dilluns, 30 de juny de 2008

Picurt 2008

La cultura rural en general i la pirinenca en particular han començat al nostre pais un viatge sense retorn cap al progrés i la modernització. Aquell pirineu dels nostres avis és ben a prop de desaparèixer per sempre.

L’Associació CEP (Cultura i Entorn del Pirineu) va pensar ara fa dos anys que era possible i potser necessari engegar una proposta audiovisual prou ambiciosa amb la intenció de preservar, promoure i divulgar la cultura del nostre entorn més proper: la cultura pirinenca.


Per això, es va crear PICURT, la mostra de curtmetratges de temàtica pirinenca. Aquesta mostra, celebrada a Artedó (Alt Urgell), exhibirà curtmetratges de producció pròpia així com treballs sobre el pirineu i les muntanyes d'arreu del món sorgits d’altres fonts.

Faig l'escrit amb una mica de retard perquè el festival ha tingut lloc el passat divendres i dissabte. A més de curtmetratges els assistents van poder disfrutar de la gastronomia pirinenca, concerts, lectura de poesia... La web aquí.

diumenge, 29 de juny de 2008

Congrès Mundial de Petroli: NON GRATO

Se acerca el verano y, además de traernos sol y buen tiempo, este año nos amenaza con la ocupación de la capital del Estado Español por un tenebroso lobby. Así, entre el 29 de junio y el 3 de julio, 4.000 delegados se reunirán en Madrid en el marco del Congreso Mundial del Petróleo. Tras este pomposo nombre se juntarán los representantes, voceros y cómplices del, probablemente, lobby más poderoso del Planeta (el petrolero), que en su seno recoge todos esos nombres que son símbolo de explotación de los Pueblos y la Naturaleza, de contaminación, de injerencia neocolonial, de estar en las trastiendas y en las vanguardias de una gran parte de guerras que asolan el mundo...

  • Porque no estamos dispuestos a aceptar que se omita a la ciudadanía que en el 50% de los países productores de petróleo aparecen tensiones y conflictos armados y en el 75% se cometen violaciones de derechos humanos. Un ejemplo: sólo en Bolivia la compañía Repsol impacta sobre 17 comunidades indígenas, impidiendo su derecho a la tierra y a su vida.
  • Porque, al igual que nos movilizamos contra la guerra, queremos hacerlo contra uno de los principales lobbys impulsores de ellas.
  • Porque nos parece de un cinismo alarmante que, mientras el Gobierno español habla de compromiso contra el cambio climático, participe e impulse este Congreso de devastadores del Medio.
  • Porque no queremos que nos sigan mintiendo, pues a pesar del lustroso lema de su Congreso Suministrar energía para un mundo sostenible-, la dependencia del petróleo y la rapiña de su industria, atrapan al mundo en un laberinto de gravísimos problemas sociales, políticos y ambientales: no hay sostenibilidad, ni futuro en el petróleo.
Si hi estàs d'acord, entra en la web, informa't amb els articles i videos, i recolza amb la teva signatura.

dissabte, 28 de juny de 2008

Frisian Solar Challenge 2008

Des del dilluns 23 i fins avui mateix s’ha celebrat a Holanda la segona edició d’una cursa de barques solars (fotovoltaiques), la Frisian Solar Challenge. La cursa té una durada de 6 dies i passa per un total d’11 ciutats, amb la sortida i arribada a Leeuwarden.

Els participants són universitats que dissenyen i construeixen prototipus aplicant els coneixements adquirits prèviament. És una molt bona opció de fomentar la investigació en les universitats i permet que els estudiants s’involucrin en un projecte d’aplicació real. La web aquí.


divendres, 27 de juny de 2008

Encuentro Solar 2008

Aquest cap de setmana els amants de les energies renovables teniu un cita obligada al Parc de les Ciències de Granada, on té lloc el Encuentro Solar 2008, fira organitzada per la Fundació Terra.

En aquesta trobada de tres dies de durada, des d’avui divendres i fins diumenge, es poden trobar debats i demostracions pràctiques sobre el tema de les energies renovables i els efectes del canvi climàtic. Si consulteu el programa i mireu la secció de les fotografies us fareu un bona idea del que podeu trobar. Jo no hi he anat encarar, però em fa l'efecte de ser una cita obligada pels que en agrada el tema. La web aquí.

dimarts, 17 de juny de 2008

Premis Àtila Catalunya 2008

Fa uns dies us presentava els Premis Àtila que l'ONG estatal Ecologistas en Acción va concedir. Pel que es veu, cada federació autonòmica de l'entita també otorga els mateixos premis però a nivell autonòmic. Així que si en l'altra entrada s'explicaven els guanyadors estatals, també tenim gualardonats en l'àmbit català; els afortunats són:
Premi Àtila 2008: Francesc Baltasar i el Govern de la Generalitat de Catalunya per la seva nefasta gestió de la sequera.
Premi Cavall d’Àtila 2008: ANAV (Associació Nuclear Ascó-Vandellós II) i CSN (Consell de Seguretat Nuclear) per la seva actuació en el greu accident nuclear d’Ascó I del passat 27 de novembre.
Premi Hordes d’Àtila 2008: Cambra de Comerç de Barcelona, Cercle d’Economia, Foment del Treball i RACC, ex aequo, per les pressions que com a lobby exerceiuxen sobre els representants polítics i els mitjans de comunicació per a defensar un model d’economia i d’infraestructures obsolet i antiecològic.
Accèsit a l’Actuació més bàrbara: Pla de Ponent, impulsat per l’Ajuntament de Gavà i la promotora immobiliària Vèrtix, per pretendre construir 5.000 habitatges destruint bona part del darrer connector ecològic entre el massís del Garraf i el Delta del Llobregat.
Accèsit a la pitjor rucada: a REPSOL, per haver deixat des de fa anys el riu Gaià totalment sec a la seva desembocadura.
Accèsit a la pitjor utilització de diners públics: a l’Ajuntament de Cubelles, pel projecte de pont sobre el riu Foix, a Cubelles, que s’hagués pogut executar 500 metres riu amunt sense malmetre la zona inclosa dins la Xarxa Natura 2000.

dilluns, 16 de juny de 2008

Ecologistes En Acció en contra de l'Expo

Copio el comunicat titulat Per què diem NO a l'Expo? que Ecologistes en Acció han publicat en la seva web. L'enllaç aquí.


