Faig l'escrit amb una mica de retard perquè el festival ha tingut lloc el passat divendres i dissabte. A més de curtmetratges els assistents van poder disfrutar de la gastronomia pirinenca, concerts, lectura de poesia... La web aquí.
dilluns, 30 de juny del 2008
Picurt 2008
Faig l'escrit amb una mica de retard perquè el festival ha tingut lloc el passat divendres i dissabte. A més de curtmetratges els assistents van poder disfrutar de la gastronomia pirinenca, concerts, lectura de poesia... La web aquí.
diumenge, 29 de juny del 2008
Congrès Mundial de Petroli: NON GRATO
Se acerca el verano y, además de traernos sol y buen tiempo, este año nos amenaza con la ocupación de la capital del Estado Español por un tenebroso lobby. Así, entre el 29 de junio y el 3 de julio, 4.000 delegados se reunirán en Madrid en el marco del Congreso Mundial del Petróleo. Tras este pomposo nombre se juntarán los representantes, voceros y cómplices del, probablemente, lobby más poderoso del Planeta (el petrolero), que en su seno recoge todos esos nombres que son símbolo de explotación de los Pueblos y la Naturaleza, de contaminación, de injerencia neocolonial, de estar en las trastiendas y en las vanguardias de una gran parte de guerras que asolan el mundo...
- Porque no estamos dispuestos a aceptar que se omita a la ciudadanía que en el 50% de los países productores de petróleo aparecen tensiones y conflictos armados y en el 75% se cometen violaciones de derechos humanos. Un ejemplo: sólo en Bolivia la compañía Repsol impacta sobre 17 comunidades indígenas, impidiendo su derecho a la tierra y a su vida.
- Porque, al igual que nos movilizamos contra la guerra, queremos hacerlo contra uno de los principales lobbys impulsores de ellas.
- Porque nos parece de un cinismo alarmante que, mientras el Gobierno español habla de compromiso contra el cambio climático, participe e impulse este Congreso de devastadores del Medio.
- Porque no queremos que nos sigan mintiendo, pues a pesar del lustroso lema de su Congreso Suministrar energía para un mundo sostenible-, la dependencia del petróleo y la rapiña de su industria, atrapan al mundo en un laberinto de gravísimos problemas sociales, políticos y ambientales: no hay sostenibilidad, ni futuro en el petróleo.
dissabte, 28 de juny del 2008
Frisian Solar Challenge 2008
Els participants són universitats que dissenyen i construeixen prototipus aplicant els coneixements adquirits prèviament. És una molt bona opció de fomentar la investigació en les universitats i permet que els estudiants s’involucrin en un projecte d’aplicació real. La web aquí.
divendres, 27 de juny del 2008
Encuentro Solar 2008
dimarts, 17 de juny del 2008
Premis Àtila Catalunya 2008
Premi Cavall d’Àtila 2008: ANAV (Associació Nuclear Ascó-Vandellós II) i CSN (Consell de Seguretat Nuclear) per la seva actuació en el greu accident nuclear d’Ascó I del passat 27 de novembre.
Premi Hordes d’Àtila 2008: Cambra de Comerç de Barcelona, Cercle d’Economia, Foment del Treball i RACC, ex aequo, per les pressions que com a lobby exerceiuxen sobre els representants polítics i els mitjans de comunicació per a defensar un model d’economia i d’infraestructures obsolet i antiecològic.
Accèsit a l’Actuació més bàrbara: Pla de Ponent, impulsat per l’Ajuntament de Gavà i la promotora immobiliària Vèrtix, per pretendre construir 5.000 habitatges destruint bona part del darrer connector ecològic entre el massís del Garraf i el Delta del Llobregat.
Accèsit a la pitjor rucada: a REPSOL, per haver deixat des de fa anys el riu Gaià totalment sec a la seva desembocadura.
Accèsit a la pitjor utilització de diners públics: a l’Ajuntament de Cubelles, pel projecte de pont sobre el riu Foix, a Cubelles, que s’hagués pogut executar 500 metres riu amunt sense malmetre la zona inclosa dins la Xarxa Natura 2000.
dilluns, 16 de juny del 2008
Ecologistes En Acció en contra de l'Expo
Las operaciones urbanísticas asociadas a los macroeventos (Expo, Fórum, Copa América, Olimpiadas…) no son un efecto secundario sino su principal razón de ser. A nadie se le escapa que, para hacer las exposiciones y charlas previstas, hubiera bastado con la Feria de Muestras, la Multiusos y algún otro espacio más. Pero ese no era el objetivo, claro.
Los tres meses que nos esperan de fuegos artificiales son la excusa, pero también una pieza fundamental, para convertir nuestra ciudad en una empresa dinámica y competitiva – una marca - que compita con otras ciudades por turismo e inversiones. Para ello, Zaragoza, tiene que quedar “bonita”, “limpia” y, sobre todo, generar “un ambiente propicio para los negocios”.
El macroevento es una pieza fundamental para crear la ciudad-marca, la ciudad-competitiva, la ciudad-empresa, porque acelera la transformación urbana, pero sobre todo porque genera el consenso de los agentes económicos y sociales, y el entusiasmo ciudadano alrededor de un objetivo común: La Expo, que pronto se equipara con la propia ciudad. Así se va generando un “patriotismo de ciudad” donde no hay intereses encontrados, donde lo que es bueno para la ciudad es bueno para sus ciudadanos, donde no hay apenas debate, donde no hay fisuras acerca del modelo de desarrollo.
Y para triunfar, el tema elegido es muy importante. Sin duda una Expo sobre maquinaria agrícola no hubiese despertado el mismo fervor social. Siempre se eligen temas como la paz, el deporte, la cultura... Aquí se eligió “agua y desarrollo sostenible”, con lo que, además, se ganaba el apoyo de parte del tejido social que podría haber sido crítico con todo lo que se venía encima.
El problema es que lo que es bueno para atraer al turismo y a la inversión, lo que es bueno para “la ciudad”, casi nunca lo es para la gente que vivimos en ella.
La Expo nos deja una ciudad hipotecada por años, si no décadas, en una locura de derroche (papeleras, bancos y fuentes exclusivos a 1.873 euros la unidad, fachadas y edificios que se tiran al día siguiente del cierre...) y de desfases presupuestarios consecuencia de las prisas. El suculento negocio para los mismos pocos de siempre a costa de las arcas públicas (de Zaragoza o de Madrid) ya está hecho. Al resto nos quedarán unos servicios sociales camino de la precarización y la privatización, unos mínimos presupuestos para cultura...
La Expo nos deja un río herido a su paso por Zaragoza, con un canal cavado en su seno para meter barcos grandes para turistas. Un azud. Unas riberas, por fin arregladas, tras la tala de centenares de árboles porque ralentizaban el ritmo de las obras. Más de una decena de denuncias por parte de organizaciones ambientalistas que han recibido el silencio por respuesta.
La Expo nos deja un meandro de huerta periurbana convertido en un centro de ocio privado (campo de golf, canal de aguas bravas, apartahotel..) y en un parque empresarial a unos precios de risa.
La Expo nos deja una ciudad con la calle prohibida para su disfrute y para la protesta. Cientos de nuevos policías de diferentes cuerpos, que han venido para quedarse, se encargarán de los que nos quejemos, pero también de los pobres y no tan pobres que quieran dormir en los parques, de los que coman o beban fuera de un negocio, de los que jueguen...
La Expo nos deja una ciudad inabarcable, con nuevos barrios como Arcosur que contaban con gran oposición política y social, hasta que por arte de la magia de la permuta de terrenos de Ranillas, una parte de esa oposición desapareció. Nuevos barrios con miles de viviendas nuevas mientras más de 50,000 viviendas siguen vacías en el centro consolidado de la ciudad. Nuevos barrios en medio de una nada que habrá que urbanizar y dotar de servicios mientras los barrios antiguos necesitan esos recursos para mantenerse. Nuevos barrios que necesitarán el coche para moverse.
Pero sobre todo, la Expo nos deja en el camino de un modelo de desarrollo devorador de recursos naturales y de personas, con esa lógica política que prima el beneficio privado por encima del bien social necesaria para “poner la ciudad en el mapa” y traer inversiones y turistas. Donde la ciudadanía no somos más que mendigantes de trabajo, consumidoras/es y público dispuesto para el aplauso. Y todo ello con la hipocresía de la etiqueta verde como generador de legitimidad.
