II Sahara Race Bike

La Sahara Race Bike és un event socio-esportiu-solidari organitzat per l'Associació Amistat amb el Poble Saharaui de Sevilla i el govern de la RASD (República Àrab Saharaui Democràtica) amb la finalitat de donar visibilitat i denunciar el mur que en la dècada dels 80 el Marroc va construit, el qual delimitar la zona del Sàhara Occidental que el govern marroquí va invair militarment de la zona on encara molts saharauis estan refugiats.

Del 26 de març fins el 4 d'abril es recorreran 350 km amb bicicleta, a raó d'etapes diàries entre 30 i 50 km en funció del dia, seguint una ruta paral·lela al mur en qüestió. Mitjançant aquest recorregut es tindrà l'oportunitat de conèixer la vida real dels refugitas que viuen en campaments fora de la zona marroquina, viure i dormir en les jaimes on cada nit han d'allitar-se i entendre en primera persona un greu conflicte de vulneració dels drets humans que sovint passa desapercebut en la plana de noticies internacional. Per més informació sobre l'activitat, aquí.

Aprofito l'escrit per recordar que a Lleida també tenim l'Associació d'Amics del Sàhara Terres de Ponent, la seva web aquí, i també us recomano el bloc de l'Antonia, la presidenta de l'esmentada entitat.

Les darreres platges verges de Catalunya

Ahir, el suplement d’estiu de El Periódico de Catalunya presentava un reportatge sobre les darreres platges verges que queden a Catalunya. La majoria d’aquestes platges no han patit un canvi de fesonomia atès que el seu terreny abrute han frenat la construcció de passeigs marítims i apartaments.

Deixant de banda les cales que nomès són accessibles per mar amb vaixell i buscant racons solitaris i ben conservats, el llistat de platjes s’ha reduit a 20. Segons el diari, l’autèntica platja verge que resta a Catalunya és la de la Tavellera (foto), situada al Cap de Creus, un lloc de somni pel banyista.

Malauradament, des de fa temps crec que aquella mítica i caduca frase que un esquirol podia donar la volta a la panínsula Ibèrica sense tocar al terra passant d’arbre en arbre, caldrà substituir-la per una que digui quelcom com que un turista podrà donar una volta a la península mitjançant un passeig marítim. És per aquest motiu que m'ha encantat saber que encara existeixen llocs verges o propers a ells.

A partir d'ara, si puc, cada estiu visitaré alguna d'aquestes platges en estat pur que necessitem preservar. Si podeu fer alguna escapadeta aquests dies d'agost deixeu-vos convèncer per aquesta proposta.

Malgrat el llistat de 2o platges, l'edició en paper mostra un recull de 9 que a continuació esmento perquè l'edició web no les cita: Platja del Fangar (Deltebre, Tarragona), Cala Estany Podrit (Ametlla de Mar, Tarragona), Platja Fonda o Waikiki (Tarragona), Platja de Roses o de la Descaragolada (Sitges, Barcelona), Cala Futadera (Tossa de Mar, Girona), Platja Vallpresona (Santa Cristina d'Aro, Girona), Cala Bona (Palamós, Girona), Platja Can Comes (Castelló d'Empúries, Girona) i Cala Tavellera (Port de la Selva, Girona).

Article de El Periódico sobre la situació d'aquest tipus de platges aquí; sobre la darrera platja verge, aquí; i la web del Ministeri de Medi Ambient amb totes les platges d'Espanya amb fotos, aquí.

Turisme Just

La definició de turisme just és que el viatger disfruti al màxim del seu viatge i que el seu destí i la població visitats obtinguin un clar benefici del mateix. Aquest és l’objectiu de l’ONG Turisme Just, creada l’any 2006; la web aquí.

Aquesta manera de fer turisme té sentit aplicar-la quan estem parlant de destinacions de zones pobres o en vies de desenvolupament. El que es pretén és que els llocs d’allotjament reservats estiguin regentats per població autòctona; que si es contracta un guia, aquest sigui originari d’allí; s’ofereix l’opció de poder conèixer el tipus de vida i cultura d’indrets remots realitzant feines voluntàries en una comunitat o poblat; col·laborar amb alguna ONG autòctona o disfrutar de la natura, entre altres.

Com a conseqüència, fa uns mesos s’ha editat un llibre anomenat Turisme Responsable, de Carles Tudurí, on ens conviden a realitzar 30 propostes de viatges que segueixen les pautes establertes pel turisme just, repartides pels 5 continents.

Recórrer el Danubi en bicicleta; un circuit per la Índia amb una estada de 4 dies a la Fundació Vicente Ferrer; estudiar cetacis a bord d’un veler històric; conèixer l’Austràlia indígena, la seva forma de vida i vegetació de la mà de guies indígenes; viure uns dies en plena selva Amazònica equatoriana; relaxar-se uns dies en les platges verges de Sudàfrica... Aquestes són algunes de les propostes recollides en aquest llibre; una guia de viatges diferent per gent diferent.

L’he fullejat i només de fer una ullada a les diferents propostes em venen ganes d’omplir la motxilla i marxar a fer turisme just, solidari, sostenible i cultural. Pels curiosos, deixo l'enllaç d'unes entrevistes molt interessants, aquí i aquí.

La ciutat del medi ambient

Leicester és una ciutat de 300.000 habitants situada al centre d'Anglaterra. Està considerada com la més respectuosa amb la natura de la Gran Bretanya i el 1990 va ser designada com la Ciutat del Medi Ambient.

La ciutat procura viure d'acord amb el respecte per la natura i promou tot tipus d'activitats per assolir un nivell medi ambiental de qualitat com el reciclatge, l'estalvi energètic i la protecció d'espais verds.

Va implantar un programa de reducció de fums, el 1975 va ser declarada Ciutat Sense Fums i en els darrers anys ha plantat més de 20.000 àrbres per les seves rodalies. Leicester disposa del seu propi model de vivenda ecològica; la vivenda està oberta al públic i atrau a més de 13.000 visitants l'any, té un molí de vent per generar energia elèctrica, un hort en el que es mostra el procès de compostatge i equipament ecològic per jocs infantils.

Possiblement sigui un exemple a seguir per moltes ciutats, tot i que tampoc cal anar molt lluny per trobar exemples comparables, encara que sigui a una altra escala, com és el cas de Vitòria, una ciutat sumament respectusosa amb la natura, la qual ha rebut varis premis per les seves bones pràctiques ambientals; actualment, hi han múltiples iniciatives per transformar les ciutats en llocs més sostenibles com la Red Española de Ciudades por el Clima (web aquí) o la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (web aquí).