La Expo 2008 de Zaragoza ha traído consigo la “Gran Transformación” de nuestra ciudad. Esto es lo que nos dice la propaganda oficial. Y sin duda, Zaragoza se está transformando, pero... ¿en qué?
Las operaciones urbanísticas asociadas a los macroeventos (Expo, Fórum, Copa América, Olimpiadas…) no son un efecto secundario sino su principal razón de ser. A nadie se le escapa que, para hacer las exposiciones y charlas previstas, hubiera bastado con la Feria de Muestras, la Multiusos y algún otro espacio más. Pero ese no era el objetivo, claro.
Los tres meses que nos esperan de fuegos artificiales son la excusa, pero también una pieza fundamental, para convertir nuestra ciudad en una empresa dinámica y competitiva – una marca - que compita con otras ciudades por turismo e inversiones. Para ello, Zaragoza, tiene que quedar “bonita”, “limpia” y, sobre todo, generar “un ambiente propicio para los negocios”.
El macroevento es una pieza fundamental para crear la ciudad-marca, la ciudad-competitiva, la ciudad-empresa, porque acelera la transformación urbana, pero sobre todo porque genera el consenso de los agentes económicos y sociales, y el entusiasmo ciudadano alrededor de un objetivo común: La Expo, que pronto se equipara con la propia ciudad. Así se va generando un “patriotismo de ciudad” donde no hay intereses encontrados, donde lo que es bueno para la ciudad es bueno para sus ciudadanos, donde no hay apenas debate, donde no hay fisuras acerca del modelo de desarrollo.
Y para triunfar, el tema elegido es muy importante. Sin duda una Expo sobre maquinaria agrícola no hubiese despertado el mismo fervor social. Siempre se eligen temas como la paz, el deporte, la cultura... Aquí se eligió “agua y desarrollo sostenible”, con lo que, además, se ganaba el apoyo de parte del tejido social que podría haber sido crítico con todo lo que se venía encima.
El problema es que lo que es bueno para atraer al turismo y a la inversión, lo que es bueno para “la ciudad”, casi nunca lo es para la gente que vivimos en ella.
La Expo nos deja una ciudad hipotecada por años, si no décadas, en una locura de derroche (papeleras, bancos y fuentes exclusivos a 1.873 euros la unidad, fachadas y edificios que se tiran al día siguiente del cierre...) y de desfases presupuestarios consecuencia de las prisas. El suculento negocio para los mismos pocos de siempre a costa de las arcas públicas (de Zaragoza o de Madrid) ya está hecho. Al resto nos quedarán unos servicios sociales camino de la precarización y la privatización, unos mínimos presupuestos para cultura...
La Expo nos deja un río herido a su paso por Zaragoza, con un canal cavado en su seno para meter barcos grandes para turistas. Un azud. Unas riberas, por fin arregladas, tras la tala de centenares de árboles porque ralentizaban el ritmo de las obras. Más de una decena de denuncias por parte de organizaciones ambientalistas que han recibido el silencio por respuesta.
La Expo nos deja un meandro de huerta periurbana convertido en un centro de ocio privado (campo de golf, canal de aguas bravas, apartahotel..) y en un parque empresarial a unos precios de risa.
La Expo nos deja una ciudad con la calle prohibida para su disfrute y para la protesta. Cientos de nuevos policías de diferentes cuerpos, que han venido para quedarse, se encargarán de los que nos quejemos, pero también de los pobres y no tan pobres que quieran dormir en los parques, de los que coman o beban fuera de un negocio, de los que jueguen...
La Expo nos deja una ciudad inabarcable, con nuevos barrios como Arcosur que contaban con gran oposición política y social, hasta que por arte de la magia de la permuta de terrenos de Ranillas, una parte de esa oposición desapareció. Nuevos barrios con miles de viviendas nuevas mientras más de 50,000 viviendas siguen vacías en el centro consolidado de la ciudad. Nuevos barrios en medio de una nada que habrá que urbanizar y dotar de servicios mientras los barrios antiguos necesitan esos recursos para mantenerse. Nuevos barrios que necesitarán el coche para moverse.
Pero sobre todo, la Expo nos deja en el camino de un modelo de desarrollo devorador de recursos naturales y de personas, con esa lógica política que prima el beneficio privado por encima del bien social necesaria para “poner la ciudad en el mapa” y traer inversiones y turistas. Donde la ciudadanía no somos más que mendigantes de trabajo, consumidoras/es y público dispuesto para el aplauso. Y todo ello con la hipocresía de la etiqueta verde como generador de legitimidad.
Por todo esto hacemos un llamamiento, no sólo a no colaborar con la Expo, si no a luchar contra este macroevento y lo que representa, en la forma que cada cual encuentre más oportuna; a resistirse contra este modelo de desarrollo; a rebelarse contra la ciudad-empresa; a romper consensos legitimadores; a crear resistencias.

diumenge, 15 de juny de 2008

Dia Europeu del Vent

Avui es celebra la segona edició del Dia Europeu del Vent. En la web oficial podeu trobar si es fa algun acte en la vostra ciutat (conferències, exposicions, portes obertes per visitar alguns parcs...) així com informació sobre com funciona aquest tipus de generació elèctrica. Si us interessa molt el tema recomano la web de l’Associació Danesa d’Energia Eòlica, molt complerta per saber el seu origen, història, funcionament, avenços tecnològics...

Segons l’Associació Espanyola d’Energia Eòlica, l’ús d’aquest sistema de transformació energètica ha propiciat durant l’any 2007 que s’evitessin les emissions de 18 milions de tones de CO2, l’estalvi de 1.014 milions d’euros en importacions de combustibles fòssils i s’ha assolit una cobertura del 9’5% de la demanda elèctrica arribant en varies ocasions al 40%.

Els motius pels quals molts defensem la implantació d’aerogeneradors com a alternativa al actuals sistemes energètics són perquè es tracta d’una font renovable, neta i de gran potencial malgrat la seva dependència del vent. Aprofitant aquest escrit, vull remarcar que apostar per l’energia eòlica no implica una defensa d’aquesta sense excuses, atès que el seu alt impacte paisatgístic o la mortalitat d’aus si es col·loca enmig d’una ruta migratòria són factors que per mi desaconsellen totalment la seva implantació.

dissabte, 14 de juny de 2008

Expo Saragossa 2008

Ahir per la nit es va celebrar l’acte inaugural de l’Exposició Internacional 2008 que com tots sabem té lloc a Saragossa de d’avui 14 de juny i fins d’aquí 3 mesos girarà entorn el tema de l’Aigua i Desenvolupament Sostenible. La web oficial aquí.

La veritat és que tot i estar a Saragossa estudiant no he parlat gaire sobre com han estat els mesos previs d’adequació dels terrenys fins convertir-los en l’actual recinte; hi ha hagut polèmica a nivell medi ambiental i en els propers dies us la presentaré, així com altres detalls relacionats amb l’aigua i la sostenibilitat.

Avui comença de manera oficial l’Expo Saragossa i per donar-li la benvinguda rés millor que la BSO de la celebració, Llegará la tormenta, la versió feta per Amaral de la cançó A Hard Rain’s Gonna Fall de Bob Dylan.

divendres, 13 de juny de 2008

Decàleg del decreixement


  1. Tornar als anys seixanta-setanta per a la producció material, amb una petjada ecològica igual o inferior a un planeta.

  2. Internalitzar els costos del transport.
  3. Relocalitzar les activitats.

  4. Adoptar el programa de l’agricultura pagesa de la confederació camperola (José Bové).

  5. Impulsar la producció de béns relacionals.
  6. Adoptar l’escenari Negawatt, és a dir, reduir el malbaratament d’energia a un factor 4.
  7. Penalitzar fortament les despeses publicitàries.

  8. Decretar una moratòria sobre la innovació tecnològica, fer-ne un balanç seriós i reorientar la recerca científica i tècnica en funció de les noves aspiracions.

Mesures per assolir el decreixement segons Serge Latouche, considerat per molts com el profeta del decreixement. (Extret d'una entrevista a Ecodiari).

dijous, 12 de juny de 2008

La història de les coses

El bloc Usar y No Tirar ens mostra un video de la Fundació Tides, fundadors del Grup per la Producció i Consum Sostenible, titulat La Història de les Coses, un video penjat al yotube en tres parts que parlar sobre el model insostenible de producció i consum actual. Si us plau, mireu-lo perquè és imprescindible.





dimecres, 11 de juny de 2008

L'Administración d'Obama migrarà a OpenOffice

Copio un escrit publicat fa uns dies en el brillant bloc Ison 21:





Hoy es un gran día para la libertad y para los estándares abiertos. Uno de las primeras medidas que acometerá Barack Obama, en caso de resultar elegido, será la estandarización de toda la Administración Federal de EEUU a Openoffice.org.


Para Obama, Openoffice es una suite ofimática libre, robusta, fiable y adecuada en el 99% de los casos a las necesidades del gobierno americano. Es más, si alguna oficina de su gobierno requiriera el uso de Microsoft Office, primero tendrá que justificar porqué OpenOffice no es adecuado y en segundo lugar, habrá de adquirirlo con su propio presupuesto.


Esta medida tendrá dos consecuencias importantes para la economía de los EEUU. Primero, serán capaces de mejorar su productividad a un coste cero. En segundo lugar, esta medida dejará las puertas abiertas y allanará el camino para la aceptación y adopción del software libre en el resto de los sectores del país.


La verdad es que nos fascina este hombre. Nos impresiona su coraje, que le ha llevado a vencer en la carrera por la candidatura demócrata frente al imperio Clinton, su sensibilidad con el medio ambiente (amigo de las bicicletas, tiene un híbrido y presume de tenerlo la mayor parte del tiempo aparcado en el garaje) y ahora, por su apuesta inteligente y decidida en favor del software libre.

I jo només puc afegir que Yes we can.


dimarts, 10 de juny de 2008

Bizi Zaragoza

El dilluns de la setmana passada és va inaugurar el Bizi de Saragossa, és a dir, el Bicing de Barcelona, el Sevici de Sevilla o el d-bici de Donostia. És una sort que les ciutats es vagin sumant a aquestes alternatives de transport ecològic per fomentar la descontaminació de la ciutat i la descongestió del tràfic.

El Bizi coincideix amb la imminent inauguració de l’Expo Saragossa, i de moment només hi han estacions en les immediacions del recinte i les riberes del riu, ja que en la resta de la ciutat només es disposen de 4 parades, de manera que de moment està pensat més per fer una volteta el diumenge pel matí per la vora del riu que per ser una aternativa real de movilitat sostenible. Està previst que poc a poc es vagin incrementant el nombre d’estacions de les 30 que ara es disposen fins les 100, i es passaran de les 300 bicicletes fins a 1000 unitats de cara l’any 2010. Esperem que així sigui i no quedi en un acte de cara la galeria amb la Expo.

Noticia i imatge extreta del diari Heraldo de Aragón (1 i 2). Per més informació sobre el Bizi aquí, sobre el Bicing aquí , sobre el Sevici aquí o sobre el d-bici aquí.

dilluns, 9 de juny de 2008

La cigonya de Lleida

Els i les Joves d'Esquerra Verda (JEV) hem endegat la campanya La cigonya de Lleida: mantinguem les cigonyes a la plaça Cervantes, per diversos motius que us expliquem a continuació.
D'una banda, i davant el projecte de remodelació de la plaça Cervantes, ens preocupa que s'iniciïn les obres en un moment en que aquestes puguin afectar la nidificació de les cigonyes que hi habiten. Les cigonyes inicien la còpula a principis de febrer i, al llarg dels mesos de març i abril, coven els ous i naixen els pollets. És a dir que des del febrer fins al juliol (o l'agost amb més garanties), qualsevol intervenció a la plaça que suposés treure el niu, afectaria els processos biològics d'aparellament, còpula, posta, incubació i cria d'aquestes aus. Davant d'aquest fet, sol·licitem a l'alcalde Àngel Ros que no comencin les obres dins el termini de nidificació de la cigonya, a fi d'estalviar-li un patiment innecessari.
D'altra banda, creiem que la Paeria ha d'aprofitar les remodelacions de les places Cervantes i Ricard Viñes per fer de Lleida una ciutat millor, que potencia i té cura del seu patrimoni i dels fets diferencials que donen personalitat als diferents indrets de la capital del Segrià. Estem d'acord en remodelar la plaça Cervantes, entre d'altres coses, perquè es retiri el monòlit franquista que hi ha instal·lat; però una de les característiques de la plaça és que, al capdamunt de l'esmentat monòlit, hi ha un niu de cigonyes. Som moltes i molts els ciutadans i les ciutadanes que gaudim amb la presència d'aquestes aus blanques i llargarudes, i que fins i tot les considerem un dels símbols de la nostra ciutat. I també som moltes i molts, els i les que no volem perdre la possibilitat de pujar des de la font de l'avinguda Catalunya gaudint d'una Rambla d'Aragó arbrada, coronada per la port solemne de les cigonyes de la plaça Cervantes.
És per aquests motius, que també sol·licitem a l'alcalde de Lleida que al nou disseny de l'espai, s'inclogui la construcció d'una estructura vertical que pugui acollir de nou a les cigonyes i que esdevingui, al mateix temps, un monument a aquestes.
Davant l'anunci de la remodelació de la plaça Cervantes de Lleida, JEV, ICV i les entitats Alternativa Ecologista Artesa de Lleida, Associació Amics dels Animals del Segrià, Protectora d'Animals Lydia Argilès, Pronactur, Progat Lleida i SEO/Bird Life Lleida manifesten que:
  • Siguin tingudes en compte les dates d'aparellament, posta, incubació i cria de les cigonyes que hi habiten, per tal de no interferir en els seus processos biològics.
  • S'ubiquin temporalment el niu en un altre indret des de l'inici de les obres fins la seva finalització, i sempre fora del període d'aparellament, posta, incubació i cria de les ciginyes que hi habiten.
  • S'inclogui en el disseny de la plaça una estructura vertical de base i alçada necessàries, on tornar a ubicar el niu quan les obres finalitzin.
  • Que tot això es faci d'acord amb el criteri de tècnics i experts medi ambientals.

Per més informació consulteu el bloc de la campanya.

Premi Brillant Weblog

L'Antònia m'ha regalat l'honor de rebre el Premi Brillant Weblog. Com sabeu l'Antònia és la presidenta de l'Associació Amics del Sàhara Terres de Ponent i autora de tres blocs sobre el Sàhara: SaharaLleida; SaharaPonent, que és la versió castellana de l'anterior i des d'on m'envia el premi; i SaharaNoticies, de nova creació on recull noticies sobre la causa saharaui aparegudes en els mitjans de comunicació.

El premi va ser creat per Bohemia amb la intenció de destacar blocs que resaltin per la seva brillantor a nivell temàtic i/o de contingut. Els 7 blocs que considero que es mereixen el premi són:




Com sabeu, la idea d'aquests premis és contribuir a la difusió de nous blocs. Si voleu continuar la cadena amb 7 guardonats més genial, si reduiu el nombre també perfecte, i si pel motiu que sigui trunqueu la cadena no pasar rés, només faltaria. Felicitats a tots pel vostre bloc.

divendres, 6 de juny de 2008

Premis Atila 2008

Copio part del comunicat dels Premis Atila 2008 otorgats per Ecologistas en Acción:

Con ocasión del Día Mundial del Medio Ambiente, el 5 de junio, Ecologistas en Acción ha concedido el Premio Atila a la Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones (ANFAC) y el Premio Caballo de Atila a la Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs II, A.I.E. (ANAV).
Ecologistas en Acción concede los Premios Atila con el objetivo de “distinguir y denunciar a aquellas personas, entidades o proyectos que más hayan destacado por su contribución a la destrucción del medio ambiente”. Los premios, que se concedieron por primera vez en 1992, tienen dos categorías denominadas “Atila” y “Caballo de Atila”, este año ha acordado conceder un accesit al absurdo mediático.


Miles de personas se han dirigido a esta asociación proponiendo, desgraciadamente, numerosos candidatos, entre los cuales el Jurado ha elegido:


Premio Atila 2008
Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones (ANFAC). ANFAC ha merecido este premio por su trayectoria en la defensa de los intereses económicos de los fabricantes de automóviles y la promoción a ultranza del automóvil, por encima de cualquier otro tipo de valor ambiental o social. Se cumplen en 2008 10 años desde que ANFAC, a través de ACEA (Asociación de Fabricantes de Automóviles Europeos), se comprometió a reducir voluntariamente las emisiones medias de CO2 de los nuevos vehículos un 25% respecto a los niveles de 1995. Esta reducción no se ha cumplido y a todas luces no fue más que una maniobra dilatoria. Una vez más demuestra cual es su principal interés: obtener más beneficios despreocupándose del cambio climático y sus consecuencias.


Premio Caballo de Atila 2008
Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs II, A.I.E. (ANAV). ANAV se ha ganado a pulso este premio al demostrar que, con tal de mantener la opción sucia y peligrosa de la energía nuclear, es capaz de mentir, engañar y poner en peligro a sectores amplios de la sociedad.
Este premio pretende alertar sobre el oscurantismo y mentira que sostiene una energía absolutamente insostenible.


Accesit Tontería más destacable 2008
“Primo de Rajoy”. Este año 2008, Rajoy se apoyó en los conocimientos “metereológicos” de su primo para restar importancia al problema más grave que afronta actualmente el planeta.
El Jurado expresó su esperanza en que la concesión de estos premios llame a la reflexión a los premiados sobre el deterioro ambiental que sufre nuestro planeta
.

dijous, 5 de juny de 2008

Més sobre el Dia del Medi Ambient

El lema del Programa de les nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) d'aquest any és Deixa l'hàbit! Cap a una economia baixa en carboni. Regireu per la seva web per trobar videos, informes, recomanacions...
També penjo dues imatges aparegudes avui en premsa: la primera és de Forges publicada al diari El País, i la segona d'Eneko, publicada al diari 20 minutos i a la seva web.



Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF/Adena s'han unit per cridar l'atención sobre el important creixement del sector del transport i la seva contribució en el canvio climàtic, i han elaborat un comunicat sota el lema “Moute contra el canvio climàtic: menys cotxes i menys carreteres”.

I recordeu que aquests dies s'està cel·lebrant al Prat del Llobregat el Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient (FICMA); la web aquí.

Dia del Medi Ambient

Avui és un dia molt important per mi, ja que com sabeu és el Dia Mundial del Medi Ambient. Atès que aquest bloc tracta bàsicament sobre medi ambient, en tan especial diada no em repetiré, i prefereixo explicar-vos qué significa per mi el medi ambient.

Fa temps vaig veure una pel·lícula titulada Tu la lletra i jo la música, interpretada per en Hugh Grant i la Drew Barrymore; l’argument del film és que entre tots dos han de composar una cançó en un temps ínfim. Ell considera que en una cançó la melodia és el més important atès que és l’element agradable que recordem sempre i que primer processem i fa que ens interessem per ella, en canvi, la segona li dona més rellevància a la lletra perquè és el contingut amagat que vertaderament ens diu quelcom i fa que la puguem elevar a la categoria d’himne. Un símil molt il·lustratiu seria els motius pels quals ens enamorem d’una persona, ja sigui per la seu físic (melodia) o bé pel seu interior (lletra).

Per mi Medi Ambient és una cançó on la melodia i la lletra van de la mà, gaudeixen de la mateixa importància. M’encanta el seu so quan contemplo la seva bellesa natural i l’admiro quan m’explica els secrets per portar una vida més sostenible. Personalment aquest exemple entre medi ambient i música és molt significatiu per mi atès que la música és un element molt important en la meva vida.

Per acabar, posa-li música i lletra a aquest dia amb la cançó que La Unión a composat a proposta de Greenpeace per aquest dia tant especial; és titula Hermana Tierra. Mira Más Allá.

dimecres, 4 de juny de 2008

No a la tortura, no a les corrides de braus

Llegeixo en el bloc d’en Raül Romeva una iniciativa impulsada pel Grup Verd/ALE que, conjuntament amb gran quantitat d’entitats per la defensa dels drets dels animals, pretenen que el Parlament Europeu prohibeixi una activitat d’extrema tortura com són les corrides de braus. Consulteu el seu article aquí.
Paral·lelament, Alaska ha posat nua (però retocada amb photoshop) per il·lustrar la campanya antitaurina de les associacions d’animals PETA i Anima Naturalis. Tal i com ella ha declarat “Es hacer ruido. Probablemente no se puede convencer a los convencidos, pero hay gente que puede empezar a cambiar".
L’oposició a la tauromàquia ha incrementat durant els últims anys en tot el món. Després que la ciutat de Barcelona es declarés contraria a les corrides de braus, en abril de 2004, moltes localitats han seguit el seu exemple. Anima Naturalis assegura que el 82% dels espanyols entre 15 i 24 anys no estan interessats en aquestes celebracions. Us recomana que consulteu la secció antitauromàquia de Anima naturalis, on trobareu molta informació sobre el tema.

dimarts, 3 de juny de 2008

Noticies drets humans

La darrera setmana ha portat noticies molt importants en temes de drets humans, a mode de repàs:
  • Premi Príncep d’Asturies de Cooperació Internacional 2008 per quatre organitzacions que lluiten contra la malària a Àfrica. Els centres guardonats són el Ifakara Health Research and Development Centre (Tanzania), el Malaria Research and Training Centre (Mali), el Kintampo Health Research Centre (Ghana) i el Centre de Investigació en Salut de Manhiça (Moçambic).
    Entre les personalitats que treballen en aquest quatre centres, destaca l'espanyol Pedro Alonso, un investigador espanyol que fa anys encapçala un projecto de vacuna contra la malària en nens africans a Moçambic i ha sortit diverses vegades en premsa explicant els seus avenços.
    El jurat ha destacat que aquesta malaltia amenaça al 40% de la població mundial, especialment en l’Àfrica subsahariana, on moren un nen menor de cinc anys cada trenta segons.
  • Informe d’Amnistia Internacional 2008. 60 anys després d’aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, és important saber que en molts països encara es violen alguns d’aquests drets. En 81 països encara es torturen persones, en 54 es realitzen judicis sense garanties legals o en 77 no hi ha llibertat d’expressió.
    Val la pena llegir-se’l; hi ha una opció per fer una ullada ràpida, i així recordar les zones amb mancances en drets humans, ja que fàcilment oblidem el succeït. Enllaç.
  • La darrera quinzena de maig s’han reunit 109 països per elaborar un borrador d’actuació que prohibeixi les bombes de dispersió, també anomenades de racisme. Aquestes bombes, com haureu vist o llegit en premsa, contenen gran quantitat de metralla en el seu interior, de manera que al explotar actuen sobre una àrea força extensa; a més, moltes d’aquests elements de metralla no arriben a esclatar i queden enterrades en la superfície de la terra durant anys a mode d’una mina antipersona. Evidentment, hi ha hagut casos d’explosions molts anys enrere de la guerra i les morts han estat nens que simplement jugaven per allí.
    Crec que al desembre es tornaran a reunir per aprovar definitivament i de manera oficial el tractat. Tot i que és un gran pas, encara queden molts aspectes per resoldre: hi han molt països que es neguen a formar part d’aquest procés; cal saber què passa, per exemple, amb l’arsenal ja construït de bombes que alguns països tenen guardats, ja que pot significar pèrdues econòmiques elevades que de ben segur no estan disposades a sofrir... De totes maneres s’ha fet un primer pas molt important. Al bloc de Greenpeace s'ha fet un seguiment més ampli.

dilluns, 2 de juny de 2008

Cites (10)

  • El canvi climàtic és una discreta qüestió ecològica, un considerable problema ambiental i un trasbals socioeconòmic molt seriós (Ramon Folch).

  • La contaminació no és rés més que el producte de la inconsciència de l'home respecte l'ús dels recursos (Al Gore).

  • Som uns ionquis del wat (José Luis Gallego).

  • En el món hi han recursos suficients per cobrir les necessitats de tots els homes, però no per satisfer la seva codicia (Mahatma Gandhi).

  • Jardí és la natura que menyspreem (Pere Llofriu).

  • La Terra pot viure sense l'home, però l'home no pot viure sense la Terra (Cap indi Seattle).

  • Darrerament, el que més necessitem són éssers humans que estimin el planeta (Gary Snyder).

  • Es diu que no hi ha mal que per bé no vingui. Esperem que així sigui i que aquesta situació ens porti a organitzar adequadament la nostra intel·ligència col·lectiva vers el canvi climàtic (Pedro Arrojo).