Principals segments a considerar i desenvolupar amb la fi de frenar el canvi climàtic i trobar una solució a la problemàtica energètica:
A NIVELL TECNOLÒGIC
Investigació de tecnologies de producció (netes):
La solució al problema energètic no passa només per trobar una tecnologia eficient per produir energia, sinó que a més ha de ser respectuosa amb el medi ambient i contaminar els menys possible. És per això que cal investigar sistemes de neteja de gasos en les actuals centrals tèrmiques (principal tecnologia de producció energètica) i analitzar els diferents tipus de combinacions per aprofitar els gasos d’escapament d’alt contingut energètic (cicles combinats, cogeneració, tecnologies GICC o LFP); invertir en la recerca de la fusió nuclear (projecte ITER)...
Apostar per les energies renovables:
Actualment les energies renovables no poden satisfer la demanda actual energètica, malgrat que se’ls està assignant un potencial futur com per cobrir la demanda mundial perfectament. Dos exemples molt significatius són que per generar la demanda elèctrica domèstica és necessita una àrea excessivament gran de plaques fotovoltaiques; o per altra banda, per cobrir les necessitats tèrmiques d’aigua calenta sanitària d’ús domèstic mitjançant col·lectors solars, durant el hivern necessitarem el suport d’algun sistema energètic auxiliar per falta d'energia, en canvi, durant l’estiu tindrem un excedent energètic.
Malgrat aquestes deficiències, és necessari apostar per aquestes tecnologies perquè poden convertir-se en una gran ajuda per satisfer la demanda energètica total, a més de fer-ho d’una manera neta, és a dir, sense emetre contaminats de cap tipus, a més de ser un recurs il·limitat que no ens faltarà mai.
A NIVELL CONCEPTUAL
Diversificació energètica:
És molt important no dependre d’una sola font d’energia, perquè si aquesta falla per algun motiu, no tindrem capacitat de reacció. El combustibles fòssils són de vida limitada, els jaciments de urani es poden acabar de la mateixa manera que els de carbó, l’energia solar i l’energia eòlica depenen de paràmetres climatològics...
És per aquest motiu que no estic d’acord en substituir les central tèrmiques de carbó per les nuclears, i passar de dependre del carbó al combustible nuclear; necessitem disposar de quantes més tecnologies de producció millor a fi de diversificar els recursos energètics.
Decreixement energètic:
Possiblement el segment més important a considerar i en canvi és el més desconegut per la societat. La demanda energètica augmenta cada any perquè cada cop ens desenvolupem i ens industrialitzem més a nivell mundial; fa uns anys el principal mitjà de transport a la Xina eren les bicicletes, però poc a poc, el país més poblat de món les ha substituït pels cotxes. Cada cop tenim més vehicles, més industries, més ordinadors, més electrodomèstics... tot funciona amb energia elèctrica. El consum energètic augmenta mentre la disponibilitat de recursos energètics s’esgoten. No podem prohibir que una economia emergent com la xinesa no consumeixi l’energia necessària pel seu desenvolupament, però si podem intentar gastar només allò que realment és necessari; hem de reduir consums i ajustar-los a la disponibilitat de recursos energètics reals de manera sostenible per no hipotecar el futur.
(Us recomano la lectura de l’article Els xinesos ja no van en bicicleta, d’en Pere Blasco, gerent de la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Lleida en aquests darrers quatre anys, que m’ha servit per il·lustrar aquesta idea).
Amb la finalitat d’assolir les premisses anteriors, és necessari comportaments i accions com les següents:
Augmentar eficiències i reduir emissions en el dia a dia:
Pràctiques com limitar les emissions de gasos contaminats dels cotxes, dissenyar electrodomèstics que consumeixin menys electricitat, comercialitzar exclusivament llums de baix consum, il·luminar les ciutats i monuments correctament durant la nit... No es tracta de prohibir l’ús d’aquests elements funcionals, la idea és reduir les necessitats energètiques mantenint la seva aplicació.
