dilluns, 7 d’abril del 2008

Dia Mundial de la Salut

Molts consideren que l’ecologia no pot ser considerada com un dels eixos vertebradors de la política o de la planificació social de la humanitat. Si féssim una enquesta entre la població, hom determinaria l’economia, els serveis socials, les comunicacions o la seguretat entre els vectors de més rellevància.

No seré jo qui negui o contradigui aquesta apreciació que, sense consultar cap font, suposo i assumeixo com la més real entre la societat, però ningú pot rebatre la idea que la natura és un dels segments de més importància i preocupació pel futur de la humanitat.

Medi Ambient no només és un bonic paisatge, amb predomini de color verd, per fer senderisme durant el cap de setmana. Medi Ambient és molt més que això atès que la seva excessiva alteració natural, de la qual l’home és, parcial o totalment, directa o indirectament, responsable, té repercussió en tots el àmbits de la societat.

Avui és el Dia Mundial de la Salut, i ningú pot posar en dubte que l’augment de CO2 en l’atmosfera és un dels elements responsables del increment de la mortalitat de gent gran, de nombrosos problemes de respiració, d’un major període primaveral que fa que les al·lèrgies asmàtiques durin més, queixes d’esportistes de proves de llarga durada pels propers Jocs Olímpics de Pekin...

Segons al Comissió Europea, 370.000 persones moren a l’any degut la mala qualitat de l’aire i segons un estudi elaborat pel Institut Municipal de Investigació Mèdica (IMIM) i el Centre de Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona, un aire més net en l’àrea metropolitana de Barcelona suposaria evitar cada any 3.500 morts prematures, 1.800 hospitalitzacions cardiorespiratories, 5.100 casos de bronquitis agudes en nens i 54.000 atacs d’asma en nens i adults.

Si entenem que el medi ambient pot modelar la nostra salut, ens donarem compte de la importància que el bon estat del planeta té en la nostra vida. No vull ser apocalíptic, però el canvi climàtic és una realitat i no podem inhibir les seves conseqüències atès que és una roda inercial que ja no podem parar, però el que si podem fer és mitigar els seus efectes. Per fer-ho, només calen dues coses: voluntat política i voluntat social.

La força de voluntat és un concepte que s’empra quan s’associa a la consecució de quelcom difícil, sovint fent sacrificis, i aquesta és la nova situació en que ens trobem. No podem exigir una millora ambiental, en qualitat d’aire per exemple, sense una prestació per part nostra. És per això que ens hem conscienciar en que aquest problema no només l’han de solucionar els polítics, sinó que nosaltres també hem de ser protagonistes.

diumenge, 6 d’abril del 2008

Decàleg del comerç just

Les 10 regles o principis essencials del comerç just:

  1. Crear oportunitats per grups productors desavantatjats.
  2. Transparència i organització democràtica.
  3. Realitzar contractes equitatius a llarg termini.
  4. Establir preus justos als productors.
  5. Practicar la igualtat de gènere.
  6. Lluitar contra l'explotació laboral infantil.
  7. Assegurar condicions dignes de treball.
  8. Afavorir l'adquisició de capacitats i assistir als productors en desavantage.
  9. Divulgar les idees del comerç just.
  10. Protegir l'entorn.

Trobat en el número 340 de la revista Integral. Decàleg elaborat per IFAT (International Fair Trade Association)

dissabte, 5 d’abril del 2008

El sol no és el responsable del canvi climàtic

Fa bastant temps que procuro formar-me en temes medi ambientals i sobre el canvi climàtic absorbint coneixement a base de documentals, llibres i internet, i els principals resultats estan abocats en aquest bloc.

Però per altra banda, considero que una de les millors opcions de reafirmar-se en un postura passa per impregnar-se de les teories que un rebutja per sistema per conèixer els fonaments de les opinions contraries a un mateix. És per això que el mes passat vaig llegir el llibre El lado oscuro de las ONG i tot just ahir vaig començar la lectura del llibre Las mentiras del cambio climàtico que ressenyaré properament.

També tinc intenció de mirar un documental que encara he d’aconseguit anomenat El gran timo del cambio climático i ves per on, avui mateix apareix un article al diari Público que desacredita la hipòtesi científica en que es basa aquest documental, la teoria dels raigs còsmics del físic Henrik Svensmark, investigador del Centre Espacial de Dinamarca.

La teoria diu que els raigs còsmics, que són partícules d’alta energia alliberada per forats negres o explosions de supernoves, arriben a la Terra, on són desviats degut el camp magnètic del planeta i per l’acció del vent solar, que són una corrent de partícules elèctriques procedents del sol. La hipòtesi de Svensmark és que si el vent solar és dèbil, la quantitat de raigs còsmics que arriben a la Terra augmenta, per tant hi ha més partícules solars en l’atmosfera, les quals inhibeixen la creació de núvols i afavoreixen l’escalfament climàtic. Per tant, el postulat de Svensmark determina que el responsable del canvi climàtic no és l’alt contingut de CO2 en l’atmosfera, sinó que es degut a un canvi de l’activitat solar, exculpant l’activitat humana com a responsable.

Ara, Terry Sloan i Arnold W. Wolfendale, de les universitats de Lancaster y Durham respectivament, han comprovat que en els darrers 20 anys, la quantitat de raigs còsmics que han arribat a la Terra no han variat, i que ens els últims 100 anys la quantitat ha disminuït. Per tant, es demostra que el increment de temperatures del planeta no és degut a un comportament solar determinat.

Noticia publicada al diari aquí; comentari de la noticia per part d'un altre blocaire aquí.
Foto del sol feta per la NASA i extreta del diari Público.

divendres, 4 d’abril del 2008

Així finalitza la vida i comença la supervivència

El següent document és un dels més preuats pels ecologistes, és tracta de la carta que va enviar en 1855 el cap indi Seattle de la tribu Suwamish al president dels Estats Units Franklin Pierce en resposta a l’oferta de compra de les terres dels Suwamish, en el nord oest dels Estats Units, el que avui és l’Estat de Washintong i Seattle la seva capital. Els indis americans estaven molt units a la seva terra, no coneixien la propietat, és més, consideraven la terra la propietària dels homes. En nombrosos àmbits ecologistes es considera com "la declaració més bonica i profunda que mai s’ha fet sobre el medi ambient".

El Gran Jefe de Washington manda decir que desea comprar nuestras tierras. El Gran Jefe también nos envía palabras de amistad y buena voluntad. Apreciamos esta gentileza porque sabemos que poca falta le hace, en cambio, nuestra amistad. Vamos a considerar su oferta, pues sabemos que, de no hacerlo, el hombre blanco podrá venir con sus armas de fuego y tomarse nuestras tierras. El Gran Jefe de Washington podrá confiar en lo que dice el Jefe Seattle con la misma certeza con que nuestros hermanos blancos podrán confiar en la vuelta de las estaciones. Mis palabras son inmutables como las estrellas.

¿Cómo podéis comprar o vender el cielo, el calor de la tierra? Esta idea nos parece extraña. No somos dueños de la frescura del aire ni del centelleo del agua. ¿Cómo podríais comprarlos a nosotros? Lo decimos oportunamente. Habeis de saber que cada partícula de esta tierra es sagrada para mi pueblo. Cada hoja resplandeciente, cada playa arenosa, cada neblina en el oscuro bosque, cada claro y cada insecto con su zumbido son sagrados en la memoria y la experiencia de mi pueblo. La savia que circula en los árboles porta las memorias del hombre de piel roja.

Los muertos del hombre blanco se olvidan de su tierra natal cuando se van a caminar por entre las estrellas. Nuestros muertos jamás olvidan esta hermosa tierra porque ella es la madre del hombre de piel roja. Somos parte de la tierra y ella es parte de nosotros. Las fragantes flores son nuestras hermanas; el venado, el caballo, el águila majestuosa son nuestros hermanos. Las praderas, el calor corporal del potrillo y el hombre, todos pertenecen a la misma familia. "Por eso, cuando el Gran Jefe de Washington manda decir que desea comprar nuestras tierras, es mucho lo que pide. El Gran Jefe manda decir que nos reservará un lugar para que podamos vivir cómodamente entre nosotros. El será nuestro padre y nosotros seremos sus hijos. Por eso consideraremos su oferta de comprar nuestras tierras. Mas, ello no será fácil porque estas tierras son sagradas para nosotros. El agua centelleante que corre por los ríos y esteros no es meramente agua sino la sangre de nuestros antepasados. Si os vendemos estas tierras, tendréis que recordar que ellas son sagradas y deberéis enseñar a vuestros hijos que lo son y que cada reflejo fantasmal en las aguas claras de los lagos habla de acontecimientos y recuerdos de la vida de mi pueblo. El murmullo del agua es la voz del padre de mi padre.

