dimecres, 23 d’abril del 2008

Sant Jordi 2008

Aprofitant que avui és Sant Jordi, podria recomanar algunes lectures, i com que aquest és un bloc gairebé monotemàtic, res millor que citar i recomanar llibres sobre medi ambient. Alguns dels títols que properament m'agradaria comprar són:
  • Con la cabeza bien alta, de Wangai Maathai (crítica).
  • Suarem!, de Ramon Folch (crítica).
  • Carta a un joven ecologista, d'Enric Aulí (crítica).

No faig una crítica personal sobre els llibres perquè no els he llegit, de fet ni els tinc, així que millor només enllaço la primera opinió que he trobat per internet. No he regirat gaire per internet ni per llibreries, així que probablement se m'escapi algun títol rellevant dintre el món ecològic; si algú sap algun títol important no dubteu en dir-m'ho.

I com que només m'agrada recomanar llibres que vertaderament he llegit, que al cap i a la fi són els que he anat incloent en aquest bloc, en destaco, per ordre cronològic invers de lectura, els que més m'han agradat:

  • ¿Llueve al gusto de todos?, de Víctor Peñas (crítica).
  • Senderos de Libertad, de Javier Moro (crítica).
  • Contes del món de l'aigua, de Intermón Oxfam Edicions (crítica).
  • Una veritat incòmoda, d'Al Gore (crítica).
  • Pingüins a l'Empordà, de José Luis Gallego (crítica).
  • Turismo Responsable, de Carles Tudurí (crítica).

dimarts, 22 d’abril del 2008

La Carta de la Terra

La Carta de la Terra és una síntesi de valors, principis i aspiracions àmpliament compartides per un nombre creixent d’homes i dones de totes les regions del món; és el primer intent de la humanitat per escriure una constitució del planeta.
Els principis de la Carta de la Terra estan basats en la ciència contemporània, les lleis internacionals i en el més profund de la filosofia i la religió. Una dècada va durar la seva escriptura atès el gran número de correccions que van circular al voltant del món per obtenir el consentiment d’organitzacions no governamentals, grups comunitaris, societats professionals i experts internacionals en diversos camps.

Es va començar a treballar en la Carta al 1987 arran d’una petició de la Comissió Mundial pel Medi Ambient i el Desenvolupament de les Nacions Unides i la seva publicació és va allargar fins el 1997. La missió d’aquesta iniciativa va ser la d’establir una base ètica sòlida entre la societat emergent per crear un món sostenible basat en el respecte de la natura, els drets humans universals, la justícia econòmica i la cultura de la pau, per tant no és una proposta merament ecològica, tot i que sí que és cert que li concedeix molta rellevància.

La Carta de la Terra és basa en quatre principis fonamentals: 1) respecte i cura de la comunitat de vida, 2) integritat ecològica, 3) justícia social i econòmica i 4) democràcia, no-violència i pau. El principi de integritat ecològica es pot simplificar segons el següent decàleg:

  1. Estalviar energia en la pròpia llar.
  2. Tancar l’agua: és un bé cada cop més escàs.
  3. ¡Les escombraries! En produïm massa.
  4. Utilitzar envasos bons pel medi ambient.
  5. ¡Compte a casa amb els productes químics!
  6. Limitar l’ús dels plàstics.
  7. Estalvia paper.
  8. Utilitza el cotxe racionalment.
  9. Cuidar el camp.
  10. Pensar globalment i actua localment.

Avui és el Dia Mundial de la Terra i rés millor per cel·lebrar-ho que reflexionant sobre l'estat del nostre planeta i indagant sobre la Carta de la Terra. Per cert, la imatge correspon a la que es considera la bandera de la terra, tot i que no té caràcter oficial. Per més informació sobre la carta, wikipedia i la web oficial; el text íntegre de la carta en diferents idiomes aquí. La web oficial del dia mundial de la terra aquí.

dissabte, 19 d’abril del 2008

XIII Fira Ecojardí 2008

Ecojardí és una fira dedicada a la jardineria, l’oci i el medi ambient celebrada al municipi d’Alpicat, al costat de Lleida, una fira que ocupa més de 40.000 m2 d’exposició en un entorn plenament verd com és el Parc del Graó. La fira va començar ahir divendres i s'acaba demà diumenge. La web aquí.

Com és habitual, Ecojardí dedica una especial atenció al medi ambient a través de diverses exposicions i la presència d’empreses del sector; juntament amb les jornades tècniques dedicades a les noves tendències tant medi ambientals com de jardineria.

A la fira Ecojardí podreu trobar diversitat de tallers que, de forma gratuïta, ofereixen als visitants diverses possibilitats, des de manipular un torn de ceràmica, fins a poder esculpir amb materials naturals figures per guarnir la pròpia llar. I per als més petits, tallers d’educació ambiental i servei de ludoteca.

divendres, 18 d’abril del 2008

Festival Internacional de Cinema del Sàhara

El projecte Cinema pel poble saharaui neix amb la finalitat de sensibilitzar i donar una parcial solució a les necessitats detectades en oci, activitats culturals i formació audiovisual entre la població de refugiats saharauis dels campaments de Tinduf. L’objectiu és realitzar activitats de difusió cultural emmarcades en l’àmbit cinematogràfic. A més del component cultural i d’entreteniment, aquest projecte té com objectiu apropar l’opinió pública internacional a la situació que viu el poble saharaui en l’exili i a la seva digna supervivència en el desert esperant la realització del referèndum d’autodeterminació. El projecte Cinema pel poble saharaui està dividit en tres activitats: tallers i cursos de formació audiovisual; la creació d’una ret de videoteques amb el material necessari, concretament un centre permanent en cadascun dels campaments; i el Fisahara, és a dir, el Festival Internacional de Cinema del Sàhara.
La quarta edició del Fisahara s’està realitzant des d’ahir i dura fins diumenge. El festival té de caràcter internacional, es realitza a l’aire lliure, és el únic festival de cinema que es realitza en un camp de refugiats i el premi pel guanyador és un camell blanc. Entre els films que formen part de la programació destaquen Caotica Ana de Julio Medem, Mataharis de Iciar Bollaín, Las 13 Rosas de Emilio Martínez Lázaro, En Un Mundo Libre de Ken Loach o films de realitzadors africans. Aquest any es contarà amb la presència de l’actor Javier Bardem, una persona compromesa tal i com va mostrar produint de manera desinteressada el documental Invisibles.

La web del festival aquí. De tots els festivals de cinema que he comentat, aquest és el que més il·lusió em faria anar-hi. El camp de refugiats estan distribuits entorn de Tinduf, que és la ciutat més important; aquest any el festival es realitza a la wilaia de Dajla.

dijous, 17 d’abril del 2008

Makea tu vida

Maquejar ve de maquillar, arreglar, customitzar, personalitzar, reparar, tunejar, adaptar, apanyar,... en definitiva, fer-t’ho més guapo tu mateix. MAKEA és una alternativa a la cultura del utilitzar i llençar.
En l’actual societat de consum, les marques són qualsevol paraula, nom, símbol o objecte que s’utilitzi per identificar i distingir els articles d’un productor respecte als dels seus competidors i donen als productes una personalitat i una imatge tals que ens converteixen en sers dependents d’aquests.
Però MAKEA és una marca que no ven res, representa una actitud de resistència. MAKEA és la intel·ligència i creativitat col·lectiva, que converteix de nou en útil allò que la societat de consum ha depreciat. Es tracta de recuperar el lema do it yourself, allarga la vida útil dels productes, trenca amb la comoditat malgastadora i buida que ens venen en caixes la cultura de consumo.
La marca MAKEA és un punt de referència informativa, en que qualsevol persona pot tindre accés a "receptes" per l’aprofitament creatiu dels drets, i convertir-los així en productes útils per l’hàbitat. Es retroalimenta de coneixements i habilitats personals, aportades per aquells individus que són creadors i tenen ganes de compartir. És tracta de crear una ret de persones que no volen contribuir al creixement de residus, escombraries ni abocadors, i creuen en el potencial del intercanvi lliure de creativitat com força per canviar la societat, respectant un poc més el planeta en que vivim.

