dijous, 15 d’octubre de 2009

Copenhaguen, la darrera oportunitat (Blog Action Day 2009)

Del 7 al 18 del proper desembre tindrà lloc la XV Conferència de les Parts (COP) de les Nacions Unides, també coneguda com la cimera de Copenhaguen. La importància de la propera cimera radica en el fet que la vigència del protocol de Kyoto finalitza al 2012, de manera que per evitar un buit legal en termes de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) és imprescindible assolir un acord, atès que les Nacions Unides necessiten 3 anys com a mínim per formalitzar-lo administrativament.


El protocol de Kyoto és un compromís legalment vinculant de reducció d’emissions per part de tots els països industrialitzats que el van signar i el seu objectiu és reduir el 5’2% d’emissions de GEH globals sobre els nivells de 1990 durant el període comprés entre 2008-2012. Va entrar en vigor el febrer de 2005 després del recolzament de 55 nacions que sumaven el 55% de les emissions, condició necessària per posar-lo en marxa.


Estats Units és l’únic país que encara no ha ratificat el protocol de Kyoto, Espanya és el segon país que més ha augmentat les emissions percentualment respecte el 1990 i des de 2006, l’opinió científica destaca la necessitat de reduir les emissions de GEH en més d’un 50% respecte els nivells de 1990.


Les propostes més significatives en que darrerament s’està treballant i que durant el decurs de la cimera hauran de ser discutides són:


  • Reducció de les emissions en un 40% respecte els nivells de 1990 al 2020 per part dels països industrialitzats.
  • Els països en vies de desenvolupament, malgrat no ser responsables del canvi climàtic, hauran d’assumir compromisos ambiciosos a nivell de reducció i contenció d’emissions.
  • Establir mecanismes financers per frenar la desforestació de les zones verdes més grans del planeta, atès que aquests absorbeixen CO2.
  • Fomentar ajuda econòmica dels països rics vers els països pobres per que aquests puguin combatre el canvi climàtic i puguin adaptar-se als efectes perjudicials que ja són inevitables.

El diagnòstic del planeta terra és mot greu i d’aquesta cimera ha de sorgir el tractament a seguir; ara i més que mai, Copenhaguen és la darrera oportunitat per mantenir l’augment de la temperatura mitja del planeta respecte la de la temperatura de l’era preindustrial per sota de 2ºC, valor límit perquè les conseqüències del canvi climàtic no siguin de magnituds desastroses i irreparables.


Degut el fracàs del protocol de Kyoto, les valoracions científiques sobre el futur catastròfic i el risc d’un buit legal, la XV Conferència de les Parts reuneix tots els factors per erigir-se com l’esdeveniment més important i rellevant per afrontar el canvi climàtic.


PD: Avui té lloc el Blog Action Day 2009, el qual gira entorn el tema del canvi climàtic. Aquest escrit ha estat elaborat amb la finalitat de participar en aquesta iniciativa que cada any la gent que amb bloc i a qui els agrada expressar-se, és reuneixen virtualment per fomentar la difusió de temes de gran importància a nivell mundial.