar samarretes d’entitats solidaries o productes de comerç just, ajudar al veí del pis de sota...

Entenc que pagar uns estudis universitaris és costos i cadascú sap quina és la seva situació econòmica i fins on pot arribar, però l'opció de contribuir econòmicament amb la UZ Solidària només permetia donar 2 o 3 euros, ni més ni menys.
Hi ha una frase de José Luis Gallego que apareix en el llibre ressenyat en l’entrada anterior que il·lustra molt bé el que pretenc dir amb aquest article: Aquesta paella immensa del canvi climàtic no té un sol mànec. De fet no té mànec. El que té són milions de petites nanses cadascuna de les quals correspon a cada individu, a cada ciutadà.

Aquesta frase analitzada des de la perspectiva de la solidaritat (ja sigui aplicada al medi ambient o als drets humans), permet entendre:
  • primerament, que els petits canvis són poderosos, tal hi com deia el Capità Enciam, la mítica frase de pensa globalment, actua localment o l'eslògan de el total és el que compta, d'una campanya del Ministeri de Medi Ambient (mireu els vídeos aquí).
  • I en segon terme, hem de ser conscients que una persona no té suficients mans com per portar per si sola una paella de tals dimensions i necessita l’ajuda de més gent amb els qui ha de confiar per poder dirigir-la en la direcció correcta.

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Pingüins a l'Empordà

Aquest és el darrer llibre que m’he llegit i que recomano per conèixer quins poden ser els efectes del canvi climàtic a Catalunya. El llibre està adreçat al públic en general, utilitza un llenguatge senzill, divulgatiu, fàcil de llegir i és força complert.

Explica què és això del canvi climàtic i els seus efectes, atès que això no només es redueix a un augment de les temperatures degut al increment de CO2, sinó que també cal tindre en compte l'augment del nivell del mar degut al desgel del casquet polar, la variació de temperatures degut la corrent del golf que atempera Catalunya, l’augment de pluges torrencials i la disminució de pluges anuals -tot i que pugui semblar contradictori-, la nova distribució de vegetació que es pot ocasionar...

També es detallen les accions que els ciutadans poden fer per no contribuir al canvi climàtic (que espero que aquestes ja ens sonin a tots), es recomanen webs i llibres per ampliar coneixements sobre el tema i inclús es transcriu el Conveni Marc de les Nacions Unides Sobre el Canvi Climàtic.

L'editorial de Pingüins a l'Empordà és Rosa dels Vents i el seu autor és José Luis Gallego, periodista ambiental i escriptor, conferenciant habitual arreu de Catalunya i col·laborador del programa Els matins de TV3. Per saber més sobre el seu autor, visiteu la seva web, aquí.

dijous, 4 d’octubre del 2007

Contaminació a les ciutats espanyoles

En el darrer informe elaborat per l’Observatori de la Sostenibilitat d'Espanya (OSE) titulat Qualitat de l’aire en les ciutats: clau de sostenibilitat urbana, és quantifica que entre les ciutats de Madrid, Bilbao i Sevilla arriben a morir 2956 persones a l’any. Tenint en compte que per accidents de tràfic aquest any la DGT espera no superar els 3000, ens dona una idea de la grandíssima importància que té la contaminació en les ciutats i de l'urgència de posar-hi remei.

Els principals motius de la superació dels principals valors contaminats es deuen a l'augment del transport privat i l’existència d’indústries en zones properes a les ciutats. En l’informe podreu veure l’estat de contaminació de vares ciutats, amb valors i diagrames que il·lustren molt bé la situació de cada ciutat. La web de l’OSE aquí, la part de l’informe amb dades de contaminació aquí, i l'informe íntegre aquí.

dilluns, 1 d’octubre del 2007

Cites (2)

  • "Actua de manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d'una vida autènticament humana sobre la terra" (Hans Jonas).
  • "Produeix una immensa tristesa pensar que la natura parla mentre el gènere humà no escolta" (Víctor Hugo).
  • "L'home és la única criatura que consumeix sense produir" (George Orwell).
  • "Una persona comença a descobrir el significat de la vida en el moment que planta arbres sota els quals sap molt bé que mai s’asseurà" (David Elton Trueblood).
  • "La natura sempre ens dona el suficient per viure. És l'abús de poder el que ens pot matar de fam" (Armartya Sen).
  • "La terra és suficient per tots, però no per la voracitat dels consumidors" (Mahatma Gandhi).
  • "Per conèixer el grau d’avançament d'una ciutat n'hi ha prou amb estudiar els seus passeigs públics" (Benito Carrasco).
  • "La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills" (antic proverbi indi).