dissabte, 22 de novembre de 2008

La paradoxa de l'abundàcia

Des de la dècada dels noranta les indústries extractives (petroli gas mineria) han estat considerades per les institucions financeres internacionals com un sector clau per l'eradicació de la pobresa. Les dades macroeconòmiques mostren però, que l'extracció de recursos naturals a Amèrica Llatina i Àfrica no ha revertit en una millora dels seus éndex de desenvolupament humà (IDN).

Aquest escenari paradoxal on el països abundants en recursos maturals presenten baixos IDN, es converteix en escenari crític quan s'observa que les indústries extractives porten associada una història i continua vulneració de drets socials, econòmics, ambientals i culturals.


El ritme de consum sobretot dels països de la OCDE ens fa canviar el títol i parlar de la paradoxa de l'escassetat: els rit
mes de consum creixen davant d'una capacitat productiva finita del planeta Terra. Els rius abundàcia i escassetat desemboquen ara en un mar creixent de corrupcció i conflictes per fer-se amb el control dels recursos naturals finits del planeta Terra (energia, mineria, aigua...).


Cicle de conferències d'Enginyeria Sense Fronteres a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona entre el 24 i 29 de novembre. El programa de conferències i debats aquí.