dilluns, 30 de juliol de 2007

Centre BTT de Lleida

Diumege pel matí vaig decidir sortir a fer una volta amb la bicicleta. Feia temps que no ho feia, així que amb molta il·lusió i moltes ganes em vaig vestir amb el casc, els guants, la motxilla, les ulleres de sol... i em vaig posar a pedalejar alegrement.

A mig matí, em vaig trobar amb tres ciclistes que havien punxat; vaig parar per si necessitàven ajuda, ens vam posar a xarrar i vam acabar fent una ruta plegats. Tots tres pertanyen al Centre BTT, que fa pocs mesos que es va inagurar a Lleida. Ja feia temps que mentalment em deia que tenia que anar-hi per informa’m, així que vaig acabar visitant les instal·lacions i fent-me soci.

La quota de soci és gratuïta i només es paga en cas d’assistir a alguna de les rutes guiades que es fan; està molt bé de preu i permet conèixer gent amb una mateixa afecció. El funcionament consisteix en que cada 15 dies es fa una sortida, de dificultat i llargada variable, amb un parell de guies experts en bicicletes de muntanya que marquen el camí, en cas d’averia ajuden/arreglen la bicicleta... A més, el centre permet llogar bicis, rentar-les, s’organitzaran cursos sobre bicicletes... i a més disposa d’una (diminuta) terrasseta per fer un beure o prendre una torrada per dinar o sopar (de divendres a diumenge de 10:15 a 15 i de 19 a 22 hores).

Per més informació, aneu al Centre BTT, al camí d'Albarès s/n (nou vial de la Bordeta), al Parc Joan Oró. Telèfon 973 20 57 43. Si voleu veure algunes de les rutes que han editat per sortir per l'Horta de Lleida, aneu aquí; per les sortides programades d'aquest agost i setembre, aquí.

dissabte, 28 de juliol de 2007

Parcs nacionals

Nuestros Parques Nacionales. Red de Vida, és una sèrie de documentals sobre els 13 parcs nacionals de l'estat espanyol. La col·lecció, produïda per TVE i el Ministeri de Medi Ambient, emessa per La 2 durant l'any 2005 i editada per Divisa Home Video, ha arribat a les meves mans.

Avui he mirat uns dels reportatges, concretament el d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un parc que per sort conec força bé; pel que he vist, els diferents capítols de la serie són breus, mostren la fauna i flora del parc des d'una vessant senzilla. És una col·lecció ideal per aquells que tinguin ganes de conèixer els 13 parcs nacionals de l'estat espanyol, ja que obtindran una visió global dels diferents parcs.

Els 13 parcs nacionals són: Pics d'Europa (Cantabria, Castella-Lleó i Astúries), Doñana i Serra Nevada (Andalusia), Timanfaya, Garajonay, Caldera de Taburient i Teide (Canàries), Ordesa i El Mont Perdut (Aragó), Arxipèl·lac de Cabrera (Baleares) Tablas de Daimiel i Cabañeros (Castella-La Manxa), Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Catalunya), i Illes Atlàntiques de Galícia (Galícia).

divendres, 27 de juliol de 2007

Cine Món

Malgrat que ja fa uns dies que es va dur a terme i tot i que no vaig poder assistir-hi, crec que és obligat fer esment que el cap de setmana del 20 al 21 de juliol es va realitzar una petita mostra de cinema anomenada Cine Món, una mostra de cinema solidari al carrer a Lleida.
A part d'actuacions musicals, jocs d'entreteniment per la canalla, bar amb productes de comerç just..., s'hi van projectar una sèrie de documentals, curts i llargmetratges relacionades amb la solidaritat i la cooperació.

Tenia força interès en veure Sàhara 06: Una mirada al desert i L'experiència del codesenvolupament a la ciutat de Lleida, dos curtmetratges de dos grups lleidatans que expliquen la seva estada al camp de refugiats de Tindouf i a la ciutat colombiana homònima agermanada amb la Lleida catalana, respectivament. Per més informació aquí.

dijous, 26 de juliol de 2007

Festa Major Sostenible

M'agraden molt les festes majors des barris; són festes distretes, informals, entre gent que coneixes, amb la típica botifarrada-sopar de germanor, amb un grup de música que interpreta cançons de tota la vida, els xurrets, les nits d'estiu... Trobo que són unes festes molt especials.
Per la Festa Major del barri Camp d'Esport de Lleida, on ajudo en temes medio ambientals (vegeu l'article de casals ambientals que vaig escriure), vaig procurar que el sopar de la nit del divendres (13 de juliol), acte central de la festa, fos totalment sostenible. Amb aquesta idea vaig procurar que la vaixella emprada fos biodegradable així com disposar de contenidors selectius per separar els diferents residus generats, concretament contenidors per matèria orgànica per tirar la vaixella i les restes de menjar, i contenidors d'envasos per les llaunes de beguda.
L'Ajuntament de Lleida promou que qualsevol tipus d'actes populars siguin respectuosos amb el medi ambient, de manera que cedeix gratuïtament vaixelles compostables i facilita la col·locació de contenidors selectius per poder separa correctament els residus generats. Com a tot, sempre hi ha quelcom negatiu: la vaixella està tan ben feta que sembla de plàstic, amb lo qual, la gent ho tira al contenidor groc. Mira que ja ens pensàvem que això passaria i vam penjar cartells i vam explicar-ho mentre servíem...

dimecres, 25 de juliol de 2007

Vies verdes

Us informo sobre una pàgina web molt útil, especialment pels qui us agrada anar amb bici. En la web de la Fundació de Ferrocarrils Espanyols s'hi troba una iniciativa iniciada el 1993 anomenada Programa Vías Verdes; en ella hi podreu trobar una gran quantitat d'itineraris per anar amb bicicleta repartides per tot l'estat espanyol, les quals, es caracteritzen perquè antigament eren infraestructures ferroviàries en desús i que actualment han estat reconvertides i adaptades per passejar en bicicleta. La web aquí.

dimarts, 24 de juliol de 2007

La ciutat del medi ambient

Leicester és una ciutat de 300.000 habitants situada al centre d'Anglaterra. Està considerada com la més respectuosa amb la natura de la Gran Bretanya i el 1990 va ser designada com la Ciutat del Medi Ambient.
La ciutat procura viure d'acord amb el respecte per la natura i promou tot tipus d'activitats per assolir un nivell medi ambiental de qualitat com el reciclatge, l'estalvi energètic i la protecció d'espais verds.
Va implantar un programa de reducció de fums, el 1975 va ser declarada Ciutat Sense Fums i en els darrers anys ha plantat més de 20.000 àrbres per les seves rodalies. Leicester disposa del seu propi model de vivenda ecològica; la vivenda està oberta al públic i atrau a més de 13.000 visitants l'any, té un molí de vent per generar energia elèctrica, un hort en el que es mostra el procès de compostatge i equipament ecològic per jocs infantils.
Possiblement sigui un exemple a seguir per moltes ciutats, tot i que tampoc cal anar molt lluny per trobar exemples comparables, encara que sigui a una altra escala, com és el cas de Vitòria, una ciutat sumament respectusosa amb la natura, la qual ha rebut varis premis per les seves bones pràctiques ambientals; actualment, hi han múltiples iniciatives per transformar les ciutats en llocs més sostenibles com la Red Española de Ciudades por el Clima (web aquí) o la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (web aquí).

dilluns, 23 de juliol de 2007

Sobre dues rodes

Una de les coses que més m’agrada fer durant el mes de juliol és sentar-me després de dinar davant el televisor i mirar una etapa de muntanya del Tour de França. Avui s’ha dut a terme la primera etapa de muntanya als Pirineus un cop ja s’han acabat els Alps, i a part de disfrutar amb els diferents grupets que es formen, possibles canvis en la general i les demostracions de força dels corredors, les vistes que acompanyen als ciclistes en les etapes de muntanya són impressionants. Ha estat la segona etapa que he vist aquest any i ja no se si disfruto més amb la pròpia carrera o amb el paissatges. (Obvio el trist i lamentable tema del dopatge). De sempre m’ha agradat la bicicleta; de fet, crec que és la joguina que més vaig utilitzar de petit. Mentre estava al col·legi, durant els estius la bicicleta és convertia en la meva amiga inseparable i em passava amunt i avall tot el dia acompanyat de la meva germana, recorrent els voltant de Lleida (l’horta, el riu, el parc de La Mitjana). Ara utilitzo la bicicleta com a mitjà de transport per anar a la universitat a Saragossa, i m’he donat compte de la gran quantitat de gent que fa ús d’aquest mitjà de transport sa, saludable, ecològic, ràpid, fàcil d’aparcar i, si el temps acompanya, m’atreviria a dir que còmode. M’agrada molt desplaçar-me amb bicicleta; fer-ho em produeix una sensació especial d’orgull de mi mateix.

Fa tres dissabtes vaig anar a passar el dia a Barcelona amb la colla i em va sorprendre molt gratament el fenòmen Bicing. Trobo sensacional aquesta iniciativa que incentiva el desplaçament per la ciutat amb aquest mitjà de transport. Com a tot, hi ha opinions a favor i en contra, per això deixo l’enllaç de tres articles apareguts a El Periódico sobre el Bicing que he trobat molt interessants: article 1, article 2 i article 3.
Em declar-ho un enamorat de les bicicletes i en especial, de la gent que les utilitza, voluntariament o per força, per desplaçar-se en el dia a dia. Hem de fer el possible per redurir la contaminació, i una de les ajudes que més hi poden contribuir són conscienciar la gent per a que optin per la bicicleta com a mitjà de trasport i forçar als ajuntaments per millorar i ampliar l'extenció dels carrils bicis.
Per acabar, calculeu les emissions de CO2 que estalvieu al circular amb bicicleta amb aquesta calculadora de CO2 (part superior dreta) del BACC (Bicicleta Club de Catalunya).

diumenge, 22 de juliol de 2007

Ritmes de la jungla

Fa dos dissabtes el Canal 33 va emetre dins el programa El Documental un reportatge titulat Ritmes de la Jungla. El documental explica la feina de Balmir de Jesus, director regional de l’estat de Rondònia de l’Ibama (Institut Brasiler de Medi Ambient), qui la seva màxima ocupació es basa en evitar la tala d’arbres il·legal.

En una zona pobra com l’esmentada, la principal eina de treball consisteix en la tala d’arbres de la selva de l’Amazonia per comercialitzar-la; l’Ibama s’encarrega de regular les tales per evitar una possible desforestació atès l’ambició econòmica dels propietaris de les serradores.

El protagonista del reportatge m’ha recordat a Chico Mendes (ja vaig escriure un article sobre ell), ja que procura defensar la selva, defensa el seu ús com a primera matèria però de manera sostenible i respectuosa, intenta preserva el dret dels pocs indis que romanen a la selva per a que visquin sense que l’home blanc els sabotegi, està amenaçat de mort per part dels que volen convertir-se d’or a base de destruir la selva de manera no controlada...

Mireu el documental, és molt interessant.

dissabte, 21 de juliol de 2007

Globalització

Darrerament, la globalització és un tema del que es parla sovint i el qual està adquirint una gran importancia, atès que realciona sectors com el de les ONG's, l'economia mundial, el desenvolupament dels països pobres... Per això considero que és interessant assabentar-se del tema, especialment si us atreu el tema com a mi.

Fa uns mesos em vaig llegir el llibre Globalización de Wayne Ellwood (Intermón Oxfam Edicions). M'ha agradat molt perquè fa un repàs sobre la història d'aquest fenomen; parla sobre el paper del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, posa exemples reals i molt il·lustratius sobre l'aplicació i conseqüències de la globalització en països en vies de desenvolupament, la seva problemàtica lligada al medi ambient...

Desconec si hi ha algun altre llibre més adequat, de més qualitat, més complert o senzill d'entendre, però és el llibre que va arribar a les meves mans i la veritat és que m'ha estat de gran ajuda per entrendre per fi aquest complex entramat. Un llibre molt recomanable per iniciar-se en el tema.

divendres, 20 de juliol de 2007

Cinema ambiental

FICMA(Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient)
Festival de pel·lícules, documentals i curtmetratges sobre temàtica medi ambiental. Cel·lebrat simultàneament entre Tortosa, El Prat del Llobregat i Sant Feliu de Guíxols. La web aquí.

PICURT (Mostra de curtmetratges de temàtica pirenaica)
L’Associació CEP (Cultura i Entorn del Pirineu) ha engegar una proposta audiovisual prou ambiciosa amb la intenció de preservar, promoure i divulgar la cultura del nostre entorn més proper: la cultura pirinenca. La web aquí.

N_ature movies
La revista Fotogramas i Nokia s’han associat per produir 5 curtmetratges sobre tamàtica ambiental rodades amb un terminal multimedia N95. La web aquí.

dijous, 19 de juliol de 2007

Los últimos dias del Edén

L’altre dia vaig veure una pel·lícula anomenada Los últimos dias del Edén, un film de 1992, dirigida per John McTiernan i protagonitzada per Sean Connery i Lorraine Bracco.

La pel·lícula succeeix a la selva del Amozones, on el Dr Robert Campbell investiga un extracte de flor amb la que va curar el càncer però després de moltes proves no és capaç de reporduir la fórmula. Al llarg del film aparèixen dicotomies relacionades amb els drets humans i el medi ambient: acabar la darrera dosis per salvar un pobre nen de la tribu o guardar-la pel seu anàlisis de manera que la resta de la humanitat puguin ser beneficiaris en un possible futur; la desforectació de la selva per construir una carretera per part del govern amb la conseqüent destrucció de la flor de la que s'extreu l'extracte; l’acció de l’home blanc que s’aprofita de la ignorància i inferioritat del natius per comercialitzar productes exòtics...
Aconseguiu la pel·lícula i mireu-la; és sensacional.

dijous, 5 de juliol de 2007

Live Earth

El Live Earth és una sèrie de 9 concerts que es duran a terme, simultàniament, durant les 24 hores del 7 de juliol de 2007, per generar un moviment mundial destinat a resoldre la crisi climàtica.

Live Earth marca el començament d’una campanya promoguda per l’Aliança per la Protecció del Clima (actualment presidida per Al Gore), el Grup del Clima i altres organitzacions internacionals, amb l’objectiu d’impulsar a les persones, corporacions i als governs a prendre mesures que resolguin l’escalfament global.

El Live Earth tindrà lloc a Nova York, Londres, Sydney, Rio de Janeiro, Maropeng, Johannesburg, Tokio, Xangai, Hamburg i Istambul. Per més informació, a la web de Live Earth.

A continuació us deixo el vídeo oficial de promoció dels diferents concerts, una cançó titulada Hey you i interpretada per Madonna.

dimecres, 4 de juliol de 2007

Casals ambientals

Darrerament he tingut la sort de poder participar en l’organització de casals ambientals per la canalla gràcies a la invitació d’un molt bon amic, el qual s'encarrega de l'àrea de joventut de l'associació de veïns del barri Camp d'Esports de Lleida. Aquests casals són una manera d’entreteniment per als nens mentre els pares treballen, així que la idea bàsica és la de fer-los passar l’estona d’una manera divertida, però això es pot fer inculcant valors cívics, de solidaritat, companyerisme... i també, perquè no, de respecte i estima per la natura.

Durant els quatre dies que va durar el casal de Setmana Santa, vam intentar reutilitzar tots aquells residus que generàvem, disposàvem de contenidors selectius per contribuir amb les tasques de reciclatge que es duen a terme a la ciutat i, com a activitat estrella, el darrer dia vam organitzar una ginkama ambiental.

