dilluns, 31 de març de 2008

Cites (7)

  • "Reflexionar sobre l'aigua ens posa a navegar en un mar de problemes" (Gildo Seisdedos).
  • "La elaboració dels preus té poc en compte els costos medi ambientals i socials" (Maximilien Rover).
  • "Quan un home mata un tigre ho anomenen esport, quan un tigre mata un home ho anomenen ferocitat" (George Bernard).
  • "La millor energia és la que no es produeix" (Autor desconegut).
  • "Tot aquell qui troba la bellesa i no la mira serà pobre" (Proverbi africà).
  • "Aigua per tots, però no per tot" (José Luis Gallego).
  • "El canvi climàtic no és un problema polític, és el principal repte moral al que ha de fer front la nostra civilització" (Al Gore).
  • "El món pot ser bo per la vida o bo pels negocis, i se'ns acaba el temps per optar" (Jorge Riechmann).

dimecres, 26 de març de 2008

Decàleg de la lluita contra el canvi climàtic

  1. Pensa un moment en el temps que passes a dins del cotxe. Suma les hores. On passes bona part de la teva vida? Planteja't seriosament altres opcions de transport (públic, compartit, bicicleta, a peu).
  2. Si no pots evitar agafar el cotxe, sigues més eficaç al volant: evita la conducció compulsiva, fes un bon manteniments del vehicle i, sobretot, modera la velocitat. D'aquesta manera no sols et faràs un favor a tu, sinó també al planeta. Menys fum: menys risc.
  3. No facis de l'hivern estiu i de l'estiu hivern. No intentis canviar les estacions a dins de casa: a més de l'alt cost energètic que suposa, no és saludable per al teu organisme ni sostenible pel planeta.
  4. Dóna una segona oportunitat als aparells que t'envolten. Pensa-hi un moment abans de substituir-los: és realment imprescidible aquest nou estri?
  5. Evita caure en el consum compulsiu. No compris per matar el temps. No matis el temps: aprotita'l més enllà de les botigues.
  6. Compra més producte i menys envàs: precicla. Evita els residus directes en forma d'embolcalls superflus i opta sempre que puguis pels envasos retornables.
  7. Si llencam tots els residus a la mateixa galleda, haurem de tornar a obrir els abocadors que hem tancat. Ningú no ha dit que el reciclatge sigui còmode, ni fàcil: però val la pena. Si ho poses al seu lloc deixarà de ser residu.
  8. Entén l'accés a l'aigua com un privilegi, no com quelcom que es dóna per fet. No sabem el que tenim fins que ho perdem. Que no et passi això amb l'aigua: sigues garrepa, no la malbaratis i renya qui ho faci.
  9. Mira el sol: surt cada dia, és gratis i no contamina. Posa't unes plaques solars al sostre o planteja-ho a la comunitat de veïns. Inverteix en energia solar: aquest sí que és un fons d'alta rendibilitat.
  10. Planta arbres. Ensenya a fer-ho als teus fills. Respecta el bosc: gaudeix-ne amb ells. Compra fusta certificada. Utilitza paper reciclat. Estalvia paper. Tha semblat interessant el llibre? Doncs passa'l al teu company de feina.
Extret del llibre Encara Hi Som a Temps, de José Luis Gallego, llibre ressenyat anteriorment.

dimarts, 25 de març de 2008

Bee Movie

L'abella Barry decideix sortir del seu rusc i descobreix que els èssers humans els roben la mel i la comercialitzen per obtindre guanys econòmics, un sacrilegi per la seva espècie que treballen durament per fabricar-la. És llavors quan Barry decideix empendre una lluita judicial contra els homes per aquest fet.

És una pel·lícula de dibuixos animats entretinguda i molt original, tot i que podria ser més divertida. Dirigida el 2007 per Steve Hickner y Simon J. Smith, la veu de l'abella protagonista és la d'Arturo Valls.
Després de veure la pel·lícula s’entén que la funció que les abelles realitzen en la natura és petita, però vital i transcendent per l’equilibri de l’ecosistema del planeta terra, de la mateixa manera que qualsevol animal o planta, per insignificant que sigui, és necessaria la seva existència i contribució a nivell global.

divendres, 21 de març de 2008

Aigua per a tots, però no per tot

Ahir va ser, o demà serà (segons la font que consulteu i tal i com jo sempre he cregut) el Dia Mundial de l'Aigua, i aquest bloc no pot passar per alt tant apreciat aconteixement.
Curiosament, la majoria dels diaris de dijous sant obrien amb la noticia del transvassament o captació puntual d'aigua, segons com vulgueu anomenar-ho, de la capçalera del riu Segre per abastar l'àrea metropolitana de Barcelona.
El fet que un riu passi per una ciutat no implica que els seus ciutadans siguin els seus propietaris; l'aigua és un dret fonamental i tothom ha de tenir-hi accès, però la sostenibilitat, el bon ús i la gestió eficient són conceptes que no s'han de diluir fins desaparèixer com el sucre en un got d'aigua. Puc arribar a acceptar que l'ús domèstic de l'aigua -per beure, higiene...- és més important que per usos agraris, però després d'assabentar-me que un pagès de la Segarra porta tres anys sense collita atès la sequera, de saber que el 75% del reg de l'estiu a les Terres de Ponent encara no està assegurat per la manca d'aigua als pantans, o constatar que el riu quedaria per sota del cabal mínim ecològic m'obliga a pensar que ara mateix no pot considerar-se aquesta opció com una solució.
No estic massa convençut que el problema d'abastament d'aigua de boca de l'àrea metropolitana es resolgui de manera sostenible: dues pistes d'esquí controlades per la Generalitat han hagut de ser auto-expedientades per la Conselleria de Medi Ambient per irregularitats en l'ús de l'aigua (aplaudeixo que si fan quelcom malamanet apliquin la llei, però és molt trista la situació); abans del 9 de març no hi havia cap possibilitat d'un transvasament i ara potser es faran captacions puntuals; la concessió de noves llicències per la projecció de noves pistes d'esquí al Pirineu...
L'aigua s'ha de compartir, i si la única opció és la d'agafar aigua del riu Segre, endavant, però tant de bo les coses es fessin amb transparència, de manera correcta i en termes de sostenibilitat; especialment desitjo que aquest conflicte es resolgui de manera amistosa entre totes les parts implicades i no suposi de cap manera una confrontació entre llidatans i barcelonins, hem de donar exemple de cooperació i bon entendiment entre nosaltres.
Per acabar, tal i com diu el periodista i escriptor ambiental José Luis Gallego: aigua per tots, però no per tot.

dijous, 20 de març de 2008

Insofrible o insostenible

El primer cap de setmana d’aquest mes es va produir un fet insòlit en motociclisme. La cursa inaugural de la competició de Moto GP -on competeixen Valentino Rossi, Dani Pedrosa i el debutant Jorge Lorenzo, entre d'altres- es va celebrar per primer cop durant la nit en comptes de fer-ho a la llum del sol.Aquestes curses sempre tenen lloc al migdia; primer corren els de la categoria de 125 cm3, després els de 250 i finalment els de moto GP, entorn de les 14 hores. Córrer al migdia en un país com Qatar implica que els pilots han de suportar temperatures INSOFRIBLES, superiors als 40º segons he llegit. És obvi que buscar un horari amb una menor temperatura és raonable, però clar, quan la solució passa per competir per la nit amb la conseqüent il·luminació artificial del circuit s’arriba fins un punt INSOSTENIBLE.

Per sort no han apostat per una opció encara molt més inútil com la de cobrir el circuit amb vidre com si fos un túnel i refrigerar-lo amb mega-aparells d’aire condicionat.

De manera encoberta cal esmentar que l’horari de Qatar va avançat respecte el nostre 2 hores, de manera que competir a les 23 hores es pot traduir amb emetre la cursa en horari prime time a Europa. Les autoritats responsables de l’organització del circuit de Qatar han afirmat que la despesa lumínica s’ha vist compensada amb la recaptació econòmica en concepte de ingressos televisius, o sigui, que ha estat un negoci perfecte, un chollo!!

