Un apunt de sensatesa

"La guerra es deu a la irresponsabilitat de Hamas a l'hora d'atacar Israel."

"Israel és el principal responsable del que succeeix per ser una força ocupant."

Raid el Maiki, ministre d'assumptes esteriors palestins. Paraules publicades al diari La Vanguiardia dimecres passat.

A favor de Palestina, però cal ser sensats i reflexius.

La planta solar fotovoltaica més gran d'Europa

Copio la noticia publicada a Energelia:

"Acciona Energía ha puesto en marcha la planta solar fotovoltaica de Amareleja (Moura) en Portugal, "la mayor conectada a red en el mundo", según informa la compañía en nota de prensa. Con 46 megavatios pico (MWp) de potencia y una inversión de 261 millones de euros, la planta producirá 93 millones de kilovatios hora (kWh) —electricidad equivalente al consumo de más de 30.000 hogares portugueses— y evitará la emisión de 89.383 toneladas anuales de dióxido de carbono (CO₂) en centrales de carbón.

Las obras de esta central solar fotovoltaica se han realizado en 13 meses. La central ocupa una superficie de 250 hectáreas en la circunscripción de Amareleja, perteneciente al concejo de Moura (región del Alentejo), muy cerca de la frontera con España. Consta de 2.520 seguidores solares Buskil, de 140 metros cuadrados de superficie (13 metros de largo por 10,8 metros de alto). Cada uno de ellos alberga 104 módulos de silicio policristalino, de 170 y 180 vatios pico (Wp) de potencia, con 262.080 módulos fotovoltaicos en el conjunto de la central solar.

Los seguidores desarrollarán un movimiento acimutal de 240º de giro siguiendo la parábola del sol, con una inclinación fija de 45º. Los primeros 3 megavatios se instalaron a finales de 2007, con conexión provisional de los mismos en marzo de 2008. A lo largo de 2008 se llevó a cabo la instalación del resto del campo solar y paralelamente la construcción de la línea de evacuación de la electricidad, culminada a finales de diciembre con la conexión a red de la planta."

No a la guerra

Imatges d'Eneko.

There you go!

El desenvolupament dels pobles indígenes en contra de la seva voluntat –en el fons, per a que altres puguin apropiar-se de les seves terres i recursos- té origen en el colonialisme del segle XX (amb l'eslògan nosaltres sabem què és el millor) i ara es vesteix, en ple segle XXI, sota la disfressa verbal de políticament correcte.

Els pobles indígenes són societats vives i autònomes que, al igual que nosaltres, s’adapten constantment a un món canviant. La principal diferència entre els pobles indígenes i nosaltres radica en que nosaltres els arravatem les seves terres i recursos, i ens fem valer de l’argument enganyós, fins i tot racista, de que ho fem pel seu propi bé. Això s’anomena conquesta, no desenvolupament.

Aquest còmic, l’autor del qual és Oren Ginzburg i editat per Hungry Man Books, pretén il·lustrar el que s’entén erròniament per ajudar els pobles indígenes i donar a conèixer Survival International, una ONG que intenta ajudar els pobles indígenes.

There You Go!

View SlideShare presentation or Upload your own.

Chema Madoz (2)

El gener de l'any passat vaig fer un escrit sobre la figura del genial fotògraf Chema Madoz, Premi Nacional de Fotografia l’any 2000, les seves obres del qual destaquen per ser en blanc i negre i per jugar amb les formes i cicles dels elements de la natura.

Fa uns dies vaig tornar a regirar per la seva web per tal de disfrutar amb el seu art i no he pogut estar-m'hi de penjar noves fotos; evidentment, he seleccionat aquelles que contenen un rerafons reflexiu sobre el medi ambient per no trencar amb la temàtica del bloc, però us recomano que visiteu la seva web perquè val molt la pena; les que vaig penjar fa un any són genials, mireu-les aquí. La llàstima és que sembla que la web s'estanca al 2005 i no hi ha informació sobre ell des de llavors...

Us recomano que mireu les fotos i que reflexioneu, si és que us dieuen alguna cosa, perquè no tothom s'emociona ni s'apasiona amb les mateixes coses...

Ultimátum a la Tierra

La raça humana mai serà capaç de destruir el planeta Terra; ni l'excessiva contaminació, ni el canvi climàtic, ni l'egoisme dels homes... seran capaços de fer desapareixe'l, en tot cas, aquestes causes provocaran l'extermini de la pròpia raça humana. El que està en perill no és la vida de la Terra, sinó la nostra pròpia existència.

La pel·lícula en qüestió pretén dir quelcom similar però adornada amb molts elements de ciència ficció, fet que malgrat la bona intenció temàtica, el desenvolupament argumental no m'acaba de convèncer; evidentment cadascú té els seus gustos.

Ultimátum a la Tierra, una pel·lícula dirigida per Scott Derrickson, interpretada per Keanu Reeves i Jennifer Connelly i amb guió de David Scarpa basat en el llibre homònim d'Edmun H. North.

2009: Any Internacional de l'Astronomia

Acomiadem el 2008, Any Internacional del Planeta Terra i Any Internacional pels Drets Humans del Sàhara Occidental i donem la benvinguda al 2009, que es considera com l'Any Internacional de l'Astronomia (AIA), aconteixement que representa l'oportunitat de poder transmetre els ciutadans l'emoció del descobriment i el plaer de compartir el coneixement bàsic del Univers, el valor del nostre lloc dins ell i la importància de la cultura científica.

Els principals objectius són:

1. Augmentar el coneixement científic.
2. Promoure l'accés al coneixement universal de les ciències fundamentals a través de l'observació.
3. Fomentar el creixement de comunitats astronòmiques en països en vies de desenvolupament.
4. Recolzar i millorar l'educació en ciències.
5. Oferir una imatge moderna de la ciencia i els científics per estimular els joves que cursin carreres científiques i tecnològiques.
6. Enfortir i crear una comunitat de gent interessada en l'astronomia a tots els nivells.
7. Promoure la paritat de gènere dins les carreres científiques i d'enginyeria.
8. Afavorir la preservació i protecció de l'herencia natural i cultural que suposa un cel fosc en llocs com parcs naturals, oasis urbans i centres astronòmics.

Atès que aquest és un bloc que parla especialment sobre medi ambient, m'ha sobtat gratament el vuitè objectiu. Fa gairebé un any i mig, vaig parlar de la contaminació lumínica de la mà d'una associació de Tàrrega anomenada Cel Fosc on podeu trobar gran quantitat d'informació sobre el tema. No pretenc aprofitar aquest escrit per donar la pallissa sobre aquesta problemàtica en qüestió (per això rellegiu-vos l'escrit que vaig redactar el seu dia aquí), però sí per fer una petita reflexió de com la il·luminació ens pot donar una idea de la grandíssima fortuna que hem tingut al neixer en un país del primer món. Potser un desig pel nou any que tots ens hauríem de fer és intentar en reduir aquestes diferències tan grans...

Cites (14)

• "Natura és aquella part del món que es pot separar-se del que és l'activitat humana inmediata" Eduard O. Wilson

• "Després de 30 anys de treballar en el tema, no estic en condicions de dir què és desenvolupament" Ramon Folch

• "El que més diferencia a l'home dels ocells és que aquests deixen intacte el paisatge quan construeixen" Robert Staughton Lynd

• "Amb el temps, tots ens donarem compte que ens destruïm a nosaltres si destruïm l'ecosistema" Jonas Salk

• "Ningú ha dit que reciclar sigui fàcil, però val la pena" José Luis Gallego

• "Aquest asombrós i petit planeta és un lloc que fa tot just un segle ens semblava molt més gran. Però amb l'espectacular creixement de la familia humana i de la nostra capacitat de circular pel món, mesurar-lo, cablejar-lo i explotar les seves riqueses, es diria que ha encongit" Gilbert M. Grosvenor

• "La natura fa grans obres sense esperar cap recompensa" Alexander I. Herzen

• "La dicotomia entre desenvolupament i sostenibilitat és falsa. Sense planeta no hi ha economia que valgui" Al Gore
  

Dia de la Solidaritat amb el Sàhara Occidental

Aquest 2008 es commemora l’Any Internacional per la Defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental, tal i com us heu pogut assabentar si us heu fixat amb una icona de la columna de la dreta que ha acompanyat aquest bloc durant tot l'any.

La població d’aquest territori ocupat és víctima de violacions dels seus drets fonamentals; per denunciar aquesta situació i sensibilitzar a tota la ciutadania, així com per fer un acte simbòlic com a cloenda d'aquest any temàtic, Lleida s’afegeix al Dia de la Solidaritat amb el Sàhara Occidental (dijous 18 de desembre) amb una sèrie d'actes.

Si voleu assitir-hi a algun, consulteu la programació aquí.

Savia negra (Las Niñas)

Sempre reps molt més del que dones

Avui es cel·lebra La Marató de TV3 dedicat a les malalties mentals greus entre les quals destaquen l’esquizofrènia, la depressió i l’angoixa.. Aquest any, en comptes de seguir-lo per la televisió tindré l'oportunitat de participar-hi com a voluntari; concretament m'encarregaré de ser validador de les butlletes que la gent que atén els telèfons omplen durant el segon torn de voluntaris.La Marató de TV3 és un gran esdeveniment mediàtic, impulsat per TVC i la Fundació La Marató de TV3. La finalitat és obtenir recursos econòmics per investigar malalties que actualment no tenen una curació definitiva; l’edició de l’any passat va ser un gran èxit amb una recaptació de 7.734.228 €.

Us animo a que participeu amb temps o diners per qualsevol causa i en qualsevol ONG. Val la pena, ho almenys a mi m'ho sembla.

El conte de mai acabar

Al llarg del 2007 el Panell d'Experts sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides van el·laborar el Quart Informe sobre el Canvi Climàtic, document on per fi es demostra científicament l'existència d'un canvi climàtic on l'home és el principal responsable.

Al febrer de 2007 les Nacions Unides van fer públic aquest informe a Paris i al novembre del mateix any és van reunir a València tots els científics de l'ONU amb la finalitat d'aprovar el document. Abans d'acabar l'any, Bali (Indonesia) va ser el lloc on cel·lebrar la Convenció sobre el Canvi Climàtic on els diferents governs del món s'havien de reunir per traçar les accions polítiques en base a l'informe esmentat. Tot just un any després, al desembre de 2008, les Nacions Unides organitza una Conferència sobre el Canvi Climàtic a Poznán (Polònia) per analitzar les mesures preses durant el 2008 i estudiar com els diferents governs hauríen d'afrontar el 2009 amb la intenció d'aplanar el camí vers la cimera de Copenhague de 2009, on s'haurien de revisar els objectius del famós Protocol de Kioto i marcar-n'hi de nous.

El millor lloc on trobar informació sobre les millores a nivell político-europeu és el bloc d'en Raül Romeva, on per exemple m'he assasbentat que es va aprovar no fa gaire la Directiva sobre Renovables que de ben segur aporta coses importants (jo desconec el tema), així com tot aquest seguit de reunions.

Com espectador veig que es realitzen moltes reunions de treball però no se si realment estan servint per res. Des de que es va aprovar el text del famós Protocol de Kioto, totes les convencions polítiques només han servit per confirmar que els objectius inicials de gairebé tots els països no s'assoliran... Esperem que la premsa ens dongui bones noticies però la realitat és que totes les mesures que es pendran queden molt lluny del ciutadà. Estaré atent de les decisions preses per tal de comentar-les.

60 anys de la Declaració dels Drets Humans

Avui és cel·lebren els 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. La Coordinadora d'ONGs de Lleida ha organitzat una sèrie d'actes avui i demà sota el lema 60 anys són massa, perquè amb 60 anys no n'hem tingut prou. Per consultar el programa aquí.

Escapadeta a la muntanya

Tres dies de festa amb molt bons amics, convivint en un mini bungalow, enmig de la muntanya, en un càmping passat entre El Pont de Suert i Barruera, neu, solet i bon temps: la perfecció. Dimarts va ser dur tornar a la realitat.

Carta a un joven ecologista

Carta a un joven ecologista és el darrer llibre sobre medi ambient que he llegit. Està escrit per Enric Aulí Mellano, un expert en temes medi ambientals atès les diferents activitats laborals que ha dut a terme al llarg de la seva vida com el de científic, professor universitari, conferenciant, tècnic de la diputació i ajuntament de Barcelona, empleat en empresa privada... i actualment regent d'una masia turística i sostenible del Ripollés.

El llibre té la intenció de fer reflexionar la gent jove que actualment ens fem anomenar ecologistes; dona la seva opinió sobre gairebé tots els conflictes actuals. És un llibre sencill i reflexiu, però no se si l'arribaria a recomanar; si teniu certs coneixements sobre el sector no us aportarà res nou.