La ginkama girava entorn del reciclatge; com a inici de l’activitat vam muntar un show teatral on l’únic contenidor que anteriorment existia no entenia el motiu de la presència de nous contenidors de colors, els quals s’esmeraven en explicar-li el perquè de la seva existència i el tipus de residus que cadascun podia guardar. A partir d’aquí, vam organitzar una sèrie de jocs en que la canalla devia identificar el color de cada contenidor amb els residus que admet amb la intenció de convertir la ciutat en un espai net ja que fins ara no es reciclaven ni es separaven els residus. En la foto podeu veure els contenidors i un termòmetre gegant que indicava l’estat de netedat de la ciutat a mesura que s’anaven superant les diverses proves.

Atès que els petits s’ho van passar bé i els pares ens van comentar que havien trobat molt encertada aquesta iniciativa, vam decidir repetir l’experiència en el casal de juny. El darrer dia vam muntar una sortida al Parc Municipal de la Mitjana, on també vam entretenir els nens amb jocs ambientals que els responsables del parc disposen i que permeten conèixer una mica més aquest espai natural de la ciutat de Lleida. Entre ells hi havia un puzle gegant del parc, un joc d’unir cadenes tròfiques d’animals que viuen al parc, un joc de bitlles sobre què es pot i què no es pot fer al parc...


Degut a la grata experiència d’aqueta iniciativa, tenim la intenció de donar-li un caire ambiental al casal de Nadal, i de muntar per primer cop al barri un esplai setmanal de dissabtes pel matí. I qui sap si de cara l'estiu del proper any ens atrevim a unes colònies de 12 dies a la muntanya.

P.D. 1: Agraïm a la Regidoria de Sostenibilitat i Medi Ambient (abans ICV i des del 16 de juny del PSC) que ens cedissin contenidors selectius pel show teatral i imans per regalar a la canalla pel casal de Setmana Santa, així com poder fer ús dels jocs ambientals (anomenats Ambijocs) per la sortida al Parc de La Mitjana.

P.D. 2: De la mateixa manera que existeixen cursos per ser monitor d’oci o temps de lleure i cursos per ser director d’esplais i campaments, des de fa uns anyets també s’imparteixen cursos per ser monitor d’educació ambiental.

dimarts, 3 de juliol de 2007

Per estar ben informats

La preocupació ambiental s’està posicionant com a protagonista en molts àmbits com el musical, el cultural, en l’educació..., i inclús en la premsa informativa. Fa uns dies em vaig assabentar de l’existència a internet d’un diari i d’un canal de televisió de temàtica ambiental.

El Ecoperiódico és un mitjà online impulsat per la Biblioteca de Las Indias Electrónicas, orientat a temes medi ambientals que combina selecció de noticies, vídeos i blocs per transmetre una mirada diversa sobre el medi ambient. La web aquí.

Ecologistas TV és un projecte audiovisual dedicat l'ecologisme social, mitjançant el qual, Ecologistas en Acción, pretén difondre el seu treball social i medi ambiental a través del vídeo. La web aquí.


M’ha sorprès molt gratament aquestes dues iniciatives, i l'anàlisis que ràpidament em ve a la ment és que tot allò al que se li pot associar el color verd o se li pot incorporar el prefix eco estan de moda i a l’alça. Totes aquelles propostes o activitats que serveixin per sensibilitzar, conscienciar, informar i reflexionar sobre aquest tema són benvingudes per tots aquells que ens preocupa el medi ambient.

dilluns, 2 de juliol de 2007

Lo verd comença a Hollywood

Tradueixo un article titulat Lo verd comença a Hollywood, aparegut en la revista Fotogramas del passat més de juny. L’he trobat molt interessant i curiós.

LO VERD COMENÇA A HOLLYWOOD

Al Gore inaugurant, amb lliçó inclosa, el Festival de Tribeca. Rodatges que controlen les seves emissions de CO2. Estrelles que condueixen cotxes híbrids i aparquen els seus jets privats. S’ha transformat Hollywood en un niu d’ecologistes? Sí, però no: lo més gran, car (i de vegades contaminat) encara regeix les grans superproduccions.

Acudit fàcil per començar: Shrek no és l’únic homenot verd del que es parla a Hollywood aquests dies. També és parla d’Al Gore. L’oscaritzat ex vicepresident va ser una de les estrelles que es van deixar veure en el novaiorquès Festival de Cinema de Tribeca. I no ho va fer per presentar la segona part de la seva Una Veritat Incòmoda, sinó per apadrinar, en la secció inaugural del certamen, una projecció de curtmetratges marcats per un mateix denominador comú: el canvi climàtic i les seves terribles conseqüències. Si a això li sumem el impacte causat per les conclusions a les que arriba un estudi realitzat per la universitat d’UCLA –resumint, que la indústria cinematogràfica USA genera anualment emissions equivalents a 140.000 tones de contaminats-, el resultat està clar: Hollywood s’ha tenyit de verd.

EL SEGELL VERD

Warnes Bros, Universal, Disney i Paramount encapçalen un tímid però real gir ecologista que intenta reduir i inclús revertir el impacte ecològic de la producció cinematogràfica. I no estem parlant d’imprimir els guions en paper reciclat o reutilitzar el plàstic de les ampolles d’aigua importada. Va més enllà. Organitzacions com Conservation Fund’s Go Zero o Carbonfound.org han concretat uns eco-estàndars que van des d’utilitzar materials renovables y sostenibles en la construcció dels decorats que, evidentment, tenen que ser reutilitzats; es serveixen d’una flota de vehicles elèctrics o híbrids pels desplaçaments de l’equip, o plenen la taula del càtering amb productes naturals y biodegradables. El film el rodatge del qual compleix aquestes mesures rep un Segell Verd, que el distingeix com eco-conscient. L’objectiu, assolir que Hollywood produeixi pel·lícules amb impacte zero. En les emissions de CO2, clar.

CINEMA ECO-CONSCIENT

L’apocalíptica i futurista, esperem, El dia de demà (Roland Emmerich, 2004), va destinar 140.000 euros a projectes de reforestació per compensar les seves emissions de CO2, però l’honor de ser el primer film amb emissions cero li correspon a Syriana (Stephen Gaghan, 2005). La cinta protagonitzada per George Clooney va contabilitzar en el seu pressupost els costos necessaris per eliminar els seus efectes contaminats. El cost va ascendir a uns 35.000 euros (menys d’un 1% dels 42 milions d’euros que va acabar costant la pel·lícula). Nativitat (Catherine Hardwicke, 2006), ¡Peligro! Menores Sueltos (Paul Feig, 2006) o la darrera comèdia de Judd Apatow, Knocked Up, són algunes de les pel·lícules que han seguit l’exemple. Lauren Shuler Donner, productora i esposa del director Richard Donner, ho diu sense embuts: està bé i a més és publicitat que no té preu.

COM MÉS GRAN MILLOR

La publicitat que sí que té preu és la de Spider Man 3. Publicacions com RADAR asseguren que Sony s’ha gastat prop de 175 milions d’euros en màrqueting per assegurar l’èxit comercial de la darrera entrega de l’home aranya. I és que malgrat que el verd comença a funcionar i a vendre, lo clàssic i convencional, més gran, més car, més espectacular, encara ven més. És a dir, per cada Cameron Diaz, que rebutja volar en jet privat per que En Sus Zapatos (Curtis Hanson, 2005) aconseguís el Segell Verd, ens trobem un John Travolta, que no és que voli en un jet privat, sinó en el seu mastodòntic Boeing 707 privat. L’últim no va més en quant a superproduccions es refereix ens el brinda I Am Legend, el film de vampirs que Will Smith ha estat rodant fins a mitjans de març a Nova York. El seu director, Francis Lawrence, podrà presumir d’haver filmat l’escena més cara de la història del cinema: 3,5 milions d’euros. Encara que com sempre, ja hi ha qui apunta que l’escena va costar en realitat cinc vegades més del que l’estudi reconeix. Més números: 6 nits rodant, 2.000 extres afamats (i gelats), 14 agències governamentals involucrades, 250 tècnics de rodatge... xifres que apel·len al verd més tradicional de Hollywood: el dolar de tota la vida.