SMS

A les 11:45 d'aquest matí he rebut un missatge al mòbil de Intermón Oxfam que deia:

Sabem qui s'està carregant el clima. Vine a descobrir-ho, el dissabte a la tarda o el diumenge al matí, a la Plaça Sant Joan a Lleida.

Tens curiositat per saber-ho? Passa't-hi.

Apunt

La primavera del 2008 apuntava vers una de les pitjors sequeres de tota la història de Catalunya; en l'estiu del 2009, en canvi, no ha mancat l'aigua.

A finals d'octubre de 2008, la neu ja era present en molts punts de la Península Ibèrica, en llocs inclús on feia molt temps que no nevava. Al 2009 tot just comença a refrescar una mica.

És normal o el clima ha embogit?

VI Cicle de Cinema i Drets Humans

Arriba el VI Cicle de Cinema i Drets Humans, els continguts del qual giraran entorn el canvi climàtic, drets sexuals i reproductius, parir al sud, processos de reconciliació, crisi finacnera i dret a l'educació.

Cada divendres i dissabte, entre el 6 i 21 de novembre, es projectarà una pel·lícula i es realitzarà un debat entorn el tema tractat. L'horari és de 19 a 21:00 hores (pel·lícula + debat) a la Facultat de Dret i Economia del Campus de Cappont de la UdL. L'entrada és gratuïta.

La veritat és que no he trobat cap web que informi sobre el tema, tot i que al rectorat de la UdL hi han folletons amb l'explicació de les diferents pel·lícules. Imagino que també es poden trobar en altres llocs de la ciutat.

PROGRAMA

Div 6, Canvi climàtic:

Film Out of Balance, de Tom Jackson, 65 min, 2007.

Ponent Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la UAB, expert en climatologia física i canvi climàtic.

Dis 7, Drets sexuals i reproductors:

Film Nada Personal, de G. Tamayo i C. Cáceres, 21 min, 1999.

Ponent Sara Cuentas, membre d'InterRed, vocal de gènere de la Federació Catalana d'ONGD.

Div 13, Parir al Sud:

Film Dead Mums Don't Cry, de Steve Bradshaw, 50 min, 2005.

Ponent Vicenç Cararach, professor d'Obstetricia i Ginecologia de la UB i consultor de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Dis 14, Processos de reconciliació:

Film Syntoniser Amani, de Germán Reyes, 75 min, 2008.

Ponent Gernán Reyes, director de La Bretxa i dierector i productor del documental.

Div 20, Crisi Financera:

Films Dinero es Deuda, de Paul Grignon, 47 min, 2007 i Insubmís a la Banca, de E. Trilla i M. Martí, 23 min, 2008.

Ponent Enric Duran, activista dels moviments socials i promotor de les publicacions Crisi i Podem.

Dis 21, Dret a l'educació:

Films Soy Meera Malik, de Marcos Borregón, 16 min, 2009 i La Escuela de la Calle, de Maximiliano González, 18 min, 2009.

Ponent Raquel León, responsable de l'àrea d'educació d'Intermón Oxfam.

Canvi d'hora

La passada nit va tindre lloc l'habitual canvi d'hora, una de les accions més controvertides i que més debat generen entre la societat.

Des de les intitucions públiques s'explica aquest canvi argumentant que permet un estalvi energètic del 5% al aprofitar millor les hores de llum. Fa temps que m'atreu el tema però he estat incapaç de trobar cap text ofical que ho detalli clarament; l'IDAE dona xifres i explica que existeix un estalvi potencial energètic important, però en cap moment posa exemples ni demostracions per entendre-ho. En aquest sentit la seva divulgació és poc útil ja que no expliquen com ni d'on s'obté aquest estalvi.

L'any passat a tv3 van explicar que l'estalvi energètic era més aviat una fal·làsia i que el vertader motiu pel qual es proposa aquesta mesura seria el millor aprofitament d'hores de sol durant el període hivernal.

Rebuscant per internet he trobat un bloc que il·lustra i explica amb molta pedagogia l'entrellat del canvi d'hora. Us deixo el link del bloc No Solo Mates pels qui esteu interessats, val molt la pena.

20 anys després encara dura el tema

Ahir dilluns 19 d'octubre, es van complir 20 anys de l'accident de Vandellós I; només a títol de recordatori breu, es va produir un incendi en una turbina de la central que va derivar en una inundació que va malmetre molts sistemes de refrigeració del reactor, amb la considerable perillositat que això va suposar per la població catalana. Fixeu-vos si va ser quelcom important que la central nuclear va haver de tancar de manera definitiva i va ser desmantellada.

Vandellós I va ser inaugurada el 1972 i abans de l'accident el 1989, ja havia patit una trentena d'avaries. Degut l'accident de Txernòbil el 1986 es van augmentar les mesures de seguretat nuclear i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va determinar 5 modificacions amb caràcter d'urgència per Vandellós I.

Personalment el que més preocupació em genera és el tema dels residus d'alta activitat (RAA) generats durant la curta vida útil (17 anys, del 1972 al 1989) de la central. Degut que Espanya no disposa de cap ubicació per emmagatzemar els RAA, l'estat espanyol paga en concepte de lloguer a França perquè aquest els emmagatzemi; el 1992 va ser quan es va iniciar aquest contracte que suposava un pagament de 250 milions per emmagatzemar els residus fins el desembre de 2010, data en que el govern espanyol donava per suposat que ja disposaria d'un magatzem especial per RAA.

La gràcia del tema no és que pel gener de 2010 no estigui acabat aquest magatzem, sinó que a hores d'ara ni tan sols es disposa del lloc on construir-lo. La més que segura propera tarifa serà de 21,5 milions d'euros a l'any, és a dir, uns 60.000 euros diaris, 20.000 més dels que actualment s'estan pagant. Si algú diu que l'energia nuclear és barata és per pegar-lo.

20 anys després de l'accident encara no s'ha trobat solució a la gestió dels residus nuclears.

Copenhaguen, la darrera oportunitat (Blog Action Day 2009)

Del 7 al 18 del proper desembre tindrà lloc la XV Conferència de les Parts (COP) de les Nacions Unides, també coneguda com la cimera de Copenhaguen. La importància de la propera cimera radica en el fet que la vigència del protocol de Kyoto finalitza al 2012, de manera que per evitar un buit legal en termes de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) és imprescindible assolir un acord, atès que les Nacions Unides necessiten 3 anys com a mínim per formalitzar-lo administrativament.

El protocol de Kyoto és un compromís legalment vinculant de reducció d’emissions per part de tots els països industrialitzats que el van signar i el seu objectiu és reduir el 5’2% d’emissions de GEH globals sobre els nivells de 1990 durant el període comprés entre 2008-2012. Va entrar en vigor el febrer de 2005 després del recolzament de 55 nacions que sumaven el 55% de les emissions, condició necessària per posar-lo en marxa.

Estats Units és l’únic país que encara no ha ratificat el protocol de Kyoto, Espanya és el segon país que més ha augmentat les emissions percentualment respecte el 1990 i des de 2006, l’opinió científica destaca la necessitat de reduir les emissions de GEH en més d’un 50% respecte els nivells de 1990.

Les propostes més significatives en que darrerament s’està treballant i que durant el decurs de la cimera hauran de ser discutides són:

• Reducció de les emissions en un 40% respecte els nivells de 1990 al 2020 per part dels països industrialitzats.
• Els països en vies de desenvolupament, malgrat no ser responsables del canvi climàtic, hauran d’assumir compromisos ambiciosos a nivell de reducció i contenció d’emissions.
• Establir mecanismes financers per frenar la desforestació de les zones verdes més grans del planeta, atès que aquests absorbeixen CO₂.
• Fomentar ajuda econòmica dels països rics vers els països pobres per que aquests puguin combatre el canvi climàtic i puguin adaptar-se als efectes perjudicials que ja són inevitables.

El diagnòstic del planeta terra és mot greu i d’aquesta cimera ha de sorgir el tractament a seguir; ara i més que mai, Copenhaguen és la darrera oportunitat per mantenir l’augment de la temperatura mitja del planeta respecte la de la temperatura de l’era preindustrial per sota de 2ºC, valor límit perquè les conseqüències del canvi climàtic no siguin de magnituds desastroses i irreparables.

Degut el fracàs del protocol de Kyoto, les valoracions científiques sobre el futur catastròfic i el risc d’un buit legal, la XV Conferència de les Parts reuneix tots els factors per erigir-se com l’esdeveniment més important i rellevant per afrontar el canvi climàtic.

PD: Avui té lloc el Blog Action Day 2009, el qual gira entorn el tema del canvi climàtic. Aquest escrit ha estat elaborat amb la finalitat de participar en aquesta iniciativa que cada any la gent que amb bloc i a qui els agrada expressar-se, és reuneixen virtualment per fomentar la difusió de temes de gran importància a nivell mundial.

Solidàrium 2009

Aquest cap de setmana arriba la VI edició del Solidàrium 09, que engloba la IV edició de la Fira d’Entitats Solidàries de Lleida i la VIII edició de la Mostra al Carrer d’Informació i Documentació per al Desenvolupament.

D’aquesta manera, dissabte i diumenge en la plaça Sant Joan de Lleida podreu assabentar-vos de les diferents entitats i ONGs de la província i si us interessa podreu conèixer els seus projectes i la manera de poder-hi col·laborar.

Aquest any, com a tema central es treballarà un nou objectiu de desenvolupament del mil·leni, concretament l'educació primària universal, una de les bases fonamentals del desenvolupament i alhora un dret fonamental al que tothom hauria de tenir accés. L'assoliment d'aquest objectiu és indispensable per consolidar el repte de reduir la pobresa.

Per més imformació dels diferents actes paral·lels així com de totes les entitats participants aquí.

Barack Obama, Premi Nobel de la Proactivitat 2009

És obvi que ser el president dels EEUU d'Amèrica és un càrrec de gran importància atès l'enorme potencial d'aquest país i degut la repercussió mundial sobre la resta del planeta. Després de 8 anys amb un conservador imbècil, en Barack Obama ha arribat com el gran salvador, representa una esperança per molts per canviar les coses dins el seu país, però també per cooperar més enllà de les seves fronteres. Amb caràcter, comunicatiu... i és el primer president negre de la història política dels Estat Units.

Ho té tot per eregir-se com una de les figures mediàtiques més influents dels propers 4 anys. En només 8 mesos ha donat constància que les intencions que pretén dur a terme són de vital importancia per l'obtenció d'un món millor: desitja implantar un servei mèdic públic al seu país, s'ha compromés a lluitar per un món sense armes nuclears de destrucció massiva, pretén mediar en el problema israelià i palestí i de fet ha conseguit que ambdues parts es sentin conjuntament per parlar, sembla predisposat a lluitar contra el canvi climàtic, tancarà la presó de Guantànamo...

Però aquestes bones accions no són suficients com per merèixer el Premi Nobel de la Pau, atès que de moment no són més que una declaració d'intencions; aquest reconeixement li arriba massa aviat, és un premi prematur.

De totes maneres m'agrada que en Barack Obama agraeixi el premi dient que el considera com un estímul per seguir en la direcció del camí que tot just acaba de començar, paraules amb les que ell mateix dona a entendre la sorpresa per un premi que encara no li pertoca.

Curiosa situació

Segons un estudi elaborat per l'Agència Internacional de l'Energia, aquest any 2009 les emissions globals de CO2 es reduiran un 3% degut als efectes que la crisi econòmica ha provocat sobre el sector industrial i empresarial.

L'evolució de les emissions mundials en els darrers anys sempre s'ha caracteritzat per una tendència en augment d'un 3% de mitja anual, de manera que trencar aquesta dinàmica és quelcom positiu, i més quan es confirma que serà la disminució més forta dels darrers 40 anys. A més, segons l'ONG WWF, el passat setembre va ser el mes amb menys emissions de CO2 des de 1999.

Si més no, curiós.

Sorteig benèfic - Construcció nova protectora d'animals

La Protectora d'Amics dels Animals del Segrià construirà properament una nova protectora que substitueixi la que fins ara utilitzaven i que els hi havia quedat petita i antiquada.

Els terrenys han estat cedits per l'ajuntament i ara toca trobar el finançament econòmic per fer front a la futura edificació, per això s'ha ideat un sorteig benèfic d'art. Cada butlleta costa 5 euros i la seva compra dona accès a participar en el sorteig de les obres que diversos autors han cedit desinteressadament a la protectora. Hi han 20 pintors, un fotògraf i una restauradora.

Del dilluns 19 al dissabte 24 d'octubre estaran exposades en la Biblioteca Pública de Lleida. El primer dia hi haurà la inaguració oficial i el dia de la clausura el sorteig.

Els llocs on es poden adquirir les butlletes són:

• Hospital Veterinari de Lleida - Joc de la Bola, 16

• Centre Veterinari Riu Ebre - C/ Riu Ebre (Cap-Pont)

• Pastisseria Santpau - Historiador Lladonosa

• Quiosc Esteve - Rambla Ferran

• Mesón Lourdes - Corregidor Escofet, 32 (Pardinyes)

• En la Biblioteca Pública de Lleida. Del 19 al 24 de Octubre.
  

• Per mail a: protectoralleida@hotmail.com

Els artistes que han participat en aquesta bona iniciativa són: ROSA SIRÉ, MARIUS CARRETERO, TONI UCEDA, RAFAEL BORLÄNSA, CARMEN AREVALILLO, JOAN RAMÓN ESPAX, JOSÉ MARÍA BATLLE, LOLA DE ARAMBURU, RAMÓN PUJOLÀ, FRANCESC PUELL MELÀ, SERGIO RODRÍGUEZ, FRANCISCO RIUS, DIVINA DRUDIS, PAQUITA FERRER, OLGA CLOP, NEUS PEÑA PÉREZ, LAURA GÓMEZ VALERO, ÁNGEL CIVERA, MAITE VILLAFRANCA, NEUS PENA ARNÓ, JESÚS VÁZQUEZ URIARTE Y MARI CARMEN SERRANO.

A continuació un video sobre algunes de les obres:

II Fira sobre Salut i Alimentació

Aquest cap de setmana (3 i 4 d'octubre) tindrà lloc la II Fira sobre Salut i Alimentació, organitzada per Slow Food Terres de Lleida al Palau de Vidre dels Camps Elisis de Lleida.

Aquesta fira és un punt de trobada perquè la ciutadania s'informi de primera ma sobre què és l'agricultura ecològica, transgènics, plantes medicinals, teràpies naturals no agressives... Una fira que fomenta el consum ètic i ecològic a través de paradetes i expositors, conferències, debats, i experiències varies.

Tal i com s'indica en el programa de la fira:
L'alimentació conscient ens ajuda a comunicar-nos com la natura, que ens nodreix i pasa a formar part del nostre organisme, submergint-nos en una simfonia d'olors, colors i sabors, per convertir una necessitat bàsica en un plaer, en el que, com a consumidors, podem elegir bé.

En aquesta fira dona a conèixer altres opcions que s'apliquen als valors essencials d'ahir i d'avui, per cuidar la Terra i la Salut, al mateix temps que s'estimula la producció ecològica i l'economia al servei de la vida, de les persones i del planeta.

Des de Slow Food s'invita a disfrutar d'aquests dies de trobada, a obrir els sentits i aprofunditzar en els valors alimentaris que influeixen en la vida a nivell personal, social i global; en el present i en el futur.

Per saber més sobre el programa d'actes, aquí.

Jardineria de guerrilla

Fa temps vaig llegir en algun bloc de medi ambient l'existència d'un moviment que sota el nom de guerrilla urbana o jardineria de guerrilla intervenia en els diferents espais degradats de les ciutats plantant arbres i arbustos, a fi de crear zones verdes en espais sense cap mena d'ús. L'objectiu d'aquest moviment social cosisteix en assolir un canvi estètic i ecològic en la dura i asfàltica fesonomia de les ciutats.

Es comenta que aquesta activitat reivindicativa va sorgir al 2004 a Londres, gràcies a Richard Reynolds qui mitjançant el seu bloc va parlar sobre aquesta idea, malgrat que també es diu que a Nova York des de 1978 ja s'estaven produïnt aquest tipus d'experiències.

En el diari El Periódico de Catalunya de divendres passat em vaig trobar una noticia d'un home de 74 anys, Raül Domínguez, qui fart de veure que el parterre de davant de casa seva, a la rambla del Poblenou, només estava format per males herbes i sorra, va decidir transformar-lo en una petit jardí urbà amb cactus, palmeres, cebes i romaní.

Aquesta acció reflecteix perfectament l'esperit d'aquest moviment. Evidentment és necessari un mínim de coneixements necessàris per plantar espècies adaptades al clima, que requereixen un mínim manteniment... per a que tinguin èxit.

Pedalejant

Com més d'un cop he dit en aquest bloc, estiuejo a Salou, i una de les coses que més m'agrada fer per la Costa Daurada és anar en bicicleta. Des de Salou és pot arribar fins Cambrils mitjançant un carril bici situat a peu de la platja de Vilafortuny, de manera que es pot gaudir de la companyia del mar.

Fa uns pocs anys, en una sortida en bici amb la meva germana, un cop arribat a Cambrils ens vam donar compte que al inici de la platja de l'Horta de Santa Maria el passeig marítim i el carril bici s'acabaven. Com que anàvem amb BTT vam decidir seguir endavant per un camí de terra: a ma esquerra, el mar; a ma dreta, xalets i apartaments d'estiueig.

A mesura que avançàvem, la panoràmica esquerrana es basava en diverses successions de platjes artificials amb espigons de pedra per resguardar-les; la visió dretana ens presentava les urbanitzacions de L'Albereda, la Llosa, El Dorado, Les Mimoses, L'Arcadia, La Dorada i Cambrils Meditarrània, totes elles pertanyents al terme municipal de Cambrils. En aquella excursió ja es podia intuir que en aquella zona aviat s'iniciarien les obres per implantar un passeig marítim, de manera que Salou i tota la costa de Cambrils quedaria unida.

Aquest fet em va fer néixer una preocupació que encara avui em ronda pel cap, i és que en un futur, probablement i només amb les excepcions dels abruptes accidents geogràfics, tota la costa podria quedar unida per un mateix passeig marítim.

M'agraden molt els passeigs marítims: són ideals per fer una volta a la vora del mar, ajuda a respectar la llei de costes, dóna vida al poble... He disfrutat de llargues passejades per Salou, La Pineda de Vila-seca, Coma-ruga, Calella, Castelldefels, Peñíscola o Benicàssim, i aquesta reflexió no està en contra d'aquests carrers peatonals paral·lels al mar, simplement és una petita reflexió sobre una situació que s'hauria d'abordar. Aquesta realitat és pot extrapolar a qualsevol altra ciutat: ja sia de muntanya, on els nous edificis es poden menjar zones boscoses; la meva pròpia ciutat de Lleida, que poc a poc elimina algunes zones de l'horta; o la zona metropolitana de Barcelona, un gran urb que engloba vaires ciutats.

Ahir pel matí, un altre cop amb la companyia de la meva germana, vam decidir arribar-nos fins aquell indret a fi de veure el canvi que segurament havia sofert. Actualment, fins la riera de Riudecanyes, on acaba el terme municipal de Cambrils, hi ha passeig marítim i carril bici.

El problema són les polítiques d'urbanitzacions de les ciutats? La superpoblació mundial? El desig de tota la societat d'una segona residència d'estiueig? L'únic que espero és que la costa pugui viure en harmonia i normalitat amb poblacions i zones verges.

Coronita Save the Beach (2)

Reflexions a posteriori del concert de Save the Beach; la festa va tindre lloc en la platja de llevant de Salou.

1) Molts joves no va tindre inconvenient en deixar enmig de la platja les ampolles i gots de beguda que els van ajudar a desinhibir-se durant el concert.

2) Un noi imberbe del meu davant va estar tota la nit bebent cubates i quan ja estava ben mamat, no va tindre inconvenient en treure's la minga i posar-se a pixar enmig de la platja i enmig de la gent que estava gaudint del concert. Tots els seus amics van riure.

3) Dels 6 grups musicals, només 1 va fer esment al tema de recuperació i conservació de les platges, Jarabe de Palo.

Si la idea de Save the Beach era de fer difusió de la seva tasca solidària, aquesta no va tindre massa èxit; evidentment no és que l'activitat estigués mal organitzada, perquè el presentador, el conegut Toni Aguilar, no es va cansar de repetir-ho constantment. Malauradament una gran part de la societat actual fa fàstic.

Cites (19)

• "Donat que probablement, sigui aquest l'únic món habitable que puguem conèixer, unim-nos per fer que sigui el millor possible" (Eduard O. Wilson).

• "Queden pocs llocs en el planeta on podem inhalar la memòria viva del que fou aquest Edén abans que nosaltres arribéssim" (Alan Weisman).

• "Ara se el secret perque les persones siguem millors. És necessari crèixer a l'aire lliure, menjar i dormir en contacte amb la terra" (Walt Whitman).

• La natura és vertaderament coherent i confortable amb ella mateixa (Isaac Newton).

• "Mantingues el teu amor vers la natura, perquè és la vertadera forma d'entendre l'art més i més" (Vincent Van Gogh).

• "La lliuta pel decreixement és obertament anticapitalista" (Joaquím Sempere).

• "He conegut moltes persones que no els hi agrada que se'ls catalogui con ecologistes perquè no volen que se'ls assocïi amb la imatge estereotipada d'un hippy assegut sota un àrbre menjant pipes. Per molt que m'agradin els fruits secs i els arbres, jo no em descriuria a mi mateixa com a hippy, però sí sóc, definitivament i rotunda, ecologista" (Alexandra Cousteau).

• "La moda és un fenomen social molt ben orquestrat que res té a veure amb la constant que suposa el medi ambient. La moda és quelcom que voluntariament es desitja efímer, de manera que hi ha contradicció de termes. Per altra part, la preocupació per la natura és una linea ascendent: cada vegada hi ha més gent que pensa que cal fer quelcom pel planeta. A això se li pot anomenar moviment cultural, concienciació, nou pensament... però no moda. Per desgràcia és quelcom més filosòfic que pràctic (Joquín Araujo).