Bones pràctiques i conscienciació dels ciutadans:
Amb petits canvis, accions i comportaments diaris podem contribuir enormement; l’exemple més il·lustratiu és aquell anunci del Ministeri de Medi Ambient que pretenia que no s’utilitzés el vàter com a paperera, total, per unos litros más; si aquesta operació la repetim tres vegades a la setmana i la tornem a multiplicar pel número de gent que també ho fa, el número de litres malgastats és impressionant. Un altre exemple més costós d’entendre és pujar la temperatura de l’aire condicionat de 24 a 25ºC, un sol grau pot significar un gran estalvi energètic si suposem el mateix procediment anterior.
(Feu una ullada a la curiosa reflexió d’en Bernat Villarroya Garcia en el seu escrit Moda i climatització: per un retorn a la racionalitat).
Voluntat político-legislativa:
Els governs o ajuntaments són entitats que poden promoure lleis a favor dels punts esmentats anteriorment a fi de desenvolupar-les. Aplaudeixo mesures com l’ordenança municipal de Lleida que va entrar en vigor fa tot just un any i mig, la qual obliga a instal·lar sistemes de captació d’energia solar en noves edificacions segons una sèrie de condicions; les primes que s’atorguen dintre el Sistema Elèctric Espanyol a les energies renovables a fi que siguin competitives; el impuls que s’està donant al tema de la recollida selectiva de residus a la majoria dels municipis catalans o el suport en la investigació en noves tecnologies energètiques a nivell empresarial i universitari.
Considerar l’energia com un dret humà universal:
De la mateixa manera que darrerament es parla de l’aigua com un bé escàs al que tothom ha de tindre accés, probablement l’energia també s’haurà de redefinir com un dret humà universal. Quan patim algun tipus de restricció energètica com les tallades d’aigua que succeeixen a Andalusia, potser entendrem la importància del problema.
Aquests són els punts més importants que considero que cal tindre presents per afrontar la problemàtica; si els tenim clars d’avantmà serem capaços de treballar tots conjuntament, cadascú en el seu àmbit corresponent, i actuar de manera proactiva.
A NIVELL TECNOLÒGIC
Investigació de tecnologies de producció (netes):
La solució al problema energètic no passa només per trobar una tecnologia eficient per produir energia, sinó que a més ha de ser respectuosa amb el medi ambient i contaminar els menys possible. És per això que cal investigar sistemes de neteja de gasos en les actuals centrals tèrmiques (principal tecnologia de producció energètica) i analitzar els diferents tipus de combinacions per aprofitar els gasos d’escapament d’alt contingut energètic (cicles combinats, cogeneració, tecnologies GICC o LFP); invertir en la recerca de la fusió nuclear (projecte ITER)...
Apostar per les energies renovables:
Actualment les energies renovables no poden satisfer la demanda actual energètica, malgrat que se’ls està assignant un potencial futur com per cobrir la demanda mundial perfectament. Dos exemples molt significatius són que per generar la demanda elèctrica domèstica és necessita una àrea excessivament gran de plaques fotovoltaiques; o per altra banda, per cobrir les necessitats tèrmiques d’aigua calenta sanitària d’ús domèstic mitjançant col·lectors solars, durant el hivern necessitarem el suport d’algun sistema energètic auxiliar per falta d'energia, en canvi, durant l’estiu tindrem un excedent energètic.
Malgrat aquestes deficiències, és necessari apostar per aquestes tecnologies perquè poden convertir-se en una gran ajuda per satisfer la demanda energètica total, a més de fer-ho d’una manera neta, és a dir, sense emetre contaminats de cap tipus, a més de ser un recurs il·limitat que no ens faltarà mai.
A NIVELL CONCEPTUAL
Diversificació energètica:
És molt important no dependre d’una sola font d’energia, perquè si aquesta falla per algun motiu, no tindrem capacitat de reacció. El combustibles fòssils són de vida limitada, els jaciments de urani es poden acabar de la mateixa manera que els de carbó, l’energia solar i l’energia eòlica depenen de paràmetres climatològics...
És per aquest motiu que no estic d’acord en substituir les central tèrmiques de carbó per les nuclears, i passar de dependre del carbó al combustible nuclear; necessitem disposar de quantes més tecnologies de producció millor a fi de diversificar els recursos energètics.
Decreixement energètic:
Possiblement el segment més important a considerar i en canvi és el més desconegut per la societat. La demanda energètica augmenta cada any perquè cada cop ens desenvolupem i ens industrialitzem més a nivell mundial; fa uns anys el principal mitjà de transport a la Xina eren les bicicletes, però poc a poc, el país més poblat de món les ha substituït pels cotxes. Cada cop tenim més vehicles, més industries, més ordinadors, més electrodomèstics... tot funciona amb energia elèctrica. El consum energètic augmenta mentre la disponibilitat de recursos energètics s’esgoten. No podem prohibir que una economia emergent com la xinesa no consumeixi l’energia necessària pel seu desenvolupament, però si podem intentar gastar només allò que realment és necessari; hem de reduir consums i ajustar-los a la disponibilitat de recursos energètics reals de manera sostenible per no hipotecar el futur.
(Us recomano la lectura de l’article Els xinesos ja no van en bicicleta, d’en Pere Blasco, gerent de la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Lleida en aquests darrers quatre anys, que m’ha servit per il·lustrar aquesta idea).
Amb la finalitat d’assolir les premisses anteriors, és necessari comportaments i accions com les següents:
Augmentar eficiències i reduir emissions en el dia a dia:
Pràctiques com limitar les emissions de gasos contaminats dels cotxes, dissenyar electrodomèstics que consumeixin menys electricitat, comercialitzar exclusivament llums de baix consum, il·luminar les ciutats i monuments correctament durant la nit... No es tracta de prohibir l’ús d’aquests elements funcionals, la idea és reduir les necessitats energètiques mantenint la seva aplicació.
Bones pràctiques i conscienciació dels ciutadans:
Amb petits canvis, accions i comportaments diaris podem contribuir enormement; l’exemple més il·lustratiu és aquell anunci del Ministeri de Medi Ambient que pretenia que no s’utilitzés el vàter com a paperera, total, per unos litros más; si aquesta operació la repetim tres vegades a la setmana i la tornem a multiplicar pel número de gent que també ho fa, el número de litres malgastats és impressionant. Un altre exemple més costós d’entendre és pujar la temperatura de l’aire condicionat de 24 a 25ºC, un sol grau pot significar un gran estalvi energètic si suposem el mateix procediment anterior.
(Feu una ullada a la curiosa reflexió d’en Bernat Villarroya Garcia en el seu escrit Moda i climatització: per un retorn a la racionalitat).
Voluntat político-legislativa:
Els governs o ajuntaments són entitats que poden promoure lleis a favor dels punts esmentats anteriorment a fi de desenvolupar-les. Aplaudeixo mesures com l’ordenança municipal de Lleida que va entrar en vigor fa tot just un any i mig, la qual obliga a instal·lar sistemes de captació d’energia solar en noves edificacions segons una sèrie de condicions; les primes que s’atorguen dintre el Sistema Elèctric Espanyol a les energies renovables a fi que siguin competitives; el impuls que s’està donant al tema de la recollida selectiva de residus a la majoria dels municipis catalans o el suport en la investigació en noves tecnologies energètiques a nivell empresarial i universitari.
Considerar l’energia com un dret humà universal:
De la mateixa manera que darrerament es parla de l’aigua com un bé escàs al que tothom ha de tindre accés, probablement l’energia també s’haurà de redefinir com un dret humà universal. Quan patim algun tipus de restricció energètica com les tallades d’aigua que succeeixen a Andalusia, potser entendrem la importància del problema.
Aquests són els punts més importants que considero que cal tindre presents per afrontar la problemàtica; si els tenim clars d’avantmà serem capaços de treballar tots conjuntament, cadascú en el seu àmbit corresponent, i actuar de manera proactiva.
1 comentari:
A Lleida segurament no és el cas però conec molts pobles que podrien tirar de la biomassa com a energia neta principal. En aquests pobles moltes vegades passa que en un temps van abandonar aquesta energia neta i la van substituïr pel petroli (tema de costos i treball). Ara s'està intentant impulsar aquesta energia amb molta voluntat per part d'alguns però molta gent encara no sap ni de què es tracta.
Veritat que no es pot viure d'un sol tipus d'energia sinó que han de ser unes quantes de combinades, no obstant, el repartiment serà diferent depenent de la zona on ens trobem, per posar un exemple, a la Vall fosca l'energia solar tindria un paper menys important (en proporció) que a Barcelona...
Felicitats i endavant
Publica un comentari a l'entrada