divendres, 27 de novembre de 2009

Marea Alta

No recordo exactament, però farà cosa d'un parell d'estius, en una parada de llibres de segona ma al carrer, remenant entre els diferents exemplars, vaig trobar un llibre que tractava sobre el canvi climàtic.

Després de llegir la contraportada i fullejar-lo, me'l vaig comprar perquè semblava que explicava exemples reals dels efectes ocasionats per l'escalfament global; ja havia llegit uns quants llibres sobre les causes teòriques i les futures conseqüències, però em faltava trobar-n'hi algun que ho expliqués en la vida real.

No parla sobre la nova redistribució i concentració de pluges, sinó que descriu les grans inundacions que van succeir a principis de l'any 2000 al centre d'Anglaterra; no explica l'augment del nivell del mar degut al desglaç del gel de Groenlandia, sinó que documenta la imminent desaparició d'un país format per un conjunt d'illes del Pacífic. Situacions reals que il·lustren i fan més entenedor les desastroses conseqüències del canvi climàtic.

Havia anat posposant la lectura perquè, malgrat els coneixements tan necesaris que em podia reportar, pensava que seria pesat de llegir (dades, xifres, percentatges...) i sempre trobava entre els prestatges de casa algun altre títol suposadament més interessant. Finalment aquest mes de novembre vaig decidir obrir-lo i m'he endut una grata sorpresa: es tracta d'un llibre preciós. Amè, senzill i molt entretingut; un dels llibres sobre la temàtica que més m'està agradant, on s'expliquen les evidents proves que l'autor ha recollit després de 3 anys de viatges per documentar-se.


Marea Alta, de l'editorial RBA i publicat al 2004. El seu autor és Mark Lynas, qui va nèixer a Fiji el 1973 i va estudira història i polítiques a la Universitat d'Edimburg. Ha treballar com a redactor de la pàgina web OneWorld.net i en l'actualitat exerceix de periodista i comentarista radiofònic especialitzat en canvi climàtic.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Panorama abans cimera de Copenhaguen

Recordo que fa unes setmanes, en referència a la pre-cimera de Copenhaguen celebrada a Barcelona, vaig llegir en la premsa que l'acord de mínims no s'havia estrablert però que la reunió havia estat profitosa atès que s'havien assolit acords qualitatius.

Això d'acords qualitatius no em va convèncer gaire atès que la voluntat a priori d'establir una retallada en l'emissió de gassos tots els països la tenen, el problema rau en el percentatge que a cadascú li pertoca en funció de la seva quota d'emissions de CO2 mundial, grau de desenvolupament... per arribar a una reducció global entre un 25 i un 40% respecte els valors de 1990 l'any 2020.

A falta d'un parell de setmanes per l'inici de la cimera, les coses no es presenten de la millor manera possible atès la postura dels dos principals països contaminants: EEUU i la Xina són dos països que han de comprometer-se a una reducció molt important, però sembla ser que malgrat la voluntat d'Obama, el congrès d'EEUU impedirà que signi el protocol sortint; la Xina ja ha anunciat que si EEUU no hi participa ells no es comprometen a cap mena de disminució d'emissions. Per altra banda, països emergents com Mèxic, Indonèsia, Japó o la India només participaran si EEUU i la Xina signen el futur tractat.

Curiosament, mentre alguns països es neguen a signar el full de ruta i altres només ho faran en funció dels països que hi participen, Brasil i Corea del Sud, països emergents que no estan obligats a reduir emissions en els propers anys, s'han compromès, el primer a una retallada voluntaria ambiciosa (evidentment els factor de subvencions internacionals seran claus per materialitzar-ho en la realitat) i el segon a una reducció d'un 30%.

Segons els càlculs dels experts, tenint en compte les retallades que els dels diferents països s'han compromès a realitzar, l'any 2020 s'arribaria a una reducció d'un 17%, molt allunyat encara del rang 25-40% que la comunitat científica exigeix per mitigar els efectes propers que ens depara el canvi climàtic.

Segons el panorama actual, no s'assolirà una acord vinculant a nivell mundial, sinó més aviat un pacte polític entre els països que hi vulguin participar.

dissabte, 14 de novembre de 2009

Operación Diablo - Enginyeria Sense Fronteres


DIMARTS 17 DE NOVEMBRE A LES 20:30h

CAFÈ DEL TEATRE DE
L’ESCORXADOR


OPERACIÓN DIABLO

Directors:Ernesto Cabellos i Stephanie Boyd

Aquest documental despulla l’engranatge mediàtic i vigilància que utilitza una corporació de la indústria extractiva d’or per neutralitzar la feina de líders ambientals de la regió de Cajamarca, als Andes peruans. La “Operación Diablo” és un costós i abusiu operatiu de seguiment al que fou sotmès el Padre Marco Arana, Premio Nacional de Derechos Humanos del Perú 2004 i un grup de joves professionals aliats, incloent voluntaris espanyols.

Activitat organitzada pel grup de Lleida d'Enginyeria Sense Fronteres. Si voleu més informació sobre l'ONG, visiteu el seu bloc.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Som el que fem

La Comissió Europea acaba d'aprobar 3 noves varietats de blat de moro transgènics per la seva utilització en aliments i per l'elaboració de pinsos.

