dijous, 30 de juliol de 2009

Agroecologia i Sostenibilitat Rural

Avui llegia al diari Segre que l'associassió Slow Food Terres de Lleida i la Universitat de Lleida van acordar ahir que properament s'ofertarà la titulació pròpia de segon cicle de Agroecologia i Sostenibilitat Rural, probablement de cara el curs 2010-2011.

Trobo que aquesta idea de Slow Food és molt encertada; Lleida és una terra eminentment agrícola i rural, i sempre ha mostrat el seu potencial per ser un referent en aquest àmbit gràcies al sectors pagès i ramader i a la impartició de les titulacions d'enginyeria agrònoma i forestals.

Però els temps canvien i cal aportar idees innovadores per modernitzar-se atès que la societat evoluciona i cal adaptar-se als nous temps. Aquesta nova fesonomia ha de ser aquesta nova titulació proposada per Slow Food per a que Lleida torni a ser novament capdavantera en la producció ecològica i sostenible en agricultura i ramaderia, a més de donar resposta a una nova necessitat de part de la societat que demana més coneixements en agricultura ecològica.

Tant de bo aquesta titulació sigui una realitat ben aviat; no tinc cap mena de dubte que amb ella Lleida i la UdL es convertiran en quelcom important i contribuiran a fer d'aquest món un lloc més sa i respectuós amb la natura. Des d'aquí el meu més sincer suport.

diumenge, 26 de juliol de 2009

Opinions fomentades en l'absurditat

Fent una passejada per alguns blocs he trobat una imatge del dibuixant Eneko sobre l'energia nuclear que a continuació copio.

Curiosament, la majoria de comentaris dels visitants són de desaprovació en l'opinió de l'autor de la imatge. He fet una ullada per saber l'opinió de la gent i ni els que són pro ni anti nuclears em convencen. No m'agrada la tesitura en que es mou el debat entorn aquest tipus de sistema energètic, ni per un cantó ni per l'altre.

No crec que sigui correcte dir que un nou accident com el de Txernòbil pugui tornar a succeir com a motiu per desprestigiar l'energia nuclear, ni que les energies renovables són les úniques que estan subvencionades. El fet de ser anti-nuclear, com es el meu cas, no significa que no s'hagi de fomentar l'opinió de manera raonada sense caure en vanalitats.

Per cert, hi ha dues frases que copio de gent pro-nuclear que m'han arribat a l'ànima:
  • "jo estaria encantat que construissin una central nuclear al cantó de casa meva"
  • "s'haurien de plantar més molins de vent que arbres va haver-hi en la península o cobrir cada metre quadarat del nostre cel de plaques solars i viure sota l'hombra d'elles per substituir les nuclears"
La llibertat d'expresió és una gran fita però val la pena que sempre que algú faci una valoració ho faci en termes raonables i amb una base real.

dissabte, 25 de juliol de 2009

La dessalinitzadora de El Prat

Aquest juliol ha entrat en funcionament la dessalinitzadora de El Prat del Llobregat, la qual garantirà el subministrament d'aigua als municipis de la regió metropolitana de Barcelona.

Aquesta planta pot produir l'aigua que diariament consumeixen 700.000 persones i cobrirà el 24% del consum anual de l'àmbit metropolità. Per cada 100 litres d'aigua de mar es generen 45 litres d'aigua potable apta pel consum humà; la captació d'aigua del mar es realitza a 2,2 quilòmetres de la costa i a 30 metres de fondària. La inversió econòmica és de 230 milions d'euros per una planta que ocupa 51.000 m2, és a dir, 6 camps de futbol.

És una bona noticia l'existència d'aquest tipus d'instal·lacions a fi d'evitar accions antiecològiques com els grans transvassament, però la dessalinització no és la millor opció per solventar la manca d'aigua. Aquesta tecnologia ens pot ajudar en moments de sequera o estrés hídric, però cal ser conscients que fomentar una cultura de dessalinització d'aigua de mar no farà adonar-se a la gent que encara existeix un problema de disponibilitat d'aigua, de fet, probablement gran part de la societat pensarà que aquest tipus d'instal·lacions són la solució i que per tant no passa res si malgastem aigua.

El problema de l'aigua es veu minimitzat per la tecnologia, però en cap cas resolt; tenir cura de l'aixeta encara és necessari i indispensable.

divendres, 17 de juliol de 2009

Apunts sobre Garonya

Copio l'escrit d'en José Luis Gallego publicat al seu excel·lent bloc Cuaderno de Medio Ambiente, redactat a partir d'un comunicat d'Ecologistas en Acción que podeu trobar en las seva web aquí. :

Ecologistas en Acción acaba de presentar una serie de puntualizaciones sobre la Central Nuclear de Garoña que pone en entredicho la veracidad de las informaciones aportadas por Nuclenor. Este es un breve resumen.


Nuclenor: La energía nuclear no emite gases de efecto invernadero.

Ecologistas en Acción: La fisión nuclear no emite gases de efecto invernadero de forma directa, pero las centrales nucleares sí lo hacen de forma indirecta a través de la construcción de la central, de todo el ciclo de preparación del combustible nuclear y de la gestión de los residuos radiactivos.

Nuclenor: El problema de los residuos nucleares estará solventado en breve.

Ecologistas en Acción: Hoy por hoy esto es una entelequia. Tras 50 años de industria nuclear, lo único cierto es que todas las centrales nucleares del mundo, entre ellas la de Garoña, siguen generando una enorme cantidad de material radiactivo, principalmente en forma de residuos de alta actividad que son peligrosos durante más de 100.000 años.
Además, la central consume uranio cuya minería es muy impactante. Por cada kilogramo de combustible hay que mover decenas de miles de kilogramos de tierra, lo que genera residuos de muy baja actividad en la zona. Hay que añadir que en el proceso de fabricación del combustible nuclear, también se genera radiactividad.

Nuclenor: La energía nuclear no produce daños para la salud.

Ecologistas en Acción: Los estudios epidemiológicos realizados en España hasta la fecha muestran un aumento de mortalidad por cánceres en torno a las minas de uranio y a las fábricas de combustible nuclear. También, por cierto, en torno a Garoña y Zorita, probablemente debido a la falta de control sobre las emisiones de la central durante el franquismo.

Nuclenor: El Consejo de Seguridad Nuclear ha determinado que Garoña es segura y que puede seguir funcionando 10 años más.

Ecologistas en Acción: El propio CSN reconoce la existencia de problemas de seguridad sin resolver en Garoña. De hecho fija el año 2011 como tope para resolver algunos de ellos y el 2013 para otros. Además, existen problemas de corrosión que afectan a todo el circuito primario, tanto a elementos clave de la vasija del reactor, cuya reparación implicaría prácticamente un cambio de la central, como al resto del circuito primario.


Nuclenor: La producción eléctrica de Garoña en 2008 fue de 4021 millones de Kwh, algo indispensable para el sistema eléctrico español.

Ecologistas en Acción: Garoña sólo suministra el 1,3% de la electricidad consumida en España, menos de la tercera parte de las exportaciones de energía eléctrica que realizó nuestro estado en 2008, luego es perfectamente prescindible.
Además, la degradación de los sistemas de la central, por su envejecimiento, hace que sus paradas no programadas sean más frecuentes y, por tanto, que contribuya cada vez menos a la garantía de suministro.

Nuclenor: Su coste de producción eléctrica es la mitad del obtenido por tecnologías convencionales. Contribuye a que los precios de la electricidad en España sean menores que en otros países de su entorno.

Ecologistas en Acción: El coste de la electricidad de origen nuclear es bajo debido a que ya está amortizada y a las subvenciones recibidas durante estos 38 años.
No contribuye a abaratar el precio de la electricidad porque en nuestro sistema liberalizado toda la electricidad suplementada se paga al precio más caro de las que cubren la demanda, que suelen ser los ciclos combinados. Por todo ello Garoña es una máquina de producir beneficios para sus propietarios.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Desforestació = càncer de pulmó

En els darrers trenta anys l'estat de Rondònia, situat a l'oest de Brasil, ha perdut una tercera part de la seva superficies arbrada. Considerant que l'Amazonia són els pulmons del planeta terra, és fàcil constatar que no anem pel bon camí; com no s'adoptin mesures de manera urgent estem arreglats.

En les dues imatges de satèl·lit a continuació mostrades s'observa la desforestació patida per l'estat de la selva amazònica en només 8 anys. És tan impressionant com lamentable. De vegades una imatge val més que 1000 paraules, així que no cal aportar res més.

(any 2000)


(any 2008)

Vist a la web ecomicrosiervos, aquí.

dissabte, 11 de juliol de 2009

Cites (18)

  • "És hora que ens fem a la idea que l'oceà és el suport del planeta. És la sang de la terra, doncs cobreix més del 75% de la superficie terrestre" Alexandra Cousteau.
  • "Hem construït una civilització que malbarata de manera bàrbara les fonts energètiques. Per tant hem de redimensionar aquest consum energètic i, una vegada redimensionat, estabilitzar-lo impedint que creixi. Crec que aquesta és la única solució perquè la humanitat pugui sobreviure o almenys sobreviure civilitzadament" Joaquím Sempere.
  • "La gestió de l'aigua és el punt de partida per eliminar la pobresa. La seguretat de l'aigua és el punt de partida de la seguretat alimentària" Sunita Narain.
  • "El conflicte de l'agua és probelmàtic per naturelesa" Pedro Arrojo.
  • "La creixent i insostenible activitat del ser humà causarà un nou cataclisme abans que acabi el segle si no hi posem remei" Eduard O. Wilson.
  • "La dessalinitzadora és la novena cosa que hauria que fer-se i el transvasament la desena. Per tant, hi han vuit accions anterior preferibles" Joaquín Araujo.
  • "Si poguéssim produir aigua potable a baix cost a partir de l'aigua del mar, seria un autèntic servei a la humanitat que eclipsaria qualsevol altra fita científica" John F. Kennedy.
  • "Segurament si avui Kennedy repetís aquesta afirmació, introduiria també la variable de la sostenibilitat" Gildo Seisdedos [referent a la frase anterior].

dissabte, 4 de juliol de 2009

Sobre la central de Garonya

No és contradictori que si el Consell de Seguretat Nuclear ha dictaminat recentment que la central nuclear de Garonya encara té una vida de 10 anys dintre uns paràmetres de seguretat i productivitat adequats, el govern de Zapatero hagi decidit que deixi d'operar el 2013.

La decisió es basa més en un sentit ideològic que no pas segons raonaments tècnics; de tota manera aquesta central és la més vella de totes les de l'estat i produeix molt més residus radiactius que la resta de centrals. Per altra banda en el programa electoral del PSOE incloia la voluntat del tancament progressiu de les centrals nuclears, atès la presió ecologista.

Evidentment espero que el camí a seguir pel govern sigui el de l'autonomia enegètica basat en les energies renovables, quelcom que resta encara molt lluny malgrat el potencial tecnològic real, però si des d'ara hi ha aquesta voluntat potser algun dia ens aproparem, ni que sigui de lluny, al tant desitjat 100% renovable.