dissabte, 12 d’abril de 2008

L'art de ploure

Comenzaré por decir, sobre los días y años de mi infancia, que mi único personaje inolvidable fue la lluvia.


Por mucho que he caminado el mundo me parece que se ha perdido para siempre aquel arte de llover que el cielo ejercía en mi Araucanía natal.

Llovía meses enteros, años enteros. La lluvia caía en hilos como largas agujas de vidrio que se rompían en los techos, o llegaban en olas transparentes contra las ventanas, y cada casa era una nave que difícilmente llegaba a puerto en aquel océano de invierno.

Por las veredas, saltando de una piedra a otra, contra frío y lluvia, andábamos hacia el colegio. Los paraguas se los llevaba el viento. Los impermeables eran caros, los guantes no se conocían.

Siempre recordaré los calcetines mojados junto al brasero y mis zapatos echando vapor, como pequeñas locomotoras. Pero aquello era entonces, cuando llovía.


Pablo Neruda, "Infancia y poesia", del llibre de memòries "Confieso que he vivido"

1 comentari:

Anònim ha dit...

El Tibet està d'actualitat. Se senten ànimes caritatives preocupar-se sobtadament per la sort dels tibetans. La preocupació ha nascut en el mateix moment en que els mitjans de comunicació pro nord-americans s’han posat en marxa.

L'inevitable Cohn Bendit , ha aprofitat aquesta circumstància. Aquest personatge que encapçala els verds i que ha aplaudit la guerra a l'Iraq o a l'Afganistan en nom de la lluita contra l’integrisme religiós, ara reclama, al costat d’en Raul Romeva, un estat tibetà independent i teocràtic. Tots dos sembla que vulguin imitar a la Pilar Raola.

La falsa ONG, amiga de Bush i de la CIA, que es fa dir “Reporters sense fronteres” ha aprofitat la cerimònia de la flama olímpica, per a increpar al representant de la Xina i tots els mitjans de comunicació se n’han fet reso i li han dedicat més espai que al que diàriament destinen a parlar de Palestina.

S’imagina vostè lo que haguera passat si els sindicats grecs, que es trobaven en lluita per les seves reivindicacions haguessin dut a terme una acció similar?. Segur que tots els mitjans de comunicació hagueren posat la cara llarga i els hagueren acusats d’irresponsables. I no parlem si els protagonistes de l’acte de sabotatge haguessin estat Iraquians, afganesos o palestins. Com sempre, han funcionat les dues vares de medi.