La darrera setmana ha portat noticies molt importants en temes de drets humans, a mode de repàs:
- Premi Príncep d’Asturies de Cooperació Internacional 2008 per quatre organitzacions que lluiten contra la malària a Àfrica. Els centres guardonats són el Ifakara Health Research and Development Centre (Tanzania), el Malaria Research and Training Centre (Mali), el Kintampo Health Research Centre (Ghana) i el Centre de Investigació en Salut de Manhiça (Moçambic).
Entre les personalitats que treballen en aquest quatre centres, destaca l'espanyol Pedro Alonso, un investigador espanyol que fa anys encapçala un projecto de vacuna contra la malària en nens africans a Moçambic i ha sortit diverses vegades en premsa explicant els seus avenços.
El jurat ha destacat que aquesta malaltia amenaça al 40% de la població mundial, especialment en l’Àfrica subsahariana, on moren un nen menor de cinc anys cada trenta segons.
- Informe d’Amnistia Internacional 2008. 60 anys després d’aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, és important saber que en molts països encara es violen alguns d’aquests drets. En 81 països encara es torturen persones, en 54 es realitzen judicis sense garanties legals o en 77 no hi ha llibertat d’expressió.
Val la pena llegir-se’l; hi ha una opció per fer una ullada ràpida, i així recordar les zones amb mancances en drets humans, ja que fàcilment oblidem el succeït. Enllaç.
- La darrera quinzena de maig s’han reunit 109 països per elaborar un borrador d’actuació que prohibeixi les bombes de dispersió, també anomenades de racisme. Aquestes bombes, com haureu vist o llegit en premsa, contenen gran quantitat de metralla en el seu interior, de manera que al explotar actuen sobre una àrea força extensa; a més, moltes d’aquests elements de metralla no arriben a esclatar i queden enterrades en la superfície de la terra durant anys a mode d’una mina antipersona. Evidentment, hi ha hagut casos d’explosions molts anys enrere de la guerra i les morts han estat nens que simplement jugaven per allí.
Crec que al desembre es tornaran a reunir per aprovar definitivament i de manera oficial el tractat. Tot i que és un gran pas, encara queden molts aspectes per resoldre: hi han molt països que es neguen a formar part d’aquest procés; cal saber què passa, per exemple, amb l’arsenal ja construït de bombes que alguns països tenen guardats, ja que pot significar pèrdues econòmiques elevades que de ben segur no estan disposades a sofrir... De totes maneres s’ha fet un primer pas molt important. Al bloc de Greenpeace s'ha fet un seguiment més ampli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada