divendres, 19 d’octubre de 2007

3x1

Fa temps que volia fer una petita ressenya del documental Una Veritat Incòmoda, però sempre em feia enrere perquè em dona la sensació que tothom l'ha vist o ja sap de què tracta. Tenia clar que quan em decidís a fer-ho, també inclouria un comentari del llibre homònim, però sempre acabava obrint un altre llibre; a més, aprofitaria l’avinentesa per penjar el vídeo musical que tanca el documental. 3x1: documental, llibre i música en un article.

El nomenament del premi Nobel per la Pau per l’Al Gore (compartit amb l’IPCC) i tota la polèmica que es va suscitar, em van obligar a començar el llibre i ha publicar les ressenyes que sempre posposava. Evidentment, seré breu perquè no descobriré rés que no sapigueu.

El documental és una conferència impartida per Al Gore sobre el canvi climàtic. El llenguatge emprat és senzill i planer, adreçat al públic en general, amb l’ajut de gràfics i imatges per desenvolupar el tema. Recordeu que va guanyar l’Òscar al Millor Documental aquest 2007 i que s’ha convertit en el tercer documental més vist als Estats Units. Més que recomanar-lo, obligaria a veure’l perquè és ideal com a punt de partida per conèixer el tema.

El llibre és la versió escrita del documental, amb els mateixos gràfics i imatges, tot i que amb alguna informació més amb les seves il·lustracions. No és un llibre de lectura, sinó més aviat un llibre de consulta, amb poc text i molts gràfics; això sí, la part gràfica és impressionant, jo la definiria com una edició per col·leccionistes. També s’intercala la vida del propi Gore (tampoc és una biografia), tal i com succeeix al film, tot i que més ampliada, encara que no s’expliquen els motius pels quals no van signar el Protocol de Kyoto i altres afers importants dels que s’ha parlat darrerament.

Finalment delecteu-vos amb la cançó I need to wake up de Melissa Etheridge, que tanca el documental i que va rebre l’Òscar a la Millor Cançó.

3 comentaris:

zel ha dit...

Hola, Carles, infatigable, m'agrada el teu tarannà, equilibri per damunt de tot. A mi em fan ànsia aquestes coses, que aun es posen en mans de gent així, sempre tard o d'hora surt algú que recorda les nuclears i escolta, no sortirem del foc per caure a les brases eternes dels residus mortals i inacabables de l'urani i companyia, oi? És que ja he llegit al diari un article d'opinió ambun nuclear? Sí, gràcies gros com una catedral... Salut, amic.

zel ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Carles Sampietro Lara ha dit...

Hola Zel

moltes gràcies per les paraules en l'escrit "Sobre la solidaritat".

Sí, suposo que és una qüestió de valors, però es que aquestes contestacions que he exemplificat, que sol reals, les trobo TAN absurdes, però tan...

És evident que de la mateixa manera que es troba gent no solidaria, també se'n troben de gent maca com tu.

Moltes gràcies.

Petonets.