La veritat és que no gaudeixo de prous coneixement tècnics com per determinar si el túnel de l’AVE projectat a Barcelona que passa pel cantó de la Sagrada Família pot implicar alguna conseqüència nefasta pel temple en qüestió ni quin és el millor recorregut.
Basant-me en una anàlisi comparativa, si la línia 5 del metro va provocar una catàstrofe com el del barri del Carmel, un barri amb edificis que no superen les 5 plantes, m’esgarrifa pensar què pot succeir al fer passar un túnel just pel cantó d’un monument amb les dimensions de la Sagrada Família. Només les torres del qual pesen 10 vegades més que els edificis més alts de l’Eixample, els quals disposen de més de 5 plantes d’alçada.
Estic segur que els tècnics responsables de les obres de la línea 5 al seu pas pel barri del Carmel o els del disseny del recorregut de l’AVE al seu pas per Saragossa són gent amb una bona formació i amb experiència contrastada. Partint d’aquesta premissa certa i inamovible, és necessari trobar una explicació a tots aquests accidents tan transcendentals atès que les coses no succeeixen perquè si. L’única resposta que sóc capaç de trobar és que els estudis previs geològics i de l’estat dels edificis emplaçats a sobre del lloc d’estudi no es realitzen.
Un estudi geològic és fonamental per determinar la capacitat portant del terreny, és a dir, la càrrega màxima que pot suportar sense provocar moviments de terres importants. El tipus de materials continguts en el sol varien al llarg de la seva profunditat però també a nivell horitzontal, i per tant la resistència a la deformació del terreny pot varia en qualsevol direcció.
També és fonamental analitzar l’estat de l’edifici que es veu afectat perquè les edificacions tenen un límit de caducitat. Els materials es trenquen per fatiga i al llarg del temps perden les seves propietats resistents. Per aquest motiu es realitzen obres de reforma de cases que estan apunt de caure degut a la seva edat.
Per una altra banda, no se si és una bona idea dur a terme obres tant importants com les del túnel en qüestió mentre la Sagrada Família no estigui totalment acabada. Un cop finalitzada qualsevol edificació, al cap de uns mesos sempre es produeixen petits moviment d’assentament del bloc de pisos sobre el terreny, el que provoca l’aparició d’alguna esquerda; imagineu què pot passar en un edifici d’aquestes dimensions i tan esvelt com aquest. A més, es probable que les vibracions ocasionades pel pas dels trens pugui afectar el polèmic mur-pantalla.
Estic convençut que tenim prou personal competent i un suficient desenvolupament tecnològic com per projectar un túnel per l’AVE per passar per allà on vulguem, però les coses s’han de fer bé. El risc cero no existeix, tots som humans i ens podem equivocar, però els interessos econòmics no han de contaminar ni als propis tècnics ni als polítics.
Basant-me en una anàlisi comparativa, si la línia 5 del metro va provocar una catàstrofe com el del barri del Carmel, un barri amb edificis que no superen les 5 plantes, m’esgarrifa pensar què pot succeir al fer passar un túnel just pel cantó d’un monument amb les dimensions de la Sagrada Família. Només les torres del qual pesen 10 vegades més que els edificis més alts de l’Eixample, els quals disposen de més de 5 plantes d’alçada.
Estic segur que els tècnics responsables de les obres de la línea 5 al seu pas pel barri del Carmel o els del disseny del recorregut de l’AVE al seu pas per Saragossa són gent amb una bona formació i amb experiència contrastada. Partint d’aquesta premissa certa i inamovible, és necessari trobar una explicació a tots aquests accidents tan transcendentals atès que les coses no succeeixen perquè si. L’única resposta que sóc capaç de trobar és que els estudis previs geològics i de l’estat dels edificis emplaçats a sobre del lloc d’estudi no es realitzen.
Un estudi geològic és fonamental per determinar la capacitat portant del terreny, és a dir, la càrrega màxima que pot suportar sense provocar moviments de terres importants. El tipus de materials continguts en el sol varien al llarg de la seva profunditat però també a nivell horitzontal, i per tant la resistència a la deformació del terreny pot varia en qualsevol direcció.
També és fonamental analitzar l’estat de l’edifici que es veu afectat perquè les edificacions tenen un límit de caducitat. Els materials es trenquen per fatiga i al llarg del temps perden les seves propietats resistents. Per aquest motiu es realitzen obres de reforma de cases que estan apunt de caure degut a la seva edat.
Per una altra banda, no se si és una bona idea dur a terme obres tant importants com les del túnel en qüestió mentre la Sagrada Família no estigui totalment acabada. Un cop finalitzada qualsevol edificació, al cap de uns mesos sempre es produeixen petits moviment d’assentament del bloc de pisos sobre el terreny, el que provoca l’aparició d’alguna esquerda; imagineu què pot passar en un edifici d’aquestes dimensions i tan esvelt com aquest. A més, es probable que les vibracions ocasionades pel pas dels trens pugui afectar el polèmic mur-pantalla.
Estic convençut que tenim prou personal competent i un suficient desenvolupament tecnològic com per projectar un túnel per l’AVE per passar per allà on vulguem, però les coses s’han de fer bé. El risc cero no existeix, tots som humans i ens podem equivocar, però els interessos econòmics no han de contaminar ni als propis tècnics ni als polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada