Ahir, el suplement d’estiu de El Periódico de Catalunya presentava un reportatge sobre les darreres platges verges que queden a Catalunya. La majoria d’aquestes platges no han patit un canvi de fesonomia atès que el seu terreny abrute han frenat la construcció de passeigs marítims i apartaments.
Deixant de banda les cales que nomès són accessibles per mar amb vaixell i buscant racons solitaris i ben conservats, el llistat de platjes s’ha reduit a 20. Segons el diari, l’autèntica platja verge que resta a Catalunya és la de la Tavellera (foto), situada al Cap de Creus, un lloc de somni pel banyista.
Malauradament, des de fa temps crec que aquella mítica i caduca frase que un esquirol podia donar la volta a la panínsula Ibèrica sense tocar al terra passant d’arbre en arbre, caldrà substituir-la per una que digui quelcom com que un turista podrà donar una volta a la península mitjançant un passeig marítim. És per aquest motiu que m'ha encantat saber que encara existeixen llocs verges o propers a ells.
A partir d'ara, si puc, cada estiu visitaré alguna d'aquestes platges en estat pur que necessitem preservar. Si podeu fer alguna escapadeta aquests dies d'agost deixeu-vos convèncer per aquesta proposta.
Malgrat el llistat de 2o platges, l'edició en paper mostra un recull de 9 que a continuació esmento perquè l'edició web no les cita: Platja del Fangar (Deltebre, Tarragona), Cala Estany Podrit (Ametlla de Mar, Tarragona), Platja Fonda o Waikiki (Tarragona), Platja de Roses o de la Descaragolada (Sitges, Barcelona), Cala Futadera (Tossa de Mar, Girona), Platja Vallpresona (Santa Cristina d'Aro, Girona), Cala Bona (Palamós, Girona), Platja Can Comes (Castelló d'Empúries, Girona) i Cala Tavellera (Port de la Selva, Girona).
Article de El Periódico sobre la situació d'aquest tipus de platges aquí; sobre la darrera platja verge, aquí; i la web del Ministeri de Medi Ambient amb totes les platges d'Espanya amb fotos, aquí.