dilluns, 24 de setembre del 2007

Invisibles

Dissabte per la tarda vaig assistir a la presentació de la delegació de voluntaris de Lleida de l’ONG Metges Sense Fronteres. En ella van explicar les properes accions que volen duu a terme per les terres de ponent així com dades i xifres econòmiques; lo bonic del cas és que a posteriori d’aquesta breu xerrada van projectar el documental Invisibles, on MSF hi col·labora.

Volia destacar que en moltes ONG’s que porten un nom que fa referència a un col·lectiu professional com és el cas de Metges Sense Fronteres o Enginyeria Sense Fronteres, no és necessari ser metge o infermer o bé enginyer tècnic o enginyer, respectivament, per formar part; aquest nom simplement significa que MSF es dedica a fer projectes mèdics i ESF projectes d’enginyeria, però tota persona hi pot participar perquè en ambdós casos fan falta persones per fer tasques molt importants que no necessiten d’aquests coneixements.

El llargmetratge està produït per Javier Bardem, està composta per 5 curts dirigits per Isabel Coixet, Wim Wenders, Fernando León de Aranoa, Javier Corcuera i Mariano Barroso i va ser emès al darrer Festival de Berlín.

Cartas a Nora (Isabel Coixet), mostra una situació típica de molts sud-americans que sofreixen la enfermetat del Chagas, originada per la picadura d’un chinche que provoca la mort i afecta a 18 milions de persones a Sud-Armèrica; Crims Invisibles (Wim Wenders) relata en primera persona la violació de dones i nenes al Congo per part de soldats i altres tribus; Bona Nit Ouma (Fernando León de Aranoa) explica que els nens d’Uganda tenen por a dormir per la nit perquè és quan els rebels els segresten i els obliguen a fer de nens soldats; El Sueño de Bianca (Mariano Barroso), que reflexiona sobre el poc interès en investigació en fàrmacs per aplicar als països subdesenvolupats atès que no és un rentable econòmicament; i La Voz de las Piedras (Javier Corcuera), mostra la por per recuperar la terra que els guerrilles colombians han robat als camperols indefensos.

La posada en escena del Wim Wenders és molt bona, el curt del Fernando León és sensacional en tots els àmbits i el tema tractat per Mariano Barroso molt important. És un documental de denuncia amb una gran qualitat cinematogràfica. Invisibles, 5 realitats esgarrifoses que la gent del primer món no intuïm o no volem veure; 5 situacions invisibles pels nostres ulls però terrorífiques pels qui les viuen.

Per més informació del documental aquí i per saber més sobre aquesta ONG que duu a terme feines invisibles per molts de nosaltres aneu aquí.