Del 9 al 24 de novembre es cel·lebra a Lleida el IV Cicle de Cinema i Drets Humans; enguany es centra en el comerç d'armes, les relacions entre transnacionals i poder, el dret a l'aigua, la pau, al treball i a la informació.Es projectaran un total de 6 documentals sobre drets humans que anirant acompanyats de col·loquis. Els objectius del Cicle de Cinema són l'apropament als drets humans a través d'audiovisuals que denuncien casos reals de vulneració dels mateixos, així com la sensibilització sobre la necessitat del seu respecte i protecció.
Informació trobada i copiada de la web de la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida. Per més informació, la seva web; per saber el programa, aquí. El cicle és gratuït i està obert a tothom.
2 comentaris:
Hola Carles, avui llegia com (resum super resumit) en molts casos com ara el Darfur, passen coses sospitoses, p ex, es gasten molta pasta en publicitat i merchandising ( ni idea d'anglès) i sovint alguns grups inverteixen més en això que no pas en ajuts. He sabut coses curioses que abans d'escriure enlloc vull comprobar "per si de cas" no passa com amb la Madeline, pobreta. Petons, maco.
Home, jo considero que tot i que noha de ser la principal partida de despesa, el fet d'invertir en publicitat i merchandising (el merchandising és la publicitat al punt de venda: ex samarretes, llibretes... amb la marca, en aqeust cas ONG) el que fan és donar més notorietar al producte (parlant sempre en termes de publicitat. Entengui's ONG) i de retruc incrementar les aportacions. Perquè ens dóna més confiança a l'hora d'apadrinar un nen Ayuda en Acción que El Arca de Zoe?? Doncs pq Ayuda en acción és més coneguda. No dic que totes les ONG's siguin iguals i que l'únic que les diferencia sigui la seva notorietat, sino que una persona (al menys el que faig jo) preferirà fer els seus donatius en ONG's que li mereixin confiançai que tingui bases sòlides per saber que els diners que doni aribaran al seu destí.
I repeteixo que una de les principals vies per a que el ciudadanito de apie conegui la feina real que fan les ONG's és mitjançant la publicitat.
El meu cas concret com a exemple (no per explicar la meva vida, sino pq és el cas que més conec): Vaig anar a una fira on hi havia un stand de la ONG X, és una ONG de renom que tothom coneix, però el fet de que una persona voluntaria que hi ha estat treballant m'expliqui la seva experiencia em dóna més confiança i decideixo fer un donatiu periòdic. Realment, posar un stand a l'entrada d'una fira amb venda de samarretes, llibres... val diners però crec que són diners útils pq potser, de no ser allà en aquell lloc i en aquell moment no ho hagués fet, no per falta de ganes sino pq no hi penses, o no trobes el moment.
El que no es pot fer, és vendre fum, la qual cosa no és sinònim de publicitat. Crec q no és pot comparar això amb q la familia McCann monti un negoci a través de la desaparició de la seva filla, consistent en crear una estratègis de marqueting per a rebre ajudes a una fundació que despres resulta que van a parar en la defensa d'uns dels sospitosos de la seva desaparició (que jo sàpiga ningú ha dit el contrari).
La bomba atòmica no es va fer per arrassar Yroshima`, sinò que es va utilitzar per a uns fins diferents dels quals s'havia creat. No tot el relacionat amb publicitat vol dir llençar els diners ni que ningú de'ls posi a la butxaca.
Si es posen dinerets als sacs de qui no toca es poden justificar com a despeses en publicitat o en trompetetes de plàstic, i ningu ha dit que siguin dolentes.
Quina parrafada, no??
Publica un comentari a l'entrada