Sempre he trobat que aquest tipus de competicions emeten una gran quantitat d’emissions de CO2 i consumeixen tontament una gran quantitat de combustible energètic. En la situació actual a nivell ecològic i energètic, el sector s’hauria de plantejar reduir emissions, augmentar eficiències o apostar per curses de cotxes elèctrics d’alt nivell. Em sembla que fins ara els col·lectius ecològics han respectat força aquest tipus de pràctiques; així que com a mínim estaria bé que si no pretenen incorporar elements ecològics no fessin bajanades com aquesta.

PD: Per cert, a principis de maig, la Fórmula 1 també tindrà la primera cursa nocturna de la seva disciplina; concretament serà al circuit de Singapur.

dimecres, 19 de març de 2008

How Will You Ride the Slide?

dilluns, 17 de març de 2008

El costat fosc de les ONG

El Lado Oscuro de las ONG és un llibre de l’editorial ArcoPressde, escrit per José David Garrido Valls on s'expliquen les moltes irregularitats que gran quantitat de col·lectius camuflats sota l’acrònim ONG, les quals, es nodreixen de les subvencions econòmiques de l’estat espanyol sense la intenció de destinar aquests diners a finalitats socials.
Mans Unides –ONG insígnia de la Conferencia Episcopal– invertia en borsa a través de Gescartera; els Mensajeros de la Paz del pare Ángel i Ana Botella exploten línies telefòniques comercials; World Wild Life/Adena amaga tèrbols orígens i no menys foscos procediments; la Creu Roja manté a Telma Ortiz (la germana de Letizia) volant per aquests mons en business class; Solidaridad Internacional (la ONG del PSOE, de la que era presidenta l’actual Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional Leire Pajín) es forra a costa de las subvenciones del govern de Zapatero; Esperanza Aguirre regala milions d’euros a la ONG Humanismo y Democracia, vinculada al PP...

Darrerament hi ha un sentiment força negatiu vers la gent que treballa o s’implica amb les ONG (Organització No Governamental) o les anomenades ONGD (Organització No Governamental al Desenvolupament) atès les nombroses estafes per part dels seus dirigents, els casos més recents potser són els de Intervida i el Arca de Noé . El llibre esmentat prèviament posa de manifest alguns d’aquests motius, tot i que em sobta molt que també critiqui els origens de Greenpeace i WWF/Adena (¿?), dos entitats que considero exemplars.

Jo hi crec molt en les associacions altruistes i en soc un defensor ferm i, evidentment, tot cas relacionats amb irregularitats m’entristeix, especialment perquè quan es descobreixen tants i tants casos de malversació de fons. De vegades serveix, afortunadament, per desemmascarar col·lectius corruptes, però aquestes situacions sempre provoquen el deteriorament de la imatge d’altres organitzacions vertaderament altruistes.

L’existència d’irregularitats no ens ha de fer girar l’esquena vers les ONG, sinó que ens han de fer adoptar una postura de major implicació i coneixement de l’entitat on s’hi participa. Existeixen entitats que realitzen auditories i publiquen els seus resultats per determinar la transparència, la correcta gestió de fons i la realització de les activitats acordades com per exemple a Fundació Lealtad o la Coordinadora de ONG a nivell espanyol, a més dels Governs Autonòmics que estudien les ONG amb la seu central a la seva comunitat, tot i que no he trobat per internet cap enllaç o document sobre el tema (tampoc he regirat gaire).

Des d’aquest petit racó d’opinió em nego a posar a totes les ONG en el mateix costat fosc. Els negres núvols de la corrupció del sector no cobreixen tot el cel, també hi ha clarianes atès que hi ha col·lectius i associacions decents que realitzen la seva tasca correctament i no mereixen ser criticades.

dimecres, 12 de març de 2008

Earth Song (Michael Jackson)