Per fer una mica de memòria, un petroler es va esfondrar alliberant 63.000 tones de fuel que van provocar una marea negra que es van estendre des del nord de Portugal fins la costa francesa, amb especial incidència a Galícia. El 13 de novembre de 2002 va vessar al mar un dels tancs amb petroli, que van ocasionar les primeres taques negres davant la costa, i el dia 19 el vaixell es va partir en dos.
El vaixell estava en pèssimes condicions tècniques, hi havia fortes onades, es suposa que algun tronc que surava pel mar havia impactat amb el vaixell provocant una esquerda, el capità no va voler cooperar amb les autoritats marítimes i de salvament espanyoles per qüestions econòmiques, la mancança de mesures de seguretat i la manca d’un protocol d’acció davant aquesta situació... són els motius més importants del tràgic final que es va produir.
Després de l’esfondrament i l’alliberament de 63.000 tones al mar que van haver de ser netejades, més de 10.000 tones van quedar dintre el vaixell. L’embarcació va haver de ser segellada per múltiples esquerdes per on s’escapava aquest fuel i a mitjans de desembre es van iniciar l’extracció del combustible atrapat mitjançant un lent i car sistema de d’extracció per gravetat atès la major densitat del petroli en aquelles condicions que l’aigua del mar. A mitjans del 2004 es va donar per finalitzada el procés d’extracció del petroli de dins del Prestige i es van introduir bactèries i nutrients per afavorir i accelerar la degradació dels hidrocarburs emmagatzemats en el vaixell que no van poder ser extrets; es preveu que la degradació del combustible acabarà l’any 2020. Tot i això, aquest estiu s’han realitzat inspeccions del vaixell i s’han segellat petites fugues que s’havien produït.
Del petroli barrejat amb sorra, aigua del mar i altres residus recollits van ser emmagatzemats amb la fi de tractar-los adequadament, però la gran complexitat dels processos a fet que fins l’any passat no es comencés el tractament. La Societat Gallega de Residus Industrials (Sogarisa) va processar l’any passat 20.000 tones que estaven compostes per una barreja de fuel i sorra, i el passat més d’octubre va iniciar el tractament de més de 60.000 tones d’un conglomerat format per fuel, sorra i altres residus i envasos plàstics emprats durant les feines de neteja, procès amb una durada estimada de 18 mesos per reciclar els residus. Com a resultat s’obtindran entre altres, productes com sorres i graves netes aptes com a materials de construcció, plàstics que s’empraran com a combustibles sòlids en indústries formigoneres i fuel que s’utilitzarà com a combustible.
La part afectada de la costa gallega va tindre una gran importància a nivell ecològic atès la gran diversitat de marics i aus marines que van acabar morint, espècies en molts casos que estaven a la frontera de l'extinció, conseqüentment la seva població es va reduir considerablement. Per possar números, més de 20.000 aus van acabar morint degut al xapapote i d'algunes espècies que vivien al cantàbric, nomès en queden 3 o 4 parelles d'exemplars.
També a nivell social i econòmic va tenir molta repercusió atès la gran industria pesquera que permetia sobreviure a moltes famílies gallegues. Actualment, moltes platges estan completament netes, però encara hi ha moltes zones rocoses i de difícil accés on la resta de petroli és apreciable.
Una marea blanca de voluntaris es va estendre per la costa gallega per ajudar en les tasques de neteja del petroli que va arribar fins la costa. Com a conseqüència del desastre, a principis del 2003 es va crear una plataforma anomenada Nunca Máis que es va erigir com a el portaveu de la ciutadania gallega afectada pel desastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada