dilluns, 28 d’abril de 2008

Qüestió d'espai

Per desplaçar-te per la ciutat pots optar pel vehicle propi, el transport públic o anar amb bicicleta. La imatge mostra l'espai necessari per transportar 100 persones amb aquests tres mitjans de transport.

Triar la segona o tercera opció significa contribuir a descongestionar el tràfic i descontaminar la ciutat. Aquesta idea va ser el projecte de conscienciació gràfica del Departament de Planificació Urbanística de la ciutat alemana de Münster. Vist en Microsiervos aquí.

Actualització: Fixeu-vos en la planificació a nivell de transport sostenible que moltes ciutats estan duent a terme i la deixadesa d'altres aquí i aquí.

3 comentaris:

Albert ha dit...

hola carles,
Està clar que seria una sol-lució molt interessant que molta gent es pogués desplaçar en bici, però no estàn les ciutats mitjanes ( ni les grans es clar ) de Catalunya ni Espanya , preparades per que la gent circuli en bici, per molts carrils bici que hi hagi, aqui hi ha una incultura vial, que fa por, jo era ciclista i dic era, perque em fa panic veure com em passsaven els cotxes a velocitats impressionants .
No més cal viatjar una mica, i veure que el transport en bicicleta és molt més freqüent, i evita els problema endèmcis de circulacions que tenim.
Salut i república.

Anònim ha dit...

He escoltat un munt de vegades que és necessari fer ús del transport públic o la bicicleta en comptes del cotxe particular per contribuir a disminuir la contaminació i millorar el medi ambient, però fins que no he vist aquestes imatges (el contrast és aclaparador), no he vist com d'important és la recomanació de l'autobús i la bici!
Per cert, aquest juliol a Amsterdam agafarem la bici, oi? ;)
Marta

Carles Sampietro Lara ha dit...

Doncs estic d'acord amb tu Albert, aquí fa pena la situació dels ciclistes i estem a anys llum de moltes ciutats que estan apostant per aquest servei de transport. He actualitzat l'entrada i he enllaçat un parell d'escrits sobre el tema per il·lustrar-ho una mica més.

Hola Marta, crec que és el primer comentari que em deixes. A vegades les imatges valen més que les paraules, oi?