dimecres, 26 de març del 2008

Decàleg de la lluita contra el canvi climàtic

  1. Pensa un moment en el temps que passes a dins del cotxe. Suma les hores. On passes bona part de la teva vida? Planteja't seriosament altres opcions de transport (públic, compartit, bicicleta, a peu).
  2. Si no pots evitar agafar el cotxe, sigues més eficaç al volant: evita la conducció compulsiva, fes un bon manteniments del vehicle i, sobretot, modera la velocitat. D'aquesta manera no sols et faràs un favor a tu, sinó també al planeta. Menys fum: menys risc.
  3. No facis de l'hivern estiu i de l'estiu hivern. No intentis canviar les estacions a dins de casa: a més de l'alt cost energètic que suposa, no és saludable per al teu organisme ni sostenible pel planeta.
  4. Dóna una segona oportunitat als aparells que t'envolten. Pensa-hi un moment abans de substituir-los: és realment imprescidible aquest nou estri?
  5. Evita caure en el consum compulsiu. No compris per matar el temps. No matis el temps: aprotita'l més enllà de les botigues.
  6. Compra més producte i menys envàs: precicla. Evita els residus directes en forma d'embolcalls superflus i opta sempre que puguis pels envasos retornables.
  7. Si llencam tots els residus a la mateixa galleda, haurem de tornar a obrir els abocadors que hem tancat. Ningú no ha dit que el reciclatge sigui còmode, ni fàcil: però val la pena. Si ho poses al seu lloc deixarà de ser residu.
  8. Entén l'accés a l'aigua com un privilegi, no com quelcom que es dóna per fet. No sabem el que tenim fins que ho perdem. Que no et passi això amb l'aigua: sigues garrepa, no la malbaratis i renya qui ho faci.
  9. Mira el sol: surt cada dia, és gratis i no contamina. Posa't unes plaques solars al sostre o planteja-ho a la comunitat de veïns. Inverteix en energia solar: aquest sí que és un fons d'alta rendibilitat.
  10. Planta arbres. Ensenya a fer-ho als teus fills. Respecta el bosc: gaudeix-ne amb ells. Compra fusta certificada. Utilitza paper reciclat. Estalvia paper. Tha semblat interessant el llibre? Doncs passa'l al teu company de feina.
Extret del llibre Encara Hi Som a Temps, de José Luis Gallego, llibre ressenyat anteriorment.

6 comentaris:

zel ha dit...

Hauré de comprar el llibre, si més no per fer-ne propaganda als nens de l'escola, decàleg assenyat! Salut, amic Carles!

ErrareHumanumEst ha dit...

tot això, i més, encara que no hi hagués o hi hagi canvi climàtic...!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Ho reconec. El tema de l’aigua no és el meu fort. Dit això, la que està organitzant el conseller Baltasar amb el projecte del trasllat d’aigua del Segre, amb formes i maneres del tot impresentables, em preocupa de manera doble.

El primer motiu de preocupació és que no em sembla massa adient de cara al que anomenem “nova cultura de l’aigua” que es proposin actuacions que reincideixen en el que, en ocasió del desviament de l’Ebre, eren motiu de queixa justificada per part de sectors amplis de la població, de les institucions, de la pagesia i de les plataformes ciutadanes. La sequera és evident, les solucions del tot complexes.

Les evidències i les solucions requereixen molta capacitat de diàleg, de comunicació multidireccional i de relació constant amb els sectors que poden aportar les seves consideracions (des del món acadèmic i tècnic fins als àmbits diversos de la producció agrícola, passant per les entitats i grups que s’estan pronunciant aquests dies). Baltasar incomunica. Ho dic clarament, en matèria mediambiental i d’habitatge, enyoro Salvador Milà. En Milà molestava a tot l’establishment econòmic i fàctic (bon senyal) i Maragall, sensible a aquests prohoms, el va treure del govern. Baltasar incomunica. La seva fotografia amb l’empresari constructor Reyna, va ser una errada nefasta en la culminació d’una llei d’habitatge bastant positiva en la qual hi intervenien sectors amb més dret a la fotogènia política (sindicats, per exemple) que no pas aquest home de negocis. Amb l’aigua, que no és el meu fort, tornem-hi amb les males maneres. No ho dic jo. Ho diuen els companys i companyes d’ICV de Lleida amb veus més autoritzades (i enteses) que la meva, com ara el diputat infatigable i heroic Francesc Pané.

La feina bruta del tripartit passarà factura electoral a ICV-EUIA (aquesta és la meva segona preocupació, segona i secundària). Que no pateixi Montilla, el PSC és una màquina electoral que es creix davant de les adversitats (mireu el tsunami de les legislatives, envoltat de crisis d’infrastructures). Que no pateixi ERC. Prou en tenen, aquests darrers, amb resoldre la seva divisió amb un salt mortal sense compromisos en direcció al 2014, l’any de la proclamació de la república independent de Catalunya.

Avui no tocaré l’altra pota del pastís de govern d’ICV-EUIA, doncs, com em passa amb l’aigua, de policíes, lladres i serenos, no en soc expert (ni ganes).

La preocupació preferent, però, és que la cultura de l’aigua ha de ser part primordial d'una visió diferent de les coses en matèria ambiental i, perquè no, cultural i civilitzatòria. Les cultures de resposta a les situacions complexes necessiten concurrència de sectors i cap marge a la improvisació. Per parlar d’aigua, s’han d’escoltar les opinions dels tècnics, dels experts, dels acadèmics, dels ambientalistes, dels pagesos, dels consumidors i de les institucions del territori. De passada, els que no entenem de que va de tot plegat, acabarem tenint una mica més de cultura. De cultura de l’aigua.

Aquestes dues preocupacions, per ordre, em suggereixen que no és feina dels militants d’ICV haver de fer o haver de defensar la feina mal feta del conseller de torn. Tenim agendes socials molt properes per atendre. Ho fem de manera altruïsta.

Carles Sampietro Lara ha dit...

Molt interessant i reflexiu el teu comentari.

La veritat és que m'agrada molt que gent que no es de Lleida hagi fet comentaris sobre el tema de manera reflexiva i intel·ligent, perquè l'aigua és de tots i tard o d'hora ens afectarà a tots.

ErrareHumanumEst ha dit...

Si que estaria bé si que tothom parles sobre aquest tema...

Jo crec que el que li passa al govern és que no volen o no saben com dir a la societat que l'aigua ha de deixar de ser un regal i que deixem d'assumir que mentre hi hagi aixetes, anirà rajant sempre...

Penso que hi ha diverses coses implicades en aquest tema.

El primer punt que vull comentar és aquest créixer continu de la població. Això no seria problema, o de moment no ho és, si no fos perquè tot el nostre sistema funciona gràcies al creixement demogràfic, si això deixa de ser així, tot el païs s'enfonsa. Així doncs,més que sobrepoblació, el problema és que no parem de créixer i, a sobre, ho fem exponencialment...
Al ser més gent, necessitem més infraestructures, més "de tot" (perdoneu l'expressió) i això es tradueix en la necessitat de crear més impactes (carreteres, transvassaments...) -Relació positva entre població i impactes-.

Un altre punt interessant, que va lligat amb l'anterior, és que l'aigua no és il·limitada i sembla ser que el creixement de població humana si. Això significa que l'aigua:
1.-S'ha de dividir en fraccions més petites per tots i per tant tothom n'ha de gastar molta menys.
2.-Com he dit abans, infraestructures i a rebentar-ho tot perquè hi hagi més aigua i aquesta no pari al mar (i el delta a pendre pel sac).

Els polítics han vist que ara tenen aquestes dues opcions i, de fet, són les que estan tant en boca de tothom. Tot i això,cap d'elles soluciona el primer punt que he comentat i, per tant, si el primer punt no és important i continua per sempre més, el problema és, en teoria, infinit...


Ara el meu parè sobre la falta d'aigua:

-Val, portem anys de disminució de les precipitacions, però de fet això ha estat sempre més o menys cíclic, de totes maneres,si que és veritat que ara és un cas força extrem (i per això ha sortit ara el problema però si no hi hagués hagut aquesta sequera, el problema hagués sorgit quan haguéssim arribat als 10.000.000 i amb anys de pluja normal).
-L'altre part que no cal comentar és la mala gestió que tothom en fa de l'aigua (Particulars, indústria, pagesia...). Particulars perquè l'aigua és de conya i pagesia perquè no s'ha fet una gestió al respecte (Senzillament, no perquè no tinguem tècniques, sinó més aviat per falta d'una legislació que ho regulés i perquè no s'ha fet una gestió encarada en aquest aspecte i perquè, aparentment, l'aigua no era massa limitant -però també perquè ja de per si l'agricultura necessita aigua-).
-És possible que els canvis en el món rural i en els usos del sòl també tinguin un paper en tot això, encara que molt menys important, és veritat que la superfície arbrada (i el que és més important encara en això que us comentaré, altament arbrada, altes densitats) ha augmentat en zones tradicionalment explotades o de pastureig (Pre-pirineu i Pirineu), només cal mirar fotos d'anys anteriors de qualsevol d'aquests llocs. Si que és veritat que els boscos tenen un efecte molt important en la regulació del cicle hídric i en l'efecte amortidor de l'aigua a les conques, no obstant això i segons la situació actual a les capçaleres, també hi ha una part important d'aigua que el bosc reté i que no es tradueix al riu. <---Dic que això probablement tingui certa influència, però molt probablement el problema no vé d'aquí.

-Coses a fer !ja!, perquè, senzillament,algunes coses que diré ho dic perquè són el menys útil per la societat i perquè molt del que diré és per la pijeria d'alguns, d'altres perquè :
·NO a piscines particulars.
·Dir a les estacions d'esquí que més que fer diners amb l'esquí, n'han fet amb l'especulació al darrera i que com no proposin alternatives... serà dir-los que no a la neu artificial.
·Jardins mediterranis, xeròfils.

Coses útils per la societat que s'han de millorar:
·Disminució de creixement demogràfic (si ja ho sé, i païs ensorrat).
·Gestió agrícola i alternatives per cultius de secà, millorament de tècniques etc...

Em deixo moltes coses, estaria bé que donguéssiu opinió.


i per cert, l'altre dia a la radió una mica més i em carrego el locutor.
En altres paraules va dir que la pagesia s'hauria d'anar a pendre pel sac i tot el que es produïa aquí comprat de països tercers i la gent pagesa sense feina que s'espavilin.

Us sembla lògic dependre de països tercers? i si en comptes de vendre'ns el blat de moro perquè nosaltres poguem menjar, el venen als Americans per fer biodièsel? És bo dependre tant d'altres països per menjar?

Sabeu quanta gent està implicada amb l'agricultura del païs?

Senyor locutor, perquè no se'n va vostè del païs i així hi haurà una persona menys que gasta 200 litros/dia?

Asimetrich ha dit...

Hi ha solucions més senzilles del que ens imaginem. Sabeu que se'n fa amb l'aigua que utilitzem cada dia a les ciutats? La majoria va a parar a plantes depuradores. Es depura i l'aigua queda en unes condicions similars a les que pot tindre l'aigua d'un riu. Sabeu que se'n fa d'aquesta aigua depurada? Part serveix a petits regants, però la majoria es llença.

No creieu que tota aquesta aigua es podria redirigir cap al reg i fins i tot a plantes potabilitzadores?

Sí sí, parlo de reciclar l'aigua.