VI Cicle de Cinema i Drets Humans

Arriba el VI Cicle de Cinema i Drets Humans, els continguts del qual giraran entorn el canvi climàtic, drets sexuals i reproductius, parir al sud, processos de reconciliació, crisi finacnera i dret a l'educació.

Cada divendres i dissabte, entre el 6 i 21 de novembre, es projectarà una pel·lícula i es realitzarà un debat entorn el tema tractat. L'horari és de 19 a 21:00 hores (pel·lícula + debat) a la Facultat de Dret i Economia del Campus de Cappont de la UdL. L'entrada és gratuïta.

La veritat és que no he trobat cap web que informi sobre el tema, tot i que al rectorat de la UdL hi han folletons amb l'explicació de les diferents pel·lícules. Imagino que també es poden trobar en altres llocs de la ciutat.

PROGRAMA

Div 6, Canvi climàtic:

Film Out of Balance, de Tom Jackson, 65 min, 2007.

Ponent Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la UAB, expert en climatologia física i canvi climàtic.

Dis 7, Drets sexuals i reproductors:

Film Nada Personal, de G. Tamayo i C. Cáceres, 21 min, 1999.

Ponent Sara Cuentas, membre d'InterRed, vocal de gènere de la Federació Catalana d'ONGD.

Div 13, Parir al Sud:

Film Dead Mums Don't Cry, de Steve Bradshaw, 50 min, 2005.

Ponent Vicenç Cararach, professor d'Obstetricia i Ginecologia de la UB i consultor de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Dis 14, Processos de reconciliació:

Film Syntoniser Amani, de Germán Reyes, 75 min, 2008.

Ponent Gernán Reyes, director de La Bretxa i dierector i productor del documental.

Div 20, Crisi Financera:

Films Dinero es Deuda, de Paul Grignon, 47 min, 2007 i Insubmís a la Banca, de E. Trilla i M. Martí, 23 min, 2008.

Ponent Enric Duran, activista dels moviments socials i promotor de les publicacions Crisi i Podem.

Dis 21, Dret a l'educació:

Films Soy Meera Malik, de Marcos Borregón, 16 min, 2009 i La Escuela de la Calle, de Maximiliano González, 18 min, 2009.

Ponent Raquel León, responsable de l'àrea d'educació d'Intermón Oxfam.

Ultimátum a la Tierra

La raça humana mai serà capaç de destruir el planeta Terra; ni l'excessiva contaminació, ni el canvi climàtic, ni l'egoisme dels homes... seran capaços de fer desapareixe'l, en tot cas, aquestes causes provocaran l'extermini de la pròpia raça humana. El que està en perill no és la vida de la Terra, sinó la nostra pròpia existència.

La pel·lícula en qüestió pretén dir quelcom similar però adornada amb molts elements de ciència ficció, fet que malgrat la bona intenció temàtica, el desenvolupament argumental no m'acaba de convèncer; evidentment cadascú té els seus gustos.

Ultimátum a la Tierra, una pel·lícula dirigida per Scott Derrickson, interpretada per Keanu Reeves i Jennifer Connelly i amb guió de David Scarpa basat en el llibre homònim d'Edmun H. North.

Cenizas del cielo

Cenizas del cielo és una pel·lícula recentment estrenada per la gran pantalla dirigida per José Antono Quirós i interpretada per Celso Bugallo i Gay Piquer.

Narra la lluita d'un vell per tancar la central tèrmica que està a tocar del petit poble asturià on viu. Una història divertida, idealista i molt entretinguda que val molt la pena veure per la seva temàtica, per la força dels personatges i per la recreació pintoresca del tipus de gent retratada.

La pel·lícula no pretén, al meu entendre, obrir un debat sobre si aquest tipus de central ha de romendre obert, si és molt contaminant, si implica la dependència de països subministradors de carbó, si cal apostar per altres tipus de fonts energètiques... simplement fa referència a una situació, la qual desconec si és real, en que una central tèrmica està a escassos metres d'un poble, quelcom intolerable per la salut pública.

A nivell energètic i medi ambiental amaga molts detalls i relfexions dignes de comentar; en definitiva, un encant de pel·lícula rodada en bable.

V Cicle de Cinema i Drets Humans

Durant els divendres i dissabtes de les tres properes setmanes, incloent la present, tindrà lloc a Lleida el V Cicle de Cinema i Drets Humans.

Es projectaran un total de 6 documentals sobre drets humans que van acompanyats de col·loquis i paral·lelament, també hi hauran un parell d’exposicions molt interessants. Els objectius del cicle són l'apropament als drets humans a través d'audiovisuals que denuncien casos reals de vulneració dels mateixos, així com la sensibilització sobre la necessitat del seu respecte i protecció. Els continguts d’enguany es centren en les dones del món islàmic, el dret a l’assistència sanitària, dret a la terra, dret als aliments, dret a la salut mental i drets dels immigrants.

Tots els documentals comencen a les 19 hores a la Sala de Juntes de la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida, al Campus de Cappont; l’entrada és gratuïta. Per més informació aquí.

Estoy con los Hipopótamos

Aquesta pel·lícula és una més de les moltes que l’extranya parella Terence Hill i Bud Spencer van coprotagonitzar durant la dècada dels 70 i 80. Si heu vist algun dels seus films ja sabreu que sempre són simpàtiques comèdies d’aventures on les baralles de cops de puny són la marca inconfusible.

L’argument de Estoy con los Hipopótamos (Io Sto con gli Ippopotami), una producció italina dirigida per Italo Zingarelli l’any 1979, consisteix en que dos germans que viuen en un poblat africà decideixen fer front a una banda de traficants que capturen animals salvatges per endur-se’ls clandestinament a Europa.

En definitiva, una pel·lícula per passar l’estona si no teniu res millor que fer, però sempre com a última opció. Per cert, sabieu que ambdós actors són italians?

Picurt 2008

La cultura rural en general i la pirinenca en particular han començat al nostre pais un viatge sense retorn cap al progrés i la modernització. Aquell pirineu dels nostres avis és ben a prop de desaparèixer per sempre.

L’Associació CEP (Cultura i Entorn del Pirineu) va pensar ara fa dos anys que era possible i potser necessari engegar una proposta audiovisual prou ambiciosa amb la intenció de preservar, promoure i divulgar la cultura del nostre entorn més proper: la cultura pirinenca.

Per això, es va crear PICURT, la mostra de curtmetratges de temàtica pirinenca. Aquesta mostra, celebrada a Artedó (Alt Urgell), exhibirà curtmetratges de producció pròpia així com treballs sobre el pirineu i les muntanyes d'arreu del món sorgits d’altres fonts.

Faig l'escrit amb una mica de retard perquè el festival ha tingut lloc el passat divendres i dissabte. A més de curtmetratges els assistents van poder disfrutar de la gastronomia pirinenca, concerts, lectura de poesia... La web aquí.

Festival Internacional de Cinema del Sàhara

El projecte Cinema pel poble saharaui neix amb la finalitat de sensibilitzar i donar una parcial solució a les necessitats detectades en oci, activitats culturals i formació audiovisual entre la població de refugiats saharauis dels campaments de Tinduf. L’objectiu és realitzar activitats de difusió cultural emmarcades en l’àmbit cinematogràfic. A més del component cultural i d’entreteniment, aquest projecte té com objectiu apropar l’opinió pública internacional a la situació que viu el poble saharaui en l’exili i a la seva digna supervivència en el desert esperant la realització del referèndum d’autodeterminació. El projecte Cinema pel poble saharaui està dividit en tres activitats: tallers i cursos de formació audiovisual; la creació d’una ret de videoteques amb el material necessari, concretament un centre permanent en cadascun dels campaments; i el Fisahara, és a dir, el Festival Internacional de Cinema del Sàhara.

La quarta edició del Fisahara s’està realitzant des d’ahir i dura fins diumenge. El festival té de caràcter internacional, es realitza a l’aire lliure, és el únic festival de cinema que es realitza en un camp de refugiats i el premi pel guanyador és un camell blanc. Entre els films que formen part de la programació destaquen Caotica Ana de Julio Medem, Mataharis de Iciar Bollaín, Las 13 Rosas de Emilio Martínez Lázaro, En Un Mundo Libre de Ken Loach o films de realitzadors africans. Aquest any es contarà amb la presència de l’actor Javier Bardem, una persona compromesa tal i com va mostrar produint de manera desinteressada el documental Invisibles.

La web del festival aquí. De tots els festivals de cinema que he comentat, aquest és el que més il·lusió em faria anar-hi. El camp de refugiats estan distribuits entorn de Tinduf, que és la ciutat més important; aquest any el festival es realitza a la wilaia de Dajla.

Cinestrat 2008

Des d’ahir fins el dia 6 d’aquest mes, es celebra a Finestrat, un municipi d’Alacant, el II Festival Internacional de Cine Documental, també conegut com Cinestrat. El festival té caràcter monogràfic, així que cada any el festival gira entorn una temàtica determina: l’edició de l’any passat tenia com a eix central les condicions laborals i la necessitat d’emigrar a causa de la falta de llocs de treball i oportunitats; aquest any el canvi climàtic i la crisi energètica són el tema escollit.

Per més informació aquí.

Bee Movie

L'abella Barry decideix sortir del seu rusc i descobreix que els èssers humans els roben la mel i la comercialitzen per obtindre guanys econòmics, un sacrilegi per la seva espècie que treballen durament per fabricar-la. És llavors quan Barry decideix empendre una lluita judicial contra els homes per aquest fet.

És una pel·lícula de dibuixos animats entretinguda i molt original, tot i que podria ser més divertida. Dirigida el 2007 per Steve Hickner y Simon J. Smith, la veu de l'abella protagonista és la d'Arturo Valls.

Després de veure la pel·lícula s’entén que la funció que les abelles realitzen en la natura és petita, però vital i transcendent per l’equilibri de l’ecosistema del planeta terra, de la mateixa manera que qualsevol animal o planta, per insignificant que sigui, és necessaria la seva existència i contribució a nivell global.

Concurs Internacional on line de curts per la Cultura de la Sostenibilitat

La Fundación Ecología i Desarrollo va convocar la segona edició del Concurs Internacional on line de curts per la Cultura de la Sostenibilitat.

La finalitat del concurs és difondre els valors de la sostenibilitat entesa com la conjugació de la protecció del territori i el medi ambient amb el desenvolupament social i econòmic. Per veure tots els curts, aquí; a continuació el curt guanyador, el seu autor és Sergio Cannella i es titula Carpa Diem

Syriana

Syriana és una pel·lícula sensacional que descriu com es mou el món del petroli. Multinacionals que perden l’explotació de jaciments, fusions entre empreses per mantenir la capacitat de producció, jaciments a Kazakstan, un jove príncep d’un país del Golf que prefereix fer negocis amb nous clients que ofereixen més diners, investigacions per part del departament de justícia d’EEUU... Corrupció, diners, favors i negocis entorn del petroli.

Dirigida per Stephen Gaghan el 2005, interpretada per George Clooney, Matt Damon, Jeffrey Wright i Chris Cooper. Una molt bona pel·lícula.

El viatge de l'emperador

Cada any abans de l’arribada del hivern, els pingüins emperadors surten de mar, un lloc on es mouen amb una facilitat extrema, per caminar torpement centenars de quilòmetres vers una zona concreta de l’Antàrtida; el motiu d’aquest difícil i complicat viatge és la reproducció, la supervivència de l’espècie.

El Viatge de l’Emperador (La Marche de L’Empereur), dirigit per Luc Jacquet al 2005 i doblat per José Coronado i Maribel Verdú, que posen les veus als dos protagonistes. No és una pel·lícula d’aventures, és un documental fidel del mode de vida que els pingüins segueixen per continuar amb l’espècie.

És un documental fascinant, guanyador de l'Oscar al millor documental, que plasma la dificultat per mantenir viva d'una espècie. Disposa d'unes imatges fantàstiques d’aquest país blanc i amb una banda sonora molt bona d’Émilie Simon.

Dos hermanos

Nascuts en el cor de la selva del sud est asiàtic, en las ruïnes d’un temple oblidat segles enrere, dos tigres creixen jugant i aprenent sota la mirada benvolent dels Buda plens de molsa i vigilats pels seus progenitors. Un és tímid i dolç i l’altre valent i atrevit. Quan un ex caçador arriba per saquejar el temple sagrat, el destí dels dos germans canviarà per sempre. El germà tímid se converteix en una estrella de circ amb el nom de Kumal. El valent es converteix en el company del fill de l’administrador colonial, que li dona el nom de Sangha abans d’entregar-se’l a un príncep que l’ensenyarà a barallarse... (Sinopsi extreta de la web La Butaca).

Dos hermanos (Two Brothers), interpretada per Guy Pearce i dirigida per Jean-Jacques Annaud l’any 2004. Una cinta d’aventures molt recomanable on es pot copsar el sentit de la fraternitat entre dos germans tigres, perquè tot i ser animals salvatges, també tenen cor i vida.

IV Cicle de Cinema i Drets Humans

Del 9 al 24 de novembre es cel·lebra a Lleida el IV Cicle de Cinema i Drets Humans; enguany es centra en el comerç d'armes, les relacions entre transnacionals i poder, el dret a l'aigua, la pau, al treball i a la informació.

Es projectaran un total de 6 documentals sobre drets humans que anirant acompanyats de col·loquis. Els objectius del Cicle de Cinema són l'apropament als drets humans a través d'audiovisuals que denuncien casos reals de vulneració dels mateixos, així com la sensibilització sobre la necessitat del seu respecte i protecció.

Informació trobada i copiada de la web de la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida. Per més informació, la seva web; per saber el programa, aquí. El cicle és gratuït i està obert a tothom.

Invisibles

Dissabte per la tarda vaig assistir a la presentació de la delegació de voluntaris de Lleida de l’ONG Metges Sense Fronteres. En ella van explicar les properes accions que volen duu a terme per les terres de ponent així com dades i xifres econòmiques; lo bonic del cas és que a posteriori d’aquesta breu xerrada van projectar el documental Invisibles, on MSF hi col·labora.

Volia destacar que en moltes ONG’s que porten un nom que fa referència a un col·lectiu professional com és el cas de Metges Sense Fronteres o Enginyeria Sense Fronteres, no és necessari ser metge o infermer o bé enginyer tècnic o enginyer, respectivament, per formar part; aquest nom simplement significa que MSF es dedica a fer projectes mèdics i ESF projectes d’enginyeria, però tota persona hi pot participar perquè en ambdós casos fan falta persones per fer tasques molt importants que no necessiten d’aquests coneixements.

El llargmetratge està produït per Javier Bardem, està composta per 5 curts dirigits per Isabel Coixet, Wim Wenders, Fernando León de Aranoa, Javier Corcuera i Mariano Barroso i va ser emès al darrer Festival de Berlín.

Cartas a Nora (Isabel Coixet), mostra una situació típica de molts sud-americans que sofreixen la enfermetat del Chagas, originada per la picadura d’un chinche que provoca la mort i afecta a 18 milions de persones a Sud-Armèrica; Crims Invisibles (Wim Wenders) relata en primera persona la violació de dones i nenes al Congo per part de soldats i altres tribus; Bona Nit Ouma (Fernando León de Aranoa) explica que els nens d’Uganda tenen por a dormir per la nit perquè és quan els rebels els segresten i els obliguen a fer de nens soldats; El Sueño de Bianca (Mariano Barroso), que reflexiona sobre el poc interès en investigació en fàrmacs per aplicar als països subdesenvolupats atès que no és un rentable econòmicament; i La Voz de las Piedras (Javier Corcuera), mostra la por per recuperar la terra que els guerrilles colombians han robat als camperols indefensos.

La posada en escena del Wim Wenders és molt bona, el curt del Fernando León és sensacional en tots els àmbits i el tema tractat per Mariano Barroso molt important. És un documental de denuncia amb una gran qualitat cinematogràfica. Invisibles, 5 realitats esgarrifoses que la gent del primer món no intuïm o no volem veure; 5 situacions invisibles pels nostres ulls però terrorífiques pels qui les viuen.

Per més informació del documental aquí i per saber més sobre aquesta ONG que duu a terme feines invisibles per molts de nosaltres aneu aquí.

Erin Brocovich

Erin Brocovich és una pel·lícula basada en fets reals on la protagonista descobreix un cas arxivat pel bufet d’advocats on treballa relacionat amb un delicte ambiental de contaminació d’aigües de greus conseqüències pels seus usuaris.

El film mostra una realitat que es pot extrapol·lar al nostre territori, tot i que a una escala molt més reduïda. No és cap barbaritat afirmar que empreses han generat vertits d’aigües amb components tòxics que han causat la mort de la fauna del riu...

He llegit aguna crítica on s’explica que la pel·lícula no tracta el vertader problema d’aquest cas, que fou descobrir que les grans empreses econòmiques controlen la vida dels ciutadans, considerant vida com els interessos i la propia salut, relagant-la a un segon terme quan es juguen amb molt diners. En canvi el film s’enfoca des del punt de vista de la persona que destapa el cas i els sentiments dels afectats.

Tot i això, destaco la pel·lícula perquè agafa aquesta problemàtica ambiental a partir de la qual gira la pel·lícula, tot i que no la definiria com cinema ambiental, com és el cas de la Los Últimos Días del Edén, que ja vaig ressenyar anteriorment.

En definitiva, la pel·lícula em va divertir i em va enganxar des del principi. Va ser dirigida per Steven Soderbergh l’any 2000, i interpretada per Julia Roberts, qui va guanyar l’Òscar a la millor actriu protagonista per aquest paper.

Curtmetratges per la Cultura de la Sostenibilitat

La Fundación Ecología i Desarrollo i la Fundación Norte convoquen la segona edició del Concurs Internacional on line de curts per la Cultura de la Sostenibilitat. La finalitat del concurs és difondre els valors de la sostenibilitat entesa com la conjugació de la protecció del territori i el medi ambient amb el desenvolupament social i econòmic. Les obres presentades al concurs deuran tindre com a fil conductor temes vinculats a tal concepte com l'eficiència en l'ús de l'agua i de l'energia, reciclatge, solidaritat, compromís amb les futures generacions, cooperació amb els països del sud, consum sostenible...

Per més informació del concurs aquí i si voleu veure tots els curtmetratges presentats en la primera edició aneu aquí. Per acabar, us deixo el curt del guanyador de l’any passat.

Cine Món

Malgrat que ja fa uns dies que es va dur a terme i tot i que no vaig poder assistir-hi, crec que és obligat fer esment que el cap de setmana del 20 al 21 de juliol es va realitzar una petita mostra de cinema anomenada Cine Món, una mostra de cinema solidari al carrer a Lleida.

A part d'actuacions musicals, jocs d'entreteniment per la canalla, bar amb productes de comerç just..., s'hi van projectar una sèrie de documentals, curts i llargmetratges relacionades amb la solidaritat i la cooperació.

Tenia força interès en veure Sàhara 06: Una mirada al desert i L'experiència del codesenvolupament a la ciutat de Lleida, dos curtmetratges de dos grups lleidatans que expliquen la seva estada al camp de refugiats de Tindouf i a la ciutat colombiana homònima agermanada amb la Lleida catalana, respectivament. Per més informació aquí.

Cinema ambiental

FICMA(Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient)
Festival de pel·lícules, documentals i curtmetratges sobre temàtica medi ambiental. Cel·lebrat simultàneament entre Tortosa, El Prat del Llobregat i Sant Feliu de Guíxols. La web aquí.

PICURT (Mostra de curtmetratges de temàtica pirenaica)
L’Associació CEP (Cultura i Entorn del Pirineu) ha engegar una proposta audiovisual prou ambiciosa amb la intenció de preservar, promoure i divulgar la cultura del nostre entorn més proper: la cultura pirinenca. La web aquí.

N_ature movies
La revista Fotogramas i Nokia s’han associat per produir 5 curtmetratges sobre tamàtica ambiental rodades amb un terminal multimedia N95. La web aquí.

Los últimos dias del Edén

L’altre dia vaig veure una pel·lícula anomenada Los últimos dias del Edén, un film de 1992, dirigida per John McTiernan i protagonitzada per Sean Connery i Lorraine Bracco.

La pel·lícula succeeix a la selva del Amozones, on el Dr Robert Campbell investiga un extracte de flor amb la que va curar el càncer però després de moltes proves no és capaç de reporduir la fórmula. Al llarg del film aparèixen dicotomies relacionades amb els drets humans i el medi ambient: acabar la darrera dosis per salvar un pobre nen de la tribu o guardar-la pel seu anàlisis de manera que la resta de la humanitat puguin ser beneficiaris en un possible futur; la desforectació de la selva per construir una carretera per part del govern amb la conseqüent destrucció de la flor de la que s'extreu l'extracte; l’acció de l’home blanc que s’aprofita de la ignorància i inferioritat del natius per comercialitzar productes exòtics...

Aconseguiu la pel·lícula i mireu-la; és sensacional.