3er Congrés de la Bicicleta

Del dimecres 14 al dissabte 17 d'abril es celebra a Lleida el 3er Congrés de la Bicicleta, en el qual es tractarà el tema de Infraestructures i Legislació.

Tant si utilitzem la bicicleta com element de lleure o com a mitjà de transport, és un element que va íntimament relacionat amb la salut i el medi ambient. Muntar amb bicicleta és un dels esports més bonics que existeixen, permet realitzar una pràctica física bona per la nostra salut així com gaudir d’entorns naturals; per altra banda, emprar-la com a mitjà de transport per la ciutat contribueix a descongestionar el tràfic, evita l’emissió de gasos contaminats a l’atmosfera i de retruc permet la pràctica d’exercici a diari.

Tota ciutat ha d’oferir la possibilitat que els seus ciutadans puguin agafar la bicicleta per desplaçar-se, i això només es fomenta amb la implantació de carrils bicis de qualitat, prioritats davant els cotxes, pàrquings gratuïts... és a dir, amb unes infraestructures de qualitat i amb una legislació que protegeixi els seus usuaris.

Disposeu de tota la informació del congrés aquí.

Centre BTT a Lleida

Lleida torna a tindre novament un centre de bicicletes tot terreny. El centre està ubicat a l'avinguda Pearson de Pardinyes (el carrer que uneix el pavelló del barri amb l'entrada al Parc de la Mitjana), està obert de divendres a diumenge (pel matí només, crec) i ofereix la possibilitat de lloguer de bicicletes, guies, oferta de possibles recorreguts, rentat de bicicletes, vestidors, dutxes, cafeteria i punt de informació.

Ja fa cosa de 4 anys ja es va inagurar aquest mateix centre en la zona del Parc de l'Aigua però actes vandàlics van acabar per tancar les instal·lacions. Una de les activitats de llavors era la d'organitzar sortides amb btt alguns diumenges pel matí dels mesos estiuencs, confio que en aquesta nova etapa també sigui així, i si hi ha prou volum de gent, tingui continuitat. Està adreçat a tota mena d'usuaris de la mountain bike: families, gent gran o jove...

Jo encara no l'he visitat, però en el seu moment m'hi vaig fer soci i vaig ser-ne usuari. Esperem que en aquest segon intent tingui una vida més llarga i que aviat gaudeixi d'alguna web!!!

Actes pel Dia Mundial de l'Aigua

Diumenge 21 de març, bicicletada popular pel cantó del riu Segre.

Dilluns 22 de març, projecció del documental Flow (Love of water). Acte organitzat per l'ONG Eginyeria Sense Fronteres -grup de Lleida-. Per més info sobre el documental, aquí.

I Xallenge David Duaigües

Per més informació, aquí.

II Sahara Race Bike

La Sahara Race Bike és un event socio-esportiu-solidari organitzat per l'Associació Amistat amb el Poble Saharaui de Sevilla i el govern de la RASD (República Àrab Saharaui Democràtica) amb la finalitat de donar visibilitat i denunciar el mur que en la dècada dels 80 el Marroc va construit, el qual delimitar la zona del Sàhara Occidental que el govern marroquí va invair militarment de la zona on encara molts saharauis estan refugiats.

Del 26 de març fins el 4 d'abril es recorreran 350 km amb bicicleta, a raó d'etapes diàries entre 30 i 50 km en funció del dia, seguint una ruta paral·lela al mur en qüestió. Mitjançant aquest recorregut es tindrà l'oportunitat de conèixer la vida real dels refugitas que viuen en campaments fora de la zona marroquina, viure i dormir en les jaimes on cada nit han d'allitar-se i entendre en primera persona un greu conflicte de vulneració dels drets humans que sovint passa desapercebut en la plana de noticies internacional. Per més informació sobre l'activitat, aquí.

Aprofito l'escrit per recordar que a Lleida també tenim l'Associació d'Amics del Sàhara Terres de Ponent, la seva web aquí, i també us recomano el bloc de l'Antonia, la presidenta de l'esmentada entitat.

Pedalejant

Com més d'un cop he dit en aquest bloc, estiuejo a Salou, i una de les coses que més m'agrada fer per la Costa Daurada és anar en bicicleta. Des de Salou és pot arribar fins Cambrils mitjançant un carril bici situat a peu de la platja de Vilafortuny, de manera que es pot gaudir de la companyia del mar.

Fa uns pocs anys, en una sortida en bici amb la meva germana, un cop arribat a Cambrils ens vam donar compte que al inici de la platja de l'Horta de Santa Maria el passeig marítim i el carril bici s'acabaven. Com que anàvem amb BTT vam decidir seguir endavant per un camí de terra: a ma esquerra, el mar; a ma dreta, xalets i apartaments d'estiueig.

A mesura que avançàvem, la panoràmica esquerrana es basava en diverses successions de platjes artificials amb espigons de pedra per resguardar-les; la visió dretana ens presentava les urbanitzacions de L'Albereda, la Llosa, El Dorado, Les Mimoses, L'Arcadia, La Dorada i Cambrils Meditarrània, totes elles pertanyents al terme municipal de Cambrils. En aquella excursió ja es podia intuir que en aquella zona aviat s'iniciarien les obres per implantar un passeig marítim, de manera que Salou i tota la costa de Cambrils quedaria unida.

Aquest fet em va fer néixer una preocupació que encara avui em ronda pel cap, i és que en un futur, probablement i només amb les excepcions dels abruptes accidents geogràfics, tota la costa podria quedar unida per un mateix passeig marítim.

M'agraden molt els passeigs marítims: són ideals per fer una volta a la vora del mar, ajuda a respectar la llei de costes, dóna vida al poble... He disfrutat de llargues passejades per Salou, La Pineda de Vila-seca, Coma-ruga, Calella, Castelldefels, Peñíscola o Benicàssim, i aquesta reflexió no està en contra d'aquests carrers peatonals paral·lels al mar, simplement és una petita reflexió sobre una situació que s'hauria d'abordar. Aquesta realitat és pot extrapolar a qualsevol altra ciutat: ja sia de muntanya, on els nous edificis es poden menjar zones boscoses; la meva pròpia ciutat de Lleida, que poc a poc elimina algunes zones de l'horta; o la zona metropolitana de Barcelona, un gran urb que engloba vaires ciutats.

Ahir pel matí, un altre cop amb la companyia de la meva germana, vam decidir arribar-nos fins aquell indret a fi de veure el canvi que segurament havia sofert. Actualment, fins la riera de Riudecanyes, on acaba el terme municipal de Cambrils, hi ha passeig marítim i carril bici.

El problema són les polítiques d'urbanitzacions de les ciutats? La superpoblació mundial? El desig de tota la societat d'una segona residència d'estiueig? L'únic que espero és que la costa pugui viure en harmonia i normalitat amb poblacions i zones verges.

Art, denúncia o vandalisme?

Peter Gibson, conegut artisticament com Roadsworth, es dedica a pintar sobre l'asfalt de les ciutats amb la intenció de motivar l'ús i la protecció de la bicicleta com a mitjà de transport urbà i intentar qüestionar la cultura de movilitat amb cotxes.

Art, denúncia o vandalisme? Vosaltres jutjareu i probablement cadascú tindrà la seva opinió; Roadsworth va ser arrestat durant 3 anys per aquestes activitats i condenat per bandalisme, tot i que finalment la sentència va ser reduida considerablement per la pressió ciutadana.

La seva tasca va començar pels carrers de Montreal, tot i que actualment reb encarrecs de ciutats d'arreu del món. La seva web aquí. Trobat en Ilustrae.

Bizi Zaragoza

El dilluns de la setmana passada és va inaugurar el Bizi de Saragossa, és a dir, el Bicing de Barcelona, el Sevici de Sevilla o el d-bici de Donostia. És una sort que les ciutats es vagin sumant a aquestes alternatives de transport ecològic per fomentar la descontaminació de la ciutat i la descongestió del tràfic.

El Bizi coincideix amb la imminent inauguració de l’Expo Saragossa, i de moment només hi han estacions en les immediacions del recinte i les riberes del riu, ja que en la resta de la ciutat només es disposen de 4 parades, de manera que de moment està pensat més per fer una volteta el diumenge pel matí per la vora del riu que per ser una aternativa real de movilitat sostenible. Està previst que poc a poc es vagin incrementant el nombre d’estacions de les 30 que ara es disposen fins les 100, i es passaran de les 300 bicicletes fins a 1000 unitats de cara l’any 2010. Esperem que així sigui i no quedi en un acte de cara la galeria amb la Expo.

Noticia i imatge extreta del diari Heraldo de Aragón (1 i 2). Per més informació sobre el Bizi aquí, sobre el Bicing aquí , sobre el Sevici aquí o sobre el d-bici aquí.

Segon Congrés de la Bicicleta

Des d’avui i fins el proper diumenge 1 de juny es celebra a l’Hospitalet del Llobregat el segon Congrés Català de la Bicicleta. La web aquí.

El primer congrés va servir per posar sobre la taula tota la problemàtica entorn els seus usuaris i les possibles mesures per necessàries per a que les administracions actuessin amb polítiques favorables a aquest mitjà de transport. La segona edició pretén abordar tres temes que tenen relació amb l’extensió del fenomen de la bicicleta: la comunicació, la salut i l’educació. La finalitat és donar a conèixer bones i noves pràctiques educatives en el camp de l’ensenyament i també estar al dia dels avenços científics en la relació bicicleta i salut.

Tant si la utilitzem com element de lleure o com a mitjà de transport, és un element que va íntimament relacionat amb la salut i el medi ambient. Muntar amb bicicleta és un dels esports més bonics que existeixen, permet realitzar una pràctica física bona per la nostra salut així com gaudir d’entorns naturals; per altra banda, emprar-la com a mitjà de transport per la ciutat contribueix a descongestionar el tràfic, evita l’emissió de gasos contaminats a l’atmosfera i de retruc permet la pràctica d’exercici a diari.

Tota ciutat ha d’oferir la possibilitat que els seus ciutadans puguin agafar la bicicleta per desplaçar-se, i això només es fomenta amb la implantació de carrils bicis de qualitat, prioritats davant els cotxes, pàrquings gratuïts... No val a dir que el fred, la pluja o la boira del hivern, la calor de l’estiu o que el relleu irregular d’una ciutat desaconsellen la seva implantació. Les administracions públiques han d’oferir sempre aquesta opció.

Des de la Generalitat de Catalunya s’ha donat un primer pas pel recolzament de la bicicleta amb l’aprovació d’una declaració conjunta de tots els grups parlamentaris que encoratja als ajuntaments per a que impulsin mesures de suport a través d’ordenances. La declaració íntegra aquí. Altres escrits sobre la bicicleta en aquest bloc aquí.

Qüestió d'espai

Per desplaçar-te per la ciutat pots optar pel vehicle propi, el transport públic o anar amb bicicleta. La imatge mostra l'espai necessari per transportar 100 persones amb aquests tres mitjans de transport.

Triar la segona o tercera opció significa contribuir a descongestionar el tràfic i descontaminar la ciutat. Aquesta idea va ser el projecte de conscienciació gràfica del Departament de Planificació Urbanística de la ciutat alemana de Münster. Vist en Microsiervos aquí.

Actualització: Fixeu-vos en la planificació a nivell de transport sostenible que moltes ciutats estan duent a terme i la deixadesa d'altres aquí i aquí.

De vegades el camí es perillós

Els usuaris de les bicicletes com a mitjà de transport urbà sempre reclamem més carrils bici, però els mostrats en les següents fotografies semblen extretes d'una pel·lícula subrealista.

Mentre esperem que es facin carrils bici de qualitat, sempre ens quedarà somiar amb la utopia.

Trobat a Carectomy, aquí.

