dilluns, 1 de juny del 2009

Per sortir de la crisi val tot?

Després d'impulsar una controvertida però eficient normativa de velocitat variable als voltants de l'àrea metropolitana de Barcelona que ha permès una reducció important de víctimes per accidents de tràfic i una disminució molt significativa a nivell de contaminació atmosfèrica, no entenc perquè per sortir de la crisi no es respecta aquesta aposta de futur i la mesura de subvencions de cotxes no tenen en compte els paràmetres d'emissions de CO2.

El greu del cas és que subvencionar vehicles respectuosos amb el medi ambient no implica cap més esforç que el que s'ha dut a terme amb l'actual mesura; si el paràmetre ecològic en aquest cas impliqués una despesa de diners bestial, una recuperació econòmica més tardana, no fos acceptada per la societat... ho podria entendre, però en aquest cas no és així.

Qui accepta aquesta mesura només fa que desqualificar-se pel que fa uns mesos va apostar. Aquesta mesura no és coherent ni conseqüent amb la regulació de velocitat variable que es va adoptar l'any passat des del govern de la Generalitat.

En un moment que sembla clar que les energies renovables, l'eficiencia energètica i el medi ambient són pilars bàsics del que hauria de ser una vertadera política verda, queda ben pal·lés qui només adopta mesures ecologistiques de cara la galeria i qui les defensa per convenciment.