divendres, 21 de març de 2008

Aigua per a tots, però no per tot

Ahir va ser, o demà serà (segons la font que consulteu i tal i com jo sempre he cregut) el Dia Mundial de l'Aigua, i aquest bloc no pot passar per alt tant apreciat aconteixement.
Curiosament, la majoria dels diaris de dijous sant obrien amb la noticia del transvassament o captació puntual d'aigua, segons com vulgueu anomenar-ho, de la capçalera del riu Segre per abastar l'àrea metropolitana de Barcelona.
El fet que un riu passi per una ciutat no implica que els seus ciutadans siguin els seus propietaris; l'aigua és un dret fonamental i tothom ha de tenir-hi accès, però la sostenibilitat, el bon ús i la gestió eficient són conceptes que no s'han de diluir fins desaparèixer com el sucre en un got d'aigua. Puc arribar a acceptar que l'ús domèstic de l'aigua -per beure, higiene...- és més important que per usos agraris, però després d'assabentar-me que un pagès de la Segarra porta tres anys sense collita atès la sequera, de saber que el 75% del reg de l'estiu a les Terres de Ponent encara no està assegurat per la manca d'aigua als pantans, o constatar que el riu quedaria per sota del cabal mínim ecològic m'obliga a pensar que ara mateix no pot considerar-se aquesta opció com una solució.
No estic massa convençut que el problema d'abastament d'aigua de boca de l'àrea metropolitana es resolgui de manera sostenible: dues pistes d'esquí controlades per la Generalitat han hagut de ser auto-expedientades per la Conselleria de Medi Ambient per irregularitats en l'ús de l'aigua (aplaudeixo que si fan quelcom malamanet apliquin la llei, però és molt trista la situació); abans del 9 de març no hi havia cap possibilitat d'un transvasament i ara potser es faran captacions puntuals; la concessió de noves llicències per la projecció de noves pistes d'esquí al Pirineu...
L'aigua s'ha de compartir, i si la única opció és la d'agafar aigua del riu Segre, endavant, però tant de bo les coses es fessin amb transparència, de manera correcta i en termes de sostenibilitat; especialment desitjo que aquest conflicte es resolgui de manera amistosa entre totes les parts implicades i no suposi de cap manera una confrontació entre llidatans i barcelonins, hem de donar exemple de cooperació i bon entendiment entre nosaltres.
Per acabar, tal i com diu el periodista i escriptor ambiental José Luis Gallego: aigua per tots, però no per tot.

4 comentaris:

Jose Martín ha dit...

La hipocresia no té límit. Enlloc de qüestionar-se el creixement insostenible de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ara es vol fer el que es va negar a la gent de Múrcia i Almeria. Aquest exercici de cinisme només pot ser propi de polítics impresentables i sense cap tipus d'ètica.

Reforma Electoral ha dit...

MANIFIESTO POR LA REFORMA DE LA ACTUAL LEY ELECTORAL

http://reformaleyelectoral.blogspot.com/

Un cada vez más extenso grupo de ciudadanos considera una urgente necesidad democrática reformar la actual Ley Electoral.

No es de justicia que a Izquierda Unida le cueste cada escaño 481.520 votos y a UPyD 303.535 votos mientras que al PNV le cuesta solamente 50.541, a Nafarroa Bai 62.073, al PSOE 65.470 y al PP 66.470 votos. No es equitativo que IU, tercera fuerza política en número de votos obtenga 2 escaños con 900.000 votos y UPyD, quinta fuerza política con 300.000 alcance únicamente 1 asiento en el Parlamento mientras el PNV con 300.000 votos consigue 6 diputados.

Este sistema adultera la voluntad de los ciudadanos emitida en las urnas, escamotea la representatividad y proporcionalidad de un sistema multipartidista como el español y burla el deseo de gran parte de los votantes que observan como su voto no vale nada en virtud de una Ley Electoral caduca.

Por tanto:

Exigimos a las dos grandes formaciones políticas españolas una profunda reflexión sobre el tema desvinculada de sus intereses partidistas, coyunturales y electorales.

Reclamamos que escuchen las voces que se alzan en la sociedad representando a una mayoría deseosa de un cambio que permita que el voto de todos los ciudadanos tenga el mismo valor.

Demandamos una reforma de la actual Ley Electoral, por injusta y alejada del principio "Un ciudadano, un voto".

http://reformaleyelectoral.blogspot.com/

POR UNA REFORMA DE LA LEY ELECTORAL.

UN CIUDADANO, UN VOTO.


Enlázanos desde tu blog/web a través de nuestro banner.

Envíanos la URL de tu blog/web para añadirte a la lista de enlces que apoyan la reforma de la ley electoral a través de un post o de nuestro correo electrónico.

JORDina ha dit...

Jose,

No penso que sigui el mateix cas el de valència i múrcia que el que s'està plantejant actualment.

Els governs de valència i múrcia reclamaven més aigua (després d'eixugar el tajo-segura) per regs, molts d'ells totalment insostenibles (marines d'or and company, no parlavem de necessitat d'aigua de boca).

Comparteixo amb tu que l'aigua és només un de tants problemes que tindrà barcelona pel seu creixement desmesurat, i que cal anar afrontant i planificant per evitar solucions in extremis, com l'actual.

No m'agraden els transvassaments, ni les dessaladores, ni res que s'hi assembli perquè en la seva mesura afecta a la sostenibilitat del sistema, i només solucionen el problema temporalment; en el que hem de pagar ademés un cost massa alt.

Però la situació actual, la considero crítica, i l'aigua com diu el Carles, no és ni teva ni meva, és de totes les persones. Per tant cal buscar una solució actual per un problema imminent...

A veure si la pluja ens soluciona la discussió i ens dóna més marge de temps per planificar tots junts i amb consens un planejament de recursos hídrics que s'hagués hagut de fer fa més de 15 anys...

una abraçada pel Jose i pel Carles!

bona pasqua!

Asimetrich ha dit...

Trobo que és un greu error pensar ARA en transvasaments quan la xarxa de distribució està perdent una quantitat indecent d'aigua per pura deixadesa mantinguda durant anys i panys.

D'aigua no en sobra en lloc i la seva gestió és un circ i fa pena. No s'aprofiten un munt de recursos que estan ja a l'abast, com les aigües residuals depurades, que es llença quan podria dedicar-se al reg a tot el territori ... Però és clar, com sempre fem tard i ara tot són preses.