Una de les coses que més m’agrada fer durant el mes de juliol és sentar-me després de dinar davant el televisor i mirar una etapa de muntanya del Tour de França. Avui s’ha dut a terme la primera etapa de muntanya als Pirineus un cop ja s’han acabat els Alps, i a part de disfrutar amb els diferents grupets que es formen, possibles canvis en la general i les demostracions de força dels corredors, les vistes que acompanyen als ciclistes en les etapes de muntanya són impressionants. Ha estat la segona etapa que he vist aquest any i ja no se si disfruto més amb la pròpia carrera o amb el paissatges. (Obvio el trist i lamentable tema del dopatge). 
De sempre m’ha agradat la bicicleta; de fet, crec que és la joguina que més vaig utilitzar de petit. Mentre estava al col·legi, durant els estius la bicicleta és convertia en la meva amiga inseparable i em passava amunt i avall tot el dia acompanyat de la meva germana, recorrent els voltant de Lleida (l’horta, el riu, el parc de La Mitjana). Ara utilitzo la bicicleta com a mitjà de transport per anar a la universitat a Saragossa, i m’he donat compte de la gran quantitat de gent que fa ús d’aquest mitjà de transport sa, saludable, ecològic, ràpid, fàcil d’aparcar i, si el temps acompanya, m’atreviria a dir que còmode. M’agrada molt desplaçar-me amb bicicleta; fer-ho em produeix una sensació especial d’orgull de mi mateix.
Fa tres dissabtes vaig anar a passar el dia a Barcelona amb la colla i em va sorprendre molt gratament el fenòmen Bicing. Trobo sensacional aquesta iniciativa que incentiva el desplaçament per la ciutat amb aquest mitjà de transport. Com a tot, hi ha opinions a favor i en contra, per això deixo l’enllaç de tres articles apareguts a El Periódico sobre el Bicing que he trobat molt interessants: article 1, article 2 i article 3.
Em declar-ho un enamorat de les bicicletes i en especial, de la gent que les utilitza, voluntariament o per força, per desplaçar-se en el dia a dia. Hem de fer el possible per redurir la contaminació, i una de les ajudes que més hi poden contribuir són conscienciar la gent per a que optin per la bicicleta com a mitjà de trasport i forçar als ajuntaments per millorar i ampliar l'extenció dels carrils bicis. 
De sempre m’ha agradat la bicicleta; de fet, crec que és la joguina que més vaig utilitzar de petit. Mentre estava al col·legi, durant els estius la bicicleta és convertia en la meva amiga inseparable i em passava amunt i avall tot el dia acompanyat de la meva germana, recorrent els voltant de Lleida (l’horta, el riu, el parc de La Mitjana). Ara utilitzo la bicicleta com a mitjà de transport per anar a la universitat a Saragossa, i m’he donat compte de la gran quantitat de gent que fa ús d’aquest mitjà de transport sa, saludable, ecològic, ràpid, fàcil d’aparcar i, si el temps acompanya, m’atreviria a dir que còmode. M’agrada molt desplaçar-me amb bicicleta; fer-ho em produeix una sensació especial d’orgull de mi mateix.Fa tres dissabtes vaig anar a passar el dia a Barcelona amb la colla i em va sorprendre molt gratament el fenòmen Bicing. Trobo sensacional aquesta iniciativa que incentiva el desplaçament per la ciutat amb aquest mitjà de transport. Com a tot, hi ha opinions a favor i en contra, per això deixo l’enllaç de tres articles apareguts a El Periódico sobre el Bicing que he trobat molt interessants: article 1, article 2 i article 3.
Em declar-ho un enamorat de les bicicletes i en especial, de la gent que les utilitza, voluntariament o per força, per desplaçar-se en el dia a dia. Hem de fer el possible per redurir la contaminació, i una de les ajudes que més hi poden contribuir són conscienciar la gent per a que optin per la bicicleta com a mitjà de trasport i forçar als ajuntaments per millorar i ampliar l'extenció dels carrils bicis. Per acabar, calculeu les emissions de CO2 que estalvieu al circular amb bicicleta amb aquesta calculadora de CO2 (part superior dreta) del BACC (Bicicleta Club de Catalunya).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada