dissabte, 12 de setembre de 2009

Jardineria de guerrilla

Fa temps vaig llegir en algun bloc de medi ambient l'existència d'un moviment que sota el nom de guerrilla urbana o jardineria de guerrilla intervenia en els diferents espais degradats de les ciutats plantant arbres i arbustos, a fi de crear zones verdes en espais sense cap mena d'ús. L'objectiu d'aquest moviment social cosisteix en assolir un canvi estètic i ecològic en la dura i asfàltica fesonomia de les ciutats.

Es comenta que aquesta activitat reivindicativa va sorgir al 2004 a Londres, gràcies a Richard Reynolds qui mitjançant el seu bloc va parlar sobre aquesta idea, malgrat que també es diu que a Nova York des de 1978 ja s'estaven produïnt aquest tipus d'experiències.

En el diari El Periódico de Catalunya de divendres passat em vaig trobar una noticia d'un home de 74 anys, Raül Domínguez, qui fart de veure que el parterre de davant de casa seva, a la rambla del Poblenou, només estava format per males herbes i sorra, va decidir transformar-lo en una petit jardí urbà amb cactus, palmeres, cebes i romaní.

Aquesta acció reflecteix perfectament l'esperit d'aquest moviment. Evidentment és necessari un mínim de coneixements necessàris per plantar espècies adaptades al clima, que requereixen un mínim manteniment... per a que tinguin èxit.