Fins ara a Europa hi havia un blat de moro transgènic, el controvertit MON810 de l'empresa Montsanto, a partir d'ara s'inclouen els denominats MON88017, MON89034 i 59122xNK603. Les varietats tindran una validesa de 10 anys i els productes derivats hauran de portar un etiquetatge que informi de ser un producte OGM (organisme genèticament modificat), però els animals que consumeixin pinso transgènic (el qual sí anirà correctament etiquetat) no aniran marcats, de manera que el consumidor final no sabrà si la carn consumida ha ingerit pinso transgènic o no.

Personalment no domino gaire el tema de trasgènics però m'hi posiciono en contra; estic a favor de l'agricultura ecològica tot i que considero que està bé que s'investigui el tema dels transgènics i la biotecnologia, però dins un marc legislatiu molt i molt controlat. Aprofitant la mala noticia que desafortunadament ens ha regalat la CE, el proper dissabte 28 de novembre, a les 12:00 hores al Teatre Armengol de Bellpuig tindrà lloc l'acte de constitució formal de la plataforma Som lo que Sembrem.

Com sabreu, Som lo que Sembrem és una associació que l'any passat va promoure una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en que va ser capaç de recollir més de 100.000 signatures per declarar Catalunya lliure de transgènics i apostar per un nou model d'alimentació i pagesia, que directament afecten sobre la salut i el medi ambient. La ILP va prosperar i malgrat obtindre signatures suficients per devatre-la al Parlament de Catalunya, la postura de CiU, PSC i PP van evitar que ni tan sols es pogués parlar del tema.

La vida de Som lo que Sembren va consistir en recollir signatures per tirar endavant la ILP i ara es pretén que l'entitat trobi nous camins per seguir amb la lluita pacífica.

dijous, 5 de novembre de 2009

Cites (20)

  • L'home oblida els seus orígens; la natura mai. Paulo Coelho.
  • M'interesa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meva vida. Woody Allen.
  • Si volem insultar algú, l'anomenem animal. En quan a crueltat i malicia, humà podria ser un insult major. Iasaac Asimov.
  • La contaminació no és altra cosa que els recursos que estem desperdician. Permetem que es dispersin perque ignorem el seu valor. Richard Buckminster Fuller.
  • Lèconomia globalitzadora està traslladant la definició d'aigua des de la propietat comuna fins la bé privat per la seva lliure extracció i comercialització. Verdan Shiva.
  • El canvi climàtic és molt més que un problema mediambiental. És un problema social, en que els països pobres són les primeres víctimes. Juan López de Uralde.
  • La natura no fa res en va. Aristótiles.
  • La fiscalitat ambietal és un instrument per incentivar els canvis de comportament. Jordi Roca.

dimarts, 3 de novembre de 2009

Somni pendent...

A l'edició d'ahir dilluns del diari La Vanguardia, vaig trobar una entrevista de Plàcid Garcia-Planas titulada El Orgullo Burka. En ella s'entrevista a Zeba, una dona de 35 anys d'Afganistan.
Només de veure la seva vestimenta amb un burka que la cobreix de cap a peus i en que és impossible veure-hi la més mínima part de la seva pell, un s'esgarrifa i ràpidament pensa en el gran endarreriment intel·lectual, social i cultural del país.
Frases com El burka me protege contra todo tipo de enemigos, Llevar sólo hiyab es como no llevar nada o No debería hablar con usted, no he pedido permiso a mis mayores, ràpidament em fan constatar les paraules del paràgraf anterior i pensar en el llarg camí per implantar els drets humans.
La fi del diàleg publicat al diari recull les següents interlocucions:
El reportero le agradece la conversación y se despide de Zeba, que se aleja entre el polvo del camino. Pero un minuto después, la mujer da media vuelta y regresa con una sorprendente petición.
–¿Me podría traer electricidad de su país?
–¿Electricidad? ¿Y cómo se la traigo?
–Sí. Una placa –explica dibujando un cuadrado con sus manos–.
Una placa solar para una mujer cuyo rostro nunca bañan los rayos del sol.
La darrera frase és un recurs literari molt elegant per concloure l'escrit, però a més, en condició d'enginyer i de persona que somia en marxar algun dia a fer algun viatje de cooperació en temes d'enegies renovables, aquestes 3 frases del diàleg final m'han arribat a l'ànima.
Algun dia marxaré a fer cooperació en temes de subministrament d'electricitat amb energies renovables. Sóc conscient que la durada de l'experiència probablement no serà llarga, però tant és. És una il·lusió, un somni... Per un motiu o altre encara no ho he fet i és quelcom pendent.
L'article de La Vanguardia aquí.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Pre-cimera de Copenhaguen

Aquesta setmana té lloc a Barcelona la darrera reunió de les moltes que al llarg de l'any s'han realitzat i serveixen per preparar la Cimera de Copenhaguen del proper mes de desembre.

Representants de tots els països del món discutiran les bases que s'haurien de tancar a Copenhaguen, les quals són de gran rellevància per afrontar el futur amb un marc legislatiu, atès que al 2012 el Protokol de Kyoto finalitza.

Aquets dies es pretén arribar a un acord de mínims, de manera que en cas que durant la cimera del desembre no s'arribi a cap acord més ambiciós, els compromisos adquirits a Barcelona siguin el punt de partida de la nova normativa a desenvolupar. Per aquest motiu és de vital importància que l'acord que s'assoleixi ara, mostri la clara predisposició del món per fer front al greu problema del canvi climàtic.

Els acords establerts en aquesta reunió seran una manera de mesurar la voluntat política per la lluita vers el canvi climàtic. Esperem que aquests compromisos siguin importants.

diumenge, 1 de novembre de 2009

Selva Negra (Maná)