Cuines Solars

Fa uns estius vaig realitzar un curs sobre cuines solars; el curs consistia en la construcció d’un reflector solar tipus Scheffler, ideat per Wolfgang Scheffler.

A part de construir l’esmentada cuina, vam poder experimentar amb varis tipus de cuines solars que ens van servir per preparar els dinars i berenars dels diferents dies; concretament vam poder utilitzar un reflector solar tipus Scheffler (primera foto), una cuina parabòlica (segona foto) i un forn solar (tercera foto).

Les cuines solars consisteixen en una àrea parabòlica d’un material amb una elevada capacitat de reflexió com és l’alumini, la qual reflecteix els rajos de sol vers un punt on es situa l’olla per cuinar -l’àrea parabòlica fa que la reflexió es concentri en un punt concret, tot i que es poden trobar altres formes que ajuden a simplificar el disseny i muntatge-.

Els forns solars també utilitzen l’energia solar per cuinar aliments, però el seu funcionaments és diferent; la idea bàsica és aprofitar el concepte d’efecte hivernacle per retenir els rajos solars que entren en la cavitat per augmentar considerablement la temperatura interior.

Les cuines i forns solars conformen una tecnologia molt útil, senzilla i barata que els països pobres poden emprar per cuinar els seus aliments, per això estan molt lligades en temes de cooperació internacional; també tenen força èxit entre ecologistes que viuen amb un total respecte pel medi ambient.

Fixeu-vos si tenen importància dintre d’aquest dos sectors que la Fundació Terra va organitzar una conferència internacional l’any 2006 amb una durada de 5 dies; Enginyeria Sense Fronteres les té presents en molts dels seus projectes i duu a terme una campanya de difusió i divulgació per tot l’estat; existeixen llibres sobre el tema com el que vaig ressenyar fa uns mesos; webs amb informació per la seva construcció (aquí i aquí)...