dimarts, 3 de novembre del 2009

Somni pendent...

A l'edició d'ahir dilluns del diari La Vanguardia, vaig trobar una entrevista de Plàcid Garcia-Planas titulada El Orgullo Burka. En ella s'entrevista a Zeba, una dona de 35 anys d'Afganistan.
Només de veure la seva vestimenta amb un burka que la cobreix de cap a peus i en que és impossible veure-hi la més mínima part de la seva pell, un s'esgarrifa i ràpidament pensa en el gran endarreriment intel·lectual, social i cultural del país.
Frases com El burka me protege contra todo tipo de enemigos, Llevar sólo hiyab es como no llevar nada o No debería hablar con usted, no he pedido permiso a mis mayores, ràpidament em fan constatar les paraules del paràgraf anterior i pensar en el llarg camí per implantar els drets humans.
La fi del diàleg publicat al diari recull les següents interlocucions:
El reportero le agradece la conversación y se despide de Zeba, que se aleja entre el polvo del camino. Pero un minuto después, la mujer da media vuelta y regresa con una sorprendente petición.
–¿Me podría traer electricidad de su país?
–¿Electricidad? ¿Y cómo se la traigo?
–Sí. Una placa –explica dibujando un cuadrado con sus manos–.
Una placa solar para una mujer cuyo rostro nunca bañan los rayos del sol.
La darrera frase és un recurs literari molt elegant per concloure l'escrit, però a més, en condició d'enginyer i de persona que somia en marxar algun dia a fer algun viatje de cooperació en temes d'enegies renovables, aquestes 3 frases del diàleg final m'han arribat a l'ànima.
Algun dia marxaré a fer cooperació en temes de subministrament d'electricitat amb energies renovables. Sóc conscient que la durada de l'experiència probablement no serà llarga, però tant és. És una il·lusió, un somni... Per un motiu o altre encara no ho he fet i és quelcom pendent.
L'article de La Vanguardia aquí.

1 comentari:

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Interessant llegir l'entrevista des d'aquí on sóc. Cada cop que vaig a Bangalore veig burkas pel carrer. Al sud de l'Índia hi ha molt musulmans.

Estic segur que algun dia faràs realitat el teu somni, i llegiré les teves cròniques des d'allà on siguis amb molt d'interés!

Salut!