La Convenció sobre les Humitats (coneguda també com Convenció Ramsar) és un tractat intergovernamental que serveix de marc per l’acció local, nacional o internacional en pro de la conservació i l’ús racional de les humitats i els seus recursos. Va ser aprovada en la ciutat iraní de Ramsar en 1971, va entrà en vigor en 1975 i va designar el 2 de febrer com el Dia Mundal de les Humitats. 
La definició sobre humitats emprada per la Convenció avarca qualsevol tipus d’humitat relacionada amb llacs, rius, oasis, estuaris, deltes, zones marines properes a la costa..., així com llocs artificials com arrossars, pantans...
Les zones humides regulen els règims hídrics, són fonts de biodiversitat, desenvolupen un paper fonamental en l’adaptació del famós canvi climàtic i constitueixen un recurs de gran valor econòmic, científic, natural i recreatiu. Les antigues civilitzacions van sorgir i evolucionar vora grans rius, el benestar de molta gent està basat en la disponibilitat de recursos hídrics i activitats fonamentals per l’alimentació humana com l’agricultura o la pesca es sostenen gràcies a l’aigua. Atès la desaparició i el retrocès de moltes zones humides es va decidir crear una convenció que protegís aquests ecosistemes.
La llista de zones humides arriba a més de 1700, les quals cobreixen més de 153 milions d’hectàrees. Les zones de Catalunya llistades són els Aiguamolls de l’Empordà, el Delta de l’Ebre, l’Estany de Banyoles i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
En la seva web podreu trobar molta informació sobre ús racional i sostenible de les zones humides, legislació, manuals de conservació...
La definició sobre humitats emprada per la Convenció avarca qualsevol tipus d’humitat relacionada amb llacs, rius, oasis, estuaris, deltes, zones marines properes a la costa..., així com llocs artificials com arrossars, pantans...Les zones humides regulen els règims hídrics, són fonts de biodiversitat, desenvolupen un paper fonamental en l’adaptació del famós canvi climàtic i constitueixen un recurs de gran valor econòmic, científic, natural i recreatiu. Les antigues civilitzacions van sorgir i evolucionar vora grans rius, el benestar de molta gent està basat en la disponibilitat de recursos hídrics i activitats fonamentals per l’alimentació humana com l’agricultura o la pesca es sostenen gràcies a l’aigua. Atès la desaparició i el retrocès de moltes zones humides es va decidir crear una convenció que protegís aquests ecosistemes.
La llista de zones humides arriba a més de 1700, les quals cobreixen més de 153 milions d’hectàrees. Les zones de Catalunya llistades són els Aiguamolls de l’Empordà, el Delta de l’Ebre, l’Estany de Banyoles i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
En la seva web podreu trobar molta informació sobre ús racional i sostenible de les zones humides, legislació, manuals de conservació...
2 comentaris:
No dic que no siguin útils sinó tot al contrari, a vegades serveixen per impulsar accions més focalitzades i d'obligatorietat a part d'unificar criteris i encaminar futures accions.
La llàstima dels convenis és que per posar d'acord tots els països acaben sent ambigus a parir i a més, de l'àmbit legislatiu són les que menys pes tenen en quant a obligatorietat en el seu compliment. Cap païs està obligat a res firmant un conveni, és per això que el que es diu als convenis només son recomanacions.
El mateix passa amb les espècies a la Llista vermella de la IUCN, si no hi ha cap directiva europea, llei estatal, comunitaria etc etc... que empari les espècies citades a la llista, de res serveix, únicament té caràcter científic.
Les zones humides a Catalunya que tenen algun tipus de protecció i el fet que aquesta protecció s'apliqui i sigui una realitat, és més aviat per les directives europees,aquestes sí d'obligat compliment, de la qual se'n ha originat la Xarxa natura 2000 que ha aportat catalogacions ZEPA o LICS.
El que si és veritat és que és probable que el conveni de RAMSAR facilités la creació d'una directiva d'aquest tipus.
Hola lluitador incansable! Passo a saludar, que fa dies que no et dic res...Però vinc a llegir, eh? que consti...Petons!
Publica un comentari a l'entrada