El disseny en el projecte MAKEA no és una estètica, ni un valor afegit, ni s’identifica amb cap estil de vida: surt del mateix procés de creació del producte. La web aquí.


PD: El text ha estat extret de la web.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Rabiosa actualitat

Se m'acumulen les noticies per opinar i com que altres ja ho han fet i millor que jo, comento i recomano enllaços. Les il·lustracions, d'Eneko.
  1. ASCÓ: Ara resulta que hem passat de nivell 1 (anomalia) a nivell 2 (incident). Llegiu la reflexió feta per Indarki al seu bloc, i que cadascú tregui les seves propies conclusions.

  2. AIGUA: Després de marejar la perdiu amb la captació del Segre, el Gobierno desautoritza el Govern i es durà a terme el minitransvasament de l'Ebre. Aquí tothom procura el·ludir el molt TRANSVASAMENT. Article d'en Ramon Folch i dos articles del bloc Nòmades, aquí i aquí.


  3. EL TÍBET: Sàbies paraules les del Gallo Rojo en varis articles.

  4. LA FUSIÓ DEL MINISTERI DE MEDI AMBIENT: Interessant reflexió en Soitu. Em dol l'adéu d'una ministra que vertaderament ha tingut sensibilitat ambiental.

  5. NOU GOVERN: La paritat de ministres en el govern de Zapatero és només un acte propagandístic o és un pas cap a la igualtat? En els demés càrrecs polítics com les secretaries d'estats o altres, també hi ha paritat o són tot homes?
  6. SÀHARA OCCIDENTAL: El Sàhara Occidental és un territori ocupal il·legalment, per això es demana el dret a l'autodeterminació, i no un model d'estatut d'autonomia similar al català. Llegiu l'entrada de l'Storico.

dimarts, 15 d’abril del 2008

Cites (8)

Monogràfic de cites sobre l'aigua:
  • "El planeta Terra és més líquid que sòlid: hauria d'anomenar-se planeta Aigua" (Gildo Seisdedos).
  • "El mar també és part de la nostra terra" (Xavier Pastor).
  • "Sé que només són unes gotes d'aigua, però si no hi fossin, l'oceà les trobaria a faltar" (Teresa de Calcuta).
  • "No puc estar d'acord a trasvasar 160 o 200 hm3 del Roina quan les depuradores en llancen 650" (Ramon Folch).
  • "Hem de deixar d'actuar com un país ric en aigua" (Ramon Folch).
  • "Lluitar per la salut dels rius i mars és lluitar per una vida digna de la gent que viuen i viuran sobre aquest planeta" (Pedro Arrojo).
  • "Qui pensa que l'ordre mundial o els plans hidrològics s'han d'imposar a cop de formigó i bombes intel·ligentment assassines s'equivoquen i no hem de permetre que governin el Món" (Pedro Arrojo).
  • "Quan arribem a comprendre que l'ús principal que pot tindre un riu és precisament la de ser riu, haurem posat els fonaments sòlids per afrontar amb èxit l'exercici de la planificació hidrològica" (Víctor Peñas).
  • "El gran pecat de la nostra mirada sobre els rius és veure'ls com simples proveedors d'aigua que acumular o desviar. No hi haurà futur pels rius sinó comencem a considerar-los com ecosistemes complexes plens de vida i que donen vida" (Laura Pérez).
  • "Els rius que flueixen pel món són més antics que la sang que circula per les venes dels humans" (James Langston Hughes).
  • "La granota no buida l'aigua del toll on viu" (Proverbi indi).
  • "L'aigua és l'ànima blava d'aquest planeta" (autor desconegut).
  • "Aigua per tots, però no per tot" (José Luis Gallego).
  • "Reflexionar sobre l'aigua ens posa a navegar en un mar de problemes" (Gildo Seisdedos).

dilluns, 14 d’abril del 2008

A la tercera va la vençuda

En els darrers anys s’estan fent avenços molt importants en temes de igualtat. Les dones soldat, la llei de paritat, un govern amb majoria de dones, una dona com a ministra de defensa, llei de matrimoni i adopció per homosexuals...

Celebro les millores assolides per tots els partits polítics que hi ha contribuït però encara s’ha de continuar caminant endavant, el que s’ha aconseguit és molt però encara és insuficient per obtenir un grau real de igualtat: un llei electoral justa que no afavoreixi els dos grans partits, la custòdia compartida... i la república.

La república és un exemple de igualtat social i de gènere. Perquè no es reforma la constitució per a que el primer descendent dels reis sigui l’hereu, independentment del seu sexe? Perquè no s’elegeix democràticament amb unes eleccions? Perquè es segueix amb una institució imposada dictatorialment per Franco quan anteriorment es gaudia d’una república?

En definitiva, perquè no puc aspirar a ser rei? Per què carai sóc diferent? Perquè carai tenen aquest privilegi?

Hi ha una llegenda que diu que la monarquia s’acabarà quan s’ompli el darrer ninxo del Panteó del Monestir de El Escorial, i la realitat és que només en queda un. També cal remarcar que el pare de Juan Carlos I, tot i no regnar, va ser enterrat amb honors de rei al mateix Panteó.
Per mi només hi han dos reis: en Melcior i en Gaspar.

Avui i més que mai, Salut i República!

diumenge, 13 d’abril del 2008

En el río (Amaral)

dissabte, 12 d’abril del 2008

L'art de ploure

Comenzaré por decir, sobre los días y años de mi infancia, que mi único personaje inolvidable fue la lluvia.


Por mucho que he caminado el mundo me parece que se ha perdido para siempre aquel arte de llover que el cielo ejercía en mi Araucanía natal.

Llovía meses enteros, años enteros. La lluvia caía en hilos como largas agujas de vidrio que se rompían en los techos, o llegaban en olas transparentes contra las ventanas, y cada casa era una nave que difícilmente llegaba a puerto en aquel océano de invierno.

Por las veredas, saltando de una piedra a otra, contra frío y lluvia, andábamos hacia el colegio. Los paraguas se los llevaba el viento. Los impermeables eran caros, los guantes no se conocían.

Siempre recordaré los calcetines mojados junto al brasero y mis zapatos echando vapor, como pequeñas locomotoras. Pero aquello era entonces, cuando llovía.


Pablo Neruda, "Infancia y poesia", del llibre de memòries "Confieso que he vivido"

dijous, 10 d’abril del 2008

Saps quanta aigua consumeixes al dia?

dimecres, 9 d’abril del 2008

Catalunya sota els efectes de la sequera



Nom i reserves d'aigua dels embassments mostrats en el gràfic, d'esquerra a dreta: Boadella 24%, Sau 13%, Susqueda 26%, La Baells 20%, La Llosa del Cavall 12% i Sant Ponç 47%.
Per més informació, aquí.

dimarts, 8 d’abril del 2008

Incolora, inodora, insípida

Silenciosament, sense fer soroll... aquest és el perill de les fuites radiactives; no avisen però de tant en tant apareixen. La radiació nuclear és incolora, inodora i insípida, però el seu regust en forma d’alteracions genètiques apareixen a llarg termini sense adonar-nos-en.

A la central nuclear d’Ascó hi ha hagut una fuita nuclear originada degut a un mal funcionament d’algun dels processos de depuració i filtració d’aigua contaminada radiactiva (és a dir, aquella que ha passat pel nucli del reactor).

Curiosament, la central va anuncia la fuita al Consell Seguretat Nuclear el 5 d'abril, qui va emetre un comunicat públic en la seva web, tal i com m'ha fet arribar l'Indarki, per tant no és Greenpeace qui a destapat el cas com anteriorment havia escrit en aquesta entrada.

Per altra banda, el nivell d’emissió de radiactivitat d’ambdues parts dista enormement, la diferència és de l’ordre de 500 mil vegades: la central admet una radiació de partícules de 0’00001, mentre que Greenpeace a enregistrat valors de 5 Curis. De qui em fio?
A més, sembla ser que aquesta radiació ha estat deguda a la operació de recàrrega de combustible de la unitat 1, que es va realitzar al novembre de l'any passat. O sigui, que fa 5 mesos que es va produir una fuita nuclear!!! Tant es triga en detectar una fuita nuclear?

No conec els efectes del valor dictat per Greenpeace ni el temps d’exposició límit davant aquesta radiació nuclear, la qual cosa seria interessant que algun expert en energia nuclear resolgués el dubte; ja no per determinar si l’accident ha estat quelcom anecdòtic o és una situació greu, perquè la qüestió de base és que hi ha hagut una fuita, i crec recordar que en els darrers anys, Ascó no s’ha caracteritzat per un funcionament perfecte, que és el mínim que ha de garantir una central nuclear.

Malgrat la icona que delata el meu posicionament vers aquest tipus d'energia, el motiu d'aquesta entrada no és fomentar el debat si energia nuclear sí o no; la raó és que un cop més la transparència i el saber fer dels que manen i que disposen de les informacions de primera mà han amagat la veritat, retardant la seva emissió pública, i aquest fet adopta una gran rellevància quan en la passada legislatura es va endegar un Pla de Seguretat Nuclear especial. Quan trobarem gent competent i sincera en el món de la política i els negocis?

Jo, davant el comportment del CSN i dels responsables de la central, em crec i recolzo als ecologistes en aquesta lluita per aconseguir un món verd, perfumat i amb gust d'aigua.

Aigua amb regust polític

Sobre l’aigua, la única cosa que puc fer és subscriure les declaracions dels que considero els màxims experts en tema de planificació hidrològica, en Pedro Arrojo i en Ramon Folch.

En Pedro Arrojo, doctorat en físiques, és professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa, dirigeix la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i va obtenir el Premi Goldman l’any 2003 per encapçalar l’oposició al famós Pla Hidrològic Nacional del PP. Llegiu una entrevista feta al diari El País.

Ramon Folch, doctor en biologia i socioecòleg, dirigeix l’Estudi Ramon Folch, on desenvolupa estudis de temàtica ambiental. Anteriorment va treballar com a professor universitari a la UB i va dirigir els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona. Escolteu les seves declaracions en una entrevista a Vilaweb.

En el tema polític, només dir que s’ha demostrat la classe política que tenim és nefasta, potser és un reflex de la pròpia societat i tenim el que ens mereixem, però l’actitud de molts d’ells deixa molt que desitjar.

Un polític pot encertar en les seves decisions o no, però el que no es pot tolerar és la mentida, tal i com ho han fet el senyor Baltasar, Conseller de Medi Ambient, i el senyor Nadal, Conseller d’Obres Públiques i portaveu del Govern; però tampoc accepto la mentida silenciosa dels seus dirigents que van estar d’acord en amagar el transvasament. Tant de bo tots aquests s’allunyin de la política ben aviat perquè no mereixen tindre càrrecs tan importants.

Tampoc m’agrada el posicionament de tots els partits polítics. El PP de Lleida en contra del transvasament quan van ser els abanderats del Pla Hidrològic Nacional; el PSC a favor tot i que el PSOE van ser els que ens van defensar les dessaladores com alternativa; CiU criticant ambdós alteracions del riu Segre i Ebre però a favor de portar aigua del Roina. ERC de moment se’n salva perquè no disposen de la Conselleria de Medi Ambient i perquè ni són els portaveus ni presideixen el Govern, només he sentit als republicans de Lleida queixant-se del tema, però cap declaració d’en Puigcercós ni d’en Carod; suposo que estan més preocupats pel poder intern del partit que de la trista aigua. O sigui, que de qualsevol tema se’n fa una arma política per critica el rival.

I ara anem per ICV, el partit idealista per excel·lència que sembla que un cop entra en el poder es fa esclau del mateix. Enyoro la figura d’en Salvador Milà com a conseller de Medi Ambient, allò si que era un bon ambientalista i no entenc perquè se’l va fer cessar del càrrec i ningú d’ICV va alçar la veu; crec que necessitem un canvi de dirigents, joves o no, però si amb empenta, claredat i aires nous i descontaminats; necessitem entendre que Catalunya no només és Barcelona, malgrat que allí hi visquin el 80% de la població; necessitem diàleg intern entre els responsables polítics de les quatre províncies de Catalunya i saber traslladar les preocupacions de futur als ciutadans amb temps i sinceritat.

M’alegra saber que dins d’ICV hi ha gent que ha alçat la veu contra la seva executiva, no negant el transvasament, que això ja és secundari, sinó enutjada per les maneres; em reconforten les veus lleidatanes de la regidora Mercè Rivadulla, la del parlamentari Francesc Pané i la del candidat congressista Josep Antoni Moreno, així com el posicionament dels JEV de Lleida. Per cert, llegiu també l’entrada de l’Àngel Pagès, un escrit que porta més de 80 comentaris, contingut del qual comparteixo totalment.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Dia Mundial de la Salut

Molts consideren que l’ecologia no pot ser considerada com un dels eixos vertebradors de la política o de la planificació social de la humanitat. Si féssim una enquesta entre la població, hom determinaria l’economia, els serveis socials, les comunicacions o la seguretat entre els vectors de més rellevància.

No seré jo qui negui o contradigui aquesta apreciació que, sense consultar cap font, suposo i assumeixo com la més real entre la societat, però ningú pot rebatre la idea que la natura és un dels segments de més importància i preocupació pel futur de la humanitat.

Medi Ambient no només és un bonic paisatge, amb predomini de color verd, per fer senderisme durant el cap de setmana. Medi Ambient és molt més que això atès que la seva excessiva alteració natural, de la qual l’home és, parcial o totalment, directa o indirectament, responsable, té repercussió en tots el àmbits de la societat.

Avui és el Dia Mundial de la Salut, i ningú pot posar en dubte que l’augment de CO2 en l’atmosfera és un dels elements responsables del increment de la mortalitat de gent gran, de nombrosos problemes de respiració, d’un major període primaveral que fa que les al·lèrgies asmàtiques durin més, queixes d’esportistes de proves de llarga durada pels propers Jocs Olímpics de Pekin...

Segons al Comissió Europea, 370.000 persones moren a l’any degut la mala qualitat de l’aire i segons un estudi elaborat pel Institut Municipal de Investigació Mèdica (IMIM) i el Centre de Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona, un aire més net en l’àrea metropolitana de Barcelona suposaria evitar cada any 3.500 morts prematures, 1.800 hospitalitzacions cardiorespiratories, 5.100 casos de bronquitis agudes en nens i 54.000 atacs d’asma en nens i adults.

Si entenem que el medi ambient pot modelar la nostra salut, ens donarem compte de la importància que el bon estat del planeta té en la nostra vida. No vull ser apocalíptic, però el canvi climàtic és una realitat i no podem inhibir les seves conseqüències atès que és una roda inercial que ja no podem parar, però el que si podem fer és mitigar els seus efectes. Per fer-ho, només calen dues coses: voluntat política i voluntat social.

La força de voluntat és un concepte que s’empra quan s’associa a la consecució de quelcom difícil, sovint fent sacrificis, i aquesta és la nova situació en que ens trobem. No podem exigir una millora ambiental, en qualitat d’aire per exemple, sense una prestació per part nostra. És per això que ens hem conscienciar en que aquest problema no només l’han de solucionar els polítics, sinó que nosaltres també hem de ser protagonistes.