diumenge, 17 de juny del 2007

És l'energia nuclear l'ÚNICA solució al canvi climàtic?

Un dels principals debats existents en el panorama energètic fa referència a quina tecnologia és l’adient per garantir un correcte subministrament energètic i pal·liar el canvi climàtic; en els darrers mesos es parla molt sobre que l’energia nuclear és l’única alternativa possible per assolir aquests dos objectius.

Els pro-nuclears consideren aquesta tecnologia com la solució energètica del segle XXI atès que les reserves de la seva matèria prima són elevades, degut que la seva eficiència és alta -amb poca quantitat de la matèria primera és pot obtenir una gran energia- i perquè no emet CO2 -principal responsable del canvi climàtic-. (No s’ha de confondre la típica torre d’una central nuclear amb una xemeneia que emet fum, ja que és tracta d’una torre de refrigeració per on surt vapor d’aigua).

Deixant de banda que desenvolupar l’energia nuclear com a font energètica també pot propiciar un ús militar d’alt risc i suposant que la possibilitat d’un nou episodi com el de Txernòbil és pràcticament nul –i dic pràcticament perquè el risc cero no existeix i aquella catàstrofe va succeir perquè la tecnologia emprada era molt vella-, la principal problemàtica és la generació de residus altament radiactius de llarga vida que no poden ser eliminats. Aquests residus han de ser emmagatzemats d’una manera especial i fins al cap de milers d’anys la seva radiactivitat no s’elimina completament.

Substituir l’energia dels combustibles fòssils per l’energia nuclear és substituir l’emissió de gasos contaminats per la generació de residus nuclears, és a dir, és posar fi a un problema a canvi de generar-n’hi un de nou. No és pot vendre l’energia nuclear com la solució per posar fi al canvi climàtic, de la mateixa manera que no és pot fer apologia de les energies renovables definint-les com a suficients com per satisfer la demanda energètica actual.

Aquesta no és la manera de tractar un tema tant important i delicat com la problemàtica energètica i el canvi climàtic. La seva solució no passa per un canvi de la tecnologia de combustibles fòssils a l’energia nuclear, és molt més complex i difícil que tot això. No cal tindre en compte la diversificació i el decreixement energètic? La conciència i bones pràctiques dels ciutadans? Reduir emissions i augmentar eficiències? Investigar noves tencnologies més netes i apostar per les energies renovables?...

PD: Fa unes setmanes, la Gran Bretanya va aprovar un pla energètic pels propers anys a favor del desenvolupament de l’energia nuclear perquè segons ells era l’única manera de reduir les emissions e CO2 del país. L’ÚNICA MANERA!!! M’exalto només de sentir aquest raonament.

3 comentaris:

Marc ha dit...

Una altre de les conseqüencies del canvi climàtic és l'accés a l'aigua potable.
Hem de començar a pensar doncs també en solucions per abastir d'aigua potable a la població en un termini realment curt, ja que de sequeres en patim desde fa un temps.
Una de les solucions que estàn sobre la taula és la construcció de plantes dessaladores al litoral, amb prouta capacitat com per abastir a les comarques d'interior. No cal ni comentar que la millor tecnologia en aquest aspecte té pasaport Israelí.
Un dels problemes, però, que suposa la dessalació d'aigua de mar és què fer amb els residus que genera. A Israel solen retornar-los al mar. Aquesta típica solució és el principal motiu per el cual durant molt de temps m'he mostrat crític amb aquestes instal·lacions, ja que generen una contaminació marina espectacular, al augmentar de forma molt important la concentració salina a l'aigua, fins a uns nivells letals per l'ecosistema.
Nogensmenys, existeix una solució que pot donar resposta als problemes tant de l'energia nuclear, com de la dessalació d'aigua de mar. Enlloc de retornar aquesta sal al mar, ficar-la a mines subterrànies. Al cap de poc temps, aquestes mines es podrien utilitzar per l'emmagatzematge de residus nuclears.
Sé que sóc molt aventurat al fer proposicions d'aquestes, sobretot sense saber si la solució seria realment viable, i sense saber si aquesta solució podria també arribar a una situació de col·lapse, degut a la continua generació d'aquests dos tipus de residus i l'existència limitada de mines subterrànies.
De totes formes, m'agradaria que aquest comentari fós un element més de debat sobre un tema que necessita l'atenció de tots i cadascún de nosaltres.

Carles Sampietro Lara ha dit...

Ets la primera persona que deixa un comentari en aquest bloc, així que moltes gràcies.

Actualment ja existeixen procediments "suposadament eficients" per emmagatzemar sota terra els residus nuclears.

La idea de l'articles és fer entendre a la gent que tant problemàtic és "emmagatzemar" CO2 i altres gasos en l'atmosfera com enterrar residus radiactius sota terra.

Aquesta maniobra simplement es tracta en un canvi d'escenari. D'acord, si apostem per l'energia nuclear reduirem la quantitat de CO2, però quan ja no tinguem més zones on enterrar els residus radiactius quina nova tecnologia buscarem?

Marc ha dit...

En aquesta mateixa direcció va la meva reflexió final. De totes formes, seria una bona mesura temporal per reduir les emissions a l'hora que no es cessa de cercar alternatives a les centrals de fissió nuclear. Seria important també que les centrals estiguessin en bones condicions. Centrals ruinoses com Vandellós generen més residus que no pas energia. Personalment, no construiria més centrals, però exigiria que les existents, lluny de tancarles, ja que no elimines els residus i els has de seguir mantenint, estiguessin en bones condicions.
Les centrals hidroelèctriques són una bona solució quan la sequera no és protagonista. Les que sí que es tindrien que tancar definitivament són les centrals tèrmiques i de cicle combinat.
Potser d'aquí 40 anys el ITER deixa de ser un somni i esdevé una realitat, o potser descobrim que no era més que això, un somni.
Però no hem de deixar de buscar alternatives i solucions. Hem de confiar ens els Departaments de Recerca de la Universitats, invertir-hi més, ja que no són les grans multinacionals que ens aportaràn les solucions. Aquestes posaràn els calers sobre la taula a l'hora de portar a la pràctica els resultats de la recerca (sobretot si hi poden haver grans beneficis econòmics, que no ténen perquè ser també socials), però no abans.
Ara per ara ja ens estem començant a posar les piles amb el tractament de residus urbans. Els industrials vénen al radere. De totes formes, no s'han començat a fer passes fins que no ha sigut la legislació qui ha anat per davant de la tècnica.