Ultimátum a la Tierra

La raça humana mai serà capaç de destruir el planeta Terra; ni l'excessiva contaminació, ni el canvi climàtic, ni l'egoisme dels homes... seran capaços de fer desapareixe'l, en tot cas, aquestes causes provocaran l'extermini de la pròpia raça humana. El que està en perill no és la vida de la Terra, sinó la nostra pròpia existència.

La pel·lícula en qüestió pretén dir quelcom similar però adornada amb molts elements de ciència ficció, fet que malgrat la bona intenció temàtica, el desenvolupament argumental no m'acaba de convèncer; evidentment cadascú té els seus gustos.

Ultimátum a la Tierra, una pel·lícula dirigida per Scott Derrickson, interpretada per Keanu Reeves i Jennifer Connelly i amb guió de David Scarpa basat en el llibre homònim d'Edmun H. North.

2009: Any Internacional de l'Astronomia

Acomiadem el 2008, Any Internacional del Planeta Terra i Any Internacional pels Drets Humans del Sàhara Occidental i donem la benvinguda al 2009, que es considera com l'Any Internacional de l'Astronomia (AIA), aconteixement que representa l'oportunitat de poder transmetre els ciutadans l'emoció del descobriment i el plaer de compartir el coneixement bàsic del Univers, el valor del nostre lloc dins ell i la importància de la cultura científica.

Els principals objectius són:

1. Augmentar el coneixement científic.
2. Promoure l'accés al coneixement universal de les ciències fundamentals a través de l'observació.
3. Fomentar el creixement de comunitats astronòmiques en països en vies de desenvolupament.
4. Recolzar i millorar l'educació en ciències.
5. Oferir una imatge moderna de la ciencia i els científics per estimular els joves que cursin carreres científiques i tecnològiques.
6. Enfortir i crear una comunitat de gent interessada en l'astronomia a tots els nivells.
7. Promoure la paritat de gènere dins les carreres científiques i d'enginyeria.
8. Afavorir la preservació i protecció de l'herencia natural i cultural que suposa un cel fosc en llocs com parcs naturals, oasis urbans i centres astronòmics.

Atès que aquest és un bloc que parla especialment sobre medi ambient, m'ha sobtat gratament el vuitè objectiu. Fa gairebé un any i mig, vaig parlar de la contaminació lumínica de la mà d'una associació de Tàrrega anomenada Cel Fosc on podeu trobar gran quantitat d'informació sobre el tema. No pretenc aprofitar aquest escrit per donar la pallissa sobre aquesta problemàtica en qüestió (per això rellegiu-vos l'escrit que vaig redactar el seu dia aquí), però sí per fer una petita reflexió de com la il·luminació ens pot donar una idea de la grandíssima fortuna que hem tingut al neixer en un país del primer món. Potser un desig pel nou any que tots ens hauríem de fer és intentar en reduir aquestes diferències tan grans...

Cites (14)

• "Natura és aquella part del món que es pot separar-se del que és l'activitat humana inmediata" Eduard O. Wilson

• "Després de 30 anys de treballar en el tema, no estic en condicions de dir què és desenvolupament" Ramon Folch

• "El que més diferencia a l'home dels ocells és que aquests deixen intacte el paisatge quan construeixen" Robert Staughton Lynd

• "Amb el temps, tots ens donarem compte que ens destruïm a nosaltres si destruïm l'ecosistema" Jonas Salk

• "Ningú ha dit que reciclar sigui fàcil, però val la pena" José Luis Gallego

• "Aquest asombrós i petit planeta és un lloc que fa tot just un segle ens semblava molt més gran. Però amb l'espectacular creixement de la familia humana i de la nostra capacitat de circular pel món, mesurar-lo, cablejar-lo i explotar les seves riqueses, es diria que ha encongit" Gilbert M. Grosvenor

• "La natura fa grans obres sense esperar cap recompensa" Alexander I. Herzen

• "La dicotomia entre desenvolupament i sostenibilitat és falsa. Sense planeta no hi ha economia que valgui" Al Gore
  

Dia de la Solidaritat amb el Sàhara Occidental

Aquest 2008 es commemora l’Any Internacional per la Defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental, tal i com us heu pogut assabentar si us heu fixat amb una icona de la columna de la dreta que ha acompanyat aquest bloc durant tot l'any.

La població d’aquest territori ocupat és víctima de violacions dels seus drets fonamentals; per denunciar aquesta situació i sensibilitzar a tota la ciutadania, així com per fer un acte simbòlic com a cloenda d'aquest any temàtic, Lleida s’afegeix al Dia de la Solidaritat amb el Sàhara Occidental (dijous 18 de desembre) amb una sèrie d'actes.

Si voleu assitir-hi a algun, consulteu la programació aquí.

Savia negra (Las Niñas)

Sempre reps molt més del que dones

Avui es cel·lebra La Marató de TV3 dedicat a les malalties mentals greus entre les quals destaquen l’esquizofrènia, la depressió i l’angoixa.. Aquest any, en comptes de seguir-lo per la televisió tindré l'oportunitat de participar-hi com a voluntari; concretament m'encarregaré de ser validador de les butlletes que la gent que atén els telèfons omplen durant el segon torn de voluntaris.La Marató de TV3 és un gran esdeveniment mediàtic, impulsat per TVC i la Fundació La Marató de TV3. La finalitat és obtenir recursos econòmics per investigar malalties que actualment no tenen una curació definitiva; l’edició de l’any passat va ser un gran èxit amb una recaptació de 7.734.228 €.

Us animo a que participeu amb temps o diners per qualsevol causa i en qualsevol ONG. Val la pena, ho almenys a mi m'ho sembla.

El conte de mai acabar

Al llarg del 2007 el Panell d'Experts sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides van el·laborar el Quart Informe sobre el Canvi Climàtic, document on per fi es demostra científicament l'existència d'un canvi climàtic on l'home és el principal responsable.

Al febrer de 2007 les Nacions Unides van fer públic aquest informe a Paris i al novembre del mateix any és van reunir a València tots els científics de l'ONU amb la finalitat d'aprovar el document. Abans d'acabar l'any, Bali (Indonesia) va ser el lloc on cel·lebrar la Convenció sobre el Canvi Climàtic on els diferents governs del món s'havien de reunir per traçar les accions polítiques en base a l'informe esmentat. Tot just un any després, al desembre de 2008, les Nacions Unides organitza una Conferència sobre el Canvi Climàtic a Poznán (Polònia) per analitzar les mesures preses durant el 2008 i estudiar com els diferents governs hauríen d'afrontar el 2009 amb la intenció d'aplanar el camí vers la cimera de Copenhague de 2009, on s'haurien de revisar els objectius del famós Protocol de Kioto i marcar-n'hi de nous.