Mobilitat sostenible i bicicletes

Fa uns anys, la ciutat de Copenhague es va plantejar engegar un projecte de mobilitat sostenible amb la intenció que el mitjà de transport diari i majoritari dels ciutadans fos la bicicleta.

Aquesta fita l’ha assolit en part, atès que en les hores puntes, pels carrers de la ciutat hi ha més bicicletes que cotxes i autobusos. Evidentment, això respon a una orografia plana de la ciutat, però també a la creació de molts carrils bicis i un gran nombre d’aparcaments, els quals es caracteritzen per no estar damunt les voreres, ja que així no es molesta el pas dels vianants. Inclús es preveu la creació del que s’anomena ona verda en els semàfors, un sincronisme amb els ciclistes, de manera que aquell ciclista que vagi a 20 Km/h tingui suficient temps d’arribar al següent semàfor en verd amb la finalitat de no haver de parar davant la llum vermella.

La ciutat alemana de Friburg, també ha optat per una mobilitat sostenible, ecològica i dinàmica. Els carrils bicis també tenen un paper protagonista, disposant inclús del que s’anomena la pole position, que consisteix en que quan el semàfor està en vermell, els primers metres de la via estan reservats per les bicicletes (la zona està delimitada al terra), de manera que aquestes es poden col·locar al davant dels cotxes i són les primeres en sortir quan el semàfor canvia de color.

També disposa d’una gran xarxa de tramvies i busos que funcionen amb la mateixa targeta; aparcaments en zona blava dissuasoris per vehicles, de manera que al centre de la ciutat una hora pot costar més de 2 euros, metre que a l’entrada de la ciutat crec recordar que no arriba ni ha 50 cèntims; existeix el lloguer de bicicletes tipo Bicing de Barcelona...

Altres ciutats que també destaquen en aquest tema són Amsterdam, on el 40% del tràfic es mou en bicicleta, o Portland, que diuen que és on tenen les millors vies per bicicletes. Altres ciutats importants com Oslo, Estocolm, Londres o Milà han instaurat una taxa econòmica per circular pel centre de la ciutat (àrees d’uns 20 Km2) els dies laborables i dintre d’un horari establert amb la finalitat de reduir el tràfic. Aquest impost no consta d’un peatge físic, sinó que uns cartells delimiten la zona i càmeres de vídeo enregistren la matrícula del cotxe que hi entra, així s’eviten cues i retencions d’entrada i sortida.

Evidentment, aquestes mesures afavoreixen l’ús del transport públic i les bicicletes, una manera de baixar la densificació de trànsit, agilitzar la circulació i reduir la contaminació en les ciutats, però cal implantar-les dintre les possibilitats reals de la ciutat en qüestió, i és necessari contrarestar els danys col·laterals ocasionats amb un augment en nombre i freqüències d’autobusos; donar preferència als ciclistes davant dels cotxes, però no davant dels vianants; la creació de carrils bicis no ha de significar la pèrdua de voreres...

(Fonts: la informació sobre Copenhague ha estat extreta de El Blog Verde i la de Friburg del dominical del Diari Segre del diumenge 2 de desembre).

Centre BTT de Lleida

Diumege pel matí vaig decidir sortir a fer una volta amb la bicicleta. Feia temps que no ho feia, així que amb molta il·lusió i moltes ganes em vaig vestir amb el casc, els guants, la motxilla, les ulleres de sol... i em vaig posar a pedalejar alegrement.

A mig matí, em vaig trobar amb tres ciclistes que havien punxat; vaig parar per si necessitàven ajuda, ens vam posar a xarrar i vam acabar fent una ruta plegats. Tots tres pertanyen al Centre BTT, que fa pocs mesos que es va inagurar a Lleida. Ja feia temps que mentalment em deia que tenia que anar-hi per informa’m, així que vaig acabar visitant les instal·lacions i fent-me soci.

