dimarts, 6 de novembre de 2007

Turisme radiactiu

Si el turisme convencional que la majoria practiquem no et satisfà i si l’opció de turisme just exposada fa dues setmanes tampoc t’acaba de convèncer, et proposo fer turisme radiactiu visitant la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna).



Per situar els que no estiguin assabentats, el 26 d’abril de 1986 va tindre lloc l’accident nuclear més greu de la història a l’explotar un dels reactors de la central nuclear de Txernòbil. Per fer-nos una idea de la seva importància, es va emetre una quantitat de material radiactiu 500 vegades superior al que es va alliberar amb la bomba atòmica de Hiroxima el 1945; el nombre de morts instantànies va ascendir a 31 treballadors que es trobaven en la central, milers van patir a posteriori conseqüències negatives com malformacions i moltíssimes persones van morir a posteriori degut a càncers, tot i que hi ha molta controvèrsia per aclarir una xifra aproximada.

Una agència de Kiev ofereix la possibilitat de visitar la central nuclear. La zona encara posseeix altes concentracions radiactives, d'aquí que la durada de la visita sigui curta, només 1 dia i s'obliga a portar roba de protecció d'alta radiactivitat. Per cert, el reactor que va explotar està protegit per un sarcòfag (estructura de formigó) per intentar minimitzar les radiacions que s'emeten, que curiosament s'està esquerdant i ja s'ha projectat la construcció d'una nova barrera de protecció sobre l'actual.


Com veieu, inclús la tonteria pot esdevenir un motiu per realitzar un viatje i amb una mica de sort, pot ser podreu endur-vos un record que aflorarà al cap d'uns anys. Us recomano que llegiu l’article publicat al diari Qué!. Si voleu saber més sobre el que va passar, aquí.

3 comentaris:

zel ha dit...

Ai, Carles, com que ja tinc una edat, recordo Txernobil com si fos ara, quan els meus fills eren petits somiava amb això sovint. El meu gran, l'Arnau va néixer l'octubre del 86 i se'm va acudir amb el temps, veure una pel.lícula en blanc i negre que corria sobre l'endemà d'una explosió nuclear. Com que jo he militat molts anys en un grup ecologista i vaig córrer l'Empordà fent xerrades als pobles, per la gent, em vaig documentar i molt, i sé el perill que aquesta bogeria suposa. No hi aniria ni en broma, remou el meu pitjor malson. Jo també estic d'exàmens, mig malalta i amb aigua a coll, però som com som, eh? i no podem deixar de dir... Petons.

Carles Sampietro Lara ha dit...

Hola Zel!!

Per cert, recordes el titol de la pel·licula en qüestió?

Així que vas militar en un grup ecologista? En quin? Només per curiositat...

Petonets.

zel ha dit...

La Coordinadora Antinuclear de l'Alt Empordà, que una temporada es va dir indika, després va ser Iaeden i quan tot el merder dels aiguamolls de l'Empordà, es va fer un grup més gran amb la colla d'en Jordi Sargatal, que ara es mou en més altes esferes.
Osti, la peli es deia alguna cosa de l'endemà, però no me'n recordo gens, del títol, només de moments i molt mala sensació, molt crua, i en blanc i negre, no sé si fet expressament o que era vella, i no sé com buscar-ho. Petons, maco, buscaré records...