El millor lloc on trobar informació sobre les millores a nivell político-europeu és el bloc d'en Raül Romeva, on per exemple m'he assasbentat que es va aprovar no fa gaire la Directiva sobre Renovables que de ben segur aporta coses importants (jo desconec el tema), així com tot aquest seguit de reunions.

Com espectador veig que es realitzen moltes reunions de treball però no se si realment estan servint per res. Des de que es va aprovar el text del famós Protocol de Kioto, totes les convencions polítiques només han servit per confirmar que els objectius inicials de gairebé tots els països no s'assoliran... Esperem que la premsa ens dongui bones noticies però la realitat és que totes les mesures que es pendran queden molt lluny del ciutadà. Estaré atent de les decisions preses per tal de comentar-les.

60 anys de la Declaració dels Drets Humans

Avui és cel·lebren els 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. La Coordinadora d'ONGs de Lleida ha organitzat una sèrie d'actes avui i demà sota el lema 60 anys són massa, perquè amb 60 anys no n'hem tingut prou. Per consultar el programa aquí.

Escapadeta a la muntanya

Tres dies de festa amb molt bons amics, convivint en un mini bungalow, enmig de la muntanya, en un càmping passat entre El Pont de Suert i Barruera, neu, solet i bon temps: la perfecció. Dimarts va ser dur tornar a la realitat.

Carta a un joven ecologista

Carta a un joven ecologista és el darrer llibre sobre medi ambient que he llegit. Està escrit per Enric Aulí Mellano, un expert en temes medi ambientals atès les diferents activitats laborals que ha dut a terme al llarg de la seva vida com el de científic, professor universitari, conferenciant, tècnic de la diputació i ajuntament de Barcelona, empleat en empresa privada... i actualment regent d'una masia turística i sostenible del Ripollés.

El llibre té la intenció de fer reflexionar la gent jove que actualment ens fem anomenar ecologistes; dona la seva opinió sobre gairebé tots els conflictes actuals. És un llibre sencill i reflexiu, però no se si l'arribaria a recomanar; si teniu certs coneixements sobre el sector no us aportarà res nou.

Dia Sense Compres

El dissabte 29 de novembre es celebra el Dia Sense Compres (Buy Nothing Day). Aquesta iniciativa va nàixer al 1992 a Canadà, on un treballador del món de la publicitat, Ted Dave, va llençar aquesta idea contra el sobreconsum i des de llavors cada any s’ha anat celebrant, cada cop a més participació ciutadana.

Aquest dia no ha de ser considerat com una vaga en contra d’un producte o empresa concreta sinó que és una mesura per incitar a la reflexió sobre els nostres hàbits de consum, especialment contaminats per una corrent consumista en certes èpoques de l’any com és el Nadal; per aquest motiu el Dia Sense Compres es cel·lebra el darrer dissabte de novembre, com avantsala al periode nadalenc i ens convida a dur a terme el que s’anomena Consum Responsable i Sostenible.

S’entén com a Consum Sostenible aquell que és medi ambientalment net, socialment just i econòmicament rentable; i com a Consum Responsable aquell que només es realitza per qüestions realment necessàries i en la mesura adequada. El sector comercial ens ofereix la possibilitat, encara que ha petita escala, d’apostar per l’opció del comerç just i els productes ecològics en detriment de la resta, i de nosaltres depèn l’opció de no deixar-nos endur per la febre consumista i només adquirir aquells productes que ens són realment necessaris.

Darrere de tots els productes que es comercialitzen a les botigues trobem els recursos naturals que permeten la seva adquisició, ja siguin en forma energètica o en materials bàsics. La compra provoca el consum de fonts energètiques, utilització d'aigua, extracció de materials del sol, contaminació degut a la seva producció. Aquest escrit pretén dir que si les teves compres són innecessàries, estàs contribuint a un consum innecessari d'energia, aigua i materials naturals a més d'una contaminació gratuïta; això és pot traduir en manca de petroli, sequeres prolongades, aument de preus per manca de primèries matèries...

Aquest dia persegueix que et donguis compte que la compra s'ha de realitzar de manera intel·ligent perquè va més enllà de triar un producte i pagar, abans hi ha un seguit d'etapes que cal conèixer. I si us plau, que ningú faci demagògia, voldria que no s'interpreté malament l'escrit, perquè en cap moment es diu que comprar estigui malament.

Il·luminats

Dilluns passat, 24 de novembre, la ciutat de Barcelona va ser la primera en encendre la lluminària de Nadal. Segons l'alcalde, els motius són aprofitar el foment del consumisme que aquests ornaments ocasionen en la gent com a mesura per frenar la crisi econòmica i ajudar al sector del comerç en moments tan difícils.

Jo no entenc d'economia; desconec si és una mesura vertaderament intel·ligent i eficient per afrontar la crisi i per ajudar un sector en concret. Entenc que s'han de moure els diners per a que tot rutlli, d'aquí la injecció de diners en bancs (tot i que no hi estic d'acord) i probablement aquesta mesura de les llums pugui perseguir el mateix concepte.

Però suposant que accepto aquesta mesura de l'alcalde de Barcelona i que al acabar el Nadal les dades confirmen que ha estat una solució encertada, qui m'explica per quin motiu l'any passat la lluminaria es va encendre el 23 de novembre, és a dir, un dia abans que en l'actual? També hi havia crisi i jo no me'n vaig assabentar?

Sempre he pensat que en la vida s'ha de ser conseqüent amb el que es diu i amb el que es fa, i aquest home ha demostrat que les seves paraules se les endur el vent com si fossin fulles d'arbres a la tardor. És molt trist que certs polítics juguin amb els ciutadans de mala manera.

Considero que l'ornamentació de Nadal no és quelcom indispensable, tot i que personalment he d'admetre que sempre m'ha agradat que la ciutat estigui il·luminada per Nadal. Evidentment és molt diferent engegar llums del 24 de novembre fins el 6 de gener (44 dies), que començar el 23 de desembre (15 dies); crec que la diferència és entenedora a nivell energètic i medi ambiental per si sola.

Us deixo l'enllaç d'un escrit que vaig publicar l'any passat al blog on recull que la lluminaria de nadal de l'any passat es van encendre a Barcelona el 23 de novembre. El fragment el trobareu sota la quarta imatge.

La paradoxa de l'abundàcia

Des de la dècada dels noranta les indústries extractives (petroli gas mineria) han estat considerades per les institucions financeres internacionals com un sector clau per l'eradicació de la pobresa. Les dades macroeconòmiques mostren però, que l'extracció de recursos naturals a Amèrica Llatina i Àfrica no ha revertit en una millora dels seus éndex de desenvolupament humà (IDN).

Aquest escenari paradoxal on el països abundants en recursos maturals presenten baixos IDN, es converteix en escenari crític quan s'observa que les indústries extractives porten associada una història i continua vulneració de drets socials, econòmics, ambientals i culturals.

El ritme de consum sobretot dels països de la OCDE ens fa canviar el títol i parlar de la paradoxa de l'escassetat: els ritmes de consum creixen davant d'una capacitat productiva finita del planeta Terra. Els rius abundàcia i escassetat desemboquen ara en un mar creixent de corrupcció i conflictes per fer-se amb el control dels recursos naturals finits del planeta Terra (energia, mineria, aigua...).

Cicle de conferències d'Enginyeria Sense Fronteres a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona entre el 24 i 29 de novembre. El programa de conferències i debats aquí.

Setmana Europea per la Reducció de Residus

Del 22 al 30 de novembre, i sota la coordinació de l'ACR+ (Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la Gestió Sostenible dels Recursos), es celebrarà per primera vegada en diverses ciutats i regions europees la Setmana de la Reducció de Residus.

Des de l'Agència de Residus de Catalunya, en col·laboració amb diferents entitats públiques i privades distribuïdes per tot el territori català, s'han programat les activitats que es desenvoluparan en el marc de l'edició catalana d'aquesta setmana.

El resultat d'aquesta programació és un calendari de més de 50 actuacions de tot tipus que es duran a terme arreu de Catalunya durant aquesta setmana: xerrades, festes, mercats d'intercanvi, tallers, etc... La intenció és ampliar la repercussió i el coneixement de les diverses possibilitats que tenim per reduir la generació de residus.

A Lleida ciutat no hi ha cap activitat; en la província un total de 8 pobles formen part d'aquesta iniciativa. Aquí podeu consultar el programa complert i les localitats que s'han sumat en aquesta iniciativa pilot.

Trobat i copiat del bloc Quaderns de Medi Ambient, del periodista ambiental José Luis Gallego.

Art, denúncia o vandalisme?

Peter Gibson, conegut artisticament com Roadsworth, es dedica a pintar sobre l'asfalt de les ciutats amb la intenció de motivar l'ús i la protecció de la bicicleta com a mitjà de transport urbà i intentar qüestionar la cultura de movilitat amb cotxes.

Art, denúncia o vandalisme? Vosaltres jutjareu i probablement cadascú tindrà la seva opinió; Roadsworth va ser arrestat durant 3 anys per aquestes activitats i condenat per bandalisme, tot i que finalment la sentència va ser reduida considerablement per la pressió ciutadana.

La seva tasca va començar pels carrers de Montreal, tot i que actualment reb encarrecs de ciutats d'arreu del món. La seva web aquí. Trobat en Ilustrae.

Reflexions en imatges

Extret de la brillant web d'Eneko.

I Fira d'Alimentació i Salut

L'alimentació és un aspecte bàsic que marca no sols el nostre estat actual de salut, sinó també el tipus de vida que gaudirem en el futur. I en aquest sentit és tan important seguir una dieta variada i equilibrada, com que els aliments que la formen siguin naturals, sans i sense aditius químics; resumint, els de tota la vida.

La I Fira d'Alimentació i Salut està organitzada per l'ONG Slow Food Terres de Lleida i té lloc aquest dissabte i diumenge al recinte firal de Balaguer. Us adjunto la programació per si voleu anar-hi. Tallers, cates gastronòmiques, xarrades, receptes tradicionals, debats, plantes medicinals, cuiners, catedràtics...

Cenizas del cielo

Cenizas del cielo és una pel·lícula recentment estrenada per la gran pantalla dirigida per José Antono Quirós i interpretada per Celso Bugallo i Gay Piquer.

Narra la lluita d'un vell per tancar la central tèrmica que està a tocar del petit poble asturià on viu. Una història divertida, idealista i molt entretinguda que val molt la pena veure per la seva temàtica, per la força dels personatges i per la recreació pintoresca del tipus de gent retratada.

La pel·lícula no pretén, al meu entendre, obrir un debat sobre si aquest tipus de central ha de romendre obert, si és molt contaminant, si implica la dependència de països subministradors de carbó, si cal apostar per altres tipus de fonts energètiques... simplement fa referència a una situació, la qual desconec si és real, en que una central tèrmica està a escassos metres d'un poble, quelcom intolerable per la salut pública.

A nivell energètic i medi ambiental amaga molts detalls i relfexions dignes de comentar; en definitiva, un encant de pel·lícula rodada en bable.

V Cicle de Cinema i Drets Humans

Durant els divendres i dissabtes de les tres properes setmanes, incloent la present, tindrà lloc a Lleida el V Cicle de Cinema i Drets Humans.

Es projectaran un total de 6 documentals sobre drets humans que van acompanyats de col·loquis i paral·lelament, també hi hauran un parell d’exposicions molt interessants. Els objectius del cicle són l'apropament als drets humans a través d'audiovisuals que denuncien casos reals de vulneració dels mateixos, així com la sensibilització sobre la necessitat del seu respecte i protecció. Els continguts d’enguany es centren en les dones del món islàmic, el dret a l’assistència sanitària, dret a la terra, dret als aliments, dret a la salut mental i drets dels immigrants.

Tots els documentals comencen a les 19 hores a la Sala de Juntes de la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida, al Campus de Cappont; l’entrada és gratuïta. Per més informació aquí.

Blocs sobre medi ambient i solidaritat

Ahir dilluns es van fallar els Premis 20 Minutos als millors blocs. Hi havia un total de 20 categories, 19 en castellà i 1 per bitàcoles escrites en qualsevol altra llengua de l'estat espanyol diferent al castellà.

En la categoria de Ciència i Medi Ambient es van registrar un total de 162 blocs, essent la tretzena categoria amb més participació; en la de blocs Solidaris es van inscriure 102 participants, setzena categoria amb més participació de 20 possibilitats.

És una bona manera de conèixer blocs sobre temes concrets i veure la trascendència entre els blocaires en aquests àmbits.

El legado de Luna

El legado de Luna és un llibre que relata la història verídica de Julia Butterfly Hill, una noia de vint i escaig anys d’Estat Units que va romandre dalt d’un arbre durant 2 anys amb la finalitat de posar fre a la desforestació insostenible i abusiva que l’empresa Pacific Lumber estava duent a terme en un bosc californià prop de la ciutat d’Stafford.

Luna és l’arbre protagonista de la història, una secuoia de 50 metres d’alçada on Julia Butterfly Hill va viure en una plataforma minúscula. En el llibre descobrireu què és això de la tala excessiva, els efectes sobre l’entorn, l’agressiva oposició dels treballadors de l’empresa i les vicissituds que va sofrir en la seva estada entre les branques d’aquesta secuoia centenària.

El llibre està escrit per ella mateixa, així que no presenta una escriptura molt literària, però els ecologistes gaudiran amb aquesta història de lluita pacífica per un ideal com és defensar pel medi ambient.

Julia va pujar dalt de l’arbre el 10 de desembre de 1997 i s’hi va estar fins el 18 de desembre de 1999. Diuen que a peu de Luna han posar algun tipus de cartell o distinció i no puc evitar que per la meva ment passi la idea de visitar aquest arbre tant especial; potser un 29 d’agost, Dia Mundial de l’Arbre, sigui la millor data per retre-li un homenatge.

Big yellow taxi (Joni Mitchell)

Canvi d'hora

Aquesta matinada es realitzada el típic canvi horari i a les 3 de la matinada seran les 2, de manera que passarem a estar una hora adelantats respecte l'hora solar. Aquesta mesura és força controvertida respecte a l'estalvi energètic que comporta; he estat regirant una mica per internet a la recerca d'algun document que faci una bona explicació sobre el tema i no he trobat rés interessant, així que copio el text que apareix a la web del IDAE referent al canvi d'horari:

Según estimaciones del Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), Entidad Pública Empresarial del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, el potencial de ahorro en iluminación en nuestro país, por el cambio de hora, durante los meses en los meses en los que éste ha tenido efecto, puede llegar a representar un 5% del consumo eléctrico en iluminación, equivalente a unos 300 millones de euros. De esa cantidad, 90 millones correspondería al potencial de los hogares españoles, lo que supone un ahorro de 6 € por hogar; mientras que los otros 210 millones de euros restantes se ahorrarían en los edificios del terciario y en la industria.

Las cifras anteriores son potenciales; es decir, para alcanzarlas es necesario llevar a cabo un comportamiento racional en el hogar a la hora de prescindir de la iluminación artificial cuando no es necesaria, así como la utilización de tecnologías de ahorro en iluminación por aprovechamiento de la luz natural, en edificios del terciario y en industrias. Estas tecnologías ampliamente experimentadas consisten en fotocélulas o sensores de luz que apagan o regulan la iluminación artificial en función de la luz natural aportada a la zona, a través de ventanas o lucernarios.

Cabe destacar, en este sentido, que el Código Técnico de la Edificación hace ya obligatoria la instalación de estos sistemas en los edificios de nueva construcción y que el Plan de Acción de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética, aprobado por el Gobierno, posibilita ayudas para reformar la iluminación en los edificios del sector terciario.

Pero, además, independientemente del cambio de hora, el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio y el IDAE recomiendan a los ciudadanos contribuir al ahorro de energía durante todo el año haciendo un uso inteligente de de la energía en el hogar, en lo que se refiere tanto a la iluminación , como al aire acondicionado, la calefacción, la compra de electrodomésticos eficientes, utilización del coche, etc.

Per altra banda he sentit per algun mitjà de comunicació que en els propers mesos, aquesta mesura d'adelantar l'hora no respon a un estalvi energètic o no el compensa, sinó que es realitza amb la finalitat d'aldelantar la sortida del sol pel matí, ja que sinó al desembre no lluiria el sol fins quarts de deu del matí i d'aquesta manera cap a les nou ja ens escalfarà una mica.

La veritat és que m'agradaria trobar algun document explicatiu sobre el tema perquè la informació de la que la societat disposem és més aviat poca. Seguiré regirant.

Cites (13)

• "És hora d'acabar amb la barbàrie i la supèrbia d'aquest mal entés progrés que justfica la destrucció en nom del desenvolupament" Pedro Arrojo.

• "Una societat que decideix organitzar-se sense una mínima ètica, altruista i respectuosa per la naturalesa, està traçant el camí de la seva pròpia autodestrucció" Leonardo Baff.

• "L'aigua és font de coooperació" Carlos Fernández-Jáuregui.

• "Quan algú estira d'un sol fil en la naturalesa, el troba unit a tota la resta del món" John Muir.

• "Atès que som la causa dels nostres problemes medi ambientals, som nosaltres els qui els controlem i, per tant, podem elegir entre continuar causant-los o començar a posar-hi remei" Jared Diamond.

• "Només quan vaig veure la Terra des de l'espai, en tota la seva inefable bellesa i fragilitat, vaig comprendre que la feina més urgent de la humanitat és cuidar-la i preservar-la per les generacions futures" Sigmund Jähn.

• "Si els rajos del sol fossin armes de guerra, fa temps que tindríem energia solar" George Porter.

• "Només som feliços rodejats de plantes i animals" Edward Osborne Wilson.
  

Think again (WWF)

Setmana de l'energia 2008

La Setmana de l'Energia 2008 és una campanya que l'Institut Català de l'Energia realitza anualment amb la finalitat de concienciar la ciutadania en millorar la gestió energètica i afavorir el canvi d'hàbits en el consum energètic.

En la web trobareu diferents xarrades i exposicions al llarg de la setmana (la majoria a Barcelona) i consells per aumentar l'eficiencia energètica i reduir consums a nivell domèstic i en els nostre dia a dia.

Per altra banda, considero que els dies i setmanes temàtiques tenen la finalitat de recordar, denunciar i evitar l'oblit d'una situació determinada i mitjançant activitats variades pretenen concienciar la gent i convidar-los a actuar d'una manera diferent. Personalment crec que aquestes jornades són molt importants però si es fan bé, i em sembla que no és el cas; a Lleida no he trobat cap mena d'activitat relacionada amb el tema. Per què? La Setmana de l'Energia és nomès una façana per quedar bé davant la premsa? No hi han entitats que volguin contribuir-hi?

Solidàrium 2008

Aquest cap de setmana arriba el Solidàrium, que engloba la tercera edició de la Fira d’Entitats Solidàries de Lleida i la setena edició de la Mostra al Carrer d’Informació i Documentació per al Desenvolupament.

D’aquesta manera, dissabte i diumenge en la plaça Sant Joan de Lleida podreu assabentar-vos de les entitats i ONGs de la província i si us interessa podreu conèixer els seus projectes.

Durant el Solidàrium també tindran lloc diferents actes per difondre i sensibilitzar als ciutadans entorn als objectius del mil·lenni, que constitueixen el compromís concret d’eradicar la pobresa al món. El programa es ple d'activitats on podreu gaudir de conferències, taules rodones, exposicions, magazins de ràdio, teatre, música i podreu, a més a més, tastar un bon cafè de comerç just.

Per altra banda, avui dimarts a partir de les 19:00 al Cafè del Teatre hi hauran una sèrie d’activitats: una trobada de les ONGs per commemorar el Dia Internacional contra la Pobresa, una conferència titulada Encara hi som a temps impartida pel José Luis Gallego, lectura d’un manifest titulat Sostenibilitat mediambiental: Promesa de futur i que gira entorn de l’objectiu número 7 dels Objectius del Mil·lenni i una exposició gràfica d’il·lustradors lleidatans que fan referència als esmentats objectius.

Per més informació consulteu el programa o la web. Us deixo l'enllaç del llibre homònim a la conferència que s'impartirà avui i el llistat dels 8 Objectius del Mil·lenni.

Jo sóc antinuclear

Un nom, dos cognoms i una signatura. Amb aquestes armes cada persona pot lluitar contra l'energia nuclear. Si hi estàs d'acord visita aquesta web i suma't a la iniciativa de Greenpeace.

I si no les tens totes, 10 motius per ser antinuclear:

1. L'energia nuclear és molt perillosa. La tragèdia de Txernòbil ha demostrat la capacitat de fer malbé i generar catàstrofes amb aquesta font energètica.
2. L'energia nuclear és la més bruta. Les centrals nuclears generen residus radiactius la perillositat dels quals roman durant decennes de miles d'anys i la gestió, tractament i/o eliminació dels quals són qüestions no resoltes a dia d'avui.
3. L'energia nuclear és la que menys empleu genera per unitat d'energia produïda i menys que qualsevol energia renovable, segons un imforme de CCOO.
   
4. L'energia nuclear és molt cara. Necessita forts subcidis estatals (els quals paguem tots...) de forma continuada per poder existir. Un exemple: el cost per la gestió de residus radiactius en Espanya, segons càlculs de l'Empresa Nacional de Residus Radiactius (ENRESA), serà de més de 13.000 milions d'euros fins 2070.
5. L'energia nuclear no és necessaria. Els casos d'Alemania i Suècia permeten comprovar que, si hi ha voluntat política, és possible abandonar l'energia nuclear al temps que reduir les emissions de CO2 en compliment amb el Protocol de Kioto.
6. L'energia nuclear no és la solució al canvi climàtic. No podrà ser una solució econòmicament viable i eficient per reduir les emissions de CO2 en la lluita contra el canvi climàtic. De fet, l'energia nuclear està exclosa dels mecanismes financers del Protocol de Kioto.
7. L'energia nuclear no genera independència energètica. Espanya importa el 100% de l'urani que s'utilitza com combustible en les centrals nuclears, pel que la nostra depedència vers l'estranger és total.
8. L'energia nuclear també s'acaba. Les reserves d'urani-235 (el combustible dels reactors nuclears) només serviran per unes poques dècades més.
9. L'energia nuclear no té recolzament social. Les enquestes d'opinió mostren que la immensa majoria dels ciutadans espanyols refusen aquesta forma de produir electricitat.
10. L'energia nuclear és imcompatible amb un model energètic sostenble. No compleix cap de les seves premises: no és econòmicament eficient, ni socialment justa, ni medi ambientalment aceptable.
    

Alpicat Solidari

Alpicat Solidari és una ONG que des de 2005 es va comprometre amb el poble gambià amb la finalitat de cooperar in situ amb la zona de Baja Kunda. De moment, la tasca realitzada ha consistit en la construcció d'un hospital i una escola, projecte que els va fer mereixedors del Premi Natura 2006.

Fa un parell de setmanes van enviar un cooperant, Jesús Marco, per tal de realitzar treball de camp. Si voleu seguir els seus avenços així com apropar-vos al món de la cooperació in situ, consulteu el seu blog. Per més informació d'aquesta ONG d'Alpicat (Lleida), aquí.

Conducció eficient, consum intel·ligent

1. Observi les instruccions de maneteniment del seu cotxe i revisi periòdicament el nivell d'oli. Així obtindrà un major rendiment del seu vehicle i reduirà les emissions de CO2.
2. Revisi la presió dels pneumàtics tots els mesos. Els pneumàtics amb una presió inferior a l'adequada poden augmentar el consum de carburant fins un 4%.
3. Retiri el pes innecessari del maleter o dels seients del darrera. Com més carregat vagi el cotxe, més tindrà que treballar el motor i més carburnat consumirà.
4. Tanqui les finestres, especialment si circula a alta velocitat i retiri el porta equipatjes quan vagi buit. Així es redueix la ressistència a l'aire i es pot disminuir el consum de carburant i les emissions de CO2 fins un 10%.
5. Utilitzi l'aire condicionat només quan sigui necessari. L'ús excessiu augmenta el consum de carburant i les emissions de CO2 fins un 5%.
6. Iniciar la marxa només arrancar el motor i apagar-lo quan estigui parat és d¡un minut. Els motors moderns estan dissenyats per ser més eficients quan el conductor comença el trajecte només arrancar el vehicle.
7. Condueixi a velocitats raonables i sobre tot amb suavitat. Cada cop que acceleri o freni bruscament, el motor consumeix més carburant i produeix més CO2.
8. Augmenti la marxa el més ràpid possible. En les marxes llargues és quan menys carburnat és consumeix.
9. Tracti d'anticipar-se al tràfic. Mantingui sempre la distància raonable respecte els altres vehicles per disposar d'un ampli camp visual sobre la circulació i així evitar frenades i acceleracions innecessàries-
10. Consideri la possibilitat de compartir cotxe per anar a la feina o en el seu temps lliure. Ajudarà a reduir el tràfic i el consum de carburant.

Consells el·laborats per la Comissió Europea i l'Associació Europea de la Indústria del Petroli. Per més informació aquí.

Caminar

"Caminar és la primera cosa que un nen vol fer i la darrera a la qual una persona gran desitja renunciar. Caminar és l'exercici que no necessita un gimnàs. És la prescripció sense medicina, el control de pes sense dieta i el cosmètic que no es pot trobar en una farmàcia. És el tranquil·litzant sense pastilles, la teràpia sense psicoanàlisi i l'oci que no costa ni un cèntim. A més a més no contamina, consumeix pocs recursos naturals i és altament eficient. Caminar és convenient, no necessita equipament especial, és autoregulable i intrínsecament segur. Caminar és tan natural com respirar" (John Butcher, fundador de Walk21, 1999).

PD: Cita trobada en una carta al director del Diari Segre de dimecres passat i signada pel vocal de l'Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) a les Terres de Lleida.

Bycicle race (Queen)

Pedalada popular contra el canvi climàtic

Per una ciutat més neta i segura. Diumenge 21 de setembre a les 11:00 del matí al Parc de La Mitjana de Lleida, vine a la Pedalada Popular Contra el Canvi Climàtic.


Per més informació sobre activitats previstes durant aquesta setmana a Lleida aquí; per més informació sobre les diferents pedalades a Catalunya aquí.

Setmana Europea de la Mobilitat

Des d'ahiri i fins el proper dimecres es cel·lebra la Setmana Europea de la Mobilitat. La idea d'aquesta iniciativa és conscienciar la gent de la necessitat d'una nova manera de mobilitat més eficient i menys contaminat; els embusos i l'alt contingut de CO2 en les ciutats segueixen sent protagonistes però en aquesta ocasió, l'alt preu del petroli així com el declivi de les seves existències posen de relleu la importància del canvi en el tipus de mobilitat.

En els darreres dies han arribat mesures relacionades amb el tema com l'anunci de l'alcalde de Barcelona d'unir els dos tranvies de la ciutat per la Diagonal a fi de prioritzar el transport públic davant el privat en una via d'alta utilitat o del carnet gratuït d'autobús per escolars a Lleida.

En principi totes les institucions públiques caminen vers la mateixa direcció, que és cap a una nova fòrmula de mobilitat sostenible, però no sempre les decisions acordades són coherents. L'estació de l'AVE de Tarragona es troba situat a gairebé mitja hora de la ciutat; si l'estació s'hagués emplaçat en una ciutat com Reus o Tarragona, o bé els reusencs o bé els tarragonins no haurien d'agafar un mitjà de transport, però ara tothom ho ha de fer.

Respecte els ciutadans, em sembla que la majoria comparteixen la idea de transport sostenible, però quan això implica una contraprestació negativa en la seva vida no ho veuen bé, la llei dels 80 Km/h n'és un bon exemple. Per tant, crec que arribem a una segona etapa en la conscienciació de la gent, que consisteix en fer veure que necessitem de la seva ajuda per canviar el sistema.

Per altra banda, molts consideren que això dels dies o setmanes temàtiques és una tonteria i no serveixen per rés. Això en certa manera depén del tarannà de la persona: per una banda estan els que no els interessa el tema en qüestió per manca de sensibilitat o perquè prioritzen les seves comoditats davant quelcom que les amenaça lleument; per l'altra banda hi ha gent amb ganes de descobrir i d'implicar-se que aprofitaran aquests dies per imformar-se sobre què és això, compararan dades, intentaran descobrir si en la seva situació poden o no contribuir per una mobilitat sostenible, si els sembla correcte la manera d'enfocar-ho o inclús si estan d'acord amb la filosofia conceptual de la iniciativa...

Sigueu protagonistes i fonamenteu la vostra opinió, ja sia a favor o en contra, en base a l'observació, l'experimentació i la recerca d'estudis de dades.

Per altra banda, recordeu que el proper dilluns serà el Dia Mundial Sense Cotxes, dia a partir del qual es va decidir muntar la Setmana de la Mobilitat.

Llibreria virtual d'ecologia i desenvolupament

La col·laboració entre la Fundació Ecología y Desarrollo (Ecodes) i la llibreria Cálamo, ambdues de Saragossa, ha donat fruit en forma d'una web de venta de llibres relacionats amb l'ecologia i el desenvolupament sostenible.

En la web trobareu diferents categories temàtiques com aigua, economia, educació ambiental, canvi climàtic, residus... així com una pàgina inicial amb novetats i recomanacions. Part del preu dels llibres comprats es destinen a l'ONG Ecodes a títol de donació.

Web de la llibreria virtual; enllaç amb Ecodes i la pàgina de la llibreria Cálamo.

Aigua i Desenvolupament Sostenible?

Avui és el darrer dia de l'Expo. Tenia la intenció de comentar forces coses al llarg de l'estiu però la meva aportació al bloc durant els mesos de juliol i agost s'ha reduït molt i amb ella la meva capacitat i ganes de raonar. Amb una mica de retard i després d'haver-hi anat un dia al mes de juliol, tot i no haver pogut vistar tots els pavellons, m'agradaria comentar les meves impressions.

A nivell cultural em va agradar visitar-la; fou interessant captar el tarannà dels diferents països en l'organització del seu corresponent pavelló: el mercadet embogit del Pakistan i l'Índia, la sobrietat i l'elegància fustera de Suècia o com Andorra va aprofitar per fer publicitat de l'esquí i BTT al país dels pirineus mitjançant màquines recreatives...

Arquitectònicament vaig quedar maravellat amb el pavelló pont i el d'Aragó, i em va agradar molt la torre de l'aigua i el palau de congressos. Per sort, totes les insta·lacions de l'Expo seran utilitzades per empreses i institucions i no quedaran buides.

Però a nivell medi ambiental em va defraudar, degut que considero que se li podia haver tret més profit, i aquest ha de ser el vector principal per jutjar l'Expo, atès que el tema central era "Aigua i Desenvolupament Sostenible".

Em va agradar molt el camí d'aigua fet per ampolles analitzades pel Doctor Oliver Rodés del pavelló de Catalunya, el rellotge que funcionava amb aigua d'Astúries (crec que era d'aquesta comunitat) o la música relaxant inventada a partir d'un artefacte que jugava amb gotes d'aigua al pavelló gallec. Vaig trobar molt interessant un cartell gràfic informatiu sobre la construcció de canals a Líbia per transportar aigua de diversos pous per oferir aigua per beure i per conrear arreu del país, d'un pavelló interactiu anomenat Oikos on es podia entendre què és l'energia geotèrmica; em va agradar contemplar el pavelló anomenat El Faro dissenyat segons la permacultura i l'escultura de gota gegant d'aigua que es desintegra en parts més petites de la torre del aigua.

Tot això em va agradar molt però no és suficient. Molts pavellons no tocaven el tema central, altres aprofitaven l'ocasió per exactar el seu país com a destinació turística exepcional i alguns, simplement es limitaven a penjar cartellets.

Personalment hagués desitjat trobar alguna referència de qualitat sobre els transvassaments, gestió eficient de l'aigua, sistemes de reg de baix consum per l'agricultura o recuperació d'aigues pluvials; maquetes interactives i divulgatives sobre les dessaladores, depuradores i potabilitzadores d'aigua, així com el cost econòmic d'un transvassament o de transportar aigua amb vaixells; crec que el pavelló Oikos va falla en la intenció de mostrar què són les energies renovables a la gent, havia de ser més clar i entenedor per poder fer entendre el seu funcionament; considero que faltava quelcom que expliqués com s'ho fan per viure països sense aigua; no hi havia informació sobre l'energia hidroelèctrica ni els grans projectes que es vol realitzar a la patagònia xilena ni el que s'ha realitzat a la Xina (la presa de les 3 gargantes, em sembla que ja s'ha acabat o apunt està); no vaig veure la paraula canvi climàtic enlloc...

En definitiva em va defraudar l'Expo. A més, hi ha un detall que em va possar els pèls de punta. En diferents punts de l'enorme recinte, hi havien ruxadors que refrescaven l'ambient mitjançant vapor d'aigua fresc; no criticaré aquesta mesura dient que això és malgastar aigua, però sí em sembla inversemblant que plovent segueixin en funcionament, tal i com vaig tindre ocasió de comprovar.

Sort que s'ha acabat aquesta enganyifa. Crec oportú recordar l'opinió de l'ONG Ecologistas en Acción que vaig publicar al juliol passat.

Concòrdia

Durant el mes de setembre té lloc a la Seu Vella de Lleida (el castell, per a que ens entenguem tots) un cicle d'activitats i campanyes relacionades amb el món solidari anomenat Concòrdia.

Les ONG Intermon Oxfam i Amnistia Internacional emetran documentals de denúncia sobre la situació de països pobres; es podran veure curtmetratges i espots presentants el concurs Animacions per la Pau, promogut per Fundació per la Pau; es projectarà en DVD l'òpera urban Graffiti, obra de teatre musical que és un cant a la convivència i la tolerància on es combinen música, videoart, teatre i dansa; es podrà visitar l'exposició gràfica de 8 artistes lleidatans sobre els objectius del desenvolupament del mil·lenni de les Nacions Unides; i finalment, també es podrà assistir a un cicle de concerts amb l'Orquestra Àrab de Barcelona, el guitarrista flamenc Cañizares o amb els Solistes de l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida entre altres.

Un seguit d'activitats relacionades amn la pau i la solidaritat en el millor escenari possible de la ciutat de Lleida. Per més informació aquí.

Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni

Els 8 objectius recollits en la Declaració del Mil·lenni de les Nacions Unides són els següents:

1. Erradicar la pobresa extrema i la fam.
2. Assolir l'ensenyament primari universal.
3. Promoure la igualtat entre gèneres i l'autonomia de la dona.
4. Reduir la mortalitat infantil.
5. Millorar la salut materna.
6. Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres enfermetats.
7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient.
8. Fomentar una associació mundial pel desenvolupament.
   

Desert d'aigua

Desert d'Aigua. Crònica d'un científic barat a l'Àrtic és un llibre del biòleg Carles Pedrós-Alió, científic del Institut Ciències del Mar de Barcelona, que relata la seva estada de recerca científica a la costa àrtica canadenca.

El llibre recull a mode de diari les seves vivències a bord d'un vaixell preparat per fer recerca; parla de la importància de les diferents investigacions realitzades pels científics de l'expedició, descriu el ric ecosistema àrtic existent, anècdotes de convivència entre els membres amb qui va viure durant 6 setmanes, així com un petit repàs dels grans exploradors àrtics com Admusen, però sempre amb un llenguatge senzill i molt divulgatiu.

Un llibre ideal per gent amb la intenció de iniciar-se algun dia en temes de recerca o amb ganes de conèixer una zona ben desconeguda per la majoria. A mi m'ha encantat!!

Dia del Cooperant

El 8 de setembre de 2000, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració del Mil·lenni, en que es van establir una serie d'objectius globals, entre els quals destaca la lluita internacional pel desenvolupament i l'erradicació de la pobresa.

Dintre els valors i principis d'aquesta declaració s'esmenta la cooperació internacional com un dels instruments bàsics per resoldre els problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari.

El Govern espanyol va aprovar el 8 de setembre de 2006 l'Estatut del Cooperant i des de llavors es cel·lebra el Dia del Cooperant com a reconeixement dels cooperants espanyols que lluiten arreu del món per acabar amb la pobresa.

Informació extreta de la web de l'Associació Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament; per més informació aquí.

Cites (12): Monogràfic sobre energia nuclear

• "Treballar en la planta de Txernòbil és més segur que conduir un cotxe" (Paraules pronunciades dos mesos abans de l'accident per Pyotr Bondarenko, del Servei de Seguretat de la URRS).

• "Diversos errors improvables i, per tant, no previstos" (Explicacions respecte les causes de l'accident de la central nuclear de Txernòbil que les autoritats soviètiques van emetre en una nota de premsa).

• "Una oportunitat única per la realització de nous experiments científics... Oportunitats immediates, sobre el terreny, per científics i enginyers competents, que desitgin incorporar-se a la vanguardia de les tecnologies emergents" (Anunci publicat pel Metropolitan Edison en el New York Times per buscar personal per feines de neteja de la central de Three Mile Island després de l'explosió nuclear).

• "La lliçó més important de Three Mile Island -la que sempre hem de tenir en compte- és que els accidents poden ocórrer" (Subcomissió del Congrés per la Investigació i la Producció de l'Energia).

• "La Comisió de l'Energia Nuclear i els lavoratoris nacionals no tenen la recepta per detindre el material nuclear que s'ha filtrat a través de la base de ciment d'un reactor esquerdat. El subsol i les corretns d'aigua són objectes de contaminació. Fins que no s'hagi inventat una tècnica per impedir-ho, les autoritats poden declarar monument nacional les centrals nuclears i deuen mantenir-les allunyades de la gent, potser durant uns centenars d'anys" (Susan Niemczyk).

• "No dic que tots ens estiguem morint per culpa dels residus nuclears. Només afirmo que hem creat quelcom que exigeix, per sempre, els més alts nivells de capacitat humana, i tinc poca cofiança en que estiguem preparats per tal repte" (Amory Lovins).

• "No existeixen centrals d'energia nuclear a prova de rucs; com les conseqüències d'una fusió de la base -per remota que sigui la probabilitat que es produeixi- serien tan serioses, que els beneficis que pot aportar l'energia nuclear mai compensarien tal risc" (Gerry Waneck).

• "En contra de l'opinió generalitzada, l'energia nuclear ja no és una font d'energia de baix cost. De fer, si s'inclouen els costos bàsics i els encara desconeguts costos de manipulació i vigilància de la radiactivitat i els residus del combustible, l'energia nuclear pot resultar molt més cara que les alternatives a una energia convencional com la del carbó" (Informe del Comité del Congrés d'EEUU).

Time is ticking out (The Cranberries)

Tots a 80

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va publicat fa uns dies que la mesura de circular a 80 Km/h per l'àrea metropolitana de Barcelona ha permès una reducció del 4% en el contingut de CO2 en l'esmentada àrea en els primers 6 mesos d'aplicació, mesura que crec que el Ministeri de Indústri i Energia també vol aplicar.

Alguns consideren que aquesta xifra és irrisòria i que per tant no val la pena mantenint-la atès que ara per arribar a Barcelona s'ha d'invertir més temps. El que aquests no analitzen és que de la mateixa manera que un 4% és una dada ímfima, també ho són els 15 minuts de més com a prestació (un quart d'hora és el que es triga de més ara segons m'han dit uns amics).

Suposo que els que viuen a Barcelona i els qui cada dia o cada setmana entren i surten de la ciutat són els que més tenen a dir a favor i en contra. Puc entendre que alguns estiguin en contra de la mesura perquè valoren més la reducció del temps que no pas la de la contaminació atmosfèrica, però el que no puc acceptar ni tolerar són els qui es queixaven de la polució fa sis mesos i ara també es queixen dels eterns 15 minuts per arribar a casa, ja que haurien de saber que en aquesta vida rés surt de franc i que combatre la contaminació és quelcom lent i complicat.

PD1: Per cert, circular a 80 Km/h implica una menor emissió de gasso contaminats i un menor consum de combustible. A mesura que s'aumenta la velocitat i per tant es circula amb marxes llargues, es produeix una reducció d'emissions de CO2 i de consum de combustible, però a partir de 80 Km/h, la corva assoleix un mínim i comença una traça ascendent que implica un aument de les emissions de CO2 i consum de combustible.

PD2: Pels amants del motor, de la mateixa manera que la corva del parell aumenta amb el nombre de revolucions fins un punt màxim a partir del qual disminueix el parell malgrat seguir incrementant les rpm's, les emissions de CO2 i cosum de combustible disminueixen fins un punt mínim a partir del qual aumenten. Aquest punt crític coincideix amb els 80 Km/h.

El vicio de mirar

Aquest abril, amb tot l'enrenou del transvassament de l'Ebre vaig coneixer qui era en Ramon Folch, sociòleg i doctor en biologia, un entès en temes ambientals. Regirant per casa he trobat un llibre seu que fa temps el meu pare, també biòleg, va comprar-se; aquest agost he aprofitat per llegir les 560 pàgines de El vicio de mirar.

El llibre està dividit en tres parts. La primera és una espècie de biogràfia que ens situa en l'època del franquisme i explica les diverses feines que va desenvolupar; a mi m'agraden molt les biografies, així que m'ha semblat molt interessant. La segona part parla sobre anècdotes curioses que ha sofert durant els seus múltiples viatges, donant-li especial rellevancia al món de l'aviació, del qual n'és un enamorat. La tercera part explica les vivències pel món; relata l'estada al Txad per prestar serveis sanitaris als ferits de la guerra, descriu la fauna i la flora de la Patagònia...

Crec que és convenient destacar que es descriuen gran quantitat de paisatges i espècies animals i vegetals que pels qui no som biòlegs se'ns pot fer una mica pesat. De totes maneres m'ha agradat el llibre i al·lucino amb la gran quantitat de coses que ha fet en temes ambientals.

No al circuit urbà de València

Aprofitant que demà diumenge es cel·lebrarà la cursa de F1 a València, copio part de l'escrit que vaig publicar a final de maig passat sobre el tema:


Els problemes més importants del Gran Premi d’Europa són:

1) La contaminació que l’activitat emet. Darrerament des de moltes institucions públiques s’està lluitant per reduir la contaminació en les ciutats per una qüestió de salut social i una cursa pels seus carrers s’oposa a aquesta premissa. Osvaldo Canziani, científic de l’ONU, ha denunciat públicament que els motors d’explosió que utilitzen els monoplaces produeixen ozó, gas contaminat per la salut dels humans i que provoca el blanqueig de la vegetació.

2) Segons el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de València, els projectes d’infraestructures han de realitzar una Declaració d’Impacte Ambiental; entre altres projectes es citen qualsevol activitat que impliqui la construcció d’autopistes, autovies, carreteres, vies públiques o privades de comunicació i línies de ferrocarril de nova planta l’itinerari del qual es desenvolupi íntegrament en la Comunitat Valenciana, a excepció dels casos en que es desenvolupin traçats i característiques recollides en instruments d’ordenació del territori, en que la Declaració d’Impacte Ambiental serà positiva automàticament. És a dir, que atès que les obres pel circuit urbà responen a una ordenació del territori (??), no cal fer estudis medi ambientals.

3) Part de la cursa es realitza a la vora del riu. Normalment, als rius que passen per les ciutats, se’ls deixa una zona lliure a banda i banda, sovint aprofitades com zones verdes, de manera que el seu llit és més ample que el propi riu. Això es fa per poder contenir l’aigua davant possibles desbordaments del riu i evitar inundacions per la ciutat. Les obres del circuit tenen previst un moviment de terres per tal de pujar la cota del llit d’una banda per a que serveixi de zona de seguretat pels pilots (la planta baixa dels edificis sempre estan a una cota més alta que el riu, hi ha un desnivell vertical que en aquest cas es vol igualar per si els pilots es surten de la carretera).


Evidentment, deixo de citar altres perles com que el conseller de medi ambient de la Generalitat Valenciana diu que els efectes contaminants d’un premi urbà de Fórmula 1 són irrellevants; de l’existència a la Comunitat valenciana d’un circuit oficial de motos, el qual seria més lògic remodelar per a què que pogués acollir ambdós premis i així evitar una cursa urbana; que algunes de les zones per on passarà el traçat del circuit estaven planificades com futures zones verdes peatonals...

Per altra banda, no cal parlar dels pobres pescadors que se'ls ha prohibit l'entrada i sortida del port atès que durant aquests dies el port resta tancat, espero que almenys els hagin donat una bona compensació econòmica. Tampoc entenc gaire la falera per muntar un circuit urbà quan dins la mateixa Comunitat Autònoma ja existeix el circuit de Xeste.

En fi, NO AL CIRCUIT DE URBÀ DE VALÈNCIA.