La quota de soci és gratuïta i només es paga en cas d’assistir a alguna de les rutes guiades que es fan; està molt bé de preu i permet conèixer gent amb una mateixa afecció. El funcionament consisteix en que cada 15 dies es fa una sortida, de dificultat i llargada variable, amb un parell de guies experts en bicicletes de muntanya que marquen el camí, en cas d’averia ajuden/arreglen la bicicleta... A més, el centre permet llogar bicis, rentar-les, s’organitzaran cursos sobre bicicletes... i a més disposa d’una (diminuta) terrasseta per fer un beure o prendre una torrada per dinar o sopar (de divendres a diumenge de 10:15 a 15 i de 19 a 22 hores).

Per més informació, aneu al Centre BTT, al camí d'Albarès s/n (nou vial de la Bordeta), al Parc Joan Oró. Telèfon 973 20 57 43. Si voleu veure algunes de les rutes que han editat per sortir per l'Horta de Lleida, aneu aquí; per les sortides programades d'aquest agost i setembre, aquí.

Vies verdes

Us informo sobre una pàgina web molt útil, especialment pels qui us agrada anar amb bici. En la web de la Fundació de Ferrocarrils Espanyols s'hi troba una iniciativa iniciada el 1993 anomenada Programa Vías Verdes; en ella hi podreu trobar una gran quantitat d'itineraris per anar amb bicicleta repartides per tot l'estat espanyol, les quals, es caracteritzen perquè antigament eren infraestructures ferroviàries en desús i que actualment han estat reconvertides i adaptades per passejar en bicicleta. La web aquí.

Sobre dues rodes

Una de les coses que més m’agrada fer durant el mes de juliol és sentar-me després de dinar davant el televisor i mirar una etapa de muntanya del Tour de França. Avui s’ha dut a terme la primera etapa de muntanya als Pirineus un cop ja s’han acabat els Alps, i a part de disfrutar amb els diferents grupets que es formen, possibles canvis en la general i les demostracions de força dels corredors, les vistes que acompanyen als ciclistes en les etapes de muntanya són impressionants. Ha estat la segona etapa que he vist aquest any i ja no se si disfruto més amb la pròpia carrera o amb el paissatges. (Obvio el trist i lamentable tema del dopatge). De sempre m’ha agradat la bicicleta; de fet, crec que és la joguina que més vaig utilitzar de petit. Mentre estava al col·legi, durant els estius la bicicleta és convertia en la meva amiga inseparable i em passava amunt i avall tot el dia acompanyat de la meva germana, recorrent els voltant de Lleida (l’horta, el riu, el parc de La Mitjana). Ara utilitzo la bicicleta com a mitjà de transport per anar a la universitat a Saragossa, i m’he donat compte de la gran quantitat de gent que fa ús d’aquest mitjà de transport sa, saludable, ecològic, ràpid, fàcil d’aparcar i, si el temps acompanya, m’atreviria a dir que còmode. M’agrada molt desplaçar-me amb bicicleta; fer-ho em produeix una sensació especial d’orgull de mi mateix.

Fa tres dissabtes vaig anar a passar el dia a Barcelona amb la colla i em va sorprendre molt gratament el fenòmen Bicing. Trobo sensacional aquesta iniciativa que incentiva el desplaçament per la ciutat amb aquest mitjà de transport. Com a tot, hi ha opinions a favor i en contra, per això deixo l’enllaç de tres articles apareguts a El Periódico sobre el Bicing que he trobat molt interessants: article 1, article 2 i article 3.
Em declar-ho un enamorat de les bicicletes i en especial, de la gent que les utilitza, voluntariament o per força, per desplaçar-se en el dia a dia. Hem de fer el possible per redurir la contaminació, i una de les ajudes que més hi poden contribuir són conscienciar la gent per a que optin per la bicicleta com a mitjà de trasport i forçar als ajuntaments per millorar i ampliar l'extenció dels carrils bicis.

Per acabar, calculeu les emissions de CO2 que estalvieu al circular amb bicicleta amb aquesta calculadora de CO2 (part superior dreta) del BACC (Bicicleta Club de Catalunya).