dilluns, 2 de juliol de 2007

Lo verd comença a Hollywood

Tradueixo un article titulat Lo verd comença a Hollywood, aparegut en la revista Fotogramas del passat més de juny. L’he trobat molt interessant i curiós.

LO VERD COMENÇA A HOLLYWOOD

Al Gore inaugurant, amb lliçó inclosa, el Festival de Tribeca. Rodatges que controlen les seves emissions de CO2. Estrelles que condueixen cotxes híbrids i aparquen els seus jets privats. S’ha transformat Hollywood en un niu d’ecologistes? Sí, però no: lo més gran, car (i de vegades contaminat) encara regeix les grans superproduccions.

Acudit fàcil per començar: Shrek no és l’únic homenot verd del que es parla a Hollywood aquests dies. També és parla d’Al Gore. L’oscaritzat ex vicepresident va ser una de les estrelles que es van deixar veure en el novaiorquès Festival de Cinema de Tribeca. I no ho va fer per presentar la segona part de la seva Una Veritat Incòmoda, sinó per apadrinar, en la secció inaugural del certamen, una projecció de curtmetratges marcats per un mateix denominador comú: el canvi climàtic i les seves terribles conseqüències. Si a això li sumem el impacte causat per les conclusions a les que arriba un estudi realitzat per la universitat d’UCLA –resumint, que la indústria cinematogràfica USA genera anualment emissions equivalents a 140.000 tones de contaminats-, el resultat està clar: Hollywood s’ha tenyit de verd.

EL SEGELL VERD

Warnes Bros, Universal, Disney i Paramount encapçalen un tímid però real gir ecologista que intenta reduir i inclús revertir el impacte ecològic de la producció cinematogràfica. I no estem parlant d’imprimir els guions en paper reciclat o reutilitzar el plàstic de les ampolles d’aigua importada. Va més enllà. Organitzacions com Conservation Fund’s Go Zero o Carbonfound.org han concretat uns eco-estàndars que van des d’utilitzar materials renovables y sostenibles en la construcció dels decorats que, evidentment, tenen que ser reutilitzats; es serveixen d’una flota de vehicles elèctrics o híbrids pels desplaçaments de l’equip, o plenen la taula del càtering amb productes naturals y biodegradables. El film el rodatge del qual compleix aquestes mesures rep un Segell Verd, que el distingeix com eco-conscient. L’objectiu, assolir que Hollywood produeixi pel·lícules amb impacte zero. En les emissions de CO2, clar.

CINEMA ECO-CONSCIENT

L’apocalíptica i futurista, esperem, El dia de demà (Roland Emmerich, 2004), va destinar 140.000 euros a projectes de reforestació per compensar les seves emissions de CO2, però l’honor de ser el primer film amb emissions cero li correspon a Syriana (Stephen Gaghan, 2005). La cinta protagonitzada per George Clooney va contabilitzar en el seu pressupost els costos necessaris per eliminar els seus efectes contaminats. El cost va ascendir a uns 35.000 euros (menys d’un 1% dels 42 milions d’euros que va acabar costant la pel·lícula). Nativitat (Catherine Hardwicke, 2006), ¡Peligro! Menores Sueltos (Paul Feig, 2006) o la darrera comèdia de Judd Apatow, Knocked Up, són algunes de les pel·lícules que han seguit l’exemple. Lauren Shuler Donner, productora i esposa del director Richard Donner, ho diu sense embuts: està bé i a més és publicitat que no té preu.

COM MÉS GRAN MILLOR

La publicitat que sí que té preu és la de Spider Man 3. Publicacions com RADAR asseguren que Sony s’ha gastat prop de 175 milions d’euros en màrqueting per assegurar l’èxit comercial de la darrera entrega de l’home aranya. I és que malgrat que el verd comença a funcionar i a vendre, lo clàssic i convencional, més gran, més car, més espectacular, encara ven més. És a dir, per cada Cameron Diaz, que rebutja volar en jet privat per que En Sus Zapatos (Curtis Hanson, 2005) aconseguís el Segell Verd, ens trobem un John Travolta, que no és que voli en un jet privat, sinó en el seu mastodòntic Boeing 707 privat. L’últim no va més en quant a superproduccions es refereix ens el brinda I Am Legend, el film de vampirs que Will Smith ha estat rodant fins a mitjans de març a Nova York. El seu director, Francis Lawrence, podrà presumir d’haver filmat l’escena més cara de la història del cinema: 3,5 milions d’euros. Encara que com sempre, ja hi ha qui apunta que l’escena va costar en realitat cinc vegades més del que l’estudi reconeix. Més números: 6 nits rodant, 2.000 extres afamats (i gelats), 14 agències governamentals involucrades, 250 tècnics de rodatge... xifres que apel·len al verd més tradicional de Hollywood: el dolar de tota la vida.