Tal i com anuncia en Toni Guirao al seu bloc, demà a tres quarts de deu de la nit, tv3 emetrà un documental titulat El Mur de Sorra, un reportatge que mostra la realitat d’ambdós costats del mur de sorra de 2.700 km de llarg que, flanquejat per camps de mines i vigilat per soldats marroquins, separa els sahrauís que viuen en els camps de refugiats i els que viuen en l’actual Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. En Toni fa una explicació en el seu bloc del que es podrà veure en el documental.
El meu interès per la problemàtica sahrauí va començar quan vaig arribar a Saragossa, atès que degut al meu interès per les energies renovables i la cooperació internacional, vaig decidir involucrar-me en la ONG Enginyeria Sense Fronteres Aragó, atès que la seva seu es trobava al mateix campus universitari. En aquells moments, dos alumnes estaven realitzant el seu projecte final de carrera amb ESF-Aragó i estaven relacionats amb el Sàhara Occidental: un era un disseny d’una instal·lació de plaques fotovoltaiques a Dakhla, tot i que o recordo què havien d’alimentar, i l’altre consistia en la creació i organització d’un centre d’energies renovables.
A partir d’aquell moment i amb el temps vaig endinsar-me en la doble problemàtica d’aquesta gent, la territorial –per anomenar-ho d’alguna manera-, així com la d’extrema pobresa. No he realitzat en cap projecte de cooperació, però el fet de participar en campanyes de sensibilització entre la comunitat universitària, de recollida de diners o material farmacèutics per enviar als campaments, la recollida d’ordinadors per enviar al Frente Polisario i el fet de poder compartir converses amb els companys de l’ONG, han fet que el meu interès hagi crescut enormement.
No us perdeu el documental i si no el podeu veure com jo, graveu-lo. Hi ha un gran nombre de blocs que giren entorn del tema, jo concretament segueixo els d’en Toni Guirao i el de l’Antònia Pons Valldosera; també us recomano el portal Sahablogs i la web WSRW.
El meu interès per la problemàtica sahrauí va començar quan vaig arribar a Saragossa, atès que degut al meu interès per les energies renovables i la cooperació internacional, vaig decidir involucrar-me en la ONG Enginyeria Sense Fronteres Aragó, atès que la seva seu es trobava al mateix campus universitari. En aquells moments, dos alumnes estaven realitzant el seu projecte final de carrera amb ESF-Aragó i estaven relacionats amb el Sàhara Occidental: un era un disseny d’una instal·lació de plaques fotovoltaiques a Dakhla, tot i que o recordo què havien d’alimentar, i l’altre consistia en la creació i organització d’un centre d’energies renovables.
A partir d’aquell moment i amb el temps vaig endinsar-me en la doble problemàtica d’aquesta gent, la territorial –per anomenar-ho d’alguna manera-, així com la d’extrema pobresa. No he realitzat en cap projecte de cooperació, però el fet de participar en campanyes de sensibilització entre la comunitat universitària, de recollida de diners o material farmacèutics per enviar als campaments, la recollida d’ordinadors per enviar al Frente Polisario i el fet de poder compartir converses amb els companys de l’ONG, han fet que el meu interès hagi crescut enormement.
No us perdeu el documental i si no el podeu veure com jo, graveu-lo. Hi ha un gran nombre de blocs que giren entorn del tema, jo concretament segueixo els d’en Toni Guirao i el de l’Antònia Pons Valldosera; també us recomano el portal Sahablogs i la web WSRW.
5 comentaris:
M'ho apunto! Per cert, Carles, el portal de més a baix que comentes, hi vaig entrar i no me'n vaig sortir de veure gairebé res, és que sóc molt negada, jo!
Només conec el Sahablogs, aniré a veure els altres. Merci, maco!
Intentaré mirar-lo :) És que mai recordo mirar el blog d'en Toni...
Per cert, és millor fer servir RASD que no pas Sahara occidental :)
Per la Zel:
La veritat és que la web del WSRW no l'he mirat gaire i no se com està, però em dona la sensació que dona una visió diferent a la dels blocs personals que giren entorn del tema, ja que parla més de noticies que d'accions ciutadanes.
Hi regiraré una mica aquests dies a veure que tal.
Salut wapa!
Pel Marc:
Doncs m'apunto la nova nomenclatura; desconeixia que és més correcte emprat RASD (República Àrab Saharaui Democràtica).
Moltes gràcies.
Carles:
Moltes gràcies pels teus comentaris al meu blog. La veritat és que gent com tu és la que a vegades anima a continuar escribint i a continuar defensant una causa tan justa com la dels sahrauís.
Voldria posar el teu blog entre els meus enllaços, però no sé si t'he de posar com a ICV o com a "sahrauí" potser a molta gent li pasa el mateix amb mi.
FELICITATS PEL TEU BLOG
TONI
Publica un comentari a l'entrada