Por todo esto hacemos un llamamiento, no sólo a no colaborar con la Expo, si no a luchar contra este macroevento y lo que representa, en la forma que cada cual encuentre más oportuna; a resistirse contra este modelo de desarrollo; a rebelarse contra la ciudad-empresa; a romper consensos legitimadores; a crear resistencias.
Escrit per Carles Sampietro Lara 1 gotes
Etiquetas: Expo Saragossa
diumenge, 15 de juny del 2008
Dia Europeu del Vent
Segons l’Associació Espanyola d’Energia Eòlica, l’ús d’aquest sistema de transformació energètica ha propiciat durant l’any 2007 que s’evitessin les emissions de 18 milions de tones de CO2, l’estalvi de 1.014 milions d’euros en importacions de combustibles fòssils i s’ha assolit una cobertura del 9’5% de la demanda elèctrica arribant en varies ocasions al 40%.
Els motius pels quals molts defensem la implantació d’aerogeneradors com a alternativa al actuals sistemes energètics són perquè es tracta d’una font renovable, neta i de gran potencial malgrat la seva dependència del vent. Aprofitant aquest escrit, vull remarcar que apostar per l’energia eòlica no implica una defensa d’aquesta sense excuses, atès que el seu alt impacte paisatgístic o la mortalitat d’aus si es col·loca enmig d’una ruta migratòria són factors que per mi desaconsellen totalment la seva implantació.
Escrit per Carles Sampietro Lara 0 gotes
Etiquetas: Dies Mundials
dissabte, 14 de juny del 2008
Expo Saragossa 2008
La veritat és que tot i estar a Saragossa estudiant no he parlat gaire sobre com han estat els mesos previs d’adequació dels terrenys fins convertir-los en l’actual recinte; hi ha hagut polèmica a nivell medi ambiental i en els propers dies us la presentaré, així com altres detalls relacionats amb l’aigua i la sostenibilitat.
Avui comença de manera oficial l’Expo Saragossa i per donar-li la benvinguda rés millor que la BSO de la celebració, Llegará la tormenta, la versió feta per Amaral de la cançó A Hard Rain’s Gonna Fall de Bob Dylan.
Escrit per Carles Sampietro Lara 0 gotes
Etiquetas: Expo Saragossa, Música
divendres, 13 de juny del 2008
Decàleg del decreixement
- Tornar als anys seixanta-setanta per a la producció material, amb una petjada ecològica igual o inferior a un planeta.
- Internalitzar els costos del transport.
- Relocalitzar les activitats.
- Adoptar el programa de l’agricultura pagesa de la confederació camperola (José Bové).
- Impulsar la producció de béns relacionals.
- Adoptar l’escenari Negawatt, és a dir, reduir el malbaratament d’energia a un factor 4.
- Penalitzar fortament les despeses publicitàries.
- Decretar una moratòria sobre la innovació tecnològica, fer-ne un balanç seriós i reorientar la recerca científica i tècnica en funció de les noves aspiracions.
Mesures per assolir el decreixement segons Serge Latouche, considerat per molts com el profeta del decreixement. (Extret d'una entrevista a Ecodiari).
Escrit per Carles Sampietro Lara 1 gotes
Etiquetas: Decàlegs, Decreixement
dijous, 12 de juny del 2008
La història de les coses
dimecres, 11 de juny del 2008
L'Administración d'Obama migrarà a OpenOffice
Copio un escrit publicat fa uns dies en el brillant bloc Ison 21:
I jo només puc afegir que Yes we can.
dimarts, 10 de juny del 2008
Bizi Zaragoza
El Bizi coincideix amb la imminent inauguració de l’Expo Saragossa, i de moment només hi han estacions en les immediacions del recinte i les riberes del riu, ja que en la resta de la ciutat només es disposen de 4 parades, de manera que de moment està pensat més per fer una volteta el diumenge pel matí per la vora del riu que per ser una aternativa real de movilitat sostenible. Està previst que poc a poc es vagin incrementant el nombre d’estacions de les 30 que ara es disposen fins les 100, i es passaran de les 300 bicicletes fins a 1000 unitats de cara l’any 2010. Esperem que així sigui i no quedi en un acte de cara la galeria amb la Expo.
Noticia i imatge extreta del diari Heraldo de Aragón (1 i 2). Per més informació sobre el Bizi aquí, sobre el Bicing aquí , sobre el Sevici aquí o sobre el d-bici aquí.
Escrit per Carles Sampietro Lara 1 gotes
Etiquetas: Bicicleta, Expo Saragossa
dilluns, 9 de juny del 2008
La cigonya de Lleida
- Siguin tingudes en compte les dates d'aparellament, posta, incubació i cria de les cigonyes que hi habiten, per tal de no interferir en els seus processos biològics.
- S'ubiquin temporalment el niu en un altre indret des de l'inici de les obres fins la seva finalització, i sempre fora del període d'aparellament, posta, incubació i cria de les ciginyes que hi habiten.
- S'inclogui en el disseny de la plaça una estructura vertical de base i alçada necessàries, on tornar a ubicar el niu quan les obres finalitzin.
- Que tot això es faci d'acord amb el criteri de tècnics i experts medi ambientals.
Per més informació consulteu el bloc de la campanya.
Premi Brillant Weblog
divendres, 6 de juny del 2008
Premis Atila 2008
Copio part del comunicat dels Premis Atila 2008 otorgats per Ecologistas en Acción:
Ecologistas en Acción concede los Premios Atila con el objetivo de “distinguir y denunciar a aquellas personas, entidades o proyectos que más hayan destacado por su contribución a la destrucción del medio ambiente”. Los premios, que se concedieron por primera vez en 1992, tienen dos categorías denominadas “Atila” y “Caballo de Atila”, este año ha acordado conceder un accesit al absurdo mediático.
Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones (ANFAC). ANFAC ha merecido este premio por su trayectoria en la defensa de los intereses económicos de los fabricantes de automóviles y la promoción a ultranza del automóvil, por encima de cualquier otro tipo de valor ambiental o social. Se cumplen en 2008 10 años desde que ANFAC, a través de ACEA (Asociación de Fabricantes de Automóviles Europeos), se comprometió a reducir voluntariamente las emisiones medias de CO2 de los nuevos vehículos un 25% respecto a los niveles de 1995. Esta reducción no se ha cumplido y a todas luces no fue más que una maniobra dilatoria. Una vez más demuestra cual es su principal interés: obtener más beneficios despreocupándose del cambio climático y sus consecuencias.
Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs II, A.I.E. (ANAV). ANAV se ha ganado a pulso este premio al demostrar que, con tal de mantener la opción sucia y peligrosa de la energía nuclear, es capaz de mentir, engañar y poner en peligro a sectores amplios de la sociedad.
Este premio pretende alertar sobre el oscurantismo y mentira que sostiene una energía absolutamente insostenible.
“Primo de Rajoy”. Este año 2008, Rajoy se apoyó en los conocimientos “metereológicos” de su primo para restar importancia al problema más grave que afronta actualmente el planeta.
El Jurado expresó su esperanza en que la concesión de estos premios llame a la reflexión a los premiados sobre el deterioro ambiental que sufre nuestro planeta
dijous, 5 de juny del 2008
Més sobre el Dia del Medi Ambient
També penjo dues imatges aparegudes avui en premsa: la primera és de Forges publicada al diari El País, i la segona d'Eneko, publicada al diari 20 minutos i a la seva web.
Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF/Adena s'han unit per cridar l'atención sobre el important creixement del sector del transport i la seva contribució en el canvio climàtic, i han elaborat un comunicat sota el lema “Moute contra el canvio climàtic: menys cotxes i menys carreteres”.
I recordeu que aquests dies s'està cel·lebrant al Prat del Llobregat el Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient (FICMA); la web aquí.
Escrit per Carles Sampietro Lara 0 gotes
Etiquetas: Dies Mundials
Dia del Medi Ambient
Fa temps vaig veure una pel·lícula titulada Tu la lletra i jo la música, interpretada per en Hugh Grant i la Drew Barrymore; l’argument del film és que entre tots dos han de composar una cançó en un temps ínfim. Ell considera que en una cançó la melodia és el més important atès que és l’element agradable que recordem sempre i que primer processem i fa que ens interessem per ella, en canvi, la segona li dona més rellevància a la lletra perquè és el contingut amagat que vertaderament ens diu quelcom i fa que la puguem elevar a la categoria d’himne. Un símil molt il·lustratiu seria els motius pels quals ens enamorem d’una persona, ja sigui per la seu físic (melodia) o bé pel seu interior (lletra).
