Tècnicament s'hauria d'anomenar central eolico-solar, tot i que és molt corrent anomenar-ho tal i com ho faig en el títol. 
Aquest tipus de central consisteix en una xemeneia de gran alçada situada al centre d'una àrea circular col·lectora. Per efecte hivernacle, l'aire en el interior de l'àrea col·lectora es calenta provocant una circulació inercial tèrmica vers la base de la xemeneia, on es turbinada amb la finalitat de generar electricitat. La xemeneia en qüestió actua com una torre de refrigeració, permetent el refredament del aire mentre circula per ella fins arribar a una temperatura menor que l'exterior, amb la intenció d’afavorir un cicle convectiu que permet de nou la introducció de l'aire més calent dins la superfície col·lectora.
Aquest tipus de central consisteix en una xemeneia de gran alçada situada al centre d'una àrea circular col·lectora. Per efecte hivernacle, l'aire en el interior de l'àrea col·lectora es calenta provocant una circulació inercial tèrmica vers la base de la xemeneia, on es turbinada amb la finalitat de generar electricitat. La xemeneia en qüestió actua com una torre de refrigeració, permetent el refredament del aire mentre circula per ella fins arribar a una temperatura menor que l'exterior, amb la intenció d’afavorir un cicle convectiu que permet de nou la introducció de l'aire més calent dins la superfície col·lectora.
El primer antecedent a escala mundial va tenir lloc el 1892 en Manzanares, un municipi manxec de Ciutat Real, la qual va estar operativa durant 7 anys; l'any 1989 la xemeneia es va esfondrar degut a una turmenta. Segons estudis de disseny previs, les dimensions òptimes pel rendiment havien de ser d’una alçada de 1000 metres per la xemeneia i 130 metres de diàmetre per l’àrea col·lectora; la finalitat experimental del la central en qüestió va fer que el Ministeri Alemany de Investigació i Tecnologia i Unión Fenosa, els responsables de la central, optessin per 195 metres d’alçada i 240 metres de diàmetre.
Segons la informació consultada, el rendiment d’una central és inferior al 2% (per 1000 m d’alçada i 130 m de diàmetre) i necessita una gran extenció de terreny. La base col·lectora també es pot emprar per cultius en hivernacles. Es disposa de molt poca informació sobre el tema: desconec els resultats obinguts de la central del manzanares i no se si hi ha alguna altra planta eolico-solar en el món; fa temps va aparèixer alguna noticia de la possible contrucció d'una xemeneia de 750 metres d'alçada a inicis del 2007 per Toledo, tot i que no n'he sentit a parlar més.
Article de 6 pàgines sobre la història de la central del Manzanares aquí. Informació trobada en el bloc Indarki fa molt temps enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada