El Lado Oscuro de las ONG és un llibre de l’editorial ArcoPressde, escrit per José David Garrido Valls on s'expliquen les moltes irregularitats que gran quantitat de col·lectius camuflats sota l’acrònim ONG, les quals, es nodreixen de les subvencions econòmiques de l’estat espanyol sense la intenció de destinar aquests diners a finalitats socials. Mans Unides –ONG insígnia de la Conferencia Episcopal– invertia en borsa a través de Gescartera; els Mensajeros de la Paz del pare Ángel i Ana Botella exploten línies telefòniques comercials; World Wild Life/Adena amaga tèrbols orígens i no menys foscos procediments; la Creu Roja manté a Telma Ortiz (la germana de Letizia) volant per aquests mons en business class; Solidaridad Internacional (la ONG del PSOE, de la que era presidenta l’actual Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional Leire Pajín) es forra a costa de las subvenciones del govern de Zapatero; Esperanza Aguirre regala milions d’euros a la ONG Humanismo y Democracia, vinculada al PP...
Darrerament hi ha un sentiment força negatiu vers la gent que treballa o s’implica amb les ONG (Organització No Governamental) o les anomenades ONGD (Organització No Governamental al Desenvolupament) atès les nombroses estafes per part dels seus dirigents, els casos més recents potser són els de Intervida i el Arca de Noé . El llibre esmentat prèviament posa de manifest alguns d’aquests motius, tot i que em sobta molt que també critiqui els origens de Greenpeace i WWF/Adena (¿?), dos entitats que considero exemplars.
Jo hi crec molt en les associacions altruistes i en soc un defensor ferm i, evidentment, tot cas relacionats amb irregularitats m’entristeix, especialment perquè quan es descobreixen tants i tants casos de malversació de fons. De vegades serveix, afortunadament, per desemmascarar col·lectius corruptes, però aquestes situacions sempre provoquen el deteriorament de la imatge d’altres organitzacions vertaderament altruistes.
L’existència d’irregularitats no ens ha de fer girar l’esquena vers les ONG, sinó que ens han de fer adoptar una postura de major implicació i coneixement de l’entitat on s’hi participa. Existeixen entitats que realitzen auditories i publiquen els seus resultats per determinar la transparència, la correcta gestió de fons i la realització de les activitats acordades com per exemple a Fundació Lealtad o la Coordinadora de ONG a nivell espanyol, a més dels Governs Autonòmics que estudien les ONG amb la seu central a la seva comunitat, tot i que no he trobat per internet cap enllaç o document sobre el tema (tampoc he regirat gaire).
Des d’aquest petit racó d’opinió em nego a posar a totes les ONG en el mateix costat fosc. Els negres núvols de la corrupció del sector no cobreixen tot el cel, també hi ha clarianes atès que hi ha col·lectius i associacions decents que realitzen la seva tasca correctament i no mereixen ser criticades.
Darrerament hi ha un sentiment força negatiu vers la gent que treballa o s’implica amb les ONG (Organització No Governamental) o les anomenades ONGD (Organització No Governamental al Desenvolupament) atès les nombroses estafes per part dels seus dirigents, els casos més recents potser són els de Intervida i el Arca de Noé . El llibre esmentat prèviament posa de manifest alguns d’aquests motius, tot i que em sobta molt que també critiqui els origens de Greenpeace i WWF/Adena (¿?), dos entitats que considero exemplars.
Jo hi crec molt en les associacions altruistes i en soc un defensor ferm i, evidentment, tot cas relacionats amb irregularitats m’entristeix, especialment perquè quan es descobreixen tants i tants casos de malversació de fons. De vegades serveix, afortunadament, per desemmascarar col·lectius corruptes, però aquestes situacions sempre provoquen el deteriorament de la imatge d’altres organitzacions vertaderament altruistes.
L’existència d’irregularitats no ens ha de fer girar l’esquena vers les ONG, sinó que ens han de fer adoptar una postura de major implicació i coneixement de l’entitat on s’hi participa. Existeixen entitats que realitzen auditories i publiquen els seus resultats per determinar la transparència, la correcta gestió de fons i la realització de les activitats acordades com per exemple a Fundació Lealtad o la Coordinadora de ONG a nivell espanyol, a més dels Governs Autonòmics que estudien les ONG amb la seu central a la seva comunitat, tot i que no he trobat per internet cap enllaç o document sobre el tema (tampoc he regirat gaire).
Des d’aquest petit racó d’opinió em nego a posar a totes les ONG en el mateix costat fosc. Els negres núvols de la corrupció del sector no cobreixen tot el cel, també hi ha clarianes atès que hi ha col·lectius i associacions decents que realitzen la seva tasca correctament i no mereixen ser criticades.
1 comentari:
Com en tots els sectors, en el Tercer Sector també hi ha corrupció. Les ONGs estan formades per persones, i són per tant un reflex de la societat. Igual que hi ha corrupció al món empresarial o al govern, també n'hi ha al món de les entitats no lucratives.
Dit això, jo he conegut moltes ONGs i mai he vist cap irregularitat. Crec que els casos de Intervida i l'Arca de Noé han fet molt de mal. La gent ara té una gran desconfiança envers les ONGs, i això és molt negatiu perquè la gran majoria són organitzacions honestes que treballen per intentar millorar el món en el que vivim.
Però bé, si algo té de positiu tot això, és que ara s'augmentaran les polítiques de transparència total i això sense cap dubte és bo i necessari.
Publica un comentari a l'entrada