Per mi Medi Ambient és una cançó on la melodia i la lletra van de la mà, gaudeixen de la mateixa importància. M’encanta el seu so quan contemplo la seva bellesa natural i l’admiro quan m’explica els secrets per portar una vida més sostenible. Personalment aquest exemple entre medi ambient i música és molt significatiu per mi atès que la música és un element molt important en la meva vida.
Per acabar, posa-li música i lletra a aquest dia amb la cançó que La Unión a composat a proposta de Greenpeace per aquest dia tant especial; és titula Hermana Tierra. Mira Más Allá.
Escrit per Carles Sampietro Lara 0 gotes
Etiquetas: Dies Mundials, Música
dimecres, 4 de juny del 2008
No a la tortura, no a les corrides de braus
dimarts, 3 de juny del 2008
Noticies drets humans
- Premi Príncep d’Asturies de Cooperació Internacional 2008 per quatre organitzacions que lluiten contra la malària a Àfrica. Els centres guardonats són el Ifakara Health Research and Development Centre (Tanzania), el Malaria Research and Training Centre (Mali), el Kintampo Health Research Centre (Ghana) i el Centre de Investigació en Salut de Manhiça (Moçambic).
Entre les personalitats que treballen en aquest quatre centres, destaca l'espanyol Pedro Alonso, un investigador espanyol que fa anys encapçala un projecto de vacuna contra la malària en nens africans a Moçambic i ha sortit diverses vegades en premsa explicant els seus avenços.
El jurat ha destacat que aquesta malaltia amenaça al 40% de la població mundial, especialment en l’Àfrica subsahariana, on moren un nen menor de cinc anys cada trenta segons.
- Informe d’Amnistia Internacional 2008. 60 anys després d’aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, és important saber que en molts països encara es violen alguns d’aquests drets. En 81 països encara es torturen persones, en 54 es realitzen judicis sense garanties legals o en 77 no hi ha llibertat d’expressió.
Val la pena llegir-se’l; hi ha una opció per fer una ullada ràpida, i així recordar les zones amb mancances en drets humans, ja que fàcilment oblidem el succeït. Enllaç.
- La darrera quinzena de maig s’han reunit 109 països per elaborar un borrador d’actuació que prohibeixi les bombes de dispersió, també anomenades de racisme. Aquestes bombes, com haureu vist o llegit en premsa, contenen gran quantitat de metralla en el seu interior, de manera que al explotar actuen sobre una àrea força extensa; a més, moltes d’aquests elements de metralla no arriben a esclatar i queden enterrades en la superfície de la terra durant anys a mode d’una mina antipersona. Evidentment, hi ha hagut casos d’explosions molts anys enrere de la guerra i les morts han estat nens que simplement jugaven per allí.
Crec que al desembre es tornaran a reunir per aprovar definitivament i de manera oficial el tractat. Tot i que és un gran pas, encara queden molts aspectes per resoldre: hi han molt països que es neguen a formar part d’aquest procés; cal saber què passa, per exemple, amb l’arsenal ja construït de bombes que alguns països tenen guardats, ja que pot significar pèrdues econòmiques elevades que de ben segur no estan disposades a sofrir... De totes maneres s’ha fet un primer pas molt important. Al bloc de Greenpeace s'ha fet un seguiment més ampli.
Escrit per Carles Sampietro Lara 0 gotes
Etiquetas: Cooperació i Drets Humans
dilluns, 2 de juny del 2008
Cites (10)
- El canvi climàtic és una discreta qüestió ecològica, un considerable problema ambiental i un trasbals socioeconòmic molt seriós (Ramon Folch).
- La contaminació no és rés més que el producte de la inconsciència de l'home respecte l'ús dels recursos (Al Gore).
- Som uns ionquis del wat (José Luis Gallego).
- En el món hi han recursos suficients per cobrir les necessitats de tots els homes, però no per satisfer la seva codicia (Mahatma Gandhi).
- Jardí és la natura que menyspreem (Pere Llofriu).
- La Terra pot viure sense l'home, però l'home no pot viure sense la Terra (Cap indi Seattle).
- Darrerament, el que més necessitem són éssers humans que estimin el planeta (Gary Snyder).
- Es diu que no hi ha mal que per bé no vingui. Esperem que així sigui i que aquesta situació ens porti a organitzar adequadament la nostra intel·ligència col·lectiva vers el canvi climàtic (Pedro Arrojo).