Marea Alta

No recordo exactament, però farà cosa d'un parell d'estius, en una parada de llibres de segona ma al carrer, remenant entre els diferents exemplars, vaig trobar un llibre que tractava sobre el canvi climàtic.

Després de llegir la contraportada i fullejar-lo, me'l vaig comprar perquè semblava que explicava exemples reals dels efectes ocasionats per l'escalfament global; ja havia llegit uns quants llibres sobre les causes teòriques i les futures conseqüències, però em faltava trobar-n'hi algun que ho expliqués en la vida real.

No parla sobre la nova redistribució i concentració de pluges, sinó que descriu les grans inundacions que van succeir a principis de l'any 2000 al centre d'Anglaterra; no explica l'augment del nivell del mar degut al desglaç del gel de Groenlandia, sinó que documenta la imminent desaparició d'un país format per un conjunt d'illes del Pacífic. Situacions reals que il·lustren i fan més entenedor les desastroses conseqüències del canvi climàtic.

Havia anat posposant la lectura perquè, malgrat els coneixements tan necesaris que em podia reportar, pensava que seria pesat de llegir (dades, xifres, percentatges...) i sempre trobava entre els prestatges de casa algun altre títol suposadament més interessant. Finalment aquest mes de novembre vaig decidir obrir-lo i m'he endut una grata sorpresa: es tracta d'un llibre preciós. Amè, senzill i molt entretingut; un dels llibres sobre la temàtica que més m'està agradant, on s'expliquen les evidents proves que l'autor ha recollit després de 3 anys de viatges per documentar-se.

Marea Alta, de l'editorial RBA i publicat al 2004. El seu autor és Mark Lynas, qui va nèixer a Fiji el 1973 i va estudira història i polítiques a la Universitat d'Edimburg. Ha treballar com a redactor de la pàgina web OneWorld.net i en l'actualitat exerceix de periodista i comentarista radiofònic especialitzat en canvi climàtic.

Panorama abans cimera de Copenhaguen

Recordo que fa unes setmanes, en referència a la pre-cimera de Copenhaguen celebrada a Barcelona, vaig llegir en la premsa que l'acord de mínims no s'havia estrablert però que la reunió havia estat profitosa atès que s'havien assolit acords qualitatius.

Això d'acords qualitatius no em va convèncer gaire atès que la voluntat a priori d'establir una retallada en l'emissió de gassos tots els països la tenen, el problema rau en el percentatge que a cadascú li pertoca en funció de la seva quota d'emissions de CO2 mundial, grau de desenvolupament... per arribar a una reducció global entre un 25 i un 40% respecte els valors de 1990 l'any 2020.

A falta d'un parell de setmanes per l'inici de la cimera, les coses no es presenten de la millor manera possible atès la postura dels dos principals països contaminants: EEUU i la Xina són dos països que han de comprometer-se a una reducció molt important, però sembla ser que malgrat la voluntat d'Obama, el congrès d'EEUU impedirà que signi el protocol sortint; la Xina ja ha anunciat que si EEUU no hi participa ells no es comprometen a cap mena de disminució d'emissions. Per altra banda, països emergents com Mèxic, Indonèsia, Japó o la India només participaran si EEUU i la Xina signen el futur tractat.

Curiosament, mentre alguns països es neguen a signar el full de ruta i altres només ho faran en funció dels països que hi participen, Brasil i Corea del Sud, països emergents que no estan obligats a reduir emissions en els propers anys, s'han compromès, el primer a una retallada voluntaria ambiciosa (evidentment els factor de subvencions internacionals seran claus per materialitzar-ho en la realitat) i el segon a una reducció d'un 30%.

Segons els càlculs dels experts, tenint en compte les retallades que els dels diferents països s'han compromès a realitzar, l'any 2020 s'arribaria a una reducció d'un 17%, molt allunyat encara del rang 25-40% que la comunitat científica exigeix per mitigar els efectes propers que ens depara el canvi climàtic.

Segons el panorama actual, no s'assolirà una acord vinculant a nivell mundial, sinó més aviat un pacte polític entre els països que hi vulguin participar.

Operación Diablo - Enginyeria Sense Fronteres

DIMARTS 17 DE NOVEMBRE A LES 20:30h
CAFÈ DEL TEATRE DE
L’ESCORXADOR

OPERACIÓN DIABLO

Directors:Ernesto Cabellos i Stephanie Boyd

Aquest documental despulla l’engranatge mediàtic i vigilància que utilitza una corporació de la indústria extractiva d’or per neutralitzar la feina de líders ambientals de la regió de Cajamarca, als Andes peruans. La “Operación Diablo” és un costós i abusiu operatiu de seguiment al que fou sotmès el Padre Marco Arana, Premio Nacional de Derechos Humanos del Perú 2004 i un grup de joves professionals aliats, incloent voluntaris espanyols.

Activitat organitzada pel grup de Lleida d'Enginyeria Sense Fronteres. Si voleu més informació sobre l'ONG, visiteu el seu bloc.

Som el que fem

La Comissió Europea acaba d'aprobar 3 noves varietats de blat de moro transgènics per la seva utilització en aliments i per l'elaboració de pinsos.

Fins ara a Europa hi havia un blat de moro transgènic, el controvertit MON810 de l'empresa Montsanto, a partir d'ara s'inclouen els denominats MON88017, MON89034 i 59122xNK603. Les varietats tindran una validesa de 10 anys i els productes derivats hauran de portar un etiquetatge que informi de ser un producte OGM (organisme genèticament modificat), però els animals que consumeixin pinso transgènic (el qual sí anirà correctament etiquetat) no aniran marcats, de manera que el consumidor final no sabrà si la carn consumida ha ingerit pinso transgènic o no.

Personalment no domino gaire el tema de trasgènics però m'hi posiciono en contra; estic a favor de l'agricultura ecològica tot i que considero que està bé que s'investigui el tema dels transgènics i la biotecnologia, però dins un marc legislatiu molt i molt controlat. Aprofitant la mala noticia que desafortunadament ens ha regalat la CE, el proper dissabte 28 de novembre, a les 12:00 hores al Teatre Armengol de Bellpuig tindrà lloc l'acte de constitució formal de la plataforma Som lo que Sembrem.

Com sabreu, Som lo que Sembrem és una associació que l'any passat va promoure una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en que va ser capaç de recollir més de 100.000 signatures per declarar Catalunya lliure de transgènics i apostar per un nou model d'alimentació i pagesia, que directament afecten sobre la salut i el medi ambient. La ILP va prosperar i malgrat obtindre signatures suficients per devatre-la al Parlament de Catalunya, la postura de CiU, PSC i PP van evitar que ni tan sols es pogués parlar del tema.

La vida de Som lo que Sembren va consistir en recollir signatures per tirar endavant la ILP i ara es pretén que l'entitat trobi nous camins per seguir amb la lluita pacífica.

Cites (20)

• L'home oblida els seus orígens; la natura mai. Paulo Coelho.
• M'interesa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meva vida. Woody Allen.
• Si volem insultar algú, l'anomenem animal. En quan a crueltat i malicia, humà podria ser un insult major. Iasaac Asimov.
• La contaminació no és altra cosa que els recursos que estem desperdician. Permetem que es dispersin perque ignorem el seu valor. Richard Buckminster Fuller.
• Lèconomia globalitzadora està traslladant la definició d'aigua des de la propietat comuna fins la bé privat per la seva lliure extracció i comercialització. Verdan Shiva.
• El canvi climàtic és molt més que un problema mediambiental. És un problema social, en que els països pobres són les primeres víctimes. Juan López de Uralde.
• La natura no fa res en va. Aristótiles.
• La fiscalitat ambietal és un instrument per incentivar els canvis de comportament. Jordi Roca.
  

Somni pendent...

A l'edició d'ahir dilluns del diari La Vanguardia, vaig trobar una entrevista de Plàcid Garcia-Planas titulada El Orgullo Burka. En ella s'entrevista a Zeba, una dona de 35 anys d'Afganistan.

Només de veure la seva vestimenta amb un burka que la cobreix de cap a peus i en que és impossible veure-hi la més mínima part de la seva pell, un s'esgarrifa i ràpidament pensa en el gran endarreriment intel·lectual, social i cultural del país.

Frases com El burka me protege contra todo tipo de enemigos, Llevar sólo hiyab es como no llevar nada o No debería hablar con usted, no he pedido permiso a mis mayores, ràpidament em fan constatar les paraules del paràgraf anterior i pensar en el llarg camí per implantar els drets humans.

La fi del diàleg publicat al diari recull les següents interlocucions:

El reportero le agradece la conversación y se despide de Zeba, que se aleja entre el polvo del camino. Pero un minuto después, la mujer da media vuelta y regresa con una sorprendente petición.

–¿Me podría traer electricidad de su país?

–¿Electricidad? ¿Y cómo se la traigo?

–Sí. Una placa –explica dibujando un cuadrado con sus manos–.

Una placa solar para una mujer cuyo rostro nunca bañan los rayos del sol.

La darrera frase és un recurs literari molt elegant per concloure l'escrit, però a més, en condició d'enginyer i de persona que somia en marxar algun dia a fer algun viatje de cooperació en temes d'enegies renovables, aquestes 3 frases del diàleg final m'han arribat a l'ànima.

Algun dia marxaré a fer cooperació en temes de subministrament d'electricitat amb energies renovables. Sóc conscient que la durada de l'experiència probablement no serà llarga, però tant és. És una il·lusió, un somni... Per un motiu o altre encara no ho he fet i és quelcom pendent.

L'article de La Vanguardia aquí.

Pre-cimera de Copenhaguen

Aquesta setmana té lloc a Barcelona la darrera reunió de les moltes que al llarg de l'any s'han realitzat i serveixen per preparar la Cimera de Copenhaguen del proper mes de desembre.

Representants de tots els països del món discutiran les bases que s'haurien de tancar a Copenhaguen, les quals són de gran rellevància per afrontar el futur amb un marc legislatiu, atès que al 2012 el Protokol de Kyoto finalitza.

Aquets dies es pretén arribar a un acord de mínims, de manera que en cas que durant la cimera del desembre no s'arribi a cap acord més ambiciós, els compromisos adquirits a Barcelona siguin el punt de partida de la nova normativa a desenvolupar. Per aquest motiu és de vital importància que l'acord que s'assoleixi ara, mostri la clara predisposició del món per fer front al greu problema del canvi climàtic.

Els acords establerts en aquesta reunió seran una manera de mesurar la voluntat política per la lluita vers el canvi climàtic. Esperem que aquests compromisos siguin importants.

Selva Negra (Maná)

SMS

A les 11:45 d'aquest matí he rebut un missatge al mòbil de Intermón Oxfam que deia:

Sabem qui s'està carregant el clima. Vine a descobrir-ho, el dissabte a la tarda o el diumenge al matí, a la Plaça Sant Joan a Lleida.

Tens curiositat per saber-ho? Passa't-hi.

Apunt

La primavera del 2008 apuntava vers una de les pitjors sequeres de tota la història de Catalunya; en l'estiu del 2009, en canvi, no ha mancat l'aigua.

A finals d'octubre de 2008, la neu ja era present en molts punts de la Península Ibèrica, en llocs inclús on feia molt temps que no nevava. Al 2009 tot just comença a refrescar una mica.

És normal o el clima ha embogit?

VI Cicle de Cinema i Drets Humans

Arriba el VI Cicle de Cinema i Drets Humans, els continguts del qual giraran entorn el canvi climàtic, drets sexuals i reproductius, parir al sud, processos de reconciliació, crisi finacnera i dret a l'educació.

Cada divendres i dissabte, entre el 6 i 21 de novembre, es projectarà una pel·lícula i es realitzarà un debat entorn el tema tractat. L'horari és de 19 a 21:00 hores (pel·lícula + debat) a la Facultat de Dret i Economia del Campus de Cappont de la UdL. L'entrada és gratuïta.

La veritat és que no he trobat cap web que informi sobre el tema, tot i que al rectorat de la UdL hi han folletons amb l'explicació de les diferents pel·lícules. Imagino que també es poden trobar en altres llocs de la ciutat.

PROGRAMA

Div 6, Canvi climàtic:

Film Out of Balance, de Tom Jackson, 65 min, 2007.

Ponent Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la UAB, expert en climatologia física i canvi climàtic.

Dis 7, Drets sexuals i reproductors:

Film Nada Personal, de G. Tamayo i C. Cáceres, 21 min, 1999.

Ponent Sara Cuentas, membre d'InterRed, vocal de gènere de la Federació Catalana d'ONGD.

Div 13, Parir al Sud:

Film Dead Mums Don't Cry, de Steve Bradshaw, 50 min, 2005.

Ponent Vicenç Cararach, professor d'Obstetricia i Ginecologia de la UB i consultor de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Dis 14, Processos de reconciliació:

Film Syntoniser Amani, de Germán Reyes, 75 min, 2008.

Ponent Gernán Reyes, director de La Bretxa i dierector i productor del documental.

Div 20, Crisi Financera:

Films Dinero es Deuda, de Paul Grignon, 47 min, 2007 i Insubmís a la Banca, de E. Trilla i M. Martí, 23 min, 2008.

Ponent Enric Duran, activista dels moviments socials i promotor de les publicacions Crisi i Podem.

Dis 21, Dret a l'educació:

Films Soy Meera Malik, de Marcos Borregón, 16 min, 2009 i La Escuela de la Calle, de Maximiliano González, 18 min, 2009.

Ponent Raquel León, responsable de l'àrea d'educació d'Intermón Oxfam.

Canvi d'hora

La passada nit va tindre lloc l'habitual canvi d'hora, una de les accions més controvertides i que més debat generen entre la societat.

Des de les intitucions públiques s'explica aquest canvi argumentant que permet un estalvi energètic del 5% al aprofitar millor les hores de llum. Fa temps que m'atreu el tema però he estat incapaç de trobar cap text ofical que ho detalli clarament; l'IDAE dona xifres i explica que existeix un estalvi potencial energètic important, però en cap moment posa exemples ni demostracions per entendre-ho. En aquest sentit la seva divulgació és poc útil ja que no expliquen com ni d'on s'obté aquest estalvi.

L'any passat a tv3 van explicar que l'estalvi energètic era més aviat una fal·làsia i que el vertader motiu pel qual es proposa aquesta mesura seria el millor aprofitament d'hores de sol durant el període hivernal.

Rebuscant per internet he trobat un bloc que il·lustra i explica amb molta pedagogia l'entrellat del canvi d'hora. Us deixo el link del bloc No Solo Mates pels qui esteu interessats, val molt la pena.

20 anys després encara dura el tema

Ahir dilluns 19 d'octubre, es van complir 20 anys de l'accident de Vandellós I; només a títol de recordatori breu, es va produir un incendi en una turbina de la central que va derivar en una inundació que va malmetre molts sistemes de refrigeració del reactor, amb la considerable perillositat que això va suposar per la població catalana. Fixeu-vos si va ser quelcom important que la central nuclear va haver de tancar de manera definitiva i va ser desmantellada.

Vandellós I va ser inaugurada el 1972 i abans de l'accident el 1989, ja havia patit una trentena d'avaries. Degut l'accident de Txernòbil el 1986 es van augmentar les mesures de seguretat nuclear i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va determinar 5 modificacions amb caràcter d'urgència per Vandellós I.

Personalment el que més preocupació em genera és el tema dels residus d'alta activitat (RAA) generats durant la curta vida útil (17 anys, del 1972 al 1989) de la central. Degut que Espanya no disposa de cap ubicació per emmagatzemar els RAA, l'estat espanyol paga en concepte de lloguer a França perquè aquest els emmagatzemi; el 1992 va ser quan es va iniciar aquest contracte que suposava un pagament de 250 milions per emmagatzemar els residus fins el desembre de 2010, data en que el govern espanyol donava per suposat que ja disposaria d'un magatzem especial per RAA.

La gràcia del tema no és que pel gener de 2010 no estigui acabat aquest magatzem, sinó que a hores d'ara ni tan sols es disposa del lloc on construir-lo. La més que segura propera tarifa serà de 21,5 milions d'euros a l'any, és a dir, uns 60.000 euros diaris, 20.000 més dels que actualment s'estan pagant. Si algú diu que l'energia nuclear és barata és per pegar-lo.

20 anys després de l'accident encara no s'ha trobat solució a la gestió dels residus nuclears.

Copenhaguen, la darrera oportunitat (Blog Action Day 2009)

Del 7 al 18 del proper desembre tindrà lloc la XV Conferència de les Parts (COP) de les Nacions Unides, també coneguda com la cimera de Copenhaguen. La importància de la propera cimera radica en el fet que la vigència del protocol de Kyoto finalitza al 2012, de manera que per evitar un buit legal en termes de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) és imprescindible assolir un acord, atès que les Nacions Unides necessiten 3 anys com a mínim per formalitzar-lo administrativament.

El protocol de Kyoto és un compromís legalment vinculant de reducció d’emissions per part de tots els països industrialitzats que el van signar i el seu objectiu és reduir el 5’2% d’emissions de GEH globals sobre els nivells de 1990 durant el període comprés entre 2008-2012. Va entrar en vigor el febrer de 2005 després del recolzament de 55 nacions que sumaven el 55% de les emissions, condició necessària per posar-lo en marxa.

Estats Units és l’únic país que encara no ha ratificat el protocol de Kyoto, Espanya és el segon país que més ha augmentat les emissions percentualment respecte el 1990 i des de 2006, l’opinió científica destaca la necessitat de reduir les emissions de GEH en més d’un 50% respecte els nivells de 1990.

Les propostes més significatives en que darrerament s’està treballant i que durant el decurs de la cimera hauran de ser discutides són:

• Reducció de les emissions en un 40% respecte els nivells de 1990 al 2020 per part dels països industrialitzats.
• Els països en vies de desenvolupament, malgrat no ser responsables del canvi climàtic, hauran d’assumir compromisos ambiciosos a nivell de reducció i contenció d’emissions.
• Establir mecanismes financers per frenar la desforestació de les zones verdes més grans del planeta, atès que aquests absorbeixen CO₂.
• Fomentar ajuda econòmica dels països rics vers els països pobres per que aquests puguin combatre el canvi climàtic i puguin adaptar-se als efectes perjudicials que ja són inevitables.

El diagnòstic del planeta terra és mot greu i d’aquesta cimera ha de sorgir el tractament a seguir; ara i més que mai, Copenhaguen és la darrera oportunitat per mantenir l’augment de la temperatura mitja del planeta respecte la de la temperatura de l’era preindustrial per sota de 2ºC, valor límit perquè les conseqüències del canvi climàtic no siguin de magnituds desastroses i irreparables.

Degut el fracàs del protocol de Kyoto, les valoracions científiques sobre el futur catastròfic i el risc d’un buit legal, la XV Conferència de les Parts reuneix tots els factors per erigir-se com l’esdeveniment més important i rellevant per afrontar el canvi climàtic.

PD: Avui té lloc el Blog Action Day 2009, el qual gira entorn el tema del canvi climàtic. Aquest escrit ha estat elaborat amb la finalitat de participar en aquesta iniciativa que cada any la gent que amb bloc i a qui els agrada expressar-se, és reuneixen virtualment per fomentar la difusió de temes de gran importància a nivell mundial.

Solidàrium 2009

Aquest cap de setmana arriba la VI edició del Solidàrium 09, que engloba la IV edició de la Fira d’Entitats Solidàries de Lleida i la VIII edició de la Mostra al Carrer d’Informació i Documentació per al Desenvolupament.

D’aquesta manera, dissabte i diumenge en la plaça Sant Joan de Lleida podreu assabentar-vos de les diferents entitats i ONGs de la província i si us interessa podreu conèixer els seus projectes i la manera de poder-hi col·laborar.

Aquest any, com a tema central es treballarà un nou objectiu de desenvolupament del mil·leni, concretament l'educació primària universal, una de les bases fonamentals del desenvolupament i alhora un dret fonamental al que tothom hauria de tenir accés. L'assoliment d'aquest objectiu és indispensable per consolidar el repte de reduir la pobresa.

Per més imformació dels diferents actes paral·lels així com de totes les entitats participants aquí.