dilluns, 7 d’abril del 2008

Dia Mundial de la Salut

Molts consideren que l’ecologia no pot ser considerada com un dels eixos vertebradors de la política o de la planificació social de la humanitat. Si féssim una enquesta entre la població, hom determinaria l’economia, els serveis socials, les comunicacions o la seguretat entre els vectors de més rellevància.

No seré jo qui negui o contradigui aquesta apreciació que, sense consultar cap font, suposo i assumeixo com la més real entre la societat, però ningú pot rebatre la idea que la natura és un dels segments de més importància i preocupació pel futur de la humanitat.

Medi Ambient no només és un bonic paisatge, amb predomini de color verd, per fer senderisme durant el cap de setmana. Medi Ambient és molt més que això atès que la seva excessiva alteració natural, de la qual l’home és, parcial o totalment, directa o indirectament, responsable, té repercussió en tots el àmbits de la societat.

Avui és el Dia Mundial de la Salut, i ningú pot posar en dubte que l’augment de CO2 en l’atmosfera és un dels elements responsables del increment de la mortalitat de gent gran, de nombrosos problemes de respiració, d’un major període primaveral que fa que les al·lèrgies asmàtiques durin més, queixes d’esportistes de proves de llarga durada pels propers Jocs Olímpics de Pekin...

Segons al Comissió Europea, 370.000 persones moren a l’any degut la mala qualitat de l’aire i segons un estudi elaborat pel Institut Municipal de Investigació Mèdica (IMIM) i el Centre de Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona, un aire més net en l’àrea metropolitana de Barcelona suposaria evitar cada any 3.500 morts prematures, 1.800 hospitalitzacions cardiorespiratories, 5.100 casos de bronquitis agudes en nens i 54.000 atacs d’asma en nens i adults.

Si entenem que el medi ambient pot modelar la nostra salut, ens donarem compte de la importància que el bon estat del planeta té en la nostra vida. No vull ser apocalíptic, però el canvi climàtic és una realitat i no podem inhibir les seves conseqüències atès que és una roda inercial que ja no podem parar, però el que si podem fer és mitigar els seus efectes. Per fer-ho, només calen dues coses: voluntat política i voluntat social.

La força de voluntat és un concepte que s’empra quan s’associa a la consecució de quelcom difícil, sovint fent sacrificis, i aquesta és la nova situació en que ens trobem. No podem exigir una millora ambiental, en qualitat d’aire per exemple, sense una prestació per part nostra. És per això que ens hem conscienciar en que aquest problema no només l’han de solucionar els polítics, sinó que nosaltres també hem de ser protagonistes.