dimarts, 1 d’abril de 2008

Pregaria

Per l'abril gotes mil.

Per l'abril pluges mil.

Per l'abril paraigües mil.

3 comentaris:

Eric Alarcón ha dit...

Merci pel premi dardo! Encara que sembli mentida jo també vaig llegint el teu blog de tant en tant jeje (descobert a través de contes de mitjanit).

I bé...esperem que es compleixi el refrany "en abril aguas mil", i que consegüentment el blog es desbordi.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ICV viu la seva pitjor etapa des de la fundació del partit. S'enten per partit, el conjunt dels seus homes i dones que formen part d'un col·lectiu de manera majoritàriament voluntària i cotitzant. Els episodis passats de crisi electoral o orgànica, derivats de la mateixa identitat política, eren una expressió normal d'un procés de canvi en un context de reformulació de les idees d'esquerres. Ara estem davant d'una altra cosa.
La participació d'ICV-EUiA al govern tripartit presenta problemes de relació amb la societat i amb la pròpia militància. Molts hem hagut de contemplar, estorats, com ICV-EUiA després d'un magnífic resultat electoral (12 diputats a les autonòmiques), era desprovist d'una vicepresidència d'un govern de "tres" pactat entre "dos" (PSC-ERC). Després vingué l'assumpció mai deliberada entre la militància del paquet d'Interior, en detriment d'àrees socials que mai es reclamen. Després la desaparició del sentit polític de la presidència del partit, desdibuixada en un hiperinstitucionalisme governamental lògic però gens operatiu en la projecció del projecte ecosocialista. Enmig queda la jugada de Maragall expulsant Salvador Milà del primer govern. Milà marcava perfil, explicava el sentit ideològic de la seva acció de govern (això no agradava a l'establishment i aquest va pressionar Maragall i, per extensió, a tots els factors sociovergents derivats).
L'arribada de Baltasar, poc sensible als gestos contraproduents (la foto amb el constructor Reyna, davant del pacte d'habitatge, com exemple del que dic), és de domini públic i ara, amb l'aigua, és massa evident: esquitxa ICV-EUiA amb una relació nefasta amb el territori, les institucions, els sectors productius, les plataformes ciutadanes, la comunitat científica.

Cal una dimissió? No pas. Una és poc: Dues! Una dimissió de govern per ser mal gestor. Una altra dimissió de partit, per haver provocat un divorci incalculable entre el que som i el que volem ser.

Voleu més: llegiu-vos l'article de l'amic Martí Rosselló al seu blog: http://www.lacoctelera.com/martirossello

zel ha dit...

Esperem-ho, Carles, perquè sinó anem molt malament....si sabéssim fer ploure...Si poguéssim...
Vaig a veure la propaganda del Cinestrat! Petonets!