dimarts, 8 d’abril de 2008

Aigua amb regust polític

Sobre l’aigua, la única cosa que puc fer és subscriure les declaracions dels que considero els màxims experts en tema de planificació hidrològica, en Pedro Arrojo i en Ramon Folch.

En Pedro Arrojo, doctorat en físiques, és professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa, dirigeix la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i va obtenir el Premi Goldman l’any 2003 per encapçalar l’oposició al famós Pla Hidrològic Nacional del PP. Llegiu una entrevista feta al diari El País.

Ramon Folch, doctor en biologia i socioecòleg, dirigeix l’Estudi Ramon Folch, on desenvolupa estudis de temàtica ambiental. Anteriorment va treballar com a professor universitari a la UB i va dirigir els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona. Escolteu les seves declaracions en una entrevista a Vilaweb.

En el tema polític, només dir que s’ha demostrat la classe política que tenim és nefasta, potser és un reflex de la pròpia societat i tenim el que ens mereixem, però l’actitud de molts d’ells deixa molt que desitjar.

Un polític pot encertar en les seves decisions o no, però el que no es pot tolerar és la mentida, tal i com ho han fet el senyor Baltasar, Conseller de Medi Ambient, i el senyor Nadal, Conseller d’Obres Públiques i portaveu del Govern; però tampoc accepto la mentida silenciosa dels seus dirigents que van estar d’acord en amagar el transvasament. Tant de bo tots aquests s’allunyin de la política ben aviat perquè no mereixen tindre càrrecs tan importants.

Tampoc m’agrada el posicionament de tots els partits polítics. El PP de Lleida en contra del transvasament quan van ser els abanderats del Pla Hidrològic Nacional; el PSC a favor tot i que el PSOE van ser els que ens van defensar les dessaladores com alternativa; CiU criticant ambdós alteracions del riu Segre i Ebre però a favor de portar aigua del Roina. ERC de moment se’n salva perquè no disposen de la Conselleria de Medi Ambient i perquè ni són els portaveus ni presideixen el Govern, només he sentit als republicans de Lleida queixant-se del tema, però cap declaració d’en Puigcercós ni d’en Carod; suposo que estan més preocupats pel poder intern del partit que de la trista aigua. O sigui, que de qualsevol tema se’n fa una arma política per critica el rival.

I ara anem per ICV, el partit idealista per excel·lència que sembla que un cop entra en el poder es fa esclau del mateix. Enyoro la figura d’en Salvador Milà com a conseller de Medi Ambient, allò si que era un bon ambientalista i no entenc perquè se’l va fer cessar del càrrec i ningú d’ICV va alçar la veu; crec que necessitem un canvi de dirigents, joves o no, però si amb empenta, claredat i aires nous i descontaminats; necessitem entendre que Catalunya no només és Barcelona, malgrat que allí hi visquin el 80% de la població; necessitem diàleg intern entre els responsables polítics de les quatre províncies de Catalunya i saber traslladar les preocupacions de futur als ciutadans amb temps i sinceritat.

M’alegra saber que dins d’ICV hi ha gent que ha alçat la veu contra la seva executiva, no negant el transvasament, que això ja és secundari, sinó enutjada per les maneres; em reconforten les veus lleidatanes de la regidora Mercè Rivadulla, la del parlamentari Francesc Pané i la del candidat congressista Josep Antoni Moreno, així com el posicionament dels JEV de Lleida. Per cert, llegiu també l’entrada de l’Àngel Pagès, un escrit que porta més de 80 comentaris, contingut del qual comparteixo totalment.

1 comentari:

Albert ha dit...

Estic d'acord amb el que comentes, realment , només desde lleida s'ha alçat la veu en contra de trasvassament.

Veig que fiques noms i cognoms a les persones que relament són especialites en temes hidrics, ara faria falta que s'escoltessin a aquestes persones.

Salut i republica....