Cooperació Internacional al Desenvolupament

Des de que estic a Saragossa col·laboro amb Enginyeria Sense Fronteres (Aragó), una ONG que satisfà les meves inquietuts en aquest àmbit. No participo en cap projecte en qüestió, però el fet d'assistir a reunions i participar en campanyes de sensibilització entre la comunitat universitària han fet que conèixi una mica més a fons la realitat de com s'ha de gestionar un projecte de cooperació internacional al desenvolupament.

El fet de compartir estones de debat amb els companys d'aquesta ONG, ha fet que hagi descobert que la cooperació internacional no consisteix en arribar a un país pobre, muntar una infraestructura d'abastament i potabilització d'aigua (per posar un exemple) i marxar. La cooperació és més complexa que aquesta manera d'entendre-la i abarca més àmbits a considerar com la cultura i l'educació de la societat del lloc.

És de gran utilitat implantar plaques fotovoltaiques per generar electricitat, però aquest projecte ha d'anar acompanyat d'un pla d'educació tecnològica amb la finalitat que aprenguin a instal·lar aquestes plaques i sàpiguin arreglar-les en cas d'alguna possible averia, atès que la idea de la cooperació internacional és que aquests països es desenvolupin tecnològicament per ells mateixos i el grau de dependència disminueixi. En aquest cas, la creació d'un taller amb personal acreditat i amb el material necessari és fonamental per contribuir correctament amb el desenvolupament de la zona, amb la finalitat que poc a poc siguin ells mateixos els que puguin autogestionar-se tecnològicament.

Per altra banda, és necessari informar-se si el projecte que es vol engegar és útil. No té sentit reconstruir una escola d'oficis o d'educació elemental per dones si la cultura masclista de la zona impedeix que aquestes vagin per formar-se. Em de tenir present que el nivell cultural de moltes zones subdesenvolupades va molt atrassat respecte la mentalitat europea.

Crec que és de vital importància que tots fem quelcom per la gent nessitada; tant és si participem en tasques de cooperació internacional o ajudem a gent del nostre barri; és indiferent amb quina ONG participem; no importa la donació econòmica o el temps emprat... la qüestió és fer quelcom pels qui no són tan afortunats com nosaltres.

(Fotografia del poblat sharaui de Dajla, realitzada per ESF Aragó en un dels seus viatges de treball).