Los ríos son nuestros hermanos, ellos calman nuestra sed. Los ríos llevan nuestras canoas y alimentan a nuestros hijos. Si os vendemos nuestras tierras, deberéis recordar y enseñar a vuestros hijos que los ríos son nuestros hermanos y hermanos de vosotros; deberéis en adelante dar a los ríos el trato bondadoso que daréis a cualquier hermano.

Sabemos que el hombre blanco no comprende nuestra manera de ser. Le da lo mismo un pedazo de tierra que el otro porque él es un extraño que llega en la noche a sacar de la tierra lo que necesita. La tierra no es su hermano sino su enemigo. Cuando la ha conquistado la abandona y sigue su camino. Deja detrás de él las sepulturas de sus padres sin que le importe. Despoja de la tierra a sus hijos sin que le importe. Olvida la sepultura de su padre y los derechos de sus hijos. Trata a su madre, la tierra, y a su hermano el cielo, como si fuesen cosas que se pueden comprar, saquear y vender, como si fuesen corderos y cuentas de vidrio. Su insaciable apetito devorará la tierra y dejará tras sí sólo un desierto.

No lo comprendo. Nuestra manera de ser es diferente a la vuestra. La vista de vuestras ciudades hace doler los ojos al hombre de piel roja. Pero quizá sea así porque el hombre de piel roja es un salvaje y no comprende las cosas. No hay ningún lugar tranquilo en las ciudades del hombre blanco, ningún lugar donde pueda escucharse el desplegarse de las hojas en primavera o el orzar de las alas de un insecto. Pero quizá sea así porque soy un salvaje y no puedo comprender las cosas. El ruido de la ciudad parece insultar los oídos. ¿Y qué clase de vida es cuando el hombre no es capaz de escuchar el solitario grito de la garza o la discusión nocturna de las ranas alrededor de la laguna? Soy un hombre de piel roja y no lo comprendo. Los indios preferimos el suave sonido del viento que acaricia la cala del lago y el olor del mismo viento purificado por la lluvia del mediodía o perfumado por la fragancia de los pinos.
El aire es algo precioso para el hombre de piel roja porque todas las cosas comparten el mismo aliento: el animal, el árbol y el hombre. El hombre blanco parece no sentir el aire que respira. Al igual que un hombre muchos días agonizante, se ha vuelto insensible al hedor. Mas, si os vendemos nuestras tierras, debéis recordar que el aire es precioso para nosotros, que el aire comparte su espíritu con toda la vida que sustenta. Y, si os vendemos nuestras tierras, debéis dejarlas aparte y mantenerlas sagradas como un lugar al cual podrá llegar incluso el hombre blanco a saborear el viento dulcificado por las flores de la pradera.

Consideraremos vuestra oferta de comprar nuestras tierras. Si decidimos aceptarla, pondré una condición: que el hombre blanco deberá tratar a los animales de estas tierras como hermanos. Soy un salvaje y no comprendo otro modo de conducta. He visto miles de búfalos pudriéndose sobre las praderas, abandonados allí por el hombre blanco que les disparó desde un tren en marcha. Soy un salvaje y no comprendo como el humeante caballo de vapor puede ser más importante que el búfalo al que sólo matamos para poder vivir. ¿Qué es el hombre sin los animales? Si todos los animales hubiesen desaparecido, el hombre moriría de una gran soledad de espíritu. Porque todo lo que ocurre a los animales pronto habrá de ocurrir también al hombre. Todas las cosas están relacionadas ente sí.

Vosotros debéis enseñar a vuestros hijos que el suelo bajo sus pies es la ceniza de sus abuelos. Para que respeten la tierra, debéis decir a vuestros hijos que la tierra está plena de vida de nuestros antepasados. Debéis enseñar a vuestros hijos lo que nosotros hemos enseñados a los nuestros: que la tierra es nuestra madre. Todo lo que afecta a la tierra afecta a los hijos de la tierra. Cuando los hombres escupen el suelo se escupen a sí mismos.

Esto lo sabemos: la tierra no pertenece al hombre, sino que el hombre pertenece a la tierra. El hombre no ha tejido la red de la vida: es sólo una hebra de ella. Todo lo que haga a la red se lo hará a sí mismo. Lo que ocurre a la tierra ocurrirá a los hijos de la tierra. Lo sabemos. Todas las cosas están relacionadas como la sangre que une a una familia.

Aún el hombre blanco, cuyo Dios se pasea con él y conversa con el -de amigo a amigo no puede estar exento del destino común-. Quizá seamos hermanos, después de todo. Lo veremos. Sabemos algo que el hombre blanco descubrirá algún día: que nuestro Dios es su mismo Dios. Ahora pensáis quizá que sois dueño de nuestras tierras; pero no podéis serlo. El es el Dios de la humanidad y Su compasión es igual para el hombre blanco. Esta tierra es preciosa para El y el causarle daño significa mostrar desprecio hacia su Creador. Los hombres blancos también pasarán, tal vez antes que las demás tribus. Si contamináis vuestra cama, moriréis alguna noche sofocados por vuestros propios desperdicios. Pero aún en vuestra hora final os sentiréis iluminados por la idea de que Dios os trajo a estas tierras y os dio el dominio sobre ellas y sobre el hombre de piel roja con algún propósito especial. Tal destino es un misterio para nosotros porque no comprendemos lo que será cuando los búfalos hayan sido exterminados, cuando los caballos salvajes hayan sido domados, cuando los recónditos rincones de los bosques exhalen el olor a muchos hombres y cuando la vista hacia las verdes colinas esté cerrada por un enjambre de alambres parlantes. ¿Dónde está el espeso bosque? Desapareció. ¿Dónde está el águila? Desapareció. Así termina la vida y comienza la supervivencia....

dimecres, 2 d’abril del 2008

Cinestrat 2008

Des d’ahir fins el dia 6 d’aquest mes, es celebra a Finestrat, un municipi d’Alacant, el II Festival Internacional de Cine Documental, també conegut com Cinestrat. El festival té caràcter monogràfic, així que cada any el festival gira entorn una temàtica determina: l’edició de l’any passat tenia com a eix central les condicions laborals i la necessitat d’emigrar a causa de la falta de llocs de treball i oportunitats; aquest any el canvi climàtic i la crisi energètica són el tema escollit.

Per més informació aquí.

dimarts, 1 d’abril del 2008

Pregaria

Per l'abril gotes mil.

Per l'abril pluges mil.

Per l'abril paraigües mil.

Premi Dardo 2008

En Pere Nieto m’ha concedit el Premi Dardo 2008. El premi porta adjunt el següent lema: “La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

T’agraeixo moltíssim Pere aquest honor. A continuació procedeixo amb el llistat de 15 blocs als qui considero que són dignes de rebre aquest guardó, que és la contraprestació obligatòria que cal realitzarper rebre el premi.

El llistat, seguint un ordre totalment aleatori i sense repetir cap bloc dels premiats pel Pere, és:

  1. Amics Arbres - Arbres Amics. Amor i defensa vers els arbres. Un referent.

  2. Com gotes a l'oceà. Un bloc molt interessant i variat de l'Eduard. Cultura, drets humans, viatges, curiositats...

  3. La mirada d'en blauet. Nou bloc del periodista ambiental José Luis Gallego.

  4. No time to waste. Bloc molt complert sobre ONGs, canvi climàtic, drets humans...

  5. La otra agenda. Reflexions sobre drets humans.

  6. Trab El Bidan. Bloc de L'Storico; especialista en el conflicte sahraui.

  7. Sàhara Lleida. Bloc de l'Antònia, tota una personalitat que lluita pacíficament pel drets dels sahrauis.

  8. Amics del Animals del Segrià. ONG lleidatana que lluita per la defensa dels animals. Admirable la feina que fan.

  9. Notes des de l'ecosocialismes. Reflexions d'en Josep Antoni Moreno, cap de llista d'ICV en les passades eleccions del Congrès.

  10. El WC de Eric. Una mirada subrealista perfecta. M'encanta.

  11. Indarki. Bloc sobre energia i medi ambient. Impulsor de la Red Hispànica de Blocs d'Energia i Medi Ambient.

  12. Jesús Hernández Nicolau. Bloc d'un jove d'ICV. Reflexió política d'alt nivell.

  13. Loco por el petróleo. Per concienciar-nos que el petroli s'acaba.

  14. Salut i República. Un bloc recent que m'ha despertat el interès de llegir-lo. De Torrefarrera, Lleida.

  15. Time of your life. Per animar-te a reprendre l'aventura del bloc.

dilluns, 31 de març del 2008

Cites (7)

  • "Reflexionar sobre l'aigua ens posa a navegar en un mar de problemes" (Gildo Seisdedos).
  • "La elaboració dels preus té poc en compte els costos medi ambientals i socials" (Maximilien Rover).
  • "Quan un home mata un tigre ho anomenen esport, quan un tigre mata un home ho anomenen ferocitat" (George Bernard).
  • "La millor energia és la que no es produeix" (Autor desconegut).
  • "Tot aquell qui troba la bellesa i no la mira serà pobre" (Proverbi africà).
  • "Aigua per tots, però no per tot" (José Luis Gallego).
  • "El canvi climàtic no és un problema polític, és el principal repte moral al que ha de fer front la nostra civilització" (Al Gore).
  • "El món pot ser bo per la vida o bo pels negocis, i se'ns acaba el temps per optar" (Jorge Riechmann).

dimecres, 26 de març del 2008

Decàleg de la lluita contra el canvi climàtic

  1. Pensa un moment en el temps que passes a dins del cotxe. Suma les hores. On passes bona part de la teva vida? Planteja't seriosament altres opcions de transport (públic, compartit, bicicleta, a peu).
  2. Si no pots evitar agafar el cotxe, sigues més eficaç al volant: evita la conducció compulsiva, fes un bon manteniments del vehicle i, sobretot, modera la velocitat. D'aquesta manera no sols et faràs un favor a tu, sinó també al planeta. Menys fum: menys risc.
  3. No facis de l'hivern estiu i de l'estiu hivern. No intentis canviar les estacions a dins de casa: a més de l'alt cost energètic que suposa, no és saludable per al teu organisme ni sostenible pel planeta.
  4. Dóna una segona oportunitat als aparells que t'envolten. Pensa-hi un moment abans de substituir-los: és realment imprescidible aquest nou estri?
  5. Evita caure en el consum compulsiu. No compris per matar el temps. No matis el temps: aprotita'l més enllà de les botigues.
  6. Compra més producte i menys envàs: precicla. Evita els residus directes en forma d'embolcalls superflus i opta sempre que puguis pels envasos retornables.
  7. Si llencam tots els residus a la mateixa galleda, haurem de tornar a obrir els abocadors que hem tancat. Ningú no ha dit que el reciclatge sigui còmode, ni fàcil: però val la pena. Si ho poses al seu lloc deixarà de ser residu.
  8. Entén l'accés a l'aigua com un privilegi, no com quelcom que es dóna per fet. No sabem el que tenim fins que ho perdem. Que no et passi això amb l'aigua: sigues garrepa, no la malbaratis i renya qui ho faci.
  9. Mira el sol: surt cada dia, és gratis i no contamina. Posa't unes plaques solars al sostre o planteja-ho a la comunitat de veïns. Inverteix en energia solar: aquest sí que és un fons d'alta rendibilitat.
  10. Planta arbres. Ensenya a fer-ho als teus fills. Respecta el bosc: gaudeix-ne amb ells. Compra fusta certificada. Utilitza paper reciclat. Estalvia paper. Tha semblat interessant el llibre? Doncs passa'l al teu company de feina.
Extret del llibre Encara Hi Som a Temps, de José Luis Gallego, llibre ressenyat anteriorment.

dimarts, 25 de març del 2008

Bee Movie

L'abella Barry decideix sortir del seu rusc i descobreix que els èssers humans els roben la mel i la comercialitzen per obtindre guanys econòmics, un sacrilegi per la seva espècie que treballen durament per fabricar-la. És llavors quan Barry decideix empendre una lluita judicial contra els homes per aquest fet.

És una pel·lícula de dibuixos animats entretinguda i molt original, tot i que podria ser més divertida. Dirigida el 2007 per Steve Hickner y Simon J. Smith, la veu de l'abella protagonista és la d'Arturo Valls.
Després de veure la pel·lícula s’entén que la funció que les abelles realitzen en la natura és petita, però vital i transcendent per l’equilibri de l’ecosistema del planeta terra, de la mateixa manera que qualsevol animal o planta, per insignificant que sigui, és necessaria la seva existència i contribució a nivell global.

divendres, 21 de març del 2008

Aigua per a tots, però no per tot

Ahir va ser, o demà serà (segons la font que consulteu i tal i com jo sempre he cregut) el Dia Mundial de l'Aigua, i aquest bloc no pot passar per alt tant apreciat aconteixement.
Curiosament, la majoria dels diaris de dijous sant obrien amb la noticia del transvassament o captació puntual d'aigua, segons com vulgueu anomenar-ho, de la capçalera del riu Segre per abastar l'àrea metropolitana de Barcelona.
El fet que un riu passi per una ciutat no implica que els seus ciutadans siguin els seus propietaris; l'aigua és un dret fonamental i tothom ha de tenir-hi accès, però la sostenibilitat, el bon ús i la gestió eficient són conceptes que no s'han de diluir fins desaparèixer com el sucre en un got d'aigua. Puc arribar a acceptar que l'ús domèstic de l'aigua -per beure, higiene...- és més important que per usos agraris, però després d'assabentar-me que un pagès de la Segarra porta tres anys sense collita atès la sequera, de saber que el 75% del reg de l'estiu a les Terres de Ponent encara no està assegurat per la manca d'aigua als pantans, o constatar que el riu quedaria per sota del cabal mínim ecològic m'obliga a pensar que ara mateix no pot considerar-se aquesta opció com una solució.
No estic massa convençut que el problema d'abastament d'aigua de boca de l'àrea metropolitana es resolgui de manera sostenible: dues pistes d'esquí controlades per la Generalitat han hagut de ser auto-expedientades per la Conselleria de Medi Ambient per irregularitats en l'ús de l'aigua (aplaudeixo que si fan quelcom malamanet apliquin la llei, però és molt trista la situació); abans del 9 de març no hi havia cap possibilitat d'un transvasament i ara potser es faran captacions puntuals; la concessió de noves llicències per la projecció de noves pistes d'esquí al Pirineu...
L'aigua s'ha de compartir, i si la única opció és la d'agafar aigua del riu Segre, endavant, però tant de bo les coses es fessin amb transparència, de manera correcta i en termes de sostenibilitat; especialment desitjo que aquest conflicte es resolgui de manera amistosa entre totes les parts implicades i no suposi de cap manera una confrontació entre llidatans i barcelonins, hem de donar exemple de cooperació i bon entendiment entre nosaltres.
Per acabar, tal i com diu el periodista i escriptor ambiental José Luis Gallego: aigua per tots, però no per tot.

dijous, 20 de març del 2008

Insofrible o insostenible

El primer cap de setmana d’aquest mes es va produir un fet insòlit en motociclisme. La cursa inaugural de la competició de Moto GP -on competeixen Valentino Rossi, Dani Pedrosa i el debutant Jorge Lorenzo, entre d'altres- es va celebrar per primer cop durant la nit en comptes de fer-ho a la llum del sol.Aquestes curses sempre tenen lloc al migdia; primer corren els de la categoria de 125 cm3, després els de 250 i finalment els de moto GP, entorn de les 14 hores. Córrer al migdia en un país com Qatar implica que els pilots han de suportar temperatures INSOFRIBLES, superiors als 40º segons he llegit. És obvi que buscar un horari amb una menor temperatura és raonable, però clar, quan la solució passa per competir per la nit amb la conseqüent il·luminació artificial del circuit s’arriba fins un punt INSOSTENIBLE.

Per sort no han apostat per una opció encara molt més inútil com la de cobrir el circuit amb vidre com si fos un túnel i refrigerar-lo amb mega-aparells d’aire condicionat.

De manera encoberta cal esmentar que l’horari de Qatar va avançat respecte el nostre 2 hores, de manera que competir a les 23 hores es pot traduir amb emetre la cursa en horari prime time a Europa. Les autoritats responsables de l’organització del circuit de Qatar han afirmat que la despesa lumínica s’ha vist compensada amb la recaptació econòmica en concepte de ingressos televisius, o sigui, que ha estat un negoci perfecte, un chollo!!

Sempre he trobat que aquest tipus de competicions emeten una gran quantitat d’emissions de CO2 i consumeixen tontament una gran quantitat de combustible energètic. En la situació actual a nivell ecològic i energètic, el sector s’hauria de plantejar reduir emissions, augmentar eficiències o apostar per curses de cotxes elèctrics d’alt nivell. Em sembla que fins ara els col·lectius ecològics han respectat força aquest tipus de pràctiques; així que com a mínim estaria bé que si no pretenen incorporar elements ecològics no fessin bajanades com aquesta.

PD: Per cert, a principis de maig, la Fórmula 1 també tindrà la primera cursa nocturna de la seva disciplina; concretament serà al circuit de Singapur.

dimecres, 19 de març del 2008

How Will You Ride the Slide?

dilluns, 17 de març del 2008

El costat fosc de les ONG

El Lado Oscuro de las ONG és un llibre de l’editorial ArcoPressde, escrit per José David Garrido Valls on s'expliquen les moltes irregularitats que gran quantitat de col·lectius camuflats sota l’acrònim ONG, les quals, es nodreixen de les subvencions econòmiques de l’estat espanyol sense la intenció de destinar aquests diners a finalitats socials.
Mans Unides –ONG insígnia de la Conferencia Episcopal– invertia en borsa a través de Gescartera; els Mensajeros de la Paz del pare Ángel i Ana Botella exploten línies telefòniques comercials; World Wild Life/Adena amaga tèrbols orígens i no menys foscos procediments; la Creu Roja manté a Telma Ortiz (la germana de Letizia) volant per aquests mons en business class; Solidaridad Internacional (la ONG del PSOE, de la que era presidenta l’actual Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional Leire Pajín) es forra a costa de las subvenciones del govern de Zapatero; Esperanza Aguirre regala milions d’euros a la ONG Humanismo y Democracia, vinculada al PP...

Darrerament hi ha un sentiment força negatiu vers la gent que treballa o s’implica amb les ONG (Organització No Governamental) o les anomenades ONGD (Organització No Governamental al Desenvolupament) atès les nombroses estafes per part dels seus dirigents, els casos més recents potser són els de Intervida i el Arca de Noé . El llibre esmentat prèviament posa de manifest alguns d’aquests motius, tot i que em sobta molt que també critiqui els origens de Greenpeace i WWF/Adena (¿?), dos entitats que considero exemplars.

Jo hi crec molt en les associacions altruistes i en soc un defensor ferm i, evidentment, tot cas relacionats amb irregularitats m’entristeix, especialment perquè quan es descobreixen tants i tants casos de malversació de fons. De vegades serveix, afortunadament, per desemmascarar col·lectius corruptes, però aquestes situacions sempre provoquen el deteriorament de la imatge d’altres organitzacions vertaderament altruistes.

L’existència d’irregularitats no ens ha de fer girar l’esquena vers les ONG, sinó que ens han de fer adoptar una postura de major implicació i coneixement de l’entitat on s’hi participa. Existeixen entitats que realitzen auditories i publiquen els seus resultats per determinar la transparència, la correcta gestió de fons i la realització de les activitats acordades com per exemple a Fundació Lealtad o la Coordinadora de ONG a nivell espanyol, a més dels Governs Autonòmics que estudien les ONG amb la seu central a la seva comunitat, tot i que no he trobat per internet cap enllaç o document sobre el tema (tampoc he regirat gaire).

Des d’aquest petit racó d’opinió em nego a posar a totes les ONG en el mateix costat fosc. Els negres núvols de la corrupció del sector no cobreixen tot el cel, també hi ha clarianes atès que hi ha col·lectius i associacions decents que realitzen la seva tasca correctament i no mereixen ser criticades.

dimecres, 12 de març del 2008

Earth